CONTINUEM AMB LES VISITES DELS AVIS I LES ÀVIES

Aquesta setmana ens ha visitat l’àvia de la Maria. Ens ha explicat una història molt tendra. Quan era petita tenia una nina de cartó i se la va deixar a fora al carrer i amb la pluja se li va mullar. Ella sempre va trobar a faltar la seva nina perquè era l’única joguina que tenia. Al cap de molts anys, les seves filles van decidir regalar-li una nina per recordar la seva infància. Ella guarda aquesta nina com un gran tresor.

Així mateix, ens va explicar que amb els seus amics i amigues jugaven a cantar cançons mentre saltaven a peu coix i amb un pal de fusta i una muntanya de sorra, llançaven el tronc i qui aconseguia que quedés dret, era el guanyador o guanyadora.

També, l’avi i l’àvia de la Judit ens han vingut a mostrar els jocs que jugaven en la seva infància. Ens han explicat que de petits no tenien joguines i les havien de fabricar. Com que en els carrers quasi no passaven cotxes, gaudien dels jocs a l’aire lliure amb tots els amics i amigues. Ens han mostrat com es jugava al joc de les bales i hem cantat tots junts mentre saltàvem a les gomes! Ens ho hem passat molt bé!!

Estem molt contents i contentes de compartir aquestes estones amb vosaltres i aprendre de la vostra saviesa.

 

 

Recordeu que teniu més fotografies al drive.

DISSENYEM EL LABERINT DE BALES

Ens organitzem en parelles per dibuixar el disseny del nostre laberint de bales. Una vegada ja estan fets tots els dissenys, per torns, els presentem a la resta de companys i companyes per compartir les nostres idees.

De cada disseny, escollim la idea que més ens agrada i l’anotem al mapa d’idees que tenim a l’aula. Acordem que la base (els infants li diuen el terra) del nostre laberint de bales ha de ser de fusta, també els camins i les parets perquè no caigui la bala. Volem que tingui un tobogan fet de tubs de cartó per passar-hi la bala i ha de tenir un inici i un final. Al mig del laberint volem un forat en forma de cor perquè caigui la bala a sota.
A més a més, tots i totes tenim clar que si volem elaborar el nostre laberint de bales, hem de comprar les fustes a una fusteria real, ja que la fusteria que hi ha a l’aula de les i dels Pinotxos no hi ha prou fustes.

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.

PODEM FER OMBRES DE COLORS?

A partir d’un dibuix que ens porta una Tabaluga en el que ha dibuixat un munt d’ombres grises, ens preguntem si podem fer ombres de colors.

Establim una conversa en la qual cadascú diu les seves idees i seguidament les comprovem. Aquestes són algunes de les aportacions dels i les Tabalugues;

– “es fan sobre paper blanc i la llum de la linterna…”
– “podem fer ombres de colors amb una cartolina taronja…”.
“no, hem de pintar l’ombra amb retoladors”.
“si pintem l’ombra la tapem, la podem pintar amb altres colors que no siguin retoladors…”

Després de fer les comprovacions, ens adonem que l’ombra encara és fosca, així doncs, decidim que quan arribem a casa preguntem a la família com ho podem fer.

Engrescats i engrescades, recuperem la conversa del matí i alguns Tabalugues porten material translúcid per ensenyar-nos que amb aquest material es poden fer ombres de colors. També, hi ha companys i companyes que ens expliquen que necessitem paper cel·lofana de colors transparent per poder fer les ombres. 

En aquest moment ens sorgeixen més preguntes, com ara, què vol dir “transparent”? Quin deu ser el “paper cel·lofana”? Què vol dir “material translúcid”?

Amb les idees de tots i totes intentem donar resposta a tots aquests dubtes, però tenim tantes ganes de jugar, que deixem de banda la conversa i ens preparem per explorar si aconseguim fer ombres de colors.
Així doncs, anem a la sala d’arts escèniques, cadascú amb el seu lot i un Playmobil. A terra hi ha un munt de papers de colors de diferents formes i textures, així els i les Tabalugues poden descobrir i experimentar quin és el paper més adequat que ens permeti convertir les diferents ombres amb colors.

Acabem aquesta sessió asseguts en rotllana. Fem memòria de tot allò que hem après i ho compartim amb els companys i companyes per enriquir-nos plegats.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

APRENEM DE LES ÀVIES

L’àvia de l’Axel ens ha fet una visita per ensenyar-nos a què jugava quan era petita. Ens traslladem en la seva infància i ens ha explicat que jugaven a la corda i ens fa una demostració de com ho feien tot cantant una cançó. En parelles ens hem atrevit a saltar mentre l’àvia ens anava cantant la cançó.

Després també ens ha ensenyat que jugaven al joc de l’anell. Aquest consisteix en posar-nos tots asseguts en rotllana, posem les mans juntes i també tancades. Un infant passava pel davant de cada nen o nena hi deixava un anell dins les mans d’algú. Cantaven una cançó i a qui li tocava, havia d’endevinar qui tenia l’anell. Si ho encertava, aleshores li tocava a ella repartir l’anell.

Hem estat una bona estona jugant! Que bé ens ho hem passat!

També ens ha visitat l’àvia de l’Enzo. Ens ha explicat que quan ella era petita no hi havia joguines i es feien elles les seves pròpies nines de roba. Així mateix, ens ha mostrat com jugaven a les bales i ens ha ensenyat un joc de xapes, en el que es dibuixaven uns quadrats grans a terra formant una escala. A dins de cada un hi havia quatre xapes. El joc consisteix en saltar a dins de cada quadrat i amb un peu treure una xapa fora del quadrat.
També ens ha explicat que amb els pots de llauna es creaven unes xanques. Agafaven un parell de llaunes grans i un tros de corda. Li feien dos  forats al lateral, pels quals feien passar la corda que es subjecta amb les mans.

