LA RECEPTA DE BAGHRIR

Mireia Roca16/05/24  

Ja fa uns dies que va aprendre a cuinar el Baghrir una delícia marroquina i ara volem compartir amb tots vosaltres la seva recepta per a què ho pugueu fer des de casa. 

Entre totes les Alícies vam recordar què hem de fer per escriure un text instructiu per poder registrar aquesta recepta: posar-hi un títol, dividir cada acció com un pas, escriure les accions del que vam fer, detallar les eines, els ingredients i les quantitats i acompanyar l’explicació amb alguna foto que il·lustri com succeeix l’acció. 

A continuació us mostrem la recepta que vam elaborar entre tots els nens i nenes de la colla de les Alícies: 

Us animem a què proveu de fer aquesta recepta, és molt fàcil i està boníssim.  

QUÈ CAL PER ESDEVENIR TERRISSERS?

Mireia Roca12/05/24  

La cerámica es la poesía de la tierra

Federico García Lorca

El grup de les brúixoles s’ha presentat aquest dimecres amb un munt d’informació per a poder esdevenir terrissers. Eines de ceramista, tècniques, materials i idees de peces han inundat l’aula per compartir a la Rotllana i construir conjuntament coneixement  per aconseguir el nostre repte; crear una botiga de ceràmica per al mercat medieval.

A continuació, s’exposen les idees recollides en aquesta jornada tan enriquidora: 

MATÈRIA PRIMERA

El terrisser o la terrissera necessita com element principal per treballar el fang (barreja líquida o semilíquida de terra i aigua) i amb les seves mans i l’habilitat dels seus dits transforma l’argila en objectes, creant-los a partir del modelatge. L’aigua també és important tenir-la present durant la fabricació perquè ajuda al fang a mantenir la viscositat per donar-li la forma que volem.  

EINES DE TERRISSERIA

Per ajudar-nos en la creació de les nostres peces, a part dels nostres dits podem emprar diferents eines que ens poden ajudar a modelar, tallar, raspar, raspallar o allisar la ceràmica. L’Adriana amb molta generositat ha portat un joc per elaborar peces de ceràmica i ens ha mostrat les diferents eines per fer de ceramista:  

  • El filferro o fil de Nylon serveix per poder tallar el tros d’argila que necessites de la pastilla grossa de fang o bé per separar la base de la peça de la fusta on s’està treballant. Sol tenir dues peces de fusta als extrems per poder agafar-lo millor. 
  • L’esponja és imprescindible fer-la servir mentre es fa el modelatge per a humitejar la peça i evitar que s’assequi entre les mans.
  • La mitja lluna o peça de fusta còncava s’utilitza per acabar de modelar plats i bols. 
  • Els palets de fusta es fan servir per donar forma, detallar, suavitzar, barrejar i afegir textures a la superfície de l’argila. 
  • Els buidadors ens ajuden a buidar parts concretes d’una peça.  
  • Les brotxes i pinzells són útils per usar sobre la peça amb una barreja de fang i aigua (molt més líquida) anomenada barbotina i serveix per poder reparar esquerdes o fissures. 
  • Els rodets i corrons s’utilitzen per aplanar l’argila en la mida desitjada.
  • El punxó per  al modelatge o decoració. 
  • El torn o “rueda de alfarero”és la taula que gira i serveix per donar forma arrodonida a la peça ceràmica. N’hi ha de dues classes: 1. El torn lent: amb una mà gires la roda i amb l’altre fas el modelatge de la peça i 2. El torn ràpid: es gira la roda amb el peu i es realitza el modelatge amb les dues mans. 

TÈCNIQUES DE MODELATGE

Algunes persones del grup de les Brúixoles han optat per aportar diferents recursos audiovisuals per il·lustrar les diferents tècniques que podem usar per aprendre a fer peces de ceràmica. A continuació, trobarem els enllaços per poder visualitzar els vídeos: 

FASES D’ELABORACIÓ

Sigui quina sigui la tècnica que es faci servir per elaborar una peça s’ha de seguir aquest procés d’elaboració: 

  1. Agafar un tros d’argila i amassar-la.
  2. Modelar el fang per fer la forma de la peça que vols construir. 
  3. Deixar assecar la peça.
  4. Fornejar la peça en un forn de terrisser. 

TIPUS DE PECES DE CERÀMICA

Com ja sabem el terrisser converteix el fang en objectes a partir del modelatge donant-li forma manualment amb les mans. Aquests objectes poden anat des d’articles de cuina, domèstics i decoratius fins a elements per a la construcció com rajoles, maons i teules. 

