— Lev Vigotski

Aprendre junts ens ajuda a arribar més lluny del que arribaríem sols.

Després de visitar totes les classes de l’escola i recollir les votacions dels tres dissenys del cartell del menjador, als Rovellons ens esperava un gran repte: fer el recompte de tots els vots per descobrir quin havia estat el cartell més escollit.

Aquesta situació ens ha permès treballar sabers matemàtics en un context real i significatiu. La suma ha esdevingut una eina necessària per resoldre una pregunta important per al nostre projecte: quin cartell ha agradat més a l’escola?

Primer vam intentar resoldre els càlculs individualment, però ben aviat ens vam adonar que sumar tants números no era gens fàcil. A partir d’aquí, la Rotllana es va convertir en un espai de conversa matemàtica molt ric. Entre tots vam pensar quines estratègies ens podien ajudar:

A poc a poc vam descobrir que no n’hi ha una única manera de calcular, i que escoltar les estratègies dels altres també ens ajuda a aprendre noves maneres de pensar.

Durant el procés també vam reflexionar sobre una idea molt important: els càlculs escrits no només els ha d’entendre qui els fa. Quan representem matemàtiques, hem d’intentar que qualsevol persona pugui comprendre què estem fent. Per això vam començar a escriure el nom del disseny, el nom de les classes i la paraula “vots” al costat dels números. Així vam entendre que els números, per si sols, no expliquen res si no els donem significat.

Després d’aconseguir resoldre conjuntament el recompte dels vots del DISSENY 1, els Rovellons ens vam sentir més preparats per afrontar un nou repte: calcular els vots del DISSENY 2. Aquesta vegada vam treballar en parelles pensades per ajudar-nos, explicar-nos idees i aprendre els uns dels altres.

Cada grup va buscar la seva pròpia manera de resoldre la suma dels 9 números. Alguns infants van començar pel número més gran i hi van anar afegint els més petits. D’altres van anar ajuntant els nombres de dos en dos per reduir el número de sumands. També hi havia grups que descomponien els nombres grans per fer els càlculs més senzills i evitar confusions.

Quan vam acabar, vam dedicar una estona molt important a observar i comentar les diferents produccions matemàtiques. Aquesta reflexió ens va ajudar a descobrir que no només aprenem quan encertem, sinó també quan ens equivoquem.

Vam observar que hi havia estratègies molt ben pensades i processos molt ordenats que permetien entendre perfectament què havia fet cada parella. També vam veure alguns errors que ens van fer pensar molt:

El més interessant va ser descobrir que cada parella pensava diferent i que totes aquestes maneres de calcular ens podien ajudar a aprendre noves estratègies. Mirar les produccions dels companys i companyes ens va permetre entendre millor els nostres propis càlculs i pensar què podem fer millor la pròxima vegada.

Per acabar, el recompte dels vots del DISSENY 3 el vam realitzar de manera individual. Aquesta vegada cadascú havia d’intentar resoldre els càlculs tot sol, utilitzant les estratègies i coneixements que havia anat descobrint durant els dies anteriors. Aquesta experiència ens va servir per mirar enrere i adonar-nos de tot allò que havíem après durant el procés. A poc a poc, molts Rovellons van començar a descobrir quines estratègies els ajudaven més, quines encara necessitaven practicar i com podien afrontar els càlculs amb més seguretat.

Així, les nenes i els nens dels Rovellons continuem descobrint que les matemàtiques tenen sentit quan ens ajuden a entendre i resoldre situacions reals del nostre dia a dia. Però sobretot, estem aprenent que pensar sobre com aprenem també ens ajuda a créixer. Observar què ens funciona, què ens costa i quines estratègies podem fer nostres ens permet avançar cada vegada amb més autonomia i confiança.

— Steve Jobs 

El disseny no és només com es veu o com se sent. El disseny és com funciona. 

Després de moltes converses, proves i idees compartides, els Rovellons hem arribat a un moment molt important del nostre projecte: pensar com havia de ser el cartell definitiu perquè tothom de l’escola pugui entendre què hi ha per dinar.

Primer de tot, cada Rovelló va crear la seva pròpia proposta de cartell. Tots teníem clar quins elements hi havien d’aparèixer: la data, el tipus de plat, el nom del menjar i el pictograma corresponent. Però ben aviat vam descobrir que no n’hi havia prou amb tenir tota la informació… també era molt important com la col·locàvem.

