CAMINANT COM ABANS, APRENEM COM SOM ARA

Mireia Roca17/01/26  

Richard Leakey

Som humans perquè els nostres avantpassats van aprendre a caminar drets.

En un d’aquests dies en què els paleontòlegs i les paleontòlogues anem portant informació sobre la prehistòria, la Sira va arribar a l’aula amb un llibre molt especial: Terrícoles, de la il·lustradora i autora de llibres infantils Patrícia Geis.

Terrícoles és un llibre informatiu i visual, pensat per a infants, que combina il·lustracions clares amb explicacions senzilles sobre la història de la vida a la Terra. El seu argument principal ens convida a fer un viatge enrere en el temps per entendre com els éssers vius —i especialment els humans— hem anat canviant i adaptant-nos al llarg de milions d’anys.

En llegir les primeres pàgines, el llibre ens transporta a milers i milers d’anys enrere, al continent africà. Ens explica que fa molt i molt de temps la Terra es va obrir i el clima va canviar. Els boscos es van anar fent més petits i van aparèixer grans espais oberts, com prats i sabanes. Davant d’aquest canvi, alguns primats que vivien als arbres van haver de baixar a terra per buscar menjar i poder veure millor què passava al seu voltant.

A poc a poc, aquests primats van començar a canviar: caminaven més drets per veure lluny, feien servir les mans per agafar coses i pensaven noves maneres de viure per protegir-se i trobar aliment.

Aquest relat ens va portar a fer-nos una pregunta clau: per què aquests primats van sentir la necessitat de posar-se dempeus? Per intentar entendre-ho, vam passar de la lectura a l’experimentació corporal. Vam provar de caminar com ho feien aquells primers primats. Al cap d’una estona, ja vam notar que cansa, sobretot si t’imagines caminant amb el cap ben alçat, vigilant no convertir-te en la presa d’algun depredador o buscant menjar a l’horitzó.

A mesura que ho experimentàvem, ens adonàvem que el cos també canviava: ens aguantàvem més amb les cames del darrere i, de mica en mica, anàvem alliberant les mans. Tenir les mans lliures ens permetia agafar objectes amb l’ajuda dels dits llargs. D’aquesta manera, a través del cos, començàvem a entendre un moment clau de l’evolució humana.

Experimentació corporal…

Amb el pas del temps, tots aquests canvis van donar lloc als primers homínids i, molt més endavant, a un dels més coneguts: l’australopitec. El vam buscar al nostre arbre de l’evolució humana per posar-li cara i vam continuar llegint el llibre. Així és com vam descobrir la història de la Lucy.

La Lucy va viure fa 3 milions d’anys, a la Gran Vall del Rift, a prop del riu Awash, a l’actual Etiòpia.

Tenia uns 20 anys i vivia en un entorn amb boscos, praderies, llacs i rius.

S’alimentava de fulles, fruites madures, arrels, nous, cucs, cargols, tèrmits, sargantanes, ous i, de vegades, d’algun animal mort. Feia servir pedres per arrencar la carn, trencar ossos i extreure’n el moll.

Feia poc més d’un metre d’alçada, pesava uns 27 quilos, tenia un cervell semblant al d’un ximpanzé, però era capaç de caminar dreta. Es comunicava amb sons, gestos i grunys.

Fa uns tres milions d’anys, va morir en caure d’un arbre d’uns 12 metres d’alçada.

Ens va cridar molt l’atenció la seva mida: amb 20 anys, mesurava com alguns de nosaltres. Això ens va portar a buscar més informació i imatges d’una rèplica de la Lucy, que ens va engrescar a representar-la. Observant el seu cos, la seva cara i les seves mans, vam descobrir que tenim moltes coses en comú. A poc a poc, anàvem entenent millor d’on venim.