L’Izan ens ha portat una imatge dels diferents objectes de ceràmica que es fabricaven a l’Edat Mitjana per a què ens pugui servir d’inspiració en la creació de les nostres peces. 

ENFANGANT-NOS!

Un cop compartida la informació a la Rotllana, va sent hora que passem a l’acció. Així doncs, ens posem per parelles i comencem amassant un tros d’argila. A continuació ens iniciem en l’intent d’elaborar una tassa mitjançant la tècnica del pessic. El Pol ens ha explicat que aquest mètode probablement és un dels més antics per donar forma a l’argila.  

Al final de la jornada, hem pres consciència que per esdevenir terrissers ens cal molta pràctica perquè és difícil donar forma al fang. Així doncs ens cal seguir practicant el modelatge. 

CAP EL BOSC A VOL D’OCELL

Mireia Roca09/05/24  

La natura és una gran enciclopèdia, un llibre obert, que ens ofereix aprenentatges inesgotables, experiències i sensacions que es converteixen en experiències vitals.

Martí Boada 

Les sortides al bosc cada cop van prenent més sentit en el nostre fer escola. L’ocupació de les caixes niu del parc del Patufet, creades per les Tanits, ha fet néixer una gran curiositat per les aus als nens i les nenes de la comunitat de mitjans. Aprofitem aquest interès per organitzar una sortida al Parc Fluvial per descobrir quins ocells hi resideixen amb la intenció de poder conèixer i preservar aquest entorn tan preuat. 

Ens trobem en una època de l’any on els ocells van i venen construint els seus nius, és època de cria i estan molt actius, però també són molt vulnerables i per això l’actitud de respecte cap a ells han de ser la base per veure’ls. 

Abans d’anar al bosc, totes les classe de la comunitat hem estat enraonant sobre què sabem dels ocells i què podem observar per conèixer, aprendre i identificar-los. Descobrim que les aus són l’únic ésser viu que té el seu cos cobert de plomes, per tant el color del seu plomatge ens pot donar una pista de quin ocell tenim davant. Altrament, la seva mida, la forma del bec, les potes, les ales, la cua o, fins i tot, la forma de volar ens pot donar informació sobre quin ocell és però, també, què menja i on viu.

Per tal d’informar-nos sobre el món de les aus, revisem una presentació interactiva i llibres d’ocells on s’ofereix molta informació sobre aquests éssers emplomallats.   

Arribats al bosc, equipats amb els materials indispensables per observar ocells; binocles, guies d’ocells i les llibretes de camp, ens repartim per diferents punts del Parc Fluvial per poder dur a terme la nostra exhaustiva observació. A més a més, tenim la sort que l’escola disposa d’un telescopi, una bona eina per observar ocells que són ben lluny de nosaltres. 

Ha estat una jornada increïble, hem pogut detectar fins a 18 espècies diferents d’aus. Comencem a ser una mica expertes en la observació de les aus del nostre entorn. 

APRENENT A CUINAR BAGHRIR

Mireia Roca04/05/24  

A ningú li amarga un dolç

Refrany català

Endinsats en la setmana de Sant Jordi, les Alícies van obrir les portes de la classe a la mare del Yassir, la Widad, i la seva tieta Fàtima, mare del Badr. La seva família, molt amablement es va oferir per ensenyar-nos una recepta àrab molt dolça i especial. 

Es tracta del Baghrir o, com també se l’anomena, crepè Marroquí. Una de les característiques d’aquesta coqueta és que la seva massa és esponjosa i té uns foradets per tota la seva superfície degut al gas del llevat. Les mares ens expliquen que el Baghrir s’acostuma a menjar acompanyat amb mel, oli d’oliva o xocolata. 

La Fàtima i la Widad ens han facilitat tots els ingredients en una llista i els preparem abans que arribin a l’escola. Aquesta llista és interessant ja que no conté cap quantitat en grams sinó en gots. 

Un cop les rebem a la classe, ens posem amb els petits grups de projecte i ens enfarinem les mans. Observem que és una recepta fàcil de fer però no ens hem de descomptar amb els gots que necessitem de cada ingredient.

Un cop cuinats els Baghrirs els hem tastat acompanyats amb te verd que les mares han preparat. Ens sentim molt agraïdes per la seva generositat. 

Fàtima i Widad شكرًا

SEREM TERRISSERES

Mireia Roca26/04/24  

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

Endevinalla

Les brúixoles ja hem alçat les veles rumb al nostre objectiu, crear un mercat medieval juntament amb els altres grup de la comunitat. 

