Jocs cooperatius a Educació Física

Aquestes dues darreres setmanes les Alícies hem dedicat l’estona d’Educació Física a realitzar jocs cooperatius. Jugar ens encanta i descobrir nous jocs sempre ens emociona d’una manera especial. Aquest cop però, el jugar implicava alguna cosa més.

Cooperatius, què vol dir?

Jugar junts, en equip, plegats… sempre ho fem! Però ens agrada competir entre nosaltres i normalment aquest component sempre hi és present. Aquestes setmanes no. Jugar de manera cooperativa ha implicat jugar junts i en equip per tal de “guanyar” tots i totes, o dit d’una altra manera, ens hem necessitat tots i totes per aconseguir la fita.

Crear la paraula Alícies amb el nostre cos, “Creuar el riu” amb 3 fulls de paper de diari, el joc de les cadires cooperatiu, “Tots a l’illa”, les 4 cantonades cooperatives, “El pantà humà”,… han estat alguns dels jocs que ens han ajudat a entendre que… si ens ajudem i treballem plegats, no hi ha repte que no poguem aconseguir!

El primer rellotge de sol era d’Egipte!

Des que el Pol va ajudar-nos a descobrir el rellotge de sol, les Alícies hem seguit intrigades amb aquesta “màquina”. La Nayara Cercas, el Neizan i l’Elian han portat a la classe unes maquetes fetes a casa per explicar-nos com funcionen, i ens ha agradat adonar-nos de la importància del sol. També l’Arnau va fer tota una recerca de rellotges de sol pels voltants de Torà i ens ha portat molta informació.

Però… i a Vilanova? En tenim algún? L’Arya i la Gina ens comenten que en tenim un ben a prop de l’esglèsia del poble però que no es veu gaire bé si ets baixet/a, l’Eric ens diu que ell sap que hi ha un a l’ermita de Collbàs… En Jael ha vist un a la terrassa del seu veí… Això dels rellotges de sol deu ser molt antic perquè no en troben tants a la vora, l’Erika i la Carla li han preguntat a l’alcaldessa i els ha dit que no en tenim cap a Vilanova…!

Dies més tard, i gràcies al Jael, sabem que tenim un rellotge de sol molt i molt a prop de l’escola i, així, un matí a les 9h ens apropem caminant per tal de veure’l. Quina sorpresa la nostra a l’adonar-nos que el tenim a dos carrers, just al Carrer Sant Josep nº11! El mirem una estona i l’observem, veiem el pal i unes lletres… La Luna ens diu que són lletres antigues i el Dan afegeix que són lletres però que volen dir números. Ens fem una foto però ens agradaria dibuixar-lo, i acordem que el cap de setmana anirem amb les famílies!

El dilluns, després del cap de setmana, moltes Alícies venim amb els nostres dibuixos i amb alguna informació important per desvetllar el misteri de les lletres antigues que són números. La Nora ens explica que aquestes lletres es diuen números romans i que cada lletra té un valor, la I val 1, la V val 5… “Números romans?”… El Jael comenta que romans vol dir que els van inventar a Roma, el Felip discrepa i diu que són de Romania. “Així el rellotge de sol el van inventar aquests romans?”… La majoria creu que si.

A la tarda la Cristina ens ensenya en un llibre el primer rellotge de sol que es va inventar, ens explica que no tenia lletres antigues ni números, només unes línies i unes pedres, i… llegim a sota del dibuix… “el primer rellotge de sol van crear-lo a Egipte”. “Egipte? On és això?”… A molts els hi sona, a la ment venen deserts, piràmides, mòmies… Anem a buscar la llibreta i documentem aquest gran descobriment, una captura del nostre planeta Terra ens espera i amb l’ajuda dels Atles trobem Egipte. “Egipte està a Àfrica!”.

Ara ens sorgeix un dubte més… “En la nostra línia del temps, on situem aquest descobriment?”… Seguirem investigant!

Un conte per Sant Jordi!

Aquesta setmana les Alícies ens hem centrat en una proposta que ens ha arribat des de la Comissió de Biblioteca: preparar un conte per compartir amb la resta de l’escola per Sant Jordi!