Vam agafar un full ben gran i vam buscar entre els paleontòlegs i les paleontòlogues algú que mesurés una mica més d’un metre. Amb el regle a la mà, ens vam anar mesurant, i qui més s’hi aproximava era la Sira. Es va estirar sobre el paper, en vam resseguir la silueta i vam començar a donar forma a la nostra Lucy mentre escoltàvem Lucy in the Sky with Diamonds, la cançó que els investigadors escoltaven la nit després del descobriment, quan analitzaven els ossos dins la tenda.

Aquesta experiència ens ha permès entendre que l’evolució no és només una història per llegir, sinó un procés que es pot sentir, experimentar i viure amb el cos. Quan els infants poden caminar, provar, mesurar-se i comparar-se, el coneixement esdevé significatiu. Així, mica en mica, anem descobrint què ens amaga la terra… i també què ens explica sobre nosaltres mateixos.

L’EVOLUCIÓ HUMANA NO ÉS UNA ESCALA, SINÓ UN BOSC

Mireia Roca11/01/26  

Charles Darwin, L’origen de les espècies

De la mateixa manera que els brots d’un arbre provenen d’un tronc comú, totes les espècies vives han descendit d’alguna forma primitiva.

Després de conèixer el conte “Del Pau a nosaltres”, a la classe ens va quedar una idea molt temptadora al cap: que l’evolució humana és com una filera ordenada on una espècie “es converteix” en una altra fins arribar a nosaltres. És una manera d’explicar-ho molt habitual (i molt visual), però… no és del tot correcta.

Aquestes darreres setmanes, el grup dels paleontòlegs i paleontòlogues hem fet un pas important: hem descobert que l’evolució s’entén millor com un arbre de família.

Per què “en línia” no funciona?

Quan ho dibuixem com una línia recta, sembla que només hi hagi una sola ruta, que cada espècie sigui “millor” que l’anterior i que totes les espècies antigues desapareguin quan apareix la següent.

Però la realitat és una altra: les espècies es ramifiquen, com passa en una família (avi, besavi, cosins…), i en molts moments van conviure diferents homínids al mateix temps.

El vídeo que ens va ajudar a entendre-ho

Per posar ordre a aquesta idea, vam mirar el vídeo “Evolució humana: arbre de família”, que explica que un arbre representa de manera més fidel l’evolució que no pas un esquema lineal. Ens va ajudar a entendre dues idees clau:

Compartim ancestres comuns (el “tronc” de l’arbre).

Les “branques” ens mostren la diversitat i fins i tot la convivència d’espècies diferents en una mateixa època.

I també vam observar una idea final molt potent: de totes les branques, l’única que arriba fins avui és la de l’Homo sapiens.

Del conte a la investigació: reordenem la nostra “família”

Amb aquesta nova mirada, vam tornar a les imatges del conte i vam fer una feina de paleontologia “de veritat” (a la nostra manera): vam estendre totes les imatges al bell mig de la Rotllana, com si davant nostre tinguéssim un gran trencaclosques per resoldre. A partir d’aquí, va començar una conversa rica i viva en gran grup: ens preguntàvem quines figures podrien anar abans, quines s’assemblaven més entre elles i si algunes no eren tant “pares i fills” com “cosins” dins d’una mateixa família. Amb aquestes reflexions, vam anar dissenyant plegats un arbre de família, situant primer els primats més antics, després les diferents branques dels homínids i, finalment, la branca que arriba fins a nosaltres, l’Homo sapiens. D’aquesta manera vam entendre que fer ciència vol dir justament això: observar, provar, equivocar-se i tornar-ho a pensar.

Aquesta descoberta ha estat molt significativa. Ens emportem tres grans aprenentatges que expliquen molt bé la feina del nostre grup:

  • L’evolució no és una escala per pujar, és un arbre per entendre.
  • No venim “dels micos” actuals: els humans i altres primats compartim ancestres comuns, com passa amb els cosins d’una família.
  • La Terra amaga històries molt llargues i, quan les anem reconstruint, entenem millor qui som i d’on venim.