El dia que vam rebre l’emissari d’en Guifré el Pilós ens vam endur l’encàrrec de cercar què volen dir aquelles paraules en llatí que ens va lliurar en un sobre. Així doncs que a la Rotllana vam poder posar en comú el que vam investigar a casa. 

D’altra banda, en Josepet ens va comunicar que una vila com la nostra es mereix un mercat medieval i la nostra feina serà d’aprendre l’ofici de terrissers per a poder vendre els objectes que haurem fabricat a partir de l’argila. 

Aprendre a fer d’artesà terrisser no serà una tasca fàcil, per això amb la dinàmica 1,2,3 realitzem una pluja d’idees que ens ajudi a pensar quins passos caldrà fer esdevenir uns bons ceramistes. Per dur a terme aquesta activitat, primer pensem idees individualment, al cap d’una estona ens trobem amb una altra persona per compartir i enriquir les idees que hem pensat sols i soles. Per acabar, ens trobem amb altres persones i  fem un grup de tres per seguir acumulant bones idees. 

Un cop hem acabat, ens trobem a la Rotllana i entre totes les persones de les Brúixoles exposem les idees i decidim per on volem començar. Tota aquesta colla de cavil·lacions les anem plasmant en una pissarra de Jamboard on després les podem classificar. 

Prenem consciència que coneixem algunes coses sobre fer de terrissers. En algun moment de la nostra vida hem experimentat amb el fang, creant algunes figures o objectes però sabem que no és suficient per poder considerar-nos terrissers. Per això decidim que una bona manera de començar a conèixer és investigant a casa. Pel proper dia de projectes portem un encàrrec que ha d’ajudar a créixer el nostre propòsit:No obstant la desconeixença, ens animem a consultar diversos llibres sobre l’edat mitjana per poder començar a descobrir com eren les peces de ceràmica que haurem de crear amb les nostres mans.

 

Quin gran repte ens espera!

Per cert! Ja sabeu de quin objecte de ceràmica tracta l’endevinalla de la cita?

 

US ANIMEU A FER KHOBZ?

Mireia Roca24/04/24  

El que és promès, sigui atès.

Joan Amades

Tal i com us havíem promès en l’última entrada, aquí teniu la recepta del pa àrab que ens va ensenyar a fer la Fatima, la mare del nostre company Sami.

Transcripció de la recepta treballada a classe a partir de fragments de diverses produccions elaborades a la llibreta de les Alícies.

Us animem a què proveu de fer el pa àrab a casa, és molt fàcil i està boníssim!

 

CERCANT LA DIFERÈNCIA AMB L’AJUDA DELS COLORS

Mireia Roca18/04/24  

«No podemos enseñar nada a nadie. Tan sólo podemos ayudar a que descubran por sí mismos»

Galileo Galilei

Dies enrere, arrel d’una conversa sobre el nostre pes al néixer, vam estar buscant la diferència entre aquest pes i l’actual per saber quant havia augmentat. Aleshores, fent els càlculs (comptant enrere des del pes actual o comptant endavant des del pes al néixer) moltes de nosaltres ens vam adonar que estàvem restant. 

Donada aquesta situació, ens va sorgir la necessitat de buscar una estratègies de la qual sigués més fàcil no equivocar-se en els càlculs i no haver d’anar comptant enrere o endavant quan haguem de trobar la diferència entre dos números o treure una quantitat a un número. Per això ens van presentar les regletes de colors. 

Les regletes de colors o Cuisenaire són un material manipulatiu de diferents colors de secció quadrada que ens ajuden a les Alícies a aprendre conceptes matemàtics i desenvolupar el pensament lògic-matemàtic. Cada una d’aquestes regletes representen un dels primers deu números naturals. Amb aquest format, podem distingir una regleta d’una altra perquè cada mida té un color diferent. 

Un cop familiaritzats amb les regletes, a la Rotllana mostrem l’expressió matemàtica d’una resta, és a dir, es donen dos nombres (el minuend i el subtrahend) i tractem de buscar la diferència mitjançant l’ajuda de les regletes.

Us animem a visualitzar el següent vídeo on es veu pas a pas com restem les Alícies. 

Com restem les Alícies?

Per acabar, per seguir practicant les restes des de casa, en el següent enllaç trobarem un document on hi apareixen les regletes de colors per imprimir, retallar i poder practicar les restes a casa. 

Famílies us animeu a practicar amb nosaltres? 

