PARLEM AMB LES MANS!

Mireia Puig28/11/25  

Quan vam anar a Petits Princeps a demanar ajuda per fer la cançó, la Ivet ens va dir una cosa molt interessant i és que a la seva classe hi ha un nen que té una tieta que sap fer llenguatge de signes i que ens podria ajudar a fer el vídeo.

No ens havíem adonat que si fem un vídeo parlant, les persones sordes no podran escoltar el que diem, i ens ha semblat que no era inclusiu. Volem que tothom pugui entendre el nostre missatge. Per això, ens ha semblat una idea molt bona que algú pugui fer llenguatge de signes al mateix temps que nosaltres parlem, i així el vídeo serà molt més inclusiu.

Decidim fer una nota a la tieta del Magí per demanar-li si us plau la seva ajuda. Entre tots hem pensat què volíem escriure i hem fet un escrit, esperant obtenir una resposta afirmativa. Quan ja la teníem acabada, un grupet de nens i nenes l’ha portat al Magí perquè ell la pugui donar a la seva tieta.

Ara esperem la resposta i desitgem molt que ens pugui ajudar. Estem molt emocionats i tenim ganes de seguir treballant perquè el nostre vídeo sigui per a tothom.

“Si tots no podem participar, ningú està completament inclòs.” – Desmond Tutu

CONSTRUINT EL NOSTRE BOSC D’IDEES

Mireia Puig27/11/25  

Ahir vam començar la sessió revisant els deures que ens havíem emportat a casa. Alguns infants els van fer i van poder explicar a la resta allò que havien descobert sobre els mamífers i les plantes. Va ser molt interessant escoltar-los i compartir aprenentatges entre tots.

Després de mirar les tasques i consultar diferents llibres, vam poder descobrir que nosaltres també som mamífers i que les plantes sí que tenen vida, igual que nosaltres, encara que s’expressin i creixin d’una manera diferent.

Tot seguit, vam construir el nostre mapa d’idees per recollir tot el que ja sabem sobre el bosc. Aquest mapa ens ajudarà a veure d’on partim i a anar-lo ampliant mica en mica a mesura que anem descobrint més coses. Ens servirà també per organitzar-nos millor i orientar el nostre projecte.

Una de les idees que ha sorgit i que ens agradaria explorar, tot i que encara hem de decidir si serà la proposta final, és pensar i crear jocs de bosc per poder compartir-los amb els infants del Bruc quan vinguin a visitar-nos. Ens fa molta il·lusió imaginar aquesta possibilitat i veure com pot anar creixent el nostre projecte.

Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.

CONTRACTE SIGNAT!

Mireia Puig21/11/25  

Un cop sabem qui participarà en el nostre vídeo, ens toca fer un contracte, com ens va dir l’Aren.

Com que és una tasca molt important i seriosa, decidim fer-la a l’ordinador, com ho fan els professionals.

Primer pensem les idees entre tots i totes: què ha de dir un contracte, quines dades necessita, quina informació és imprescindible… Quan ho tenim clar, comencem a escriure fent servir el teclat. Escriure a l’ordinador requereix molta atenció i concentració, perquè hem de buscar les lletres, pica bé la tecla i revisar que surti correcta a la pantalla.

També creiem que és important que el contracte tingui pictogrames, perquè ajuden a entendre millor la informació i fan el document més clar i accessible.

Quan el contracte està enllestit, el formalitzem al despatx de direcció. Convoquem els participants seleccionats i signem les dues parts afectades: ells i nosaltres. Per completar l’acte formal, hi posem el nostre segell de Tabalugues, que és com la nostra marca oficial.

Per als participants que no han estat triats, preparem un full d’agraïment per la seva participació. Tal com ens van dir les Tanits, les expertes en fer càstings, escrivim el missatge amb molta amabilitat, valorant el seu esforç i entusiasme.

A més, lliurem a tots els participants un obsequi: un recull de fotografies del dia del càsting, perquè puguin recordar aquest moment tan emocionant.

En aquesta activitat reballem la competència digital fent servir l’ordinador com una eina de producció i en prendre consciència que les tasques formals sovint passen per processos digitals. Aquest treball demana atenció, concentració i una actitud responsable davant la tecnologia.

“La tecnologia per si sola no és suficient. També cal el cor de les persones.” — Steve Jobs

ENS VAN SORGINT DUBTES!

Mireia Puig19/11/25  

La setmana passada vam anar al Bruc i prèviament a la sortida vam rebre una carta dels infants de primer de primària, per convidar-nos a gaudir del seu bosc.

