“Estimar-se a un mateix és l’inici d’una història d’amor que dura tota la vida.” Oscar Wilde

Hi ha històries que ens atrapen i ens fan mirar més enllà del que veiem. I les Alícies hem viscut uns dies plens de descobertes, d’aquelles que t’ajuden a créixer per dins. Tot va començar amb el conte Martin gris, una història que ens convida a reflexionar sobre la por de no agradar als altres i la importància de valorar allò que realment ens defineix: les qualitats interiors i el poder d’un vocabulari ple de paraules positives.

Expressar amb paraules allò que ens fa únics no sempre és fàcil; però, pas a pas, anem desenvolupant la nostra competència personal i social, aprenent a posar nom a les emocions i als pensaments i a comunicar-los amb respecte i sensibilitat, tot construint una manera de relacionar-nos més rica i positiva.

Per això, vam dur a terme una experiència que ens va permetre fer-ho de manera íntima i especial: la dinàmica del mirall. Asseguts en rotllana, ens anàvem passant una petita capsa tancada amb un mirall a l’interior. Només la persona que la tenia a les mans podia mirar-hi dins i, tot seguit, descriure amb una sola paraula la persona que hi veia reflectida.

La capsa va recórrer la rotllana en silenci fins que tots vam haver-hi participat, compartint les diferents paraules: “valent”, “creativa”, “xula”, “divertit”… Una llista sorprenent que va fer evident com cadascú amaga un tresor de qualitats, a vegades invisibles fins i tot per a un mateix. Ens vam adonar que reconèixer el que valem, i saber-ho expressar, és un pas essencial per créixer amb confiança i respecte cap als altres.

Les paraules tenen una força que transforma. Com deia el psicòleg Nathaniel Branden, “L’autoestima no és un luxe; és una necessitat de l’ésser humà.”Aprendre a parlar-nos amb amabilitat i a veure el millor de cadascú ens ajuda a construir una mirada més positiva i valenta.

Per tancar l’experiència, i inspirats per les reflexions de les diferents vivències, vam crear un mirall col·lectiu on tothom pot aturar-se un moment, mirar-s’hi i recordar-se d’allò que el fa especial. Tal com l’Adrià explicava a la Fer, “Si arribes a la classe i estàs trista o enfadada, et mires aquí i et dius: soc intel·ligent, xula i divertida… i així et sents millor.” 

Una petita acció plena de significat que ens anima a continuar treballant la capacitat de conèixer-nos, valorar-nos i cuidar-nos mútuament.

M’han transportat les paraules,

m’he ficat a dins dels altres,

he viscut la seva història

i he vist el que imaginaven.

Cançó M’agrada llegir

Les Alícies hem iniciat la setmana amb l’escolta de l’àlbum il·lustrat La muntanya de llibres més alta del món. El protagonista somia poder volar per damunt de totes les coses i, gràcies als llibres, descobreix que pot fer-ho amb la imaginació, viatjant a altres espais i temps a través de les seves pàgines.

Després de la lectura, uns i altres ens expliquem els nostres propis viatges imaginaris: una selva, el fons del mar, un bosc fosc i tenebrós o una casa amb un cavall amb puntets, són alguns dels escenaris protagonistes dels llibres.

Aquesta conversa ens ha portat a recordar una de les rutines que fem a l’arribar a l’escola i que encara no hem començat: la lectura diària del matí. Hem reflexionat, en petits grups, sobre quines són les actituds que ens ajuden a gaudir d’aquest moment. Sabem que llegir és una tasca complexa, i que cadascú té el seu ritme i nivell lector, però tots coincidim que cal concentrar-se tant en les paraules com en les imatges, perquè sovint elles també ens expliquen la història.

Escoltant les converses dels diferents infants, ens adonem que sovint apareixen frases com “No parlar” o “No trencar els llibres”,… i ho aprofitem per parlar de les frases en positiu. D’aquesta forma, hem reformulat les idees i, entre tots, hem creat un llistat de bones maneres per a la lectura que ens acompanyarà cada matí.

