Aquesta setmana i la passada hem estat prepararant una entrevista molt especial als Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Primer de tot, hem mirat un vídeo que ens explicava qui són i quina feina fan. Vam descobrir que són persones voluntàries que ajuden a prevenir i apagar incendis forestals, que vigilen els boscos i que treballen perquè estiguin nets i cuidats. Ens va semblar una feina molt important i necessària.

Després del vídeo, hem fet una conversa en gran grup per pensar quines preguntes els podem fer. Entre tots i totes hem anat dient idees i, a poc a poc, n’hem triat sis. Les hem escrit conjuntament en un full, ajudant-nos a recordar què volíem saber exactament.

Quan ja les tenim escrites, fem una còpia del full i retallem les preguntes. Cada pregunta l’enganxem en un full diferent i li afegim pictogrames perquè tothom la pugui entendre millor. Així ens assegurem que les preguntes siguin clares i accessibles per a tothom.

En aquell moment, un infant fa una observació molt interessant:
— “Si és una pregunta, li hem de posar el signe d’interrogant!”

A partir d’aquí parlem de què vol dir el signe d’interrogant, per a què serveix i com es fa. El practiquem a l’aire, amb el dit, a la pissarra i finalment als nostres fulls. Ens ha agradat molt descobrir que els símbols també ens ajuden a comunicar-nos millor!

Quan ja tenim les sis preguntes ben enllestides, ens sorgeix un dubte important:
Si tenim 6 preguntes i som 12 infants… com ho podem fer perquè tots i totes participem?

Primer intentem resoldre-ho parlant i fent deduccions, però els números no acaben de quadrar. Finalment, utilitzem material manipulatiu per representar-nos a nosaltres i les preguntes. I de seguida ho veiem clar: si fem parelles, podem participar tots i totes.

Cada infant tria amb qui vol treballar, tenint molt en compte que hem de ser parelles tranquil·les i que es poguem ajudar. Un cop formades les parelles, parlem entre nosaltres per decidir quina pregunta volem fer. Després practiquem una mica com la formularem pensant en parlar fort, clar i sense presses.

I a la tarda… per fi han arribat els ADF i els hem pogut fer totes les preguntes, i la propera setmana escriurem les respostes perquè no se’ns oblidin.

A partir del nostre llibret de mandales fets amb materials del bosc, hem fet un pas més enllà: hem creat el nostre propi llibret de pintar mandales.

Tot va començar amb les fotografies dels mandales que havíem construït amb pinyes, glans, branquetes, pedretes i fulles. Ens feia molta il·lusió que aquelles creacions tan especials poguessin convertir-se en dibuixos per pintar. Així que vam decidir calcar-los per transformar-los en mandales en blanc i negre.

Per poder fer les còpies, hem fet servir paper vegetal. Aquest paper ens permet veure la imatge a sota i resseguir-la amb molta cura. És una feina que demana molta concentració. Ens hem de fixar molt bé en tots els detalls: les formes de les pinyes, que tenen escates amb línies i corbes; els glans, que també tenen textures i contorns diferents. Ens hem adonat que la natura està plena de formes petites que, quan les mires amb atenció, són sorprenents.

Primer resseguim el dibuix amb llapis, molt a poc a poc. Quan ja el tenim ben marcat i revisat, el repassem amb retolador negre permanent perquè quedi ben definit. Aquesta part també és important, perquè si ens equivoquem ja no es pot esborrar.

Un cop hem acabat, el Toni ens fa les fotocòpies del paper de calcar i… màgia! Ja tenim el nostre mandala en blanc i negre, a punt per pintar.

Estem molt contents del resultat. Hem passat de crear mandales amb materials del bosc a convertir-los en un llibret que ara tothom pot pintar i omplir de colors.

Aquesta proposta mostra com, a partir d’una experiència vivencial al bosc, podem generar aprenentatges significatius, competencials i globalitzats, tal com planteja el currículum d’Infantil. Aprenem fent, observant, experimentant i creant.