I potser el més important: ara sabem que, quan parlem dels nostres avantpassats, no estem seguint una línia recta… estem escoltant un bosc ple de branques.

ELS NOSTRES AVANTPASSATS: PISTES PER ENTENDRE L’EVOLUCIÓ HUMANA

Mireia Roca12/12/25  

Mary Anning

El món abans de nosaltres només es pot entendre escoltant atentament les petjades que ha deixat.

Ens hem endinsat sota la terra dels nostres peus com a bons paleontòlegs i paleontòlogues, amb ganes d’observar, preguntar-nos i entendre què ens amaga el passat. En aquest camí de descoberta, hem començat a fer-nos una de les grans preguntes que la humanitat s’ha plantejat al llarg del temps:

La veritat és que encara en sabem ben poc. Alguns ja havien sentit a dir que “venim dels micos”, una idea que vam començar a entendre millor arran de la nostra visita al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam descobrir una troballa clau: en Pau (Pierolapithecus catalaunicus), un primat que va viure fa uns 12 milions d’anys i que va tenir característiques molt importants, per comprendre l’evolució dels primers humans.

Els científics ens expliquen que en Pau va ser un dels primers micos capaços de caminar dret en alguns moments, fet que va marcar un abans i un després en la manera de moure’s i relacionar-se amb l’entorn. Aquesta descoberta ens va despertar moltes preguntes:

A la Rotllana, espai de conversa i pensament compartit, vam posar en comú tota la informació recollida i vam arribar a conclusions molt interessants:

Amb aquest interès creixent per entendre d’on venim, vam descobrir un conte molt especial: Del Pau a nosaltres.

Aquest conte ens acompanya en un viatge pel temps i ens explica, de manera propera i entenedora, com des d’en Pau i altres avantpassats llunyans s’inicia un camí ple de canvis que, pas a pas, ens porta fins als humans d’avui. A través de les seves pàgines, entenem que l’evolució és un procés lent, ple d’adaptacions, descobertes i aprenentatges.

A partir d’aquesta experiència, hem après que la terra guarda històries molt antigues i que els paleontòlegs ens ajuden a escoltar-les. Hem entès que no apareixem de cop, sinó que som el resultat d’un llarg camí d’evolució. Saber d’on venim ens ajuda a entendre millor qui som i desperta encara més ganes de continuar investigant què va passar abans de nosaltres.

El nostre esperit de paleontòlegs i paleontòlogues continua ben despert… i això tot just acaba de començar.

MARTA, QUÈ HI HA AVUI PER DINAR? 

Mireia Roca08/12/25  

Jerome Bruner

Allò que fem ha de tenir sentit per a nosaltres.

A la classe dels Rovellons ha aparegut una espurna que ha posat en marxa el nostre projecte d’aula!

Tot va començar fa uns dies, quan la Marta, la directora, va venir a visitar-nos a la classe i ens va explicar un petit problema que està passant a l’escola: molts nens i nenes volen saber cada dia què hi ha per dinar. Alguns necessiten anticipar-se per sentir-se tranquils, d’altres simplement tenen curiositat… però tothom vol saber-ho!

La Marta ens va demanar ajuda:

“Rovellons, em podeu ajudar a trobar una manera d’explicar a tota l’escola què hi ha per dinar?”

A partir d’aquí, a la Rotllana vam començar una conversa plena d’idees, preguntes i propostes, compartint pensaments com: 

  • “Al mòbil de la meva mare surt el que hi ha per dinar.”
  • “Podríem preguntar-ho a la Sílvia, la cuinera.”
  • “A casa tinc un calendari i així sé què hi ha per dinar.”
  • “Podríem posar un calendari o un cartell a l’escala.”
  • “Ho podem escriure a la porta del menjador, o a cada classe!”
  • “Cada dia ho podria escriure un Rovelló diferent!”