En una primera conversa vam compartir les primeres idees que ens venien a la ment, d’imaginació no ens manca i ràpidament van sortir propostes ben interessants. Per tal de posar-nos d’acord vam anar defensant les nostres aportacions fins a arribar a un concens sobre la idea general. No volem fer “spoiler”, volem conservar l’efecte sorpresa però us podem avançar que el personatge de la classe i el nostre projecte d’aula tenen molt a veure.

Després d’aquella conversa, en una sessió posterior, veiem dos contes ben diferents de la Caputxeta Vermella; un era el tradicional però il·lustrat per una Mà de contes, i l’altre “El llop i la caputxeta, la història mai explicada”. La idea, a banda d’inspirar-nos, era analitzar aquests contes i adonar-nos dels aspectes més importants que ha de tenir una bona història. Ens adonem que cal pensar bé en els personatges, introduir bé l’argument, trobar un embolic-problema (nus) i un bon final! Caldrà tenir present també quin tipus d’història volem, i nosaltres tenim clar que la volem interessant i d’aventures!

Mentre acabem la idea general del nostre conte de manera oral, compaginem la feina amb la de crear els personatges amb plastelina, els escenaris sobre cartró i amb pintura, i anem desenvolupant la nostra història per parelles amb l’ajuda dels Chromebooks.

 

WHAT TIME IS IT?

Com ja us vam avançar que passaria, les Alícies ens hem posat a treballar les hores en anglès! ⏰⏰⏰

Ja vam decidir que volem aprendre a llegir el temps que marquen els rellotges com el que tenim a la classe i aprofitant que arrel del projecte d’aula ha sortit el rellotge, continuem aquesta feina in english! El més important va ser dibuixar un rellotge o millor dit “a clock” i nosaltres ja hi tenim la mà trencada així que escollint números entre l’1 i el 12 en anglès, vam fer-lo a la pissarra. EI! Però no us penseu que ens va sortir a la primera, eh! Tot i així, va anar molt bé per tal d’entendre el seu funcionament, recordar els números en anglès i pensar quins són els que ens serveixen de referència.

WHAT TIME IS IT? IT’S 3 O’CLOCK! 🕒 AND NOW, WHAT TIME IS IT? IT’S QUARTER PAST 3!  BUT… WHAT TIME IS IT? IT’S HALF PAST 3! 🕞 AND NOW? IT’S QUARTER TO 4!

Veiem que la manera d’expressar-ho és molt semblant al català però que haurem de seguir practicant. La Vero ens va proporcionar un rellotge a cadascú per tal de retallar-lo, fer les agulles i muntar-lo. Un cop fets i per parelles de treball, vam estar practicant una bona estona, tenint com a referència la pissarra de l’aula.

Moments com aquests serveixen per treballar l’expressió oral en anglès, ajudant-nos dels companys i companyes i alhora assolir un dels reptes que ha sorgit del nostre projecte d’aula.

EL PRIMER DELS 8!

El Manolé és l’Alícia més gran de la classe! I és que el 4 de febrer va fer 8 anys!

Ho vam celebrar més tard de lo esperat però va valdre la pena per la tibada d’orelles que li van fer el Biel i el Yago!

Ja frisava per penjar la seva targeta a “Anem creixent…”!

MANOLÉ, MOLTES FELICITATS!!! 🥳🥳🥳

Llegeix més»

De primats a Homo Sapiens Sapiens!

Des que ens vam fer la pregunta sobre si les persones erem una evolució dels cavernícoles, a la classe no vam parar de rebre paraules una mica estranyes. Estranyes al principi perquè ara ja ens hem familiaritzat amb totes elles!

Homos, primats, micos…

Erectus, Neanderthal, Sapiens, Habilis, Australopithecus, Ergaster, Antecesor…

Calia posar ordre! Ordre i imatge, massa complicat tot plegat!

Per poder realitzar aquesta tasca vam necessitar els Chromebooks i treballar en petit grup. En una primera sessió ens vam organitzar en trios i vam repartir-nos els “homos” a investigar; necessitavem trobar una imatge, l’any que van habitar en el nostre planeta i el lloc on vivien (continent). Un cop trobades totes les dades, en una segona sessió vam posar-les en comú per començar a trobar l’ordre entre tots aquests habitants del planeta, els nostres avantpassats!