Avui recordem la sortida i creiem que és important d’enviar-los una carta als nens i nenes de l’escola del Bruc per donar-los les gràcies pel gran dia que vam passar i per mostrar-nos el seu bosc i les activitats que ells fan allà.

Què us va cridar l’atenció de la sortida? (Mireia)

  • Hi havia molts ocells.
  • Buscar les petjades d’animals.
  • Posaven les motxilles lligades d’una corda.
  • Era per no aixafar els insectes.
  • No, era perquè les motxilles no s’embrutessin.
  • També era perquè els insectes no entressin a les motxilles.
  • Hi havia unes cordes de color groc, que ens indicaven que no podien passar.
  • Hi havia un lloc amb paper de wàter, una tovallola i un pot amb aigua i sabó, per rentar-nos les mans després de fer pipi.
  • Era on havíem de fer pipi.
  • També hi havia una bossa per tirar papers i les peles de fruita.
  • Hi havia jocs, però jugava qui volia.
  • Havia un joc que era una ouera amb unes fotos i havies de buscar el què hi havia en les imatges.
  • Hi havia un joc que era de fer trenes amb llana.
  • Hi havia un lloc on una mestra explicava un conte.
  • Per recollir les mestres feien el soroll d’un mussol.
  • Els nens i nenes si es feien mal, cridaven com un llop.
  • Els jocs estaven envoltats d’una corda.
  • En van regalar petjades.

Aprofitant que recorden l’obsequi que ens van fer, mirem les petjades que estan dins una bossa que posa “Mamífers de Montserrat”.

Què vol dir la paraula mamífer? (Mireia)

  • Que viuen en el bosc.
  • Són els animals que tenen mames.
  • Nosaltres som mamífers? (Mireia)
  • Noooooo, nosaltres no som animals!!!!

Mica en mica ens van sorgint temes molt interessant per poder investigar.

Fem la carta pels nens i nenes de Bruc. D’un en un anem escrivint paraules, uns amb més ajut i d’altres amb més autonomia. Un cop acabada la posem dins un sobre i li donem a l’Einar perquè li doni a la seva tieta que treballa allà.

Com que ens han sortit diverses preguntes interessants, decidim fer una nota a les famílies perquè ens ajudin a buscar informació de dos temes que ens hem plantejat:

  • Les plantes tenen vida?
  • Nosaltres som mamífers.

A veure si la propera setmana podem aclarir dubtes!

PRIMERES IDEES

Mireia Puig19/11/25  

Comencem el projecte de comunitat “BOSC VIU” i els hi preguntem en els nens i les nenes que els agradaria treballar.

Establim una conversa:

  • Podem explorar tots els boscos de Vilanova.
  • Podem buscar “bitxos” del bosc. N’hi ha molts que estan vius.
  • Si no sabem el seu nom els hi podem preguntar a les Alícies que són experts.
  • La meva germana m’ha dit que no es diuen bitxos, perquè un bitxo és un pebrot petit que pica molt.
  • Podem observar les plantes del bosc, i les herbes.
  • També podem observar la forma dels troncs.
  • Podem buscar bolets. Hi ha de bons i de dolents.
  • Podem agafar fulles de terra.
  • A tots els arbres els cauen les fulles? (Mireia)
  • Siiiiii
  • No!, Alguns no els hi cauen perquè a l’hivern fa molt fred i els ocells es poden tapar.
  • Podem observar que hi ha fulles que quan les toques treuen sabó.
  • Podem observar els ocells i portar-los menjar.
  • Que mengen? (Mireia)
  • Cucs.
  • Mengen allò que vam posar dins dels malabars el curs passat.
  • Com els hi donarem menjar? (Mireia)
  • El posarem als arbres.
  • Haurem d’agafar una escala.
  • Podem deixar el menjar a sota i els ocells l’agafaran. Nosaltres ens amagarem perquè no ens vegin.
  • Els animals que trobem ferits en el bosc els hem de portar al veterinari.
  • La meva veïna té un ocell ferit i el cuida.
  • Hi ha algú que cuida el bosc i els seus animals? (Mireia)
  • Els forestals.
  • Els bombers també, apaguen els focs quan es cremen.
  • El meu pare és bomber i apaga els focs.
  • Els ocells quan veuen un foc marxen volant.
  • Les ovelles també cuiden el bosc perquè es mengen les herbes, que són les que provoquen el foc.
  • Tot això que heu dit; plantes, arbres, insectes, bolets, animals, flors, estan vius? (Mireia).
  • Sí, però els arbres quan els tallen es moren.
  • Els insectes quan els xafen també es moren.
  • Els arbres no tenen vida perquè no tenen ni ulls, ni boca.
  • Això no és veritat. Tot no és com nosaltres.