Entre totes aquestes aportacions, va començar a aparèixer una idea que es repetia i que tots i totes veiem clara:

Cal fer un cartell per explicar què hi ha per dinar.

Un cartell que tothom pugui veure, que sigui fàcil d’entendre i que ajudi els nens i nenes del menjador a sentir-se més tranquils i informats.

Així és com ha començat el nostre projecte d’aula “Marta, què hi ha avui per dinar?”: amb una necessitat real de l’escola i amb la mirada curiosa i creativa dels Rovellons.

A partir d’ara, haurem de decidir com serà aquest cartell, on el posarem, què hi escriurem i qui s’encarregarà d’actualitzar-lo.

Tenim moltes preguntes per investigar, molta feina i ganes de continuar!

Us anirem explicant tots els passos d’aquest nou projecte tan engrescador. 

EL NOSTRE VIATGE COMENÇA: DONEM VIDA AL ROVELLÓ

Mireia Roca21/11/25  

Josep Vallverdú

Un personatge neix quan algú llegeix i el fa seu.

Aquestes últimes setmanes hem fet un pas important: hem començat a descobrir qui és El Rovelló, el personatge que dona nom a la nostra classe. I ho hem fet com ho fan els bons lectors i les bones lectores: observant, imaginant i investigant.

Llegim la contraportada

A la sessió de Lectura Compartida amb les famílies, abans de començar la història, vam llegir la contraportada del llibre. A partir d’aquest text, el grup va començar a imaginar-se com podria ser el Rovelló: quin aspecte tindria? Com seria de caràcter? Què li agradaria fer?

Imaginem el Rovelló

Després d’escoltar les idees de tothom, el grup de lectura ens va ajudar a donar vida a totes aquestes imaginacions: vam il·lustrar com creiem que és el Rovelló.

Amb totes les il·lustracions, vam crear portades alternatives del llibre, utilitzant diferents edicions que tenim a l’escola com a model.
Ens han quedat precioses! I, sobretot, hem descobert que posar imatge a les paraules ens ajuda a entendre millor el personatge: quan dibuixem, pensem, observem i donem forma a allò que la nostra ment imagina.

Les dades del llibre del Rovelló

Abans d’endinsar-nos en la lectura, també hem investigat les dades del llibre. Tenim diverses edicions a l’escola i això ens ha permès comparar-les i descobrir:

L’autor: Josep Vallverdú

Vam veure que Josep Vallverdú és l’escriptor que va crear la història del Rovelló. És un dels autors més importants de la literatura catalana infantil i juvenil. Va néixer fa molt i avui té 102 anys. Encara és viu, i continua sent una figura molt estimada per moltes generacions de lectors.

Els il·lustradors

També vam buscar qui havia fet els dibuixos del llibre i vam descobrir que, tot i que al llarg dels anys s’han publicat moltes edicions diferents, les il·lustracions sempre són les mateixes.

Totes provenen del primer llibre publicat l’any 1969, i els seus autors són els il·lustradors Narmas. Ens ha cridat molt l’atenció veure com, malgrat que les portades han anat canviant amb el temps, el Rovelló continua tenint el mateix aspecte original dins del llibre.

L’editorial

A més, hem observat que totes les edicions estan publicades per la mateixa editorial, La Galera, que des del principi ha estat l’encarregada de preparar, imprimir i difondre aquesta història.

Aquesta descoberta ens ha ajudat a entendre que, abans de començar un llibre, podem investigar qui l’ha creat i quina és la seva història. Hem après que els autors són qui escriuen el relat i que els il·lustradors ens ajuden a imaginar-lo amb les seves imatges. I hem descobert que, quan dibuixem un personatge, l’estem fent una mica nostre, perquè li donem la forma que imaginem i hi posem una part de nosaltres.

Ara sí, amb tota aquesta informació, estem preparats per començar a llegir la història del nostre Rovelló i endinsar-nos en totes les aventures que ens espera!

