ENS VISITA L’ÀVIA DEL MAX

Ahir a la tarda, l’àvia del Max, la Mari, ens va explicar els jocs tradicionals que jugava de petita. Ens vam transportar a la seva infància i ens va ensenyar a jugar al joc de les xapes, les gomes, el tren i el dels arbres.

De tots els jocs que la Mari ens va mostrar, molts ja els coneixíem, perquè ens els havien explicat els altres avis i àvies, però n’hi ha dos que van ser nous per nosaltres; concretament el joc del tren i dels arbres.

El joc del tren, consisteix que una parella s’agafa amb les mans alçades i la resta d’infants passen per sota fent el tren mentre es canta una cançó. Quan aquesta s’acaba, la parella baixa les mans atrapant un nen o nena i aquest ha de decidir entre dos números que prèviament ha triat cadascú de la parella. A continuació es posa darrera del que ha escollit aquell número.

El joc dels arbres o de les cadires, es distribueixen tres cadires per l’espai. Cada infant es col·loca al costat d’una cadira. Un nen o nena li toca atrapar a un dels tres infants que intenten canviar de cadira.

La tarda va arribar a la seva fi, vam passar una estona molt divertida aprenent nous jocs tradicionals.

 

Podeu trobar més fotografies al drive.

OBSERVAR I REFLEXIONAR

A partir d’exposar totes les mides de les nostres ombres al passadís, ens segueixen sorgint alguns dubtes però comencem a tenir respostes. Observem i ens sorprenem que hi ha ombres que són més llargues o més curtes però no concorden amb la mida real de l’infant. Com pot ser? Ens preguntem…
Gràcies a les experiències que hem viscut amb la llum del lot, arribem a la conclusió que segons la nostra posició envers la llum, la nostra ombra pot ser més llarga o més curta. Ho hem pogut comprovar amb la nostra vivència a la pista i després amb el lot i amb el nino de joguina.

Per una altra banda, una Tabaluga ens explica que va anar al teatre i va observar la seva ombra en un fons groc. A partir d’aquí, hem intentat crear ombres amb diferents fons de colors però encara no hem arribat a la conclusió que la silueta sempre és negre.

Recordeu que teniu més fotografies a la unitat del drive.

CONTINUEM AMB LES VISITES DELS AVIS I LES ÀVIES

Aquesta setmana ens ha visitat l’àvia de la Maria. Ens ha explicat una història molt tendra. Quan era petita tenia una nina de cartó i se la va deixar a fora al carrer i amb la pluja se li va mullar. Ella sempre va trobar a faltar la seva nina perquè era l’única joguina que tenia. Al cap de molts anys, les seves filles van decidir regalar-li una nina per recordar la seva infància. Ella guarda aquesta nina com un gran tresor.

Així mateix, ens va explicar que amb els seus amics i amigues jugaven a cantar cançons mentre saltaven a peu coix i amb un pal de fusta i una muntanya de sorra, llançaven el tronc i qui aconseguia que quedés dret, era el guanyador o guanyadora.

També, l’avi i l’àvia de la Judit ens han vingut a mostrar els jocs que jugaven en la seva infància. Ens han explicat que de petits no tenien joguines i les havien de fabricar. Com que en els carrers quasi no passaven cotxes, gaudien dels jocs a l’aire lliure amb tots els amics i amigues. Ens han mostrat com es jugava al joc de les bales i hem cantat tots junts mentre saltàvem a les gomes! Ens ho hem passat molt bé!!

Estem molt contents i contentes de compartir aquestes estones amb vosaltres i aprendre de la vostra saviesa.

 

 

Recordeu que teniu més fotografies al drive.

DISSENYEM EL LABERINT DE BALES

Ens organitzem en parelles per dibuixar el disseny del nostre laberint de bales. Una vegada ja estan fets tots els dissenys, per torns, els presentem a la resta de companys i companyes per compartir les nostres idees.

