Alícies | Escola Marta Mata

ELS I LES TABALUGUES ENS EXPLIQUEN LA FUSTERIA!

Vero PM02/11/23

Ja sabeu que aquest any tenim com a novetat “La Fusteria” com a proposta d’aprenentatge. Ja fa alguns dies que hi hem començat a jugar però a vegades ens trobem que no sabem com endreçar les eines, saber quines normes hem de seguir o fins i tot com fer servir el banc de fuster.

Així doncs, hem decidit demanar ajuda als i les Tabalugues per tal que vinguin a la classe i ens expliquin com hi jugaven ja que van ser ells i elles qui la van construir quan eren Pinotxos.

La norma més important és que poden jugar-hi 5 Pinotxos. Ens han explicat que van transformar una taula en un banc de fusta i que les serres es poden endreçar per mides. A més a més, els martells poden anar enganxats al costat. Les joguines han d’estar ben classificades, i n’hi ha que són de “veritat”. Per tant, les haurem de cuidar molt bé. També hi ha 2 capsetes amb cintes mètriques, nivells i papers per polir la fusta. Ells i elles jugaven a sempre arreglar coses.

Ara ja tenim més clar com fer-la servir!

MOLTES GRÀCIES TABALUGUES!!!

ANEM A BUSCAR LA CASTANYERA I L’HOME DEL BOSC!

Vero PM31/10/23

Aquest matí els nens i les nenes de la Comunitat de Petits hem anat a buscar a la Castanyera i a l’home del Bosc al Parc Fluvial. Els i les Rovellons, els i les Alícies i els i les Tanits ens han acompanyat fins al parc tot xino-xano. Un cop allà, ens hem acomiadat i han anat a fer cabanes al bosc.

Tots i totes hem esperat en rotllana a la Castanyera, però la nostra sorpresa ha estat que ha vingut acompanyada de l’home del bosc. Quina emoció quan els hem vist arribar!

Ens han explicat que viuen en una masia darrera la muntanya i que han estat una bona estona caminant pel bosc fins arribar al parc. Estaven d’allò més enfeinats! Ens han portat castanyes ben torrades i plegats ens les hem menjat. Per donar les gràcies, els hem cantat la cançó de la castanyera i ens hem acomiadat.

Una vegada hem esmorzat, hem jugat fins que ens han tornat a recollir els infants de la Comunitat de Mitjans. Finalment, hem tornat cap a l’escola, contents i contentes per haver trobat a la Castanyera, la Maria, molt ben acompanyada de l’home del Bosc, en Josep!

MOLTES GRÀCIES!!!

Famílies, recordeu que podeu veure la resta de fotografies a la Unitat Compartida!

5 ESTACIONS

Toni Ruiz30/10/23

Quan hem arribat a la sessió de psico, ens hem trobat un munt de material organitzat en diferents espais. La Toni ens ha explicat que eren per jugar a les 5 estacions! Ens hem organitzat en cinc grups, amb un color de peto diferent per cada grup. Hem començat per una estació i, quan ha sonat el tambor, hem canviat de joc. Les estacions són:

Xanques: hem practicat el nostre equilibri fins que hem aconseguit caminar amb les xanques. Llavors, hem caminat en ziga-zaga pels cons.
Circ: Hem pogut encistellar la pilota petita amb l’atrapaboles i jugar a les bitlles, col·locant-les de nou quan les hem aconseguit tombar.
Basquet: Hem encistellat les pilotes a la cistella sempre des de darrere del banc, que marcava la zona de tir.
Circuit: Hem fet el circuit d’escumes, escalat per les espatlleres, saltat a les màrfegues i tornar a començar.
Pales Lacrosse de mà: ens hem organitzat per parelles i ens hem passat la pilota amb aquesta pala.

Un cop tots els grups han passat per les cinc estacions, hem jugat de forma lliure a l’estació que més ens ha agradat.

No us perdeu les fotografies de la web!