Comencem pel principi! El Big Bang va produir-se fa tretze mil vuit-cents milions d’anys, ens expliquen la Gina i l’Arnau.

13000800 milions, escriu algú.

13800 milions, escriu algú altre.

Ens adonem que paraules com “mil” i “milions” són complicades, intuïm que deuen ser nombres molt llargs, amb molts zeros! A la pissarra i entre tots i totes, compartim el que cadascú coneix i entén. Llavors el Felip ens diu que el mil vol dir 3 zeros i que el milió potser són 4 o 5 zeros perquè és més gran que el mil. Veient que no ens posem d’acord, la Vero i la Cristina ens ajuden i escriuen a la pissarra: 13.800.000.000, parlem de la posició dels nombres i ens ajudem amb un material que tenim a la classe. Alguns posem nom als punts que hi ha entre els nombres: el primer es diu mil, el segon milió, el tercer torna a ser un mil… “Com seria el 4rt?”, pregunta algú tímidament… “Bilió!”, responen les mestres… “Wow!”, emocionant això dels números taaaaaan llargs! Però sabem que això és molt complicat i cal anar a poc a poc, avui quedarà com una vivència més.

Seguim la nostra conversa per compartir els anys quan vivien els Homos que hem buscat, els números continuen sent molt i molt grans però no tan grans com el del Big Bang que el deixem a la pissarra per tenir una referència. Cada grup comparteix el que ha trobat i la Vero va fent les anotacions a la pissarra. Mica en mica ens anem fixant en els números i anem fent les nostres relacions entre els números escrits per tal de buscar l’ordre correcte. Però els números són molts grans i ens costa una mica.

En una tercera sessió portem a la classe les fotografies que per grups vam trobar impreses. Avui posarem ordre entre els homos mirant el seu aspecte! I, com ho farem? Aquells que s’assemblen més als micos els posem al davant, al principi de la fila; els que s’assemblen més a nosaltres, els posem al final. Ens fixem en la postura, en la forma de la cara, en el pèl que tenen en el seu cos, si van vestits o no… Així ens ha costat ben poc buscar l’ordre correcte! Després, amb els mateixos trios de la primera sessió, hem emplenat una infografia sobre cada homo anotant les tres dades que vam buscar i les hem penjat a la classe, ara sí, en ordre i amb imatge!

Sort que som Homo Sapiens Sapiens, capaços de pensar, reflexionar, compartir i posar-nos d’acord!

LONG TIME AGO… THE PREHISTORY!

Les Alícies vinculem l’anglès al nostre projecte d’aula “Temps era temps…!

Primer de tot hem estat treballant vocabulari que ha sortit al llarg del projecte a través d’un video en el qual un nen i una nena viatgen al passat, concretament a la prehistòria! Al llarg de l’aventura ens van aparèixer moltes paraules que ens resultaven familiars… JA SOM UNS EXPERTS EN PREHISTÒRIA! 

CAVE PAINTINGS, ANIMAL BONES, FIRE, VOLCANO, MAMOTH, TOOLS, STONES, PREHISTORIC CLOTHES…

A partir d’una descripció oral en anglès on apareixia tot el vocabulari treballat, vam realitzar un dibuix amb llapis i després amb carbonet, amb el qual vam disfrutar un cop acabat per tal de repassar-lo.

THERE IS A BOY INTO A CAVE. THE BOY WEARS PREHISTORIC CLOTHES. HE HAS GOT 2 ANIMAL BONES IN HIS HEAD! THERE ARE CAVE PAINTINGS… AND A BIG FIRE ON THE FLOOR…

OH! WHAT’S THIS? A MAMOTH NEXT TO THE CAVE! OOHH! AND A VOLCANO ERUPTING!

Ens vam trencar molt les banyes ja que no va ser gens fàcil però finalment ho vam aconseguir ja que la Vero no va parar de fer teatre! 😉

Ja podeu veure els resultats… 👌🏼Ens va agradar molt fer-ho!