A la Rotllana vam observar els diferents dissenys i vam parlar sobre què ajudava més a entendre la informació. Ens vam fixar en si les imatges coincidien amb el text, si els cartellets estaven ben ordenats, si hi havia prou espai entre els elements i si el cartell resultava agradable de mirar i interpretar.

Finalment, entre totes les propostes, en vam seleccionar tres. Però va sorgir una gran qüestió: si aquest cartell és per a tota l’escola… no seria bona idea preguntar també l’opinió de la resta de nens, nenes i mestres?

Abans d’anar per les classes, els Rovellons vam voler practicar com es recullen dades i com s’anoten en una graella. Per fer-ho, nosaltres mateixos vam votar quin dels tres cartells enteníem millor. Cada infant col·locava un cub damunt del model escollit i, després, vam fer el recompte dels vots. Aquesta experiència ens va ajudar a entendre com organitzar la informació i com registrar-la correctament.

Un cop ja ens sentíem preparats, ens vam repartir en grups per visitar totes les classes de l’escola. També vam assajar què diríem quan arribéssim a cada aula: presentar-nos, explicar el nostre projecte i demanar la col·laboració dels companys i companyes per escollir el cartell més clar i entenedor.

Per votar, cada infant utilitzava un cub de regleta d’unitat que col·locava damunt del disseny que preferia. Després fèiem el recompte i anotàvem els resultats a la nostra graella. També vam preparar una graella pels mestres, perquè la seva opinió també és important i ells també comparteixen aquest espai amb nosaltres.

Amb aquesta experiència hem descobert que, quan volem crear una eina útil per als altres, és molt important escoltar diferents opinions. També hem après que les matemàtiques ens poden ajudar a prendre decisions reals, organitzant dades, comptant vots i interpretant resultats. A poc a poc, el nostre cartell va agafant forma i cada vegada està més pensat per ajudar tota l’escola.

— George Couros
La tecnologia només és una eina. El més important és què en fem per aprendre.

Seguim avançant amb el projecte “Marta, què hi ha per dinar?” i, a mesura que anem construint el nostre cartell, els Rovellons ens hem adonat d’un nou repte: hi ha molts plats per escriure… i cal que s’entenguin bé!

Després de recollir i classificar una gran varietat de plats del menú escolar, vam veure clar que escriure’ls a mà cada vegada podia ser poc pràctic i difícil de llegir. Així va néixer una nova idea: fer els mini cartells amb lletra d’ordinador.

Aquesta decisió, a més de donar resposta a una necessitat real del projecte, ens ha obert la porta a un nou aprenentatge: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

| Aprenem junts: treball en parelles

El primer dia ens vam organitzar en parelles: dues persones, un ordinador. Aquesta manera de treballar ens ha ajudat a: ajudar-nos mútuament, parlar i prendre decisions conjuntes i aprendre dels altres.

Vam descobrir que el Chromebook pot funcionar com a pantalla tàctil o amb teclat. Com que no estem gaire acostumats a fer servir les tecles, la majoria vam decidir començar a practicar amb el teclat.

Entrar al nostre espai digital

Un dels primers aprenentatges va ser entendre que, per utilitzar l’ordinador, cal posar un usuari i una contrasenya.

Això ens va fer adonar que: cada persona té el seu espai digital, tot el que fem queda guardat i és important escriure correctament les dades.

No sempre ho aconseguíem a la primera! Però a poc a poc, amb pràctica, vam anar entrant amb més seguretat i autonomia.

Descobrim el Drive i escrivim els nostres plats

Els dies següents vam fer un gran pas: descobrir el Drive, una eina que ens permet crear i escriure documents.

Cada parella va obrir el seu document i va començar a escriure els plats que li havien tocat. Per fer-ho, vam seguir unes consignes molt clares: mida de lletra 20, tipus de lletra Arial, separar els plats amb el Intro.

Vam començar pels primers plats, escrivint també el títol per organitzar millor la informació.

Aprenem a escriure amb sentit

Durant aquest procés, hem descobert moltes coses noves:

Ha estat una feina que ens ha demanat molta concentració i atenció als detalls, ja que volíem que els textos fossin clars i entenedors.

