I LES BOTIGUES… COM POSEN ELS PREUS EN ALLÒ QUE VENEN?

Mireia Roca27/05/24  

Fa uns dies que ens anem fent aquesta pregunta. Hem decidit que volem preguntar a les persones de l’escola quin comprarà pa el dia del mercat medieval, per fer una previsió de quanta quantitat de pa hem d’elaborar. Però és clar! Necessitem posar el preus als nostres productes per si ens ho pregunten. 

Hem estat investigant i preguntant a les nostres famílies a veure si ens ho poden explicar: 

  • Has de sumar tots els “gastos” que té una botiga: impostos, llum, aigua, treballadors i els materials o productes que vols vendre. Després al preu de cost li has d’afegir una quantitat de diners més per obtenir beneficis. 
  • Els preus varien segons els productes i materials que s’utilitzen. 
  • El preu dels productes surt a la màquina registradora, però les treballadores de la botiga no sabem com han posat el preu.
  • Per posar el preu has de sumar tots els preus de cada ingredient i has de multiplicar per 2 els diners. També s’ha de sumar el temps que has tardat per fer el pa i l’electricitat que gastes amb el forn. 
  • El preu es posa segons el preu de la matèria prima. La matèria prima és la farina, la sal, el llevat i l’aigua. 
  • El preu depèn del que valguin els ingredients del pa. 
  • Per posar el preu a un producte sumes tot el que has fet servir. 
  • El preu el fixa el distribuïdor i al final s’acaba imposant el més baix.  

La colla de les Alícies ho hem tingut molt clar, necessitem saber quant valen en Euros els ingredients per després poder posar el preu. Així doncs, recuperem els tiquets de compra, de quan vam comprar els ingredients per fer pa amb l’Elena (la mare del Bruno) i amb la Fàtima (la mare del Sami), i busquem el preu de cada ingredient. Cal que ens fixem molt bé perquè el tiquet de la botiga ens dona molta informació: quantitat, preu unitari, import…

Altrament, hem estat familiaritzant-nos amb les monedes d’Euro i els seus cèntims. Si hem d’obrir una botiga, necessitem conèixer quines monedes hi ha, diferenciar-les entre elles, quin valor té cada moneda i aprendre a sumar-les entre si. 

Després hem pogut reflexionar sobre què hem après de les monedes i què hem de tenir en compte per entendre els preus. 

Un cop posem en comú els preus de cost, busquem les quantitats dels ingredients que vam fer servir per poder esbrinar el que ens va costar. Per exemple: per fer Khobz vam necessitar 2 Kg de farina de blat (0,70 €/Kg) i ½ Kg de farina de sèmola (1,50 €/Kg). Hem calculat que per elaborar 25 Khobz de 100 grams ens ha costat en farina 0,70 + 0,70 + 0,75 = 2,15 €. Després hem afegit el cost de la sal, l’oli, el sucre i el llevat de manera aproximada. Total que ens ha quedat un cost de 6,30 €. 

Ara ens queda decidir quin preu tindrà cadascú dels productes que vendrem a la nostra botiga de pa.

Això també resulta un bon repte!

MODELANT AMB XURROS D’ARGILA BLANCA

Mireia Roca22/05/24  

La cerámica es como la música, tiene su propia armonía y ritmo

Beatrice Wood

Ja van quedant pocs dies per la jornada del mercat medieval i les brúixoles estem molt treballadores elaborant amb les nostres mans precioses peces de ceràmica. Prenem consciència que és una feina laboriosa que necessita molta paciència per transformar una bola d’argila en un objecte per a ús domèstic a l’edat mitjana. 

A l’inici d’aquest dimecres de projecte, hem conegut una nova tècnica per modelar argila “La Tècnica del Xurro” fent ús de fang de color blanc. Un xurro és argila enrotllada a mà per formar un tub sòlid, que pot ser de qualsevol mida, longitud o gruix.

 

Aquest mètode és un dels més antics per fer ceràmica. Les formes dels bols es construeixen mitjançant l’ús de xurros d’argila flexible, col·locant-ne un damunt l’altre i pressionar-los junts. Les formes creades amb xurros s’han d’allisar pentinant-los per dins i fora fins que la paret sigui més prima, forta i tingui la forma desitjada. Mentre es treballa, s’ha d’aguantar tant l’interior com l’exterior amb la mà. El dibuixos que hi ha a continuació, il·lustren les dues maneres de fer els xurros. Nosaltres hem emprat el primer mètode. 

Avui ha estat un dia molt profitós, hem estat creant objectes de ceràmica amb ambdues tècniques treballades: Pessic i Xurros. Fins i tot, algunes peces han estat decorades amb petxines, punxons i paletes. 

