L’OBRADOR DE LES ALÍCIES

El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida.

Sèneca

Per fi ha arribat el dia, la classe de les Alícies es converteix en una obrador de pa. Rebem amb molt agraïment a l’Elena, la mare del Bruno, que s’ha ofert per venir a ensenyar-nos com elaborar la massa del pa. 

Així doncs, ens posem la bata i ens rentem molt bé les mans per posar fil a l’agulla. Amb l’ajuda de l’Elena i seguint les instruccions de la seva recepta, facilitada uns dies abans, barregem els ingredients: farina de blat, farina de força, sal, llevat i aigua. Ens servim de les nostres mans per homogeneïtzar aquests ingredients fins aconseguir una bona massa. Acabat aquest procés, embolcallem la massa amb un drap de cuina i aprofitem l’hora del pati (30 minuts) per deixar-la reposar. 

Tornant de l’esbarjo, destapem la massa i comprovem que el seu volum ha augmentat. Això és degut a l’efecte del llevat de forner que s’alimenta de sucre i altres components que formen una bombolles que li confegeixen esponjositat al pa. 

Cada membre del grup, obté una porció de la massa i deixa volar la seva imaginació elaborant un rodó o una barra de pa. A continuació, emplenem les safates de forn amb les diferents peces i ho portem a la cuina perquè la Sílvia del menjador el pugui coure a 200ºC fins que agafi color.  

Ara podem afirmar, que ja sabem com elaborar la massa de pa i coure’l al forn. Ha estat una experiència molt enriquidora i tot és gràcies a l’acompanyament de l’Elena i de les ganes de la Colla de les Alícies per esdevenir unes bones forneres.     

 

 

 

Per cert, el pa amb xocolata ens ha quedat boníssim!

 

A LES BRÚIXOLES ENS INTERESSEN ELS NÚMEROS ROMANS

Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.

Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans. 

És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant. 

Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.

Altres coses que hem descobert…

  • Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades. 
  • Els signes V, L i D no es repeteixen. 
  • Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)

Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta: 

  • Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?   

CURIOSITAT

Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?

Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana. 

PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER PA

Tot sembla impossible fins que ho fas.

Nelson Mandela

La mare del Bruno, molt amablement, s’ha ofert per ensenyar-nos a fer la massa del pa. Per preparar aquesta trobada, ens ha fet arribar la llista d’ingredients per tal de poder-los comprar i preparar les mesures correctes. Aquesta és la llista d’ingredients per a cada un dels 5 grups: 

Un cop han arribat els ingredients a l’aula, ens trobem que estan empaquetats. Per tant, hem de preparar les quantitats que ens ha dit l’Elena de cada un dels ingredients. Per això, cada grup disposa d’una safata amb tots els estris per poder elaborar la massa i guardar els ingredients. 

A la classe ens trobem 5 taules. En una haurem de pesar la farina normal, en una altra la de força, en una altra la sal i per últim el llevat. Pel que fa a l’aigua, algunes persones de la classe van portar uns envasos  que ens han servit per mesurar capacitats, és a dir, líquids. Aquest envàs té unes ratlletes que mesura mil·lilitres. Així doncs, preparant l’aigua per fer pa, hem après que 1000 mil·lilitres és un litre. 

LES VILES MEDIEVALS

Tornats a les aules, després de visitar la majestuosa vila medieval de Montblanc, les Brúixoles recordem què vam descobrir en aquest indret històric.

Els guies ens van explicar que l’edat mitjana va començar al segle V acabant amb l’Edat Antiga quan va caure l’imperi Romà. I va acabar al segle XVI amb el descobriment d’Amèrica i va començar l’Edat Moderna. La ciutat de Montblanc va aparèixer al segle XI i ja feia 600 anys que havia començat l’edat mitjana.  

Per grups recuperem el plànol de Montblanc i marquem els llocs que vam descobrir: La Muralla, l’església de Sant Miquel i Santa María, el Portal de Sant Jordi, la plaça del mercat, el Call Jueu i, de lluny, les runes del Castell. 

D’entre els monuments, ens centrem en descriure algunes dades importants com el Portal de Sant Jordi i l’església de Sant Miquel com a indrets interessants.

Després d’aquest treball, ja podem enumerar algunes característiques d’una vila medieval com per exemple… 

  • Tenen un castell on hi vivia l’amo de les terres, els seus cavallers i servents. 
  • Hi ha una església que pot ser romànica o gòtica. 
  • Hi ha plaça del mercat on els artesans i pagesos venen les coses que fabriquen o planten. Al costat de la plaça, hi havia els mesuradors de gra del poble per poder comprovar que no els haguessin enredat amb les compres. 
  • Té una muralla amb torres de vigilància i diferents portes llevadisses per entrar o sortir de la vila. 
  • Els artesans estaven organitzats per gremis i vivien i fabricaven al mateix carrer com els picapedrers, ferrers, fusters, etc.

EXPERIMENTEM AMB ELS DIFERENTS INSTRUMENTS DE PES

M’ho van explicar i ho vaig oblidar;

ho vaig veure i ho vaig entendre;

ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Confuci

A la Rotllana, cada grup d’experts ens han explicat com funcionen cada un dels diferents instruments de pes que tenim a la classe. Una cosa és que ens ho expliquin i veiem com funcionen aquestes eines i, una altra molt diferents és experimentar de primera mà el seu funcionament. 