ANIVERSARI DE L’ISMAIL

Rosa29/10/23

Divendres vam celebrar l’aniversari de l’Ismail.

Els i les Tabalugues li vam cantar la cançó amb molta il.lusió i deprés l’Ismail ens va convidar a esmorzar pa amb xocolata.

DIBUIXEM LA NOSTRA OMBRA

Rosa27/10/23

Recordeu que estàvem buscant la manera per esbrinar si “l’ombra ens segueix?”

Entorn aquesta idea, després d’una bona estona de conversa, ens sorgeixen diferents hipòtesis;

“Nosaltres ens movem i la llum del sol ens toca al cos i fa l’ombra”.
“Nosaltres ens movem a poc a poc i el sol també”.
“L’ombra fa el que fas tu”.

A partir d’ara els i les Tabalugues haurem d’observar i experimentar per descobrir si aquestes suposicions són certes o no. Com ho podem fer? (ens preguntem…).

La Rosa ens proposa sortir al pati i dibuixar la nostra ombra en diferents moments del dia sobre paper. Abans de sortir al pati mirem si fa sol, ja que els i les Tabalugues tenim clar que si fa núvol no podem veure la nostra ombra.

La nostra sorpresa ha estat que quan hem sortit al pati, el paper se’ns ha trencat del vent que feia. En aquest moment ens adonem que no podem portar a terme la nostra proposta. I què hem de fer ara? (ens preguntem…).
A un Tabaluga se li acut que podem dibuixar directament a terra i una altra Tabaluga ens proposa dibuixar amb guixos. A tots i a totes ens agraden aquestes idees!

Així doncs, ens organitzem en parelles i dibuixem la nostra ombra en dos moments del dia. Sortim a les 10:30 del matí i repetim el mateix procés a les 15:30 tarda. Observem amb atenció les nostres ombres dibuixades a terra i a on és el sol.

Quan acabem, establim una conversa i exposem les nostres idees. Què ha passat?

Molts Tabalugues diuen que el sol s’ha mogut al llarg del dia.

Continuem amb molts dubtes, així que haurem de seguir descobrint. Esperem que la setmana vinent puguem dur a terme la mateixa experiència, però sobre paper. Així podrem entendre una mica més el que passa amb el sol i la nostra ombra.

Recordeu teniu més fotografies compartides al drive.

LA HISTÒRIA DE MARTA MATA I GARRIGA

Anna Solé25/10/23

La història que estem aprenent va passar de veritat, és la història de Marta Mata i Garriga.

Qui és la Marta Mata? Tots i totes ens fem aquesta pregunta. Pensant i tornant a penar, arribem a la conclusió que l’escola es diu igual i que hi ha la seva imatge al pati. Havia de ser una dona important.

De forma teatralitzada la Marta Mata ens explica la seva vida: Era una mestra molt simpàtica i atenta amb tots els nenes i nenes. La Marta no només explicava lliçons, també explicava contes.

El conte que hem escoltat atentament és la Història de Tabalet, creat per la pròpia Marta Mata. El conte a part de fer-nos divertir, també ens fa reflexionar que hem de fer cas als consells dels pares i les mares, ja que tenen coneixement dels perills que ens envolten.

On vivia la Marta Mata? Situem al mapa Barcelona, ja que durant la infància va viure allà. Tot això passava fa més de vuitanta anys. Als carrers hi havia molt pocs cotxes i es podia caminar tranquil·lament. I l’escola on anava la Marta era semblant a la nostra, però no tenien ordinador, ni projector, .. Les nenes amb faldilles i els nens amb pantalons, perquè en aquell temps les nenes no portaven mai pantalons.

Els mestres estimaven els infants igual que ara, els escoltaven, els ajudaven a descobrir coses interessants. I així mateix és com hem vist a la Marta Mata.