Creiem que és important primer descobrir que té vida en el bosc i que voldrem investigar.

Després d’aquesta interessant conversa fem un dibuix de la sortida del bosc, a veure si ens sorgeixen noves idees.

La conversa és una de les eines fonamental per al desenvolupament integral dels infants. Mitjançant el diàleg els nens i nenes aprenen a expressar idees, sentiments i necessitats, a escoltar els altres amb respecte i a construir significats compartits. Conversar fomenta l’adquisició i ampliació de vocabulari, la millora de la pronunciació i la coherència del discurs, així com l’estructuració del pensament i la creativitat.

“La conversa és l’art de pensar junts.” — Malcolm Forbes

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.

WHATSAPP I TROMPETA

Mireia Puig18/11/25  

El Toni, conserge, ens porta una carta a la classe i ens diu que l’ha trobada a la bústia de l’escola. L’obrim ràpidament i la llegim entre tots i totes. Estem molt emocionats perquè és del Bernat i ens diu que es va posar molt content en rebre la nostra carta i que vindrà molt content a participar en el nostre vídeo.

Ens explica que necessita saber quina cançó ha de començar a practicar. Entre tots pensem com li podem respondre. Una Tabaluga diu que li podem enviar un WhatsApp, i decidim escriure en un paper el nom de la cançó, fer-li una foto i enviar-la pel mòbil. Així ho fem i el Bernat ens ha respost ràpidament dient que es posarà a practicar amb la trompeta.

Amb aquesta activitat tornem a veure com les tecnologies ens ajuden a comunicar-nos, a compartir informació i a preparar tot perquè el nostre vídeo sigui un èxit. Estem molt contents i motivats perquè aviat tindrem el Bernat tocant la trompeta amb nosaltres.

SUMEM TALENTS

Mireia Puig18/11/25  

Després d’haver fet el càsting musical i d’haver valorat tots els participants amb puntuacions de l’1 al 3, ha arribat l’hora de fer el recompte dels vots per saber qui serà el guanyador o guanyadora de cada instrument.

Per començar, hem preparat un quadre de doble entrada on hem col·locat totes les puntuacions. D’aquesta manera les podem veure molt millor i comparar-les amb facilitat. Un cop totes les puntuacions han estat col·locades al quadre, hem començat a fer el recompte final.

Per ajudar-nos a entendre millor les quantitats, hem posat al costat de cada número tantes peces com punts tenia cada infant, i també el mateix número de gomets, per comprovar si realment érem conscients de la quantitat. Després, hem ajuntat totes les unitats que tenia cada participant per saber quants punts tenia en total.

Quan ja tenim els resultats, provem de transformar-los en desenes i unitats. Ha estat un repte molt interessant i enriquidor. En aquesta sessió ens ha vingut a ajudar l’Aránzazu, que ens ha ensenyat a entendre millor les quantitats i el funcionament dels reglets. Ens ha agradat molt poder manipular-los i veure com ens ajuden a visualitzar els nombres.

Finalment, amb totes les puntuacions sumades i ben ordenades, ja hem pogut veure quins són els guanyadors i guanyadores de cada instrument.

Per acabar, i per comprovar si tots i totes han entès bé la idea de quantitat i la composició dels nombres en desenes i unitats, cadascú ha pogut representar gràficament en un full qualsevol dels resultats. Així hem pogut observar com ho entenem i com ho expressem.

Amb aquesta activitat els Tabalugues han identificat, comparat i representat quantitats en una situació concreta del projecte, utilitzant progressivament els nombres com a eina per expressar, comptar i comunicar les seves observacions.

“La matemàtica consisteix a descompondre el complex en parts simples.” — Henri Poincaré

UN ESPAI PER VIURE LA TARDOR

Mireia Puig10/11/25  

Aquest matí hem anat a l’aula de projectes del Mitjans, ens hem tret les sabates i hem notat que l’ambient estava molt diferent. Les llums estaven apagades i només uns petits llumets il·luminaven l’espai, envoltant tot un seguit de materials de la tardor. Tot era molt màgic i tranquil, i amb una música suau de fons hem començat a descobrir, amb calma i curiositat, tot el que hi havia preparat.