Ha sigut una tarda molt divertida! Hem jugat plegats amb tots aquests jocs que actualment els tenim en els records dels nostres avis i les àvies.

Teniu més fotografies a la unitat compartida

ANIVERSARI DE L’ENZO

Aquest matí hem celebrat l’aniversari de l’Enzo!
Enzo ja tens 5 anys!
Emocionat ens has explicat que tenies moltes ganes de celebrar-ho amb tots nosaltres!

NOVES PROPOSTES D’APRENENTATGE

Ens agrada enriquir el nostre joc amb material divers, de manera que seguim activant la nostra curiositat i les nostres ganes de continuar aprenent. Aquí teniu les noves propostes que hem introduït aquest trimestre.

  • Taula de llum: la nova activitat està relacionada amb el projecte d’aula. Consisteix en dibuixar l’ombra d’un nino (playmobil) amb llapis i després repassar amb retolador. Quan acabem, intentem escriure la paraula “ombra”. Aquesta activitat requereix molta concentració i coordinar-se amb el company o companya que és qui ens aguanta el lot ,si ell o ella es mou, ens serà més difícil resseguir l’ombra del nino.
  • Bambuxi: en aquesta proposta, els infants han de fer una construcció amb volum amb aquest material.
  • Modelatge: consisteix en crear el tabaluga de plastelina sense deixar-nos detall observant amb molta atenció el model que tenim davant. A més a més, hem d’aconseguir que el nostre Tabaluga s’aguanti dret. Els i les Tabalugues ens esforcem per assolir el repte.
  • Art vertical: a partir dels colors primaris busquem i descobrim nous colors.

TOTES LES OMBRES SÓN IGUALS?

Recuperem la conversa de l’últim dia i decidim ordenar les mides dels cordills que hem mesurat de les nostres ombres, i ho fem a l’aula d’arts escèniques.

D’entrada, tal com ens va proposar una Tabaluga, posem tots els cordills un al costat de l’altre estirats a terra. A continuació, cada un de nosaltres ens col·loquem davant del cordill. En aquest moment… se’ns gira molta feina, la tasca no ens resulta gens fàcil!

Observem amb atenció la llargada de totes les mides i comencem a classificar-les, des de les més llargues a les més curtes. Una vegada ja les hem ordenat, ens adonem que hi ha algun cordill que no està col·locat al lloc on li pertoca. Després de molt d’esforç, aconseguim fer-ho prou bé!

Totes les ombres són iguals? (ens preguntem…)

Ens adonem la llargada de la nostra ombra no és igual que la nostra mida real. També veiem que hi ha infants que la seva ombra és molt més llarga que l’ombra d’altres infants que en realitat pensem que són els més alts de la classe.

Ens quedem amb totes aquestes idees fins a la pròxima sessió.

MESUREM LA NOSTRA OMBRA

Establim una conversa i recordem que l’últim dia ens van sorgir alguns problemes a l’hora de dibuixar la nostra ombra sobre el paper, ja que ens vam adonar que la nostra ombra era més gran que el paper. Així doncs, vam decidir que primer havíem de mesurar la nostra ombra per saber la mida del paper que necessitàvem.

Conjuntament, vam fer la reflexió que estàvem utilitzant massa paper. A més, l’Alguer i el Nil C ens van explicar que van visitar el Museu de paper de Capellades i van descobrir que per elaborar el paper es necessita molta aigua. Davant la sequera que estem vivint, pensem altres opcions per no malgastar tant paper. Com que ens és una tasca difícil, la Rosa ens proposa primer veure la llargada de la nostra ombra i tallar un  tros de cordill de la mida de l’ombra. Després a l’aula, els i les Tabalugues proposen fer servir la cinta mètrica per mesurar cada cordill.

A poc a poc ens adonem quines ombres són més llargues i quines són més curtes en comparació la nostra alçada. Com que ens costa  veure-ho, pensem com ho podem fer a partir d’una conversa. Entre totes les  idees que sorgeixen, acordem sortir a la pista i posar tots els cordills un al costat de l’altre.

Quin cordill serà més gran… o més llarg? La nostra ombra o nosaltres?

Estigueu atents i atentes, el pròxim dia us explicarem les nostres comprovacions que donaran resposta a les nostres hipòtesis.


Teniu més fotografgies al drive.

LECTURA COMPARTIDA TABALUGUES I TANITS

Aquesta tarda hem començat la lectura compartida els i les Tabalugues amb els i les Tanits.

L’objectiu que ens hem proposat és passar una tarda agradable gaudint pel gust a la lectura amb l’ajuda dels mitjans, i així seguir despertant l’interès que comencen a tenir els i les Tabalugues per llegir.

Avui, per ser el primer dia, hem pactat el funcionament d’aquesta trobada. Les Tanits tenen el compromís i la responsabilitat d’ajudar als i les Tabalugues, i és que establir lligams afectius amb els petits i petites i també poder compartir interessos, són aspectes motivadors per continuar establint l’hàbit lector.

Una vegada tots i totes ens hem conscienciat de la importància d’aquesta estona, ens hem organitzat en parelles i hem pogut llegir a la terrasseta i a dins l’aula dels i les Tabalugues.

Acabem la tarda asseguts tots junts en rotllana fent una valoració positiva d’aquesta experiència.

Engrescats i engrescades ja esperem la pròxima trobada!

Teniu més fotografies al drive.