“La creativitat és intel·ligència jugant.” Albert Einstein

Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.

La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.

Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.

Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.

Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.

Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.

Després de la sortida al bosc de les cabanes ens adonem que, de les activitats que vam proposar, la dels mandales no va acabar de funcionar com esperàvem. Observant el desenvolupament de l’activitat, creiem que un dels motius principals va ser que els mandales de mostra no es veien prou bé i això dificultava que els infants entenguessin la proposta i s’hi sentissin motivats.

A partir d’aquesta reflexió, decidim repensar l’activitat. Optem per elaborar diferents exemples de mandales utilitzant materials del bosc (fulles, pedres, pinyes, branquetes…) col·locats sobre un fons negre, de manera que els elements destaquin molt més i siguin ben clars visualment.

Un cop realitzats els mandales, fem un recull de fotografies de totes les creacions. Amb aquestes imatges elaborarem un petit llibre de mostra que ens servirà com a suport visual. L’objectiu és oferir referents més entenedors i atractius, i comprovar si d’aquesta manera l’activitat funciona millor quan tornem a anar al bosc.

Així, transformem una dificultat en una oportunitat d’aprenentatge i millora, ajustant la proposta a les necessitats reals del grup.

“La creativitat neix quan ens atrevim a provar.” Henri Matisse

Ahir vam començar la sessió revisant els deures que ens havíem emportat a casa. Alguns infants els van fer i van poder explicar a la resta allò que havien descobert sobre els mamífers i les plantes. Va ser molt interessant escoltar-los i compartir aprenentatges entre tots.

Després de mirar les tasques i consultar diferents llibres, vam poder descobrir que nosaltres també som mamífers i que les plantes sí que tenen vida, igual que nosaltres, encara que s’expressin i creixin d’una manera diferent.

Tot seguit, vam construir el nostre mapa d’idees per recollir tot el que ja sabem sobre el bosc. Aquest mapa ens ajudarà a veure d’on partim i a anar-lo ampliant mica en mica a mesura que anem descobrint més coses. Ens servirà també per organitzar-nos millor i orientar el nostre projecte.

Una de les idees que ha sorgit i que ens agradaria explorar, tot i que encara hem de decidir si serà la proposta final, és pensar i crear jocs de bosc per poder compartir-los amb els infants del Bruc quan vinguin a visitar-nos. Ens fa molta il·lusió imaginar aquesta possibilitat i veure com pot anar creixent el nostre projecte.

Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.

La setmana passada vam anar al Bruc i prèviament a la sortida vam rebre una carta dels infants de primer de primària, per convidar-nos a gaudir del seu bosc.

Avui recordem la sortida i creiem que és important d’enviar-los una carta als nens i nenes de l’escola del Bruc per donar-los les gràcies pel gran dia que vam passar i per mostrar-nos el seu bosc i les activitats que ells fan allà.

Què us va cridar l’atenció de la sortida? (Mireia)

• Hi havia molts ocells.
• Buscar les petjades d’animals.
• Posaven les motxilles lligades d’una corda.
• Era per no aixafar els insectes.
• No, era perquè les motxilles no s’embrutessin.
• També era perquè els insectes no entressin a les motxilles.
• Hi havia unes cordes de color groc, que ens indicaven que no podien passar.
• Hi havia un lloc amb paper de wàter, una tovallola i un pot amb aigua i sabó, per rentar-nos les mans després de fer pipi.
• Era on havíem de fer pipi.
• També hi havia una bossa per tirar papers i les peles de fruita.
• Hi havia jocs, però jugava qui volia.
• Havia un joc que era una ouera amb unes fotos i havies de buscar el què hi havia en les imatges.
• Hi havia un joc que era de fer trenes amb llana.
• Hi havia un lloc on una mestra explicava un conte.
• Per recollir les mestres feien el soroll d’un mussol.
• Els nens i nenes si es feien mal, cridaven com un llop.
• Els jocs estaven envoltats d’una corda.
• En van regalar petjades.