LES PALEONTÒLOGUES I ELS PALEONTÒLEGS: A LA RECERCA DEL QUÈ ENS AMAGA LA TERRA.

Mireia Roca14/11/25  

Mary Anning

Vaig començar a buscar fòssils quan era ben petita, i mai he deixat d’intentar entendre les històries que s’amaguen dins les pedres.

Després d’una activitat molt especial al parc del Puig d’Andela, on cada un de nosaltres va descobrir la seva targeta de científic, el nostre grup va trobar el seu nom: som els paleontòlegs i les paleontòlogues!

Un cop a l’aula, va sorgir la primera gran pregunta: Qui són exactament els paleontòlegs? I… què fan?

Per començar a donar-hi resposta, vam recordar la nostra visita al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Ja el nom del museu ens sonava molt semblant al nostre… Això és perquè aquell dia vam poder fer, per una estona, de paleontòlegs de veritat!

Durant la conversa van sortir moltes idees:

Tot i això, ens faltava acabar d’entendre bé qui són i què fan aquests científics. Per això vam decidir investigar a casa i portar a l’aula tota la informació que trobàvem.

A la rotllana vam compartir les descobertes i, entre tots, vam elaborar una gran llista de paraules a la pissarra.

Aquestes paraules ens van servir de guia per poder escriure, primer en grup i després entre tots, una bona definició que ens ajudés a entendre i explicar el nostre nom de grup.

Per acabar, vam conèixer una persona fascinant: Mary Anning, la primera paleontòloga de la història. Vam veure un vídeo que explicava com, de petita, trobava fòssils a les platges i com les seves troballes van ajudar els científics a entendre millor la vida del passat. Ens va agradar descobrir que la paleontologia no sempre ha estat una feina d’homes i que aquesta nena valenta va canviar la història de la ciència.

Després d’aquestes setmanes, els paleontòlegs i paleontòlogues de la comunitat han arribat a una gran conclusió: La terra amaga històries.
Històries de fa milions d’anys, d’animals que ja no existeixen, de boscos antics, de plantes, de petjades… Cada tros de sòl, cada pedra i cada fòssil ens expliquen una mica del passat.

Entendre qui són els paleontòlegs ens ha ajudat a descobrir que, si escoltem bé allò que hi ha sota els nostres peus, la terra ens parla, i ens revela secrets amagats que ens expliquen d’on venim i com era el món abans que nosaltres hi fóssim.

I aquest… només és el començament del nostre viatge!

JUGUEM AMB ELS NÚMEROS DE LES NOSTRES DENTS

Mireia Roca07/11/25  

John Dewey

Quan l’aprenentatge parteix del que vivim, el coneixement arrela.

A la classe dels Rovellons continuem molt interessats en les dents, un tema que ha sorgit de manera natural perquè molts de nosaltres vivim el recanvi dental. Hem observat la nostra boca amb molta atenció i hem descobert quantes dents tenim, quines ens han caigut, quines es mouen i quines noves ens estan sortint. Aquest procés d’observació ens ha ajudat a prendre consciència del nostre propi cos i a descobrir que no tots estem en el mateix moment: cada boca és diferent!

Per poder analitzar les dades del grup, primer calia aturar-nos a observar la nostra situació actual. A partir de les dades que havíem recollit individualment al nostre registre dental, la Mireia ens va proposar un joc: ens feia preguntes i nosaltres ens col·locàvem en fila segons la resposta.
Per exemple:

Ens agrupàvem segons la resposta (sí o no, cap, una, dues…) i després fèiem el recompte de quantes persones hi havia a cada grup. Així vam començar a jugar amb els números de les nostres dents!

A la rotllana, vam pensar com podíem representar les dades que anàvem recollint de tots els Rovellons. Vam decidir fer-ho amb material manipulatiu: els policubs. Cada peça representava un de nosaltres i les anàvem apilant per formar torres, segons la resposta de cada pregunta. D’aquesta manera, podíem visualitzar fàcilment quin grup era més nombrós i quin més petit.

