Començar el darrer trimestre del curs escolar amb la celebració d’una festa com la de Sant Jordi, és tot un plaer. Hem anat a la plaça de Cal Font a Igualada i allà hem fet un treball de recollida de dades que ens servirà per representar algunes idees al voltant dels llibres i el seu consum per mitjà de les gràfiques. Per fer la recollida hem dissenyat un formulari, que hem imprès en format dossier, on cadascú recollia les dades de 4 persones diferents. 75 infants implica entrevistar a 300 persones!!! Una bona mostra recollida en una plaça única. Ha estat una tasca motivadora, tot i algunes vergonyes inicials, i cal dir que els martamatins i les martamatines ho han fet d’allò més bé. De fet, els mestres hem rebut felicitacions per la feina feta i la seriositat de la tasca que estaven duen a terme. Després hem anat a dinar, a mig camí cap a l’escola. Molts s’han explicat les vacances, les aventures o desventures viscudes, d’altres parlen ja de les colònies que arribaran al maig. Parlar del passat i del futur sempre és més fàcil que parlar del present que vivim. 

Amb la proposta de la tarda ens hem aturat i, compartint amb mitjans i petits els nostres llibres,  el temps se’ns ha fet curt. I jo recordo la pregunta, com és que costa tant de fer passar el temps quan fem quelcom que ens costa o no ens agrada i com és que passa tan de pressa quan estem entusiasmats amb la tasca?

Armats amb el coixí i el llibre, i sota un sol intens ens hem repartit pel pati de l’escola i allà hem viscut una estona entranyable on tots som mestres i experts que guiem i acompanyem.

Aquesta és la nostra història de Sant jordi, no és pas un conte ni una llegenda mil·lenària, però és la nostra, la viscuda i compartida. Gràcies.

La propera setmana, la darrera d’un segon trimestre força llarg, és la que l’Administració ha decidit utilitzar per passar les proves diagnòstiques. Aquestes són les que s’han anat anomenant “proves de competències bàsiques” i que com ja ha quedat més que demostrat, el nom no se’ls hi esqueia massa.

Hem agafat alguns dossiers de les proves d’altres cursos, de les diferents àrees disponibles, i ens hem llençat a provar-les. El repte principal, tenir el temps necessari!!!

I per tal de treballar i guanyar en seguretat, confiança i sobretot en VELOCITAT, hem aprofitat situacions reals de la nostra escola per llegir, comprendre, pensar, resoldre problemes i escriure textos. Així hem utilitzat dos exemples: preparar una possible paradeta per un Sant Jordi i guanyar diners per la sortida a Illa Fantasia i reinstal·lar una nova zona ajardinada al pati. La primera no es podrà fer ja que aquest curs Sant Jordi és el primer dia tornant de Setmana Santa i fins ara no ens hi hem pogut dedicar, ni ho podrem fer abans de plegar. La segona tampoc, ja que el tercer trimestre serà tan curt que només tindrem temps de preparar el comiat. Qui sap si aquestes dues propostes es poden dur a terme el proper any?

El proper dilluns comença la bogeria de les proves. Respirarem, somriurem i farem.

A vegades, estar alerta al que passa al teu voltant et dona sorpreses de gran valor educatiu. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de participar en la conferència de la M Núria Salán Ballesteros, sobre les dones que han fet grandíssimes aportacions en l’àmbit científic i tecnològic i que ens són grans desconegudes. 

Un dia abans de la xerrada, vam estar descobrint a l’aula que és això de les DONES STEAM. Vam presentar els dos llibres publicats i vam analitzar una gràfica que recollia el % de dones graduades en les facultats de ciències, matemàtiques, tecnologia i enginyeria a diferents països d’Europa. I també vam estar conversant sobre com la manca de models femenins en aquests àmbits és un fre.

La Núria Salán escriu: 

“Elles, singulars, úniques necessàries, intel·ligents, treballadores, sumadores i multiplicadores. Es tracta d’escriure el 50% de la història mai no explicada ni publicada, i fer-ho des del principi. D’ensenyar a les noves generacions un respecte per les dones que formen aquesta meitat. De començar a ensenyar a les escoles, des de ben petits, que la història l’han formada dones i homes.”

Això és el que ens ha portat avui a Can Papasseit. Escoltar la veu d’una dona pionera que des de ben petita va creure en les seves possibilitats: “Després de Marie Curie jo seré la segona dona científica més important”

Al final de la conferència, en la pantalla ha sortit una referència que els nostres nens i nenes no han entès: no more Matildas! Aquest joc de paraules ens servirà per repensar de nou la importància del nom que ens representa. Una gran oportunitat tot plegat!!!