Els Patufets hem viscut una experiència estètica i sensorial ben especial: hem creat una instal·lació de tardor inspirada en el treball de Javier Abad, pedagog i artista que defensa que els materials naturals, disposats amb cura i intenció, generen un espai d’exploració, creativitat i diàleg… Llegeix més»

“Mira profundament a la natura i aleshores entendràs millor tot.”

Albert Einstein

Els Patufets vam sortir al parc del Patufet per recollir fulles i branquetes que havien caigut a terra. Amb molta curiositat, hem observat el terra, els arbres, les fulles i les branques: color, tacte, olor…

(vam posar les fulles a la taula d’exploració i amb les branquetes vam fer la manualitat amb la família del Jacob)

En diferents sessions també hem compartit el material que alguns infants han portat de casa: fulles diferents, pinyes, branques, fruits, pedres… mateial

(amb aquest material tant variat vam poder muntar una instal·lació de la tardor)

Ha estat un treball de descoberta engrescador perquè ens ha permès portar la tardor a l’aula justament de la mà i veu dels mateixos Patufets.

A través d’aquesta proposta, hem afavorit l’observació, la conversa i la descoberta, tot connectant l’experiència viscuda a l’exterior amb el treball a l’aula. La tardor ens regala materials naturals que desperten la curiositat i conviden a aprendre a partir de l’experimentació directa.

Continuem descobrint la natura amb tots els sentits!

“La cultura es transmet vivint-la, no explicant-la.”

Marta Mata

Un dia rúfol i ventós vam sortir al pati. La caseta semblava transformada amb fulles, animals del bosc i fruites de la tardor.

Ben aviat vam descobrir la senyora Tardor que havia vingut a la nostra escola per anticipar-nos tots els canvis que aniríem sentint els propers dies i mesos:

-el cel és de color més apagat

-no veiem tant el sol

-comença a fer fresqueta i mica en mica arribarà el fred

-les fulles dels arbres canvien de color

-la pluja sovinteja

-veiem cargols

-podem anar a buscar bolets

I tot això ens ho va explicar posant les mans a les seves faldilles farcides de butxaques i traient tants elements característics de la tardor. Amb cançons, conte i sorpresa!

Estem alerta. Ens va dir que el seu germà, el senyor Hivern, també vindrà aviat.

La visita de la Senyora Tardor a l’escola és molt més que una activitat estacional: és una manera d’introduir els infants en el ric patrimoni cultural i simbòlic que acompanya el pas de les estacions. Quan els nens i nenes viuen la tardor a través d’elements tradicionals —els colors, les fruites, els animals, els contes i els personatges de la nostra cultura popular— no només observen els canvis en la natura, sinó que també connecten amb un univers de significats que forma part de la nostra identitat col·lectiva.

“La natura és la millor mestra: revela el canvi, l’ordre i la vida.”

Maria Montessori

Durant els mesos d’octubre i novembre hem observat els canvis que la tardor produeixen en l’entorn i a nosaltres mateixos i hem fet un seguit d’activitats, algunes de les quals us en fem mostra.

Durant varis dies vam sortir als patis de l’escola a observar el nostre arbrat com canviava de color, com les fulles queien a terra i com els arbres s’anaven desventint a cop de ventada.

Aquesta acció l’hem fet varis dies per fer-nos conscients de com es produïa la transició. Els primers dies els canvis eren petits i setmana rere setmana van fer-se més evidents: el terra era cobert de fulles, la fresca es notava cada vegada més i el color del cel també va anar canviant. S’ha fet notori com els animals porus s’han amagat.

Vam poder parlar dels colors de la tardor, vam aprendre i escoltar moltes cançons i també ho vam plasmar en paper.

L’aprenentatge dels canvis naturals ajuda els infants a:

1. Comprendre el pas del temps

2. Desenvolupar la capacitat d’observació

3. Connectar emocionalment amb l’entorn

4. Reconèixer la interdependència dels éssers vius

5. Donar valor a la lentitud i al procés

Així doncs, aprendre els canvis naturals no és només un contingut curricular: és una manera de créixer, d’habitar el món amb més sensibilitat i de desenvolupar una consciència ecològica profunda.

• els infants escolten un llenguatge ric, viu i expressiu,
  
• amplien el vocabulari de manera natural,
  
• capten estructures i formes que després incorporaran al seu propi parlar,
  
• aprenen a escoltar, a interpretar, a anticipar i a preguntar,
  
• i descobreixen que la lectura és un pont cap al món, ple de paraules que obren portes.
  

Però, més enllà dels beneficis lingüístics, hi ha una força que cap teoria pot explicar del tot:
la força emocional d’un adult llegint a un infant.
Una veu pròxima, un braç que envolta, el llibre compartit sobre les cames… Tot plegat crea un vincle que quedarà gravat a la memòria i que ajuda l’infant a associar la lectura amb plaer, seguretat i amor.

Per això, des de l’escola volem fer arribar un agraïment immens a totes les famílies que, dia rere dia, us regaleu aquest temps i el compartiu amb nosaltres.
La vostra presència, la vostra veu i la vostra dedicació fan créixer els infants d’una manera preciosa i profunda. Sense vosaltres, aquest moment no tindria el mateix sentit.

Gràcies per fer de la lectura un petit tresor diari.
Gràcies per fer comunitat.
Gràcies per fer escola amb nosaltres.

“Conversar amb els infants és acompanyar-los en la construcció del llenguatge i del pensament.”

Montserrat Fons

-Quan fa fred el Patufet es posa la samarra. 

I el bou? Que porta samarra? Que porta jaqueta el bou quan fa fred?

-Nooo

-Per què no necessita jaqueta?

-Sabeu com es fa la samarra?

El Patufet era fill d’un pastor d’ovelles. A les ovelles els creix molt el seu pèl, i els pastors el tallen quan ve l’estiu i en fan una jaqueta.

El Patufet porta una jaqueta que és pell i els cabells d’un be.

-Sabeu com és la pell i els cabells del be?

-Els bous són peluts com un be?

-Moooooo

-Com s’escalfen els bous?

-Amb la pell

-Els bous tenen una pell com els bens?

-Sí

-Tu estàs d’acord?

-No

-Tu què penses, doncs?

Aquesta és una de tantes converses espontànies que fem a l’aula per exercitar l’escolta activa, la parla, la comprensió i la formulació de preguntes (encara que semblin absurdes) perquè tot té el seu perquè.

El nostre objectiu en aquesta activitat és fomentar una conversa rica: Expressar idees, vivències i emocions, utilitzant progressivament llenguatge verbal… en interaccions amb altres

Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:

– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.

I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.

Què necessitem?

-vam demanar diners a la secretària de l’escola

-vam agafar una bossa de roba per posar la compra

-vam buscar un moneder per posar els diners

Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.

L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.

Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.

-Qui és l’últim?

I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…

La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.

-Quantes en voleu?

-Som 17, una per cadascú.

I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.

La Carme va afegir-hi una magrana.

Vam pagar, ens van tornar 14 euros.

I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.

A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.

L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.

A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:

-Què hi deu haver sota la roba?

I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!

-Què farem amb tot això?

-Arròs amb safrà, com el Patufet.

Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…

El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.

Però això no acaba aquí.

Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.

I de la magrana què en vam fer?

Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!

I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.

Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.

Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:

-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…

-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…