La quotidianitat és clau per consolidar l’hàbit lector. I enguany, la lectura de llibres de la biblioteca d’escola conviurà amb la pràctica de diferents activitats manipulatives de comprensió lectora. Aquestes propostes tenen com a objectiu adequar-se al moment lector de cadascuna de les Alícies i presentar-les-hi reptes de comprensió lectora que puguin afrontar de manera autònoma. 

Per completar aquest inici de curs, també hem fet una de les tasques habituals: el punt de llibre. Aquest any hem experimentat amb la tècnica del collage, utilitzant retalls de paper de diari tenyits amb cafè. Una activitat que demana paciència i atenció per trobar direccions i espais buits. Per acabar, hem confeccionat el nostre nom amb lletres de tipografies diverses: hem remenat, triat i enganxat fins a donar vida al nostre punt de llibre.

Aquí teniu la presentació que vam compartir a la reunió amb famílies del passat 16 de setembre.

UBUNTU, Jo soc perquè nosaltres som.

Passat l’estiu, ens retrobem amb molta il·lusió i amb ganes de tornar a compartir vivències. Ara ja som Alícies i els nervis i les inseguretats de fa un any han quedat enrere, ens sentim coneixedors dels espais i del que cal fer en arribar de bon matí: posar la motxilla al nostre calaixet i treure l’aigua per guardar-la dins de l’aula.

Mirem on mirem, s’hi succeeixen abraçades, somriures i rialles, i moltes ganes de ser on som. Algunes Alícies ja s’han anat retrobant durant el període estival, però d’altres estan desitjoses de veure’s i d’explicar-se mil i una coses.

Passats aquests primers moments, ens retrobem a la rotllana: l’espai on ens sentim segurs per explicar i compartir amb el grup tot allò que desitgem, el nostre temps de grup.

“Què sents avui?”, i amb aquesta pregunta iniciem la primera conversa d’aquest curs. A poc a poc, comencem a connectar amb el nostre jo, intentant posar paraules al que sentim, tot i que no és fàcil expressar-ho i tampoc tothom gosa fer-ho. Deixem temps per situar-nos, per tornar a sentir-nos part del grup, per simplement escoltar els altres i restar en silenci.

Tot seguit donem protagonisme a un conte que ha estat a prop en aquesta benvinguda: La teva cançó, i gaudim escoltant la llegenda que explica. Aquest ens parla de com cada persona té una cançó única, que la fa especial i irrepetible. A més, ens recorda que formem part d’una tribu, i que és en la trobada amb els altres on la nostra cançó adquireix més força i significat.

Al final del llibre hi apareix la paraula ubuntu, que vol dir: “Jo soc perquè nosaltres som”. Una idea molt potent que ens convida a mirar-nos, a reconèixer-nos i a construir, tots plegats, una gran tribu. 

L’art és una forma de comunicació més: un llenguatge que ens permet expressar allò que de vegades no sabem com dir, per complementar les paraules o, fins i tot, per enriquir-les. I és a través d’una proposta artística com plasmem de forma plàstica la idea del conte. I ho fem a través de dues activitats diferenciades: un mandala individual i una teranyina de grup. 

Els mandales simbolitzen l’harmonia i l’equilibri i ens permeten connectar amb el nostre jo intern. Així, per una banda, amb témpera pintem amb els dits diferents cercles de colors, experimentant el traç a través del tacte, amb la pell. Més tard hi afegim traços, formes i figures seguint patrons,  amb paciència i constància.

Per altra banda, anem teixint una teranyina col·lectiva: passem el cabdell de llana pel cercle, entreteixint i sobreposant el fil; per acabar unint-se tot. Un treball que restarà en un espai de l’aula recordant-nos que…

Cadascuna de les Alícies és única, però és en la força de grup on descobrirem el millor de nosaltres.