Quan escrivim per ajudar els altres

A poc a poc, i gairebé sense adonar-nos-en, els Rovellons hem anat descobrint que tot aquest procés va molt més enllà d’aprendre a fer servir un ordinador.

Cada vegada que escrivim un plat, ens parem a pensar com ho fem perquè s’entengui bé. Ens fixem en la lletra, en la mida, en l’ordre… perquè sabem que darrere d’aquelles paraules hi ha un missatge important: explicar a tothom què hi ha per dinar.

També hem entès que les eines digitals no les fem servir perquè sí, sinó perquè ens ajuden a resoldre un problema real. En el nostre cas, fer que la informació arribi de manera clara i ràpida a tota l’escola.

I en tot aquest camí, el treball en equip ha estat clau. Compartir l’ordinador, ajudar-nos quan alguna cosa no surt, posar-nos d’acord… ens ha fet avançar junts, pas a pas.

Els Rovellons han viscut en primera persona que, quan el que fem té sentit, ens hi impliquem més, ens esforcem més i cuidem cada detall. Perquè sabem que allò que estem construint no és només un cartell, sinó una eina perquè tothom pugui entendre, cada dia, què hi ha per dinar.

Friedrich Nietzsche

Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible.

Després d’uns dies immersos en el projecte “Marta, què hi ha per dinar?”, i un cop vam aconseguir representar la data al nostre cartell, els Rovellons hem fet un pas més en el nostre repte.

Ens hem adonat d’una cosa molt important: si cada dia hem d’escriure tot el menú, serà una feina molt llarga i poc pràctica. Per això, ens hem plantejat una nova pregunta:

Com podem fer-ho perquè sigui més ràpid i fàcil?

A partir d’aquí, ha sorgit una gran idea: revisar els menús de tres mesos (gener, febrer i març) per conèixer tots els plats que hi apareixen i poder-los tenir ja preparats. Així, cada dia només haurem de buscar el plat corresponent i enganxar-lo al nostre cartell.

Observem, llegim i classifiquem.

Per fer aquesta tasca, ens hem organitzat en petits grups. Cada grup tenia una setmana del menú i una missió molt clara: classificar els plats en primer, segon, acompanyament i postres.

Per ajudar-nos, hem utilitzat una graella on anàvem enganxant cada plat al lloc corresponent.

Ha estat una feina molt acurada que ens ha demanat:

No sempre ha estat fàcil! Hi ha hagut moments en què hem necessitat parar i anar a la rotllana per compartir dubtes, contrastar idees i construir entre tots una classificació comuna. Això ens ha ajudat també a detectar plats repetits i a anar afinant cada vegada més el nostre treball.

Prenem decisions com a equip.

Ara que ja tenim gairebé tots els plats classificats, ens hem adonat de la gran quantitat de menjars que hi ha al menú. Això ens ha portat a una nova decisió important:

Escriurem els plats amb lletra digital.

Creiem que així seran més clars i entenedors per a tothom. A més, aquesta decisió ens obre una nova oportunitat: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

Ens fa molta il·lusió iniciar-nos en aquesta eina digital, que ens ajudarà a avançar en el nostre projecte i a comunicar millor la informació.

Els Rovellons han viscut una d’aquelles experiències que comencen amb una llegenda i acaben convertint-se en una investigació matemàtica de debò.

Tot va començar amb la descoberta de la tradició de l’Home dels Nassos, tan arrelada a Vilanova del Camí. La llegenda explica que l’últim dia de l’any apareix un home que té tants nassos com dies té l’any. Amb ulls de Rovellons, van reaccionar immediatament:

— Però si un any té 365 dies… hauria de tenir 365 nassos!

I aquí va néixer la gran pregunta: 

És veritat que un any té 365 dies?

Pensar abans de comptar

Abans de llançar-nos a comptar sense rumb, vam aturar-nos a pensar en com ho podem fer. A la rotllana van aparèixer quatre estratègies:

Aquest primer moment va ser clau: planificar abans d’actuar, anticipar dificultats i valorar quin procediment seria més eficient.

Entre tots vam acordar que la tercera opció era la més clara i organitzada: recollir els dies de cada mes i després ajuntar-los.