Al centre de l’aula hem trobat un mandala gegant fet amb materials del bosc: pals, fulles, pedres… Ens ha agradat molt observar-lo i veure com tots aquests elements, junts, formaven una composició tan bonica. Alguns hem jugat com si fos un circuit i d’altres hem anat fent classificacions amb els materials.

També hem descobert un espai amb castanyes i oueres, on hem pogut classificar, endreçar i fer les nostres pròpies creacions. En un altre racó hi havia una carabassa oberta. L’hem pogut tocar, observar com és per dins i experimentar amb les seves llavors i textures.

Ens ha agradat molt el racó de contes de la tardor, on hem pogut seure tranquil·lament, mirar llibres i deixar-nos endur per les històries. A la taula de llum hem jugat amb colors i transparències, i també hi havia peces de l’arc de Sant Martí de fusta, plastilina i propostes per estampar fulles.

Ha estat una estona molt bonica i relaxant, plena de descobertes i sensacions. Hem après molt sobre la tardor i els seus elements, tot gaudint amb calma i curiositat.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” Ken Robinson

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 16 de la vida d’aula.

PREPAREM ELS CARTELLS PEL NOSTRE CÀSTING

Mireia Puig07/11/25  

Pensem i parlem de com volem fer els nostres cartells i ens sorgeixen aquestes idees:

  • Haurem de posar pictos perquè tots els nens i nenes el puguin llegir.
  • Haurem de fer un picto de no fer soroll, perquè no molestin als participants quan toquen.
  • Hem de posar l’hora.
  • També el dia i el mes que és.
  • Haurem de posar que el fem a l’aula de música.
  • Hem de posar les fotos dels paticipants.
  • Podem fer lletres de l’arc de Sant Martí.
  • Hem de posar que és un càsting musical.
  • Podem pintar-lo amb aquarel.les.
  • Les lletres amb retoladors de colors.
  • Podem posar estrelles i les fotos dels participants.
  • Podem fer dibuixos d’instruments

Amb totes aquestes idees ens posem a confegir el nostre cartell. El primer que fem es buscar en el programa d’Arasaac els pictogrames. Per fer-ho hem d’escriure la paraula del picto que volem trobar.

Seguidament ens posem uns a pintar el fons del cartell amb aquarel.es, uns altres a decorar les lletres, uns escriuen… Entre tots i totes anem confegint el cartell que ens servirà per posar a les portes de les diferents aules.

Un cop els tenim enllestits els pengem a les portes de les diferents classes, i un el col.loquem en el vestíbul de l’escola perquè tothom el vegi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 7 del projecte d’aula.

EL MISTERI DE LES XX

Mireia Puig05/11/25  

Una Tabaluga arriba un dia a l’aula dient que ha vist una cosa molt estranya en el vestíbul, on hi ha l’exposició dels números 20. Algú ha fet dues XX en comptes del número 20.

Anem plegats a veure l’exposició plena de creacions del número 20 fetes amb diferents tècniques plàstiques: pintura, collage, fang, cartró… i ens acostem a observar detingudament les XX misterioses que no sabem ben bé què representen. A més ens adonem que hi ha tres infants de l’escola que han fet les dues XX. En una d’elles hi ha escrit “números romans”.

Tornem a la classe i establim una conversa sobre que creiem que deu significar:

  • Potser una X vol dir el número 2 i l’altre el 0.
  • Jo crec que s’han equivocat.
  • No han tingut temps de fer el 20 i han fet dues x.
  • Potser no saben fer el número 20.
  • S’han equivocat perquè el 20 són dos números i no són lletres.
  • Si traiem el 0 i posem una X és el mateix.
  • Potser és en braille.
  • Noooo, el braille són puntets.
  • La X deu ser també un 20.
  • Potser ho ha fet un pare i no sap com fer el 20.
  • Recordeu que posava en una de les XX? (Mireia)
  • Posava números romans.
  • I que són els números romans? (Mireia)
  • Els números de Rumania.
  • No, no són així.
  • Potser hi ha diferents maneres de fer números.

Per tal de descobrir que poden ser les XX i els números romans, fem una nota per casa per tal de poder-ho investigar durant el cap de setmana.

La majoria dels i les Tabalugues han investigat a casa que eren els números romans i cadascú ens ha explicat que havia descobert. Finalment hem arribat a la conclusió que els números romans són lletres que també signifiquen números i que les dues XX és el número 20. Per tant els infants que han fet les creacions del 20 amb les XX ho han fet molt bé, i a nosaltres ens ha servit per descobrir i aprendre una cosa nova.

“ La importància és no deixar de fer-se preguntes. La curiositat té la seva pròpia raó de ser”. Albert Einstein