INVESTIGANT PRODUCTES I PREUS DE MERCAT DEL PA

Mireia Roca19/05/24  

El nostre repte de crear una botiga de pa està arribant a bon port. Durant dies, amb l’ajuda de les famílies hem estat aprenent a elaborar diferents receptes per poder definir quin pa volem vendre en el nostre forn.

Revisant les tasques que ens queden pendents per aconseguir el nostre propòsit, hem decidit centrar-nos en decidir quins tipus de pa volem elaborar i a quin preu el volem vendre. Per això, hem estat consultant diferents forns de pa online per poder comprovar quins tipus de pa s’estan venent, el seu pes i el preu. 

Després de la consulta, a la Rotllana hem creat una llista dels productes que ens interessen, el pes i el seu preu de venta. 

Un cop realitzada aquesta investigació, ara va sent hora de definir quins productes volem vendre en la nostra botiga de pa i a quin preu. Altrament, anem pensant com volem anomenar aquestes delícies de blat.

En aquest punt ens sorgeix una nova pregunta “Com posen els preus les botigues de pa?”

LA RECEPTA DE BAGHRIR

Mireia Roca16/05/24  

Ja fa uns dies que va aprendre a cuinar el Baghrir una delícia marroquina i ara volem compartir amb tots vosaltres la seva recepta per a què ho pugueu fer des de casa. 

Entre totes les Alícies vam recordar què hem de fer per escriure un text instructiu per poder registrar aquesta recepta: posar-hi un títol, dividir cada acció com un pas, escriure les accions del que vam fer, detallar les eines, els ingredients i les quantitats i acompanyar l’explicació amb alguna foto que il·lustri com succeeix l’acció. 

A continuació us mostrem la recepta que vam elaborar entre tots els nens i nenes de la colla de les Alícies: 

Us animem a què proveu de fer aquesta recepta, és molt fàcil i està boníssim.  

QUÈ CAL PER ESDEVENIR TERRISSERS?

Mireia Roca12/05/24  

La cerámica es la poesía de la tierra

Federico García Lorca

El grup de les brúixoles s’ha presentat aquest dimecres amb un munt d’informació per a poder esdevenir terrissers. Eines de ceramista, tècniques, materials i idees de peces han inundat l’aula per compartir a la Rotllana i construir conjuntament coneixement  per aconseguir el nostre repte; crear una botiga de ceràmica per al mercat medieval.

A continuació, s’exposen les idees recollides en aquesta jornada tan enriquidora: 

MATÈRIA PRIMERA

El terrisser o la terrissera necessita com element principal per treballar el fang (barreja líquida o semilíquida de terra i aigua) i amb les seves mans i l’habilitat dels seus dits transforma l’argila en objectes, creant-los a partir del modelatge. L’aigua també és important tenir-la present durant la fabricació perquè ajuda al fang a mantenir la viscositat per donar-li la forma que volem.  

EINES DE TERRISSERIA

Per ajudar-nos en la creació de les nostres peces, a part dels nostres dits podem emprar diferents eines que ens poden ajudar a modelar, tallar, raspar, raspallar o allisar la ceràmica. L’Adriana amb molta generositat ha portat un joc per elaborar peces de ceràmica i ens ha mostrat les diferents eines per fer de ceramista:  

  • El filferro o fil de Nylon serveix per poder tallar el tros d’argila que necessites de la pastilla grossa de fang o bé per separar la base de la peça de la fusta on s’està treballant. Sol tenir dues peces de fusta als extrems per poder agafar-lo millor. 
  • L’esponja és imprescindible fer-la servir mentre es fa el modelatge per a humitejar la peça i evitar que s’assequi entre les mans.
  • La mitja lluna o peça de fusta còncava s’utilitza per acabar de modelar plats i bols. 
  • Els palets de fusta es fan servir per donar forma, detallar, suavitzar, barrejar i afegir textures a la superfície de l’argila. 
  • Els buidadors ens ajuden a buidar parts concretes d’una peça.  
  • Les brotxes i pinzells són útils per usar sobre la peça amb una barreja de fang i aigua (molt més líquida) anomenada barbotina i serveix per poder reparar esquerdes o fissures. 
  • Els rodets i corrons s’utilitzen per aplanar l’argila en la mida desitjada.
  • El punxó per  al modelatge o decoració. 
  • El torn o “rueda de alfarero”és la taula que gira i serveix per donar forma arrodonida a la peça ceràmica. N’hi ha de dues classes: 1. El torn lent: amb una mà gires la roda i amb l’altre fas el modelatge de la peça i 2. El torn ràpid: es gira la roda amb el peu i es realitza el modelatge amb les dues mans. 