Aprofitant que recorden l’obsequi que ens van fer, mirem les petjades que estan dins una bossa que posa “Mamífers de Montserrat”.

Què vol dir la paraula mamífer? (Mireia)

• Que viuen en el bosc.
• Són els animals que tenen mames.
• Nosaltres som mamífers? (Mireia)
• Noooooo, nosaltres no som animals!!!!

Mica en mica ens van sorgint temes molt interessant per poder investigar.

Fem la carta pels nens i nenes de Bruc. D’un en un anem escrivint paraules, uns amb més ajut i d’altres amb més autonomia. Un cop acabada la posem dins un sobre i li donem a l’Einar perquè li doni a la seva tieta que treballa allà.

Com que ens han sortit diverses preguntes interessants, decidim fer una nota a les famílies perquè ens ajudin a buscar informació de dos temes que ens hem plantejat:

• Les plantes tenen vida?
• Nosaltres som mamífers.

A veure si la propera setmana podem aclarir dubtes!

Comencem el projecte de comunitat “BOSC VIU” i els hi preguntem en els nens i les nenes que els agradaria treballar.

Establim una conversa:

• Podem explorar tots els boscos de Vilanova.
• Podem buscar “bitxos” del bosc. N’hi ha molts que estan vius.
• Si no sabem el seu nom els hi podem preguntar a les Alícies que són experts.
• La meva germana m’ha dit que no es diuen bitxos, perquè un bitxo és un pebrot petit que pica molt.
• Podem observar les plantes del bosc, i les herbes.
• També podem observar la forma dels troncs.
• Podem buscar bolets. Hi ha de bons i de dolents.
• Podem agafar fulles de terra.
• A tots els arbres els cauen les fulles? (Mireia)
• Siiiiii
• No!, Alguns no els hi cauen perquè a l’hivern fa molt fred i els ocells es poden tapar.
• Podem observar que hi ha fulles que quan les toques treuen sabó.
• Podem observar els ocells i portar-los menjar.
• Que mengen? (Mireia)
• Cucs.
• Mengen allò que vam posar dins dels malabars el curs passat.
• Com els hi donarem menjar? (Mireia)
• El posarem als arbres.
• Haurem d’agafar una escala.
• Podem deixar el menjar a sota i els ocells l’agafaran. Nosaltres ens amagarem perquè no ens vegin.
• Els animals que trobem ferits en el bosc els hem de portar al veterinari.
• La meva veïna té un ocell ferit i el cuida.
• Hi ha algú que cuida el bosc i els seus animals? (Mireia)
• Els forestals.
• Els bombers també, apaguen els focs quan es cremen.
• El meu pare és bomber i apaga els focs.
• Els ocells quan veuen un foc marxen volant.
• Les ovelles també cuiden el bosc perquè es mengen les herbes, que són les que provoquen el foc.
• Tot això que heu dit; plantes, arbres, insectes, bolets, animals, flors, estan vius? (Mireia).
• Sí, però els arbres quan els tallen es moren.
• Els insectes quan els xafen també es moren.
• Els arbres no tenen vida perquè no tenen ni ulls, ni boca.
• Això no és veritat. Tot no és com nosaltres.

Creiem que és important primer descobrir que té vida en el bosc i que voldrem investigar.

Després d’aquesta interessant conversa fem un dibuix de la sortida del bosc, a veure si ens sorgeixen noves idees.

La conversa és una de les eines fonamental per al desenvolupament integral dels infants. Mitjançant el diàleg els nens i nenes aprenen a expressar idees, sentiments i necessitats, a escoltar els altres amb respecte i a construir significats compartits. Conversar fomenta l’adquisició i ampliació de vocabulari, la millora de la pronunciació i la coherència del discurs, així com l’estructuració del pensament i la creativitat.

“La conversa és l’art de pensar junts.” — Malcolm Forbes

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.