De cada disseny, escollim la idea que més ens agrada i l’anotem al mapa d’idees que tenim a l’aula. Acordem que la base (els infants li diuen el terra) del nostre laberint de bales ha de ser de fusta, també els camins i les parets perquè no caigui la bala. Volem que tingui un tobogan fet de tubs de cartó per passar-hi la bala i ha de tenir un inici i un final. Al mig del laberint volem un forat en forma de cor perquè caigui la bala a sota.
A més a més, tots i totes tenim clar que si volem elaborar el nostre laberint de bales, hem de comprar les fustes a una fusteria real, ja que la fusteria que hi ha a l’aula de les i dels Pinotxos no hi ha prou fustes.

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

PODEM FER OMBRES DE COLORS?

A partir d’un dibuix que ens porta una Tabaluga en el que ha dibuixat un munt d’ombres grises, ens preguntem si podem fer ombres de colors.

Establim una conversa en la qual cadascú diu les seves idees i seguidament les comprovem. Aquestes són algunes de les aportacions dels i les Tabalugues;

– “es fan sobre paper blanc i la llum de la linterna…”
– “podem fer ombres de colors amb una cartolina taronja…”.
“no, hem de pintar l’ombra amb retoladors”.
“si pintem l’ombra la tapem, la podem pintar amb altres colors que no siguin retoladors…”

Després de fer les comprovacions, ens adonem que l’ombra encara és fosca, així doncs, decidim que quan arribem a casa preguntem a la família com ho podem fer.

Engrescats i engrescades, recuperem la conversa del matí i alguns Tabalugues porten material translúcid per ensenyar-nos que amb aquest material es poden fer ombres de colors. També, hi ha companys i companyes que ens expliquen que necessitem paper cel·lofana de colors transparent per poder fer les ombres. 

En aquest moment ens sorgeixen més preguntes, com ara, què vol dir “transparent”? Quin deu ser el “paper cel·lofana”? Què vol dir “material translúcid”?

Amb les idees de tots i totes intentem donar resposta a tots aquests dubtes, però tenim tantes ganes de jugar, que deixem de banda la conversa i ens preparem per explorar si aconseguim fer ombres de colors.
Així doncs, anem a la sala d’arts escèniques, cadascú amb el seu lot i un Playmobil. A terra hi ha un munt de papers de colors de diferents formes i textures, així els i les Tabalugues poden descobrir i experimentar quin és el paper més adequat que ens permeti convertir les diferents ombres amb colors.

Acabem aquesta sessió asseguts en rotllana. Fem memòria de tot allò que hem après i ho compartim amb els companys i companyes per enriquir-nos plegats.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

APRENEM DE LES ÀVIES

L’àvia de l’Axel ens ha fet una visita per ensenyar-nos a què jugava quan era petita. Ens traslladem en la seva infància i ens ha explicat que jugaven a la corda i ens fa una demostració de com ho feien tot cantant una cançó. En parelles ens hem atrevit a saltar mentre l’àvia ens anava cantant la cançó.

Després també ens ha ensenyat que jugaven al joc de l’anell. Aquest consisteix en posar-nos tots asseguts en rotllana, posem les mans juntes i també tancades. Un infant passava pel davant de cada nen o nena hi deixava un anell dins les mans d’algú. Cantaven una cançó i a qui li tocava, havia d’endevinar qui tenia l’anell. Si ho encertava, aleshores li tocava a ella repartir l’anell.

Hem estat una bona estona jugant! Que bé ens ho hem passat!

També ens ha visitat l’àvia de l’Enzo. Ens ha explicat que quan ella era petita no hi havia joguines i es feien elles les seves pròpies nines de roba. Així mateix, ens ha mostrat com jugaven a les bales i ens ha ensenyat un joc de xapes, en el que es dibuixaven uns quadrats grans a terra formant una escala. A dins de cada un hi havia quatre xapes. El joc consisteix en saltar a dins de cada quadrat i amb un peu treure una xapa fora del quadrat.
També ens ha explicat que amb els pots de llauna es creaven unes xanques. Agafaven un parell de llaunes grans i un tros de corda. Li feien dos  forats al lateral, pels quals feien passar la corda que es subjecta amb les mans.

Ha sigut una tarda molt divertida! Hem jugat plegats amb tots aquests jocs que actualment els tenim en els records dels nostres avis i les àvies.

Teniu més fotografies a la unitat compartida