PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER KHOBZ

L’obrador de les d’Alícies no para de treballar, preparant una nova visita a la classe. Aquest cop comptem amb la Fatima, la mare del Sami, que molt engrescada s’ha ofert per venir a ensenyar-nos a fer el pa que ella mateixa prepara a casa, el Khobz. 

El Khobz o el pa àrab és un tipus de pa tradicional que es caracteritza per la seva forma rodona i aplanada, així com per la seva textura suau i lleugerament densa. Aquest pa exerceix un paper fonamental en la dieta y la cultura culinària del Marroc. S’utilitza per acompanyar diversos àpats i com a base d’entrepans. 

La mare del Sami ens facilita alguns dels ingredients que necessitarem per elaborar la massa del  pa. D’entre ells; llevat fresc i 2 quilos de farina de blat. La resta, els tenim a la classe com l’oli, sal i sucre i la Fatima ens portarà un ingredient que compra en una botiga marroquina. 

Donat que som 5 grups i cada un vol elaborar la massa, se’ns planteja una problemàtica que cal resoldre abans del dia de la visita. Tenim 2 quilos de farina de blat que cal repartir entre els 5 grups, com ho fem?

  • El 2 és molt petit per repartir entre 5
  • Podem passar els 2 quilos a grams per fel el número més gros. 
  • Quant són 2 quilos en grams?
  • 1 quilo són 1000 grams. 
  • Doncs 2000 grams de farina hem de repartir entre els 5 grups

Agafem el material manipulatiu que utilitzem per fer càlculs i triem 2 peces vermelles que volen dir 1000, equivalents als 2 quilos. A continuació, les anem intercanviant per les peces de 100. Un 1000 té deu 100. Un cop tenim tots els 100, els anem col·locant un per un a sobre de les bosses simulant cada grup. 

 

Finalment, descobrim que cada grup ha de fer una bossa de 400 grams de farina.

Així doncs, ens disposem a preparar-ho triant la bàscula de 5 quilos per pesar-ho.

Aquesta experiència, poder fer pa àrab, ens ha tornat a portar una situació a resoldre matemàticament com repartir la farina fent càlculs, transformar unitats de mesura  i fer ús de la bàscula.

Comencem a ser unes bones expertes!

EL VIATGE A L’EDAT MITJANA

Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

  • Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
  • Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
  • La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
  • Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
  • Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
  • Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

  • Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
  • Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
  • Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
  • Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
  • M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana. 

CADA DIA OBSERVEM EL TEMPS METEOROLÒGIC

Al març el temps canvia, set cops al dia.

Dita popular catalana

La meteorologia és la ciència que estudia l’estat del temps, el medi ambient atmosfèric i els fenòmens meteorològics i les persones científiques que estudien aquests fenòmens s’anomenen meteoròlegs i meteoròlogues.

A la classe de les Alícies fa 3 mesos que estem observant quin temps fa cada dia que venim a l’escola amb l’objectiu d’aprendre a recollir, organitzar i representar dades per poder extreure conclusions. En realitat, el que estem fent és un treball estadístic.  

Cada dilluns, dues persones s’ofereixen voluntàries per dur a terme la responsabilitat de recollir les dades meteorològiques de la setmana. Cada dia a l’hora del pati, aquesta parella s’encarrega d’observar quin temps fa i quan arriba a classe, diposita un un cigró en un dels 4 recipients que es troben sota el mural de la planificació. Els fenòmens atmosfèrics observats poden ser: sol, sol i núvol, núvol i pluja. 

Al finalitzar el mes, a la Rotllana fem el recompte de cigrons que conté cada pot i omplim una graella anomenada taula de freqüència. Aquest suport ens serveix per entendre millor les dades recollides, ja que mostra el número de vegades que es repeteix cada un dels fenòmens meteorològics. Per tal de verificar que la quantitat de dades recollides són correctes, consultem el calendari del mes que acaba de finalitzar i comptem els dies que hem vingut a l’escola.

Ara que ja portem 3 mesos d’hivern recollint dades, ja podem extreure algunes conclusions comparant dades dels diferents fenòmens entre els tres mesos i oralment els compartim a la Rotllana.

  •  El mes de gener i febrer ha fet més sol que al desembre. 
  • El mes de gener ha estat el més plujós. 
  • Plou molt poc per ser hivern.
  • El fenomen que més es repeteix és el sol i estem a l’hivern. 
  • Els que menys es repeteixen són la pluja i núvol. Plou molt poc. 

Per acabar, cada Alícia representa en un gràfic, concretament en un diagrama de barres, les dades recollides. Aquest gràfic permet comunicar d’una manera més visual, ràpida i directa les dades recollides durant un mes.  