Com ja sabeu, fa dies que parlem del temps i, com sinó, de rellotges… Així que ja us podeu imaginar què serà el següent… TIC-TAC, TIC-TAC

Ja tenim la línia de la història ben distribuïda!

El nostre projecte “Temps era temps” segueix avançant. Aquesta setmana hem volgut replantejar-nos com distribuir els anys en la nostra corda que simula la línia del temps. Tenim clar les dues grans etapes; la Prehistòria (corda verda) i la Història (corda marró), i les unim mitjançant un nus. En un dels vídeos que vam veure el trimestre passat ens explicaven que quan neix l’escriptura comença l’etapa de la història, per tant, aquest nus representarà el final de la prehistòria i l’inici de la història. Amb l’inici de la història diem que comença la Nostra Era.

“Llavors, aquest nus és l’any 0?”… “Si!”, diuen la majoria… “No, l’any 0 és quan passa l’explosió del Big Bang i es crea el nostre planeta!”… “No, en el nus és l’any 0 perquè quan vaig buscar els animals extingits vaig trobar que deien A.C. i això vol dir abans de l’any 0″…

Ens costa posar-nos d’acord, tots i totes tenim bons arguments i, sobretot, molta lògica. Per a nosaltres l’any 0 és important, el número 0 és inici, començar… Veient que no avancem, la Vero i la Cristina decideixen explicar-nos que l’any 0 no existeix i ens proposen posar la data del primer dia de la història… seria l’1 de Gener de l’any 1. El dia anterior al nus seria… el 31 de Desembre de l’any…??...

El temps anterior al nus també es compta però és una mica més complicat i ja arribarem un altre dia. Decidim centrar-nos en la corda marró, la corda que fa referència a la Història. Ara sabem que comença a l’any 1 i arribará… on arribarà?… Sabem que de moment estem a l’any 2021 però segur que continuarà, això ja serà el futur.

“Com podem situar tots els anys des de l’1 fins al 2021?”… “Necessitarem molta corda”, “És impossible!”… Llavors proposem representar en un tros de corda un període d’anys, per exemple: 10 centímetres de corda, seran 100 anys. Com imaginar-ho és força complex, ens ajudem amb els regles i els reglets de la centena, d’aquesta manera ens resulta més comprensible. En petit grup ens distribuim la feina; mentre uns mesuren la corda i fan una marca cada 10 centímetres, els altres van preparant les pinces amb els diversos anys que necessitem (comptant de 100 en 100) per indicar l’any a la línia del temps.

Ara a la nostra línia de la Història tenim marcat l’any 1, el 100, el 200, el 300, el 400… fins a arribar a l’any 2100! (ens adonem que si comptem de 100 en 100 hem d’arribar al 2100 i el nostre any actual estarà a la corda entre l’any 2000 i l’any 2100). Un cop acabada ens reunim tots i totes per veure-la i parlar de la construcció, després la penjem a la nostra paret, estem ben contents i contentes del resultat!

Temps de rellotges!

Les Alícies fa setmanes que parlem del temps, una paraula que ens recorda a moltes coses però sobretot a… rellotges! Aquesta setmana justament, el Pol ens ha portat un rellotge de sol fet pel seu avi i ens hem preguntat com funcionen aquest tipus de “màquines”. El Pol ens ha explicat que es necessari que estigui a l’exterior i que li toqui el sol, llavors hi haurà una ombra que marcarà l’hora que és. Pensem com pot passar… però ens costa d’imaginar. “A Vilanova hi ha algún rellotge de sol per poder veure i comprobar això que ens explica el Pol?”, però ningú n’ha vist cap i decidim preguntar a casa i voltar pel nostre poble per poder esbrinar-ho.

Mentrestant, a la classe ens mirem el rellotge que tenim a la paret (analògic) i també la Nayara Cercas ens deixa el seu de polsera (digital), veiem que són diferents i que el de la Nayara es més fàcil de “llegir”. Encara portem un altre rellotge (de sorra) i moltes Alícies comenten que el coneixen perquè a molts jocs que tenen a casa en porten un per controlar el temps de les partides. “I com és llegeix el de la paret?”… Alguns creuen saber-ne però molts i moltes manifesten que no en saben, així que decidim que volem aprendre a llegir el temps que marquen aquest tipus de rellotges.