TÈCNIQUES DE MODELATGE

Algunes persones del grup de les Brúixoles han optat per aportar diferents recursos audiovisuals per il·lustrar les diferents tècniques que podem usar per aprendre a fer peces de ceràmica. A continuació, trobarem els enllaços per poder visualitzar els vídeos: 

FASES D’ELABORACIÓ

Sigui quina sigui la tècnica que es faci servir per elaborar una peça s’ha de seguir aquest procés d’elaboració: 

  1. Agafar un tros d’argila i amassar-la.
  2. Modelar el fang per fer la forma de la peça que vols construir. 
  3. Deixar assecar la peça.
  4. Fornejar la peça en un forn de terrisser. 

TIPUS DE PECES DE CERÀMICA

Com ja sabem el terrisser converteix el fang en objectes a partir del modelatge donant-li forma manualment amb les mans. Aquests objectes poden anat des d’articles de cuina, domèstics i decoratius fins a elements per a la construcció com rajoles, maons i teules. 

L’Izan ens ha portat una imatge dels diferents objectes de ceràmica que es fabricaven a l’Edat Mitjana per a què ens pugui servir d’inspiració en la creació de les nostres peces. 

ENFANGANT-NOS!

Un cop compartida la informació a la Rotllana, va sent hora que passem a l’acció. Així doncs, ens posem per parelles i comencem amassant un tros d’argila. A continuació ens iniciem en l’intent d’elaborar una tassa mitjançant la tècnica del pessic. El Pol ens ha explicat que aquest mètode probablement és un dels més antics per donar forma a l’argila.  

Al final de la jornada, hem pres consciència que per esdevenir terrissers ens cal molta pràctica perquè és difícil donar forma al fang. Així doncs ens cal seguir practicant el modelatge. 

CAP EL BOSC A VOL D’OCELL

Mireia Roca09/05/24  

La natura és una gran enciclopèdia, un llibre obert, que ens ofereix aprenentatges inesgotables, experiències i sensacions que es converteixen en experiències vitals.

Martí Boada 

Les sortides al bosc cada cop van prenent més sentit en el nostre fer escola. L’ocupació de les caixes niu del parc del Patufet, creades per les Tanits, ha fet néixer una gran curiositat per les aus als nens i les nenes de la comunitat de mitjans. Aprofitem aquest interès per organitzar una sortida al Parc Fluvial per descobrir quins ocells hi resideixen amb la intenció de poder conèixer i preservar aquest entorn tan preuat. 

Ens trobem en una època de l’any on els ocells van i venen construint els seus nius, és època de cria i estan molt actius, però també són molt vulnerables i per això l’actitud de respecte cap a ells han de ser la base per veure’ls. 

Abans d’anar al bosc, totes les classe de la comunitat hem estat enraonant sobre què sabem dels ocells i què podem observar per conèixer, aprendre i identificar-los. Descobrim que les aus són l’únic ésser viu que té el seu cos cobert de plomes, per tant el color del seu plomatge ens pot donar una pista de quin ocell tenim davant. Altrament, la seva mida, la forma del bec, les potes, les ales, la cua o, fins i tot, la forma de volar ens pot donar informació sobre quin ocell és però, també, què menja i on viu.

Per tal d’informar-nos sobre el món de les aus, revisem una presentació interactiva i llibres d’ocells on s’ofereix molta informació sobre aquests éssers emplomallats.   

Arribats al bosc, equipats amb els materials indispensables per observar ocells; binocles, guies d’ocells i les llibretes de camp, ens repartim per diferents punts del Parc Fluvial per poder dur a terme la nostra exhaustiva observació. A més a més, tenim la sort que l’escola disposa d’un telescopi, una bona eina per observar ocells que són ben lluny de nosaltres. 

Ha estat una jornada increïble, hem pogut detectar fins a 18 espècies diferents d’aus. Comencem a ser una mica expertes en la observació de les aus del nostre entorn. 

APRENENT A CUINAR BAGHRIR

Mireia Roca04/05/24  

A ningú li amarga un dolç

Refrany català

Endinsats en la setmana de Sant Jordi, les Alícies van obrir les portes de la classe a la mare del Yassir, la Widad, i la seva tieta Fàtima, mare del Badr. La seva família, molt amablement es va oferir per ensenyar-nos una recepta àrab molt dolça i especial. 

Es tracta del Baghrir o, com també se l’anomena, crepè Marroquí. Una de les característiques d’aquesta coqueta és que la seva massa és esponjosa i té uns foradets per tota la seva superfície degut al gas del llevat. Les mares ens expliquen que el Baghrir s’acostuma a menjar acompanyat amb mel, oli d’oliva o xocolata. 

La Fàtima i la Widad ens han facilitat tots els ingredients en una llista i els preparem abans que arribin a l’escola. Aquesta llista és interessant ja que no conté cap quantitat en grams sinó en gots. 

Un cop les rebem a la classe, ens posem amb els petits grups de projecte i ens enfarinem les mans. Observem que és una recepta fàcil de fer però no ens hem de descomptar amb els gots que necessitem de cada ingredient.