Aquest treball estadístic, permet a les Alícies que siguin capaces de recollir dades per organitzar-les en una taula, representar-les en una gràfica i interpretar-les posteriorment. Després d’aquesta interpretació, els serà possible la comparació amb dades anteriors del mateix tipus i el més important, fomentar el seu esperit crític sobre els resultats obtinguts.  

L’OBRADOR DE LES ALÍCIES

El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida.

Sèneca

Per fi ha arribat el dia, la classe de les Alícies es converteix en una obrador de pa. Rebem amb molt agraïment a l’Elena, la mare del Bruno, que s’ha ofert per venir a ensenyar-nos com elaborar la massa del pa. 

Així doncs, ens posem la bata i ens rentem molt bé les mans per posar fil a l’agulla. Amb l’ajuda de l’Elena i seguint les instruccions de la seva recepta, facilitada uns dies abans, barregem els ingredients: farina de blat, farina de força, sal, llevat i aigua. Ens servim de les nostres mans per homogeneïtzar aquests ingredients fins aconseguir una bona massa. Acabat aquest procés, embolcallem la massa amb un drap de cuina i aprofitem l’hora del pati (30 minuts) per deixar-la reposar. 

Tornant de l’esbarjo, destapem la massa i comprovem que el seu volum ha augmentat. Això és degut a l’efecte del llevat de forner que s’alimenta de sucre i altres components que formen una bombolles que li confegeixen esponjositat al pa. 

Cada membre del grup, obté una porció de la massa i deixa volar la seva imaginació elaborant un rodó o una barra de pa. A continuació, emplenem les safates de forn amb les diferents peces i ho portem a la cuina perquè la Sílvia del menjador el pugui coure a 200ºC fins que agafi color.  

Ara podem afirmar, que ja sabem com elaborar la massa de pa i coure’l al forn. Ha estat una experiència molt enriquidora i tot és gràcies a l’acompanyament de l’Elena i de les ganes de la Colla de les Alícies per esdevenir unes bones forneres.     

 

 

 

Per cert, el pa amb xocolata ens ha quedat boníssim!

 

A LES BRÚIXOLES ENS INTERESSEN ELS NÚMEROS ROMANS

Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.

Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans. 

És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant. 

Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.

Altres coses que hem descobert…

  • Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades. 
  • Els signes V, L i D no es repeteixen. 
  • Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)

Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta: 

  • Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?   

CURIOSITAT

Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?

Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana. 

PREPAREM ELS INGREDIENTS PER FER PA

Tot sembla impossible fins que ho fas.

Nelson Mandela

La mare del Bruno, molt amablement, s’ha ofert per ensenyar-nos a fer la massa del pa. Per preparar aquesta trobada, ens ha fet arribar la llista d’ingredients per tal de poder-los comprar i preparar les mesures correctes. Aquesta és la llista d’ingredients per a cada un dels 5 grups: 

Un cop han arribat els ingredients a l’aula, ens trobem que estan empaquetats. Per tant, hem de preparar les quantitats que ens ha dit l’Elena de cada un dels ingredients. Per això, cada grup disposa d’una safata amb tots els estris per poder elaborar la massa i guardar els ingredients. 

A la classe ens trobem 5 taules. En una haurem de pesar la farina normal, en una altra la de força, en una altra la sal i per últim el llevat. Pel que fa a l’aigua, algunes persones de la classe van portar uns envasos  que ens han servit per mesurar capacitats, és a dir, líquids. Aquest envàs té unes ratlletes que mesura mil·lilitres. Així doncs, preparant l’aigua per fer pa, hem après que 1000 mil·lilitres és un litre. 

LES VILES MEDIEVALS

Tornats a les aules, després de visitar la majestuosa vila medieval de Montblanc, les Brúixoles recordem què vam descobrir en aquest indret històric.

Els guies ens van explicar que l’edat mitjana va començar al segle V acabant amb l’Edat Antiga quan va caure l’imperi Romà. I va acabar al segle XVI amb el descobriment d’Amèrica i va començar l’Edat Moderna. La ciutat de Montblanc va aparèixer al segle XI i ja feia 600 anys que havia començat l’edat mitjana.  

Per grups recuperem el plànol de Montblanc i marquem els llocs que vam descobrir: La Muralla, l’església de Sant Miquel i Santa María, el Portal de Sant Jordi, la plaça del mercat, el Call Jueu i, de lluny, les runes del Castell. 