Aquesta setmana a sistematització ens hem mirat de ben a prop aquests rellotges i els hem dibuixat al detall en un paper. Hem fet servir compàs i regle, i ens hem fixat moltíssim en la disposició dels números i en les ratlletes i puntets que els separen. “Si fem una línia recta des del 12, arribem al 6”, “I del 3 arribem al 9”, “i de l’1 al 7″… Mica en mica cadascú ha anat dibuixant el seu rellotge, el compàs ens ha permès fer cercles perfectes (tot i que hem hagut de practicar una mica abans en paper de rebuig…) i el regle distribuir els números en “linia recta”. “Entre els números hem de dibuixar 4 ratlletes petites”… “I perquè 4 ratlletes?”…En la pròxima sessió seguirem esbrinant què vol dir tot això.

Mesures i càlculs a sistematització

Les estones dels dijous al matí les dediquem a la sistematització de propostes que ens ajuden a seguir millorant les competències tant de l’àmbit lingüístic com del matemàtic. En aquestes estones trobem activitats diverses que podem anar fent al nostre ritme, individualment, per parelles o en petits grups; l’única premisa a complir és la de passar per totes! Això de poder triar per on començar i per on seguir, ajudar-nos entre nosaltres i la varietat que podem trobar… ens encanta alhora que ens ajuda a seguir fent-nos autònoms, gestionar bé el nostre temps de treball, saber demanar o donar ajuda i ser conscients del punt on ens trobem a nivell d’aprenentatges.

Aquestes darreres setmanes però, hem necessitat aquestes sessions de sistematització per poder resoldre algunes qüestions que teníem sobre la taula, en diem “sociabilitzar l’aprenentatge” ja que totes i tots plegats posem en comú les nostres idees alhora que utilitzem les nostres habilitats i capacitats per resoldre una pregunta o repte que necessitem per seguir avançant. Una d’aquestes qüestions que teníem està relacionada directament amb la nostra participació a la CòvidCross del pròxim 22 de Febrer al Parc Fluvial. Resulta que les Alícies hem volgut “entrenar-nos” una mica abans d’aquesta cursa i aprendre a regular el nostre cos i la nostra activitat física. Sabem que la distància a córrer serà la de 600 metres, a nosaltres ens sembla moltíssim!, però no sabem si a la pista de la nostra escola podem entrenar aquesta distància.

El primer que hem hagut de fer ha estat mesurar la pista! Ho hem fet amb un peu mètric, un instrument de mesura que hem vist per primera vegada però molt fàcil de fer servir. Ens hem guiat per les línies blanques i entre tots hem anat mesurant trossets de pista. Amb totes les mesures fetes hem arribat a l’aula i hem pensat què podríem fer. Amb un plànol de l’escola hem situat la pista i hem marcat el recorregut que volem fer, després hem calculat el total de metres que sumen les nostres mesures fetes amb el peu mètric. “Hem d’ajuntar tots aquests números”, “Si, sumar”… Com teníem 10 mides per sumar ho hem fet descomposant els números, hem sumat totes les desenes per una banda i hem deixat per després les unitats. Ens hem adonat que teníem diversos 3 i 4… “Si agafem dos números 3 i un 4, tenim un altre 10”… i mica en mica hem arribat al total… “Una volta a la pista per les línies blanques són 120 metres!”

Tenim clar que 120 metres no són 600 metres, així que amb una volta només no podem entrenar. “I quantes voltes haurem de fer per poder entrenar 600 metres?”, preguntem. Cadascú fa la seva hipòtesis però sabem que no podem deixar-ho en conjectures… ho hem de calcular. Algú proposa sumar dos vegades el 120 perquè així sabrem quant seran dues voltes… tornem a descomposar, sumem el 100 amb el 100, el 20 amb el 20… alguns ho fan directament 120 + 120… 240! Encara no són 600!… Per parelles hem anat imaginant voltes i hem seguit calculant, finalment hem arribat a la conclusió que necessitem fer 5 voltes a la pista per poder entrenar.