Recollir dades: del calendari a les regletes

Per parelles, amb targetes que contenien el nom i el pictograma de cada mes, els Rovellons van consultar el calendari de l’aula i van anotar quants dies tenia cadascun.

A partir d’aquí, el calendari va deixar de ser només una eina d’orientació temporal per convertir-se en una font de dades.

Ajuntar: quan neix una necessitat matemàtica

Amb totes les quantitats representades, va aparèixer un nou repte:

Com ho podem ajuntar tot per saber quants dies té l’any?

Aquí va emergir de manera natural el concepte de sumar. No com un exercici mecànic, sinó com una necessitat real: havíem de combinar quantitats parcials per obtenir el total.

Els Rovellons van proposar organitzar-ho:

• Posar totes les desenes juntes.
  
• Posar totes les unitats juntes.

Comptar les desenes de 10 en 10 va permetre fer grups de 100. Van aparèixer tres centenes completes. Després, cinquanta. I finalment, quinze unitats.

La representació final va quedar així:

Aquell moment va ser molt potent: la suma no era una operació imposada, sinó la solució a un problema real.

Més enllà del resultat

Sí, vam confirmar que l’any té 365 dies. I el moment en què el nombre va aparèixer, clar i construït entre tots, va ser emocionant. Però, si som sincers, el més valuós no va ser arribar al 365. El més important va passar pel camí.

Va començar quan ens vam atrevir a formular una pregunta de veritat. Quan no ens vam conformar amb el que deia la llegenda i vam decidir comprovar-ho. Després va venir el temps de pensar estratègies, de discutir quina seria la millor manera d’afrontar el repte. Vam recollir dades del calendari, les vam representar amb regletes, les vam ordenar amb cura, separant desenes i unitats, buscant una manera clara de veure què teníem al davant.

I enmig d’aquest procés, gairebé sense adonar-nos-en, vam fer un descobriment essencial: per arribar al total calia ajuntar. Ajuntar mesos, ajuntar desenes, ajuntar unitats. Sumar no era una operació escrita a la pissarra; era la necessitat que naixia de voler comprendre el tot.

Així, més que confirmar un nombre, els Rovellons van construir una manera de pensar.

I tot va començar amb un home que, segons deien, tenia 365 nassos.

En el nostre projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”, continuem avançant en el disseny del cartell que volem situar en algun indret de l’escola perquè tots els infants puguin saber què hi ha per dinar cada dia.

En aquesta ocasió ens hem centrat en una pregunta aparentment senzilla, però molt important: com mostrarem la data perquè sigui comprensible per a tothom?

Des del principi teníem clar que el format seria el mateix que utilitzen els Mitjans quan documenten la data: primer el dia de la setmana, després el número del dia del mes i, finalment, el mes.

Però ben aviat ens vam plantejar un repte:

A partir d’aquí, la conversa es va transformar en presa de decisions compartida.

El dia de la setmana: paraula, color i pictograma

Vam decidir que el dia de la setmana estaria escrit amb el mateix color que utilitzem a l’agenda i al plafó de classe. D’aquesta manera, encara que un infant no pugui llegir “dilluns” o “divendres”, el color li dona una pista visual immediata.

Però no ens vam quedar aquí. També vam decidir acompanyar el dia amb un pictograma, i aquests van ser els primers que vam buscar a la web d’ARASAAC. Descobrir aquest recurs ens va obrir una nova manera de comunicar: el llenguatge de les imatges.

A més, hem treballat els dies de la setmana pintant-los amb el color corresponent, reforçant així l’associació entre paraula, color i imatge.

El número del dia: xifra, representació i desena

Pel que fa al número del dia del mes, vam acordar que apareixeria escrit amb xifra, però no ens vam quedar aquí. Volíem que el número es pogués veure i comptar, no només llegir.

Per això vam recuperar un concepte que ja coneixem: la desena. Sabem que cada deu unitats formen un grup, i això ens ajuda a comptar més ràpidament i amb més seguretat.

A partir d’aquesta idea, els Rovellons van dissenyar i construir una eina pròpia: el ComptaDies.

Van decidir que havia de tenir 31 boles, perquè van observar que els mesos poden tenir com a màxim 31 dies. Després de fer diferents proves, van descobrir que si agrupaven les boles de deu en deu amb colors diferents, era molt més fàcil identificar en quina desena ens trobàvem i només calia comptar les que faltaven per arribar a deu.

