PROPERA PARADA, MONTBLANC

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

El darrer dia de gener, segueix la nostra aventura descobrint l’edat mitjana a la població de Montblanc. Molt coneguda per la Llegenda de Sant Jordi, però també alberga un conjunt monumental que explica com es vivia en una vila de l’edat mitjana. 

Montblanc està situada a la comarca de la Conca de Barberà a tocar de la nostra, també rica en Castells Medievals. Quina casualitat, oi?

El grup de les Brúixoles hem volgut saber quin és el millor camí per arribar en aquesta població, quants quilòmetres hi ha i quanta estona tardarem en autobús. 

Per descobrir-ho, hem fet servir l’aplicació Google Maps. Molts de nosaltres la coneixem, però no l’havíem fet servir mai. Així doncs, que ha estat una molt bona oportunitat per aprendre com funciona. 

A la Rotllana, hem estat d’acord que la millor ruta és la que passa per Jorba, La Panadella, Santa Coloma de Queralt, Sarral i finalment arriba a Montblanc. La seva distància són 67,5 Quilòmetres i el temps és de 51 minuts.    

Finalment, posats a mirar mapes, hem estat consultant un plànol de Montblanc per poder familiaritzar-nos amb els diferents edificis històrics que ens anirem trobant.

 

CONEIXEM EL FUNCIONAMENT DELS INSTRUMENTS DE PES

Per tal de poder realitzar la mòlta de gra de blat amb la mà de morter, necessitem saber de quina manera podem mesurar quant són 40 grams. No hem dubtat ni un segon, necessitem un instrument com una bàscula o una balança. 

Un matí al mig de la Rotllana, ens trobem 5 instruments per mesurar el pes. Concretament 4 bàscules i una balança de braços. Enraonem sobre si sabem com funcionen, si totes ens poden servir per pesar la quantitat que busquem, què volen dir els números, les paraules i les ratlles que apareixen en la pantalla de les bàscules…

Per tal d’investigar-ho, ens posem en grups de 5 nens i nenes. Les persones de cada grup, es convertiran en expertes de la balança o bàscula que hagin escollit. L’objectiu serà poder explicar a la resta de grups com funcionen i com podem esbrinar el pes de l’objecte que estem pesant amb aquell instrument.   

COM REPARTIM 500 GRAMS DE GRA DE BLAT ENTRE LES 12 MÀ DE MORTERS?

Amb la idea d’elaborar la nostra pròpia farina, ja fa força dies que a l’aula estan arribant estris de cuina