Un cop cuinats els Baghrirs els hem tastat acompanyats amb te verd que les mares han preparat. Ens sentim molt agraïdes per la seva generositat. 

Fàtima i Widad شكرًا

SEREM TERRISSERES

Mireia Roca26/04/24  

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

Endevinalla

Les brúixoles ja hem alçat les veles rumb al nostre objectiu, crear un mercat medieval juntament amb els altres grup de la comunitat. 

El dia que vam rebre l’emissari d’en Guifré el Pilós ens vam endur l’encàrrec de cercar què volen dir aquelles paraules en llatí que ens va lliurar en un sobre. Així doncs que a la Rotllana vam poder posar en comú el que vam investigar a casa. 

D’altra banda, en Josepet ens va comunicar que una vila com la nostra es mereix un mercat medieval i la nostra feina serà d’aprendre l’ofici de terrissers per a poder vendre els objectes que haurem fabricat a partir de l’argila. 

Aprendre a fer d’artesà terrisser no serà una tasca fàcil, per això amb la dinàmica 1,2,3 realitzem una pluja d’idees que ens ajudi a pensar quins passos caldrà fer esdevenir uns bons ceramistes. Per dur a terme aquesta activitat, primer pensem idees individualment, al cap d’una estona ens trobem amb una altra persona per compartir i enriquir les idees que hem pensat sols i soles. Per acabar, ens trobem amb altres persones i  fem un grup de tres per seguir acumulant bones idees. 

Un cop hem acabat, ens trobem a la Rotllana i entre totes les persones de les Brúixoles exposem les idees i decidim per on volem començar. Tota aquesta colla de cavil·lacions les anem plasmant en una pissarra de Jamboard on després les podem classificar. 

Prenem consciència que coneixem algunes coses sobre fer de terrissers. En algun moment de la nostra vida hem experimentat amb el fang, creant algunes figures o objectes però sabem que no és suficient per poder considerar-nos terrissers. Per això decidim que una bona manera de començar a conèixer és investigant a casa. Pel proper dia de projectes portem un encàrrec que ha d’ajudar a créixer el nostre propòsit:No obstant la desconeixença, ens animem a consultar diversos llibres sobre l’edat mitjana per poder començar a descobrir com eren les peces de ceràmica que haurem de crear amb les nostres mans.

 

Quin gran repte ens espera!

Per cert! Ja sabeu de quin objecte de ceràmica tracta l’endevinalla de la cita?

 

US ANIMEU A FER KHOBZ?

Mireia Roca24/04/24  

El que és promès, sigui atès.

Joan Amades

Tal i com us havíem promès en l’última entrada, aquí teniu la recepta del pa àrab que ens va ensenyar a fer la Fatima, la mare del nostre company Sami.

Transcripció de la recepta treballada a classe a partir de fragments de diverses produccions elaborades a la llibreta de les Alícies.

Us animem a què proveu de fer el pa àrab a casa, és molt fàcil i està boníssim!

 

CERCANT LA DIFERÈNCIA AMB L’AJUDA DELS COLORS

Mireia Roca18/04/24  

«No podemos enseñar nada a nadie. Tan sólo podemos ayudar a que descubran por sí mismos»

Galileo Galilei

Dies enrere, arrel d’una conversa sobre el nostre pes al néixer, vam estar buscant la diferència entre aquest pes i l’actual per saber quant havia augmentat. Aleshores, fent els càlculs (comptant enrere des del pes actual o comptant endavant des del pes al néixer) moltes de nosaltres ens vam adonar que estàvem restant. 

Donada aquesta situació, ens va sorgir la necessitat de buscar una estratègies de la qual sigués més fàcil no equivocar-se en els càlculs i no haver d’anar comptant enrere o endavant quan haguem de trobar la diferència entre dos números o treure una quantitat a un número. Per això ens van presentar les regletes de colors. 

Les regletes de colors o Cuisenaire són un material manipulatiu de diferents colors de secció quadrada que ens ajuden a les Alícies a aprendre conceptes matemàtics i desenvolupar el pensament lògic-matemàtic. Cada una d’aquestes regletes representen un dels primers deu números naturals. Amb aquest format, podem distingir una regleta d’una altra perquè cada mida té un color diferent. 

Un cop familiaritzats amb les regletes, a la Rotllana mostrem l’expressió matemàtica d’una resta, és a dir, es donen dos nombres (el minuend i el subtrahend) i tractem de buscar la diferència mitjançant l’ajuda de les regletes.

Us animem a visualitzar el següent vídeo on es veu pas a pas com restem les Alícies. 

Com restem les Alícies?

Per acabar, per seguir practicant les restes des de casa, en el següent enllaç trobarem un document on hi apareixen les regletes de colors per imprimir, retallar i poder practicar les restes a casa. 

Famílies us animeu a practicar amb nosaltres?