D’entre els monuments, ens centrem en descriure algunes dades importants com el Portal de Sant Jordi i l’església de Sant Miquel com a indrets interessants.

Després d’aquest treball, ja podem enumerar algunes característiques d’una vila medieval com per exemple… 

  • Tenen un castell on hi vivia l’amo de les terres, els seus cavallers i servents. 
  • Hi ha una església que pot ser romànica o gòtica. 
  • Hi ha plaça del mercat on els artesans i pagesos venen les coses que fabriquen o planten. Al costat de la plaça, hi havia els mesuradors de gra del poble per poder comprovar que no els haguessin enredat amb les compres. 
  • Té una muralla amb torres de vigilància i diferents portes llevadisses per entrar o sortir de la vila. 
  • Els artesans estaven organitzats per gremis i vivien i fabricaven al mateix carrer com els picapedrers, ferrers, fusters, etc.

EXPERIMENTEM AMB ELS DIFERENTS INSTRUMENTS DE PES

M’ho van explicar i ho vaig oblidar;

ho vaig veure i ho vaig entendre;

ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Confuci

A la Rotllana, cada grup d’experts ens han explicat com funcionen cada un dels diferents instruments de pes que tenim a la classe. Una cosa és que ens ho expliquin i veiem com funcionen aquestes eines i, una altra molt diferents és experimentar de primera mà el seu funcionament. 

Ens vam trobar amb el nostre grup i vam estar pesant diferents objectes amb cada una de les bàscules i balances per poder aprendre com funcionen cada un dels instruments. En una graella, enganxada a la llibreta, vam recollir el pes dels objectes. 

Per acabar, a la Rotllana vam posar en comú els resultats obtinguts amb la pesada dels diferents objectes.  

Ara ja ens hem demostrat que coneixem i sabem fer servir aquests instruments per poder pesar el què necessitem a l’hora de fer farina. 

ON TOT COMENÇA: OBSERVEM EL NAIXEMENT DEL BLAT

Les llavors dormen en el secret de la terra, fins que a una d’elles se li ocórrer la fantasia de despertar.

Antoine de Saint-Exupéry

En una entrada anterior, us vam explicar que vam estar pensant d’on sortia la farina. Bé doncs després, vam descobrir que dins de l’espiga de blat hi ha la llavor o el gra de blat que un cop seca, si la xafes, apareix la farina. No obstant això, si aquest gra de blat el plantes sorgeix una nova planta de blat, del qual hem estat treballant el seu creixement: Germinació, Brot, Afillament, Floració i Sega. 

Un dia la Blanca ens va portar una petita plantació de grans de blat que va fer a casa seva i ens vam engrescar a fer la nostra pròpia plantació de blat. Cadascú portarà un pot transparent i serà l’encarregat de cuidar el seu planter. El material que necessitem és:

Cadascú va anar seguint el procediment que la Blanca ens va anar indicant i després ho vam escriure a la llibreta descobrint el TEXT INSTRUCTIU, que és aquell que t’explica com fer una cosa i què necessites. 

Un cop plantades les nostres llavors, hem triat un lloc idoni de la classe perquè puguin estar, al costat de la finestra i hem tancat un radiador per a què no tinguin tanta calor. Ara ja toca cuidar-les mantenint el paper de cuina humit i observant cada dia com estan. 

Per tal de registrar el seu creixement, a la llibreta hem enganxat una graella on recollirem les dades del creixement de la planta de Blat. 

Serem capaces de cuidar-les i afortunades d’aconseguir veure créixer l’espiga de Blat? 

 

COM SUMEM LES ALÍCIES?

“Los analfabetos del siglo XXI, no serán aquellos que no sepan leer ni escribir, sinó los que no sean capaces de aprender, desaprender y reaprender”

Alvin Toffler

Ja fa alguns dies, que les famílies esteu preguntant com sumem a la classe de les Alícies. I entenem molt bé per què. Als pares i a les mares us van ensenyar a sumar d’una manera una mica diferent a la nostra i per això us ho volem explicar perquè ens pugueu seguir acompanyant en els aprenentatges des de casa. 

Amb els projectes i les propostes d’aprenentatge han aparegut infinitat de situacions matemàtiques que ens han portat a buscar una estratègia per aprendre a juntar números. I la millor manera que sabem és a partir de desmuntar o descomposar els nombres perquè ens facilita calcular mentalment. 

Us deixem aquest vídeo perquè pugueu veure de quina manera sumem les Alícies.   

VIDEO: Com sumem les Alícies?

Pares! Mares! Avis! Àvies! us animeu a desaprendre y reaprendre amb nosaltres?