Representar les dades d’una manera gràfica ens ha ajudat a comprendre millor la informació i a treballar el significat dels nombres dins d’un context real i proper.

A més, aquesta activitat ens ha permès aprendre a treballar en equip: vam repetir l’experiència en grups petits per fer els nostres propis gràfics i veure com cada equip organitzava les dades.

Finalment, hem documentat els gràfics a la llibreta. Hem dibuixat les nostres torres de policubs i hi hem afegit paraules i números per explicar què representen.

Posar paraules a allò que hem representat ens ajuda a donar sentit a la informació i a comunicar els resultats de manera clara.

Amb aquesta experiència, hem après que les dents poden ser una font d’aprenentatge molt rica! Ens han permès observar, classificar, comptar, representar, parlar i escriure… tot a partir d’allò que vivim en el nostre dia a dia.

LA NOSTRA BOCA SEMBLA UNA MUNTANYA RUSSA

Mireia Roca24/10/25  

Arthur C. Clarke

Quan l’interès neix dins l’infant, l’educació troba el seu camí.

Aquests dies a la classe dels Rovellons ha aparegut un tema que ens té molt emocionats i amb ganes de parlar-ne: les dents!

Molts Rovellons viuen un moment molt especial, el recanvi dental, i cada vegada que a algú se li mou o cau una dent… tota la classe vol saber-ne més!

Aprofitant el seu interès, hem dedicat uns dies a observar, comptar i dibuixar les nostres dents. Ens hem mirat amb atenció al mirall per veure com és la nostra boca avui, quines dents tenim de llet, quines se’ns mouen, quines ja han caigut i quines noves ens estan sortint. A poc a poc, els Rovellons s’han adonat que el nostre somriure també creix amb nosaltres.

Per continuar aprenent, hem descobert el llibre “La vida secreta de les dents”, un llibre d’informació que ens ha ajudat a entendre millor què passa dins la nostra boca.

Hem après que les dents de llet són més petites i delicades, i que quan la mandíbula creix, les dents noves empenyen les antigues per fer-se lloc.

També hem descobert que les primeres dents que cauen acostumen a ser les primeres que ens van sortir quan érem petits, i hem compartit records a la Rotllana sobre quina va ser la primera dent que vam perdre.

Una altra descoberta que ens ha deixat bocabadats és saber que les dents són ossos! Estan formades per diverses capes:
– l’esmalt, que és la part més dura del nostre cos,
– la dentina, s’encarrega de protegir
– la polpa, que és la part viva i sensible de la dent.
A més, hem après que les dents estan fixades a la mandíbula per una mena de ciment que les manté ben agafades.

Tot aquest aprenentatge ens ha fet reflexionar sobre la importància de cuidar la nostra boca: raspallar-nos bé les dents, tenir bons hàbits d’higiene i cuidar-les molt, perquè les que ens estan sortint ara ens acompanyaran tota la vida.

Som conscients que estem creixent… i el nostre somriure també!

DE LA A LA Z: POSEM ORDRE ALS CALAIXETS!

Mireia Roca17/10/25  

Gianni Rodari

Llegir no és caminar per les paraules, és aprendre a volar amb elles.

Els Rovellons ens vam adonar que necessitàvem posar una mica d’ordre als calaixets de fora la classe. Fins ara, cadascú guardava les seves coses on volia, i sovint costava trobar-les. Per això, a la Rotllana vam decidir pensar plegats com podíem endreçar-los d’una manera més clara i fàcil per a tothom.

Van sorgir moltes idees enginyoses: alguns proposaven fer-ho pel color dels ulls, altres per l’alçada, o fins i tot pel color dels cabells. Després d’escoltar totes les propostes, entre tots vam arribar a un acord: endreçaríem els calaixets pel nostre nom, seguint l’ordre de les lletres de l’abecedari.