Les boles es van enfilar en un cordill i el dia es marca amb una pinça. Així, qualsevol infant pot comptar i descobrir quin dia del mes és, encara que no reconegui la xifra escrita.

El número, per tant, es pot llegir… però també es pot comptar i interpretar.

El mes: interpretar imatges

Quan vam pensar en el mes, ens vam adonar que a l’agenda de l’escola apareixen uns petits dibuixos al costat dels mesos. Investigant a la web d’ARASAAC, també vam buscar el pictograma corresponent al mes que estàvem treballant.

Ens vam fixar en un detall molt interessant: en els pictogrames dels mesos no apareix la paraula escrita, sinó un número i una imatge. Entre tots vam desxifrar què volia dir: el número indica l’ordre del mes dins l’any (primer, segon, tercer…), i la imatge representa alguna característica important d’aquell mes.

Així, el mes al nostre cartell apareixerà escrit amb paraules, però també acompanyat d’un pictograma, perquè tothom el pugui interpretar.

Un cartell que parla diferents llenguatges

Amb totes aquestes decisions hem entès una cosa molt important: comunicar no és només escriure paraules.

El nostre cartell utilitzarà paraules, colors, números, imatges i materials manipulatius. Diferents llenguatges per explicar una mateixa informació.

Perquè informar tota l’escola de què hi ha per dinar també vol dir assegurar-nos que tothom pot entendre el missatge.

I en aquest procés, els Rovellons no només han dissenyat un cartell: han après a pensar com fer la informació més accessible per a tothom.

Guy Kawasaki

Les idees són fàcils. Fer-les realitat és el que realment importa.

Després de moltes converses a la Rotllana, d’escoltar idees i d’ordenar-les, els Rovellons hem fet un pas molt important en el projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”: hem elaborat el nostre primer disseny de cartell en grup.

Tot va començar amb les idees que havien anat sorgint: que el cartell havia d’incloure la data, el nom dels plats, imatges o pictogrames, i que la lletra havia de ser clara perquè tothom la pogués llegir. Per no oblidar-nos de res, vam crear una checklist, una llista acordada entre tots amb els elements imprescindibles que el cartell havia de tenir. Aquesta eina ens va ajudar a transformar les idees en acords compartits.

Amb els criteris clars, vam formar grups i ens vam posar mans a l’obra. Però abans de començar, vam reflexionar sobre què significa treballar en equip. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos, posar-nos d’acord abans de decidir, repartir-nos la feina i respectar totes les aportacions. Sabem que un bon resultat no depèn només del que fem, sinó de com ho fem junts.

Aquest moment del projecte ha estat una experiència molt rica: hem detectat una necessitat real de l’escola, hem imaginat solucions, hem pres decisions i hem planificat com portar-les a terme. Els infants han passat de la idea a l’acció, assumint responsabilitats i entenent que les bones propostes necessiten organització i compromís.

Un cop acabats els dissenys, vam compartir-los a la Rotllana. Cada grup va explicar què havia inclòs en el seu cartell i per què. Escoltar les diferents propostes ens va fer adonar que un mateix repte pot tenir moltes maneres de resoldre’s.

Per tancar aquest procés, ens vam autoavaluar amb una diana per valorar com havíem treballat en grup. Ens vam preguntar:

• Ens hem escoltat?
  
• Ens hem posat d’acord?
  
• Hem participat tots?
  
• Hem respectat les idees dels altres?
  

Aquest moment de reflexió ens ajuda a créixer, perquè aprenem que no només és important el cartell que hem creat, sinó el camí que hem fet per crear-lo.

Continuem avançant, pas a pas, construint solucions que neixen de les idees compartides.

Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.

Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.

Tal com ens havia promès, la Paris ens va portar el calendari del menjador, on hi surt escrit què hi ha per dinar cada dia. Ens va explicar que la seva mare l’imprimeix des de l’ordinador i, a partir d’aquí, vam decidir investigar una mica més. Vam entrar a la web de l’escola i… voilà! En una pestanyeta de la dreta de la pantalla vam trobar els menús de cada dia, de dilluns a divendres, de tot el mes.

Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.

A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.

Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.

Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.

Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.

Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.