DESCOBRIM MÉS OMBRES…

Rosa22/10/23

Els i les Tabalugues estem motivats i motivades per continuar descobrint més coses relacionades amb les ombres. A partir d’una conversa, decidim sortit al pati i buscar altres ombres no només les del nostre cos. Ens hem adonat que les ombres no només les veiem a terra sinó també a la paret, hem observat les ombres dels patinets, dels arbres, de la caseta, de la cistella de bàsquet i ens preguntem on és l’ombra de l’escola.

Seguim tenint curiositat per les ombres i davant d’un dia nuvolat, ens preguntem si podem veure la nostra ombra. Engrescats i engrescades sortim a la pista i descobrim que no veiem la nostra ombra.

Com pot ser? ens preguntem…

Després d’una estona de conversa i que cadascú exposa les seves idees, arribem a la conclusió que no hem vist la nostra ombra perquè no hi ha la llum del sol. En aquest moment, un Tabaluga s’adona que pot veure l’ombra del seu peu a l’aula. Aleshores ens explica a tots i totes que veiem l’ombra perquè les bombetes de l’aula fan llum. A més a més, ens comenta que de bombetes n’hi ha moltes i de diferents.

Ja ho veieu!! dels i les tabalugues sorgeixen moltes idees interessants relacionades amb el fascinant món de les ombres!

Així doncs, comencem el nostre projecte d’aula, tot i que encara no tenim un repte aconseguir, de moment, anirem investigant i experimentant les diferents possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix la llum i les ombres.

L’OMBRA ENS SEGUEIX…

Rosa20/10/23

D’ençà que hem començat el curs, a poc a poc, els i les Tabalugues anem comprenent la història del Tabaluga a partir del conte il.lustrat i escoltant petits fragments de les seves aventures. També estem aprenent les seves cançons.

En un dels fragments ens explica que el Tabaluga s’apropa a la lluna i escolta amb atenció els seus consells. A partir d’aquest moment, encetem una conversa relacionada amb la lluna, el sol i les estrelles.

Les estones de conversa són molt interessants, ja que cadascú té el seu moment per exposar les seves idees i compartir-les amb la resta de companys i companyes. A més a més aprenem a respectar les diverses opinions i plegats ens enriquim dels coneixements de tots i totes.

Aquestes són les idees que han sorgit en la conversa;

“La lluna s’amaga darrere les muntanyes quan és de dia i a la nit surt quan anem a dormir.”
“La lluna és transparent de dia i no hi és.”
“El sol crema i fa calor.”
“Les estrelles floten.”
“La lluna és rodona i el sol també.”
“El sol ens fa ombra.”
“L’ombra ens segueix. “

Ens quedem amb aquesta última idea; l’ombra ens segueix?

Decidim sortir a fora al pati a observar en directe tot allò que ens envolta amb molta atenció i comprovar la nostra hipòtesis.

Tornem a l’aula emocionats i emocionades i continuem la conversa. Ens adonem que hem vist el sol i la lluna a la vegada i aquesta és transparent! També molts de nosaltres hem descobert la nostra ombra!!

Recordeu, podeu veure més fotografies compartides al drive.

PRIMER CIRCUIT A PSICO

Toni Ruiz19/10/23

Aquesta setmana a psicomotricitat hem recordat què és un circuit, els i les Pinotxos i els i les Tabalugues, i l’hem conegut per primer cop a l’escola els i les Patufets. Aquest circuit ens l’hem trobat ja muntat i ha consistit en:

Una gran estructura de fusta per escalar, grimpar i atrevir-nos a experimentar les possibilitats del nostre cos.
Uns bancs de fusta per fer equilibris.
Unes escumes per passar per sota i per sobre.
Unes màrfegues per saltar i fer tombarelles.
I les espatlleres per escalar amunt i avall.

En un inici, a alguns i algunes de nosaltres, ens ha fet una mica de por l’estructura de fusta però, amb valentia i a força d’anar provant, hem comprovat que és tota una aventura fer el circuit sencer. A cada volta ens hem anat atrevint a fer una mica més i amb més agilitat i sense tanta por. Hem comprovat que el nostre cos és capaç de portar-nos allà on vulguem amb perseverança i esforç.