Ens vam trobar amb el nostre grup i vam estar pesant diferents objectes amb cada una de les bàscules i balances per poder aprendre com funcionen cada un dels instruments. En una graella, enganxada a la llibreta, vam recollir el pes dels objectes. 

Per acabar, a la Rotllana vam posar en comú els resultats obtinguts amb la pesada dels diferents objectes.  

Ara ja ens hem demostrat que coneixem i sabem fer servir aquests instruments per poder pesar el què necessitem a l’hora de fer farina. 

ON TOT COMENÇA: OBSERVEM EL NAIXEMENT DEL BLAT

Les llavors dormen en el secret de la terra, fins que a una d’elles se li ocórrer la fantasia de despertar.

Antoine de Saint-Exupéry

En una entrada anterior, us vam explicar que vam estar pensant d’on sortia la farina. Bé doncs després, vam descobrir que dins de l’espiga de blat hi ha la llavor o el gra de blat que un cop seca, si la xafes, apareix la farina. No obstant això, si aquest gra de blat el plantes sorgeix una nova planta de blat, del qual hem estat treballant el seu creixement: Germinació, Brot, Afillament, Floració i Sega. 

Un dia la Blanca ens va portar una petita plantació de grans de blat que va fer a casa seva i ens vam engrescar a fer la nostra pròpia plantació de blat. Cadascú portarà un pot transparent i serà l’encarregat de cuidar el seu planter. El material que necessitem és:

Cadascú va anar seguint el procediment que la Blanca ens va anar indicant i després ho vam escriure a la llibreta descobrint el TEXT INSTRUCTIU, que és aquell que t’explica com fer una cosa i què necessites. 

Un cop plantades les nostres llavors, hem triat un lloc idoni de la classe perquè puguin estar, al costat de la finestra i hem tancat un radiador per a què no tinguin tanta calor. Ara ja toca cuidar-les mantenint el paper de cuina humit i observant cada dia com estan. 

Per tal de registrar el seu creixement, a la llibreta hem enganxat una graella on recollirem les dades del creixement de la planta de Blat. 

Serem capaces de cuidar-les i afortunades d’aconseguir veure créixer l’espiga de Blat? 

 

COM SUMEM LES ALÍCIES?

“Los analfabetos del siglo XXI, no serán aquellos que no sepan leer ni escribir, sinó los que no sean capaces de aprender, desaprender y reaprender”

Alvin Toffler

Ja fa alguns dies, que les famílies esteu preguntant com sumem a la classe de les Alícies. I entenem molt bé per què. Als pares i a les mares us van ensenyar a sumar d’una manera una mica diferent a la nostra i per això us ho volem explicar perquè ens pugueu seguir acompanyant en els aprenentatges des de casa. 

Amb els projectes i les propostes d’aprenentatge han aparegut infinitat de situacions matemàtiques que ens han portat a buscar una estratègia per aprendre a juntar números. I la millor manera que sabem és a partir de desmuntar o descomposar els nombres perquè ens facilita calcular mentalment. 

Us deixem aquest vídeo perquè pugueu veure de quina manera sumem les Alícies.   

VIDEO: Com sumem les Alícies?

Pares! Mares! Avis! Àvies! us animeu a desaprendre y reaprendre amb nosaltres?

PROPERA PARADA, MONTBLANC

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

CONEIXEM EL FUNCIONAMENT DELS INSTRUMENTS DE PES

Per tal de poder realitzar la mòlta de gra de blat amb la mà de morter, necessitem saber de quina manera podem mesurar quant són 40 grams. No hem dubtat ni un segon, necessitem un instrument com una bàscula o una balança. 

Un matí al mig de la Rotllana, ens trobem 5 instruments per mesurar el pes. Concretament 4 bàscules i una balança de braços. Enraonem sobre si sabem com funcionen, si totes ens poden servir per pesar la quantitat que busquem, què volen dir els números, les paraules i les ratlles que apareixen en la pantalla de les bàscules…

Per tal d’investigar-ho, ens posem en grups de 5 nens i nenes. Les persones de cada grup, es convertiran en expertes de la balança o bàscula que hagin escollit. L’objectiu serà poder explicar a la resta de grups com funcionen i com podem esbrinar el pes de l’objecte que estem pesant amb aquell instrument.   

COM REPARTIM 500 GRAMS DE GRA DE BLAT ENTRE LES 12 MÀ DE MORTERS?

Amb la idea d’elaborar la nostra pròpia farina, ja fa força dies que a l’aula estan arribant estris de cuina per posar-nos mans a l’obra. Com que tenim una bossa de gra de blat, hem anat portant de casa mà de morters per poder fer la mòlta i obtenir l’ingredient principal per poder fer pa. 

A la classe, han arribat 12 mà de morters i ara toca esbrinar de quina manera podem repartir els grans de blat per a què  puguem realitzar la mòlta per parelles, tal i com hem decidit. Per afrontar aquest repte, ens hem posat per grups i hem estat realitzant diversos càlculs. Cada grup, ha cercat les seves estratègies matemàtiques per aconseguir repartir la quantitat de 500 grams de la manera més equitativa, és a dir, que tothom tingui la mateixa quantitat i ens sobri la menor quantitat possible.

Aquests han estat els nostres càlculs:

A la Rotllana, hem compartit els càlculs realitzats amb el grup i hem arribat a la conclusió que la quantitat de 40 grams per mà de morter és la que millor s’ajusta, perquè només sobren 20 grams de gra de blat de la bossa.