 

LES NOVES VEÏNES DE LES ALÍCIES

Mireia Roca13/04/24  

Cada Ocell el seu niu se’l fa bell

Refrany català

Fa jornades que es respiren aires de primavera i cada cop s’escolten més cants d’ocells a través de les finestres. El mateix dia tornant de vacances, vam veure voltar un ocell de colors groguencs al plataner de davant de la classe. Uns dies enrere, l’ajuntament va instal·lar en aquest arbre una caixa niu. La idea d’aquesta instal·lació va ser un projecte d’aula de les Tanits el curs passat i que a hores d’ara està donant els seus fruits.

Durant aquesta primera setmana, no vam poder evitar dirigir la mirada cap als dos inquilins, cada cop que es troben al voltant de la caixa niu. Els observem traginant troncs petits, branquetes, manyocs de pèls i ho van introduint dins del petit forat per on s’accedeix a la seva nova llar. Ens quedem embadalides veure’ls treballar en equip de valent i escoltant el seu cant tan característic. Però de quin ocell es tracta?

Font: SIOC | Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya

 

Consultem una miniguia de camp “125 Ocells de Catalunya que cal conèixer” d’en Toni Llobet i Josep Lluís Copete i ens ajuda a descobrir de quin ocell es tracta, la Mallerenga Carbonera. Quina il·lusió haver-la identificat, però no en sabem gairebé res d’aquest ocell. 

Amb aquesta oportunitat davant dels ulls, les Alícies ens engresquem a fer una cerca d’informació exhaustiva sobre aquesta parella. Amb l’ajuda d’una infografia on trobem tots els passos que cal seguir per buscar informació a la xarxa. Ens posem en parelles i, amb el suport d’una fitxa, anem recollint les dades tals com: nom científic, de què s’alimenta,  on acostuma a viure, mesura, pes, materials per fer el niu, etc. La font digital escollida per fer la cerca ha estat “Plantes i Animals del nostre entorn”.

Aquesta experiència ha estat una oportunitat per aprendre a cercar i seleccionar informació de forma planificada a la xarxa sobre un tema que ens toca molt de prop. I, alhora, a fer un ús segur i responsable dels dispositius digitals, com el Chromebook, per tal de buscar informació treballant col·laborativament. Ara ja podem afirmar que som unes petites expertes en Mallerengues Carboneres. Ara només ens falta esperar poder veure l’imminent naixement dels seus polls.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar el SIOC

Per cert, ens falta esbrinar quina diferència hi ha entre les femelles i els mascles. Ho podeu investigar a la pàgina “Ocells de Jardins“.

OBSERVEM EL CAMPANAR DE RIPOLL

Mireia Roca10/04/24  

Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat. 

Arturo Graf

Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar. 

Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.

Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza. 

REDACTEM LA RECEPTA DEL KHOBZ

Mireia Roca23/03/24  

Una recepta no té ànima. És el cuiner qui ha de donar ànima a la recepta. 

Thomas Keller

Com ja sabeu, fa uns dies la mare del Sami ens va ensenyar elaborar pa àrab, però a diferència de la mare del Bruno, no tenim la recepta per poder elaborar aquest pa més endavant. Així doncs, ens neix la necessitat d’escriure quins ingredients necessitem i quins passos cal seguir. 

A la rotllana enraonem sobre la recepta com a un conjunt d’instruccions que descriu de forma ordenada un procés culinari. Per tal d’esbrinar quins passos cal seguir per fer una bona recepta, revisem una colla de receptes publicades a la revista Cavall Fort per poder descobrir la seva estructura; el títol, una breu descripció, ingredients, els passos a seguir i fotografies. 

Revisades les diferents receptes posem l’atenció en la redacció de l’elaboració dels plats, ja que és una de les parts més importants de la recepta perquè cal ser ordenat, precís i descriptiu. Cal tenir present, que una recepta és un text instructiu, és a dir, dona les instruccions precises per poder aprendre a fer alguna cosa, en aquest cas, elaborar la massa i coure el Khobz. 

En fixem en les accions (verbs) que s’utilitzen per descriure els diferents passos que cal seguir i elaborem una llista d’accions que les traduirem al castellà. 

Per tal d’elaborar les instruccions, disposem de 10 imatges que són els deu passos que vam seguir sota les ordres de la Fàtima per elaborar el pa àrab i les relacionem amb alguna de les accions treballades. 

A partir d’aquest suport, les Alicies ja estem preparades per poder descriure quins passos hem seguit per elaborar aquesta delicia. En breu us penjarem la recepta perquè ho pugueu elaborar des de casa.