Aquesta decisió va obrir una nova porta d’aprenentatge. Els Rovellons es troben en un moment molt important del seu procés lector: estan descobrint les lletres, els seus sons i les seves formes. És el moment en què adquireixen la consciència fonològica, és a dir, identificar els sons que formen les paraules i a relacionar-los amb les lletres que els representen.

Aprofitant aquest interès, vam parlar sobre què és l’abecedari i vam descobrir que cada lletra es pot reconèixer pel seu nom, pel seu so i per la seva forma. La Judith ens va ensenyar una cançó de l’abecedari i, seguint-ne l’ordre, vam anar col·locant els noms un a un, posant la seva lletra inicial amb la foto de cada Rovelló.

Però el procés ens va regalar també noves descobertes i petits reptes. Quan vam arribar a la lletra G, vam veure que el Gael i el Gerard començaven igual, però sonaven diferent! Així vam adonar-nos que una mateixa lletra pot sonar de dues maneres.

Un altre moment divertit va ser quan vam arribar a la lletra M: hi havia tota una col·lecció de noms! Les Maries, la Mar, el Marwan, el Max… vam haver de mirar la segona lletra per saber l’ordre correcte i vam comprovar com l’abecedari ens ajuda a posar ordre i trobar coses més ràpid.

Aquesta experiència ha anat molt més enllà d’endreçar els calaixets: ens ha ajudat a mirar les lletres amb curiositat, a descobrir com sonen i com es formen i a entendre que conèixer el so de cada lletra és el primer pas per aprendre a llegir i a escriure i avançar en el camí apassionant de fer-se lector i lectora.

LECTURA MATINAL EN FAMÍLIA: LLEGIR JUNTS ÉS CRÉIXER JUNTS

Mireia Roca10/10/25  

Rosa Regàs

Llegir és viure moltes vides sense deixar de ser un mateix.

Ja fa un parell de setmanes que, cada divendres al matí, les famílies dels Rovellons poden entrar a la classe i compartir una estona de lectura amb els seus fills i filles. És un moment especial, ple de calma, connexió i complicitat. Algunes famílies llegeixen amb els seus infants i d’altres aprofiten per acollir i acompanyar altres nens i nenes que potser aquell dia no tenen els seus pares o mares a prop. Junts, fem que la lectura sigui una experiència compartida i afectiva.

Les nenes i els nens de 5 i 6 anys es troben en moments molt diferents del seu procés lector. Alguns tot just comencen a descobrir els sons de les lletres, d’altres ja identifiquen paraules i n’hi ha que ja poden llegir frases i petits textos. Aquesta diversitat és una riquesa, però també ens recorda la importància d’acompanyar cadascú al seu ritme, ajudant-los a desenvolupar les habilitats necessàries per gaudir de la lectura i fer-ne un hàbit quotidià.

A la Rotllana hem parlat sovint sobre això: llegir no és una cursa, sinó un camí. Tant si encara estem descodificant sons com si ja llegim amb fluïdesa, tots necessitem practicar cada dia. La lectura és com un múscul que cal entrenar: com més el fem servir, més fort es fa. Per això, a l’escola cada dia dediquem una estona a llegir, i és molt important que des de casa també s’hi continuï donant valor i espai.

La família és el primer agent lector dels infants. Els hàbits, les converses i els moments compartits al voltant dels llibres són claus per construir lectors curiosos, crítics i sensibles. Llegir no és només una tasca escolar: és una porta oberta a la imaginació, a la comprensió del món i al pensament.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us compartim 10 consells promoguts pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que poden ser un bon punt de partida per fomentar el gust per llegir a casa:

Llegir amb els vostres fills i filles no és només ensenyar-los a llegir paraules, sinó a comprendre el món. En un futur ple d’informació, aprendre a llegir i comprendre serà clau perquè els vostres fills i filles puguin triar, pensar i decidir amb criteri.

Llegir junts és molt més que un aprenentatge: és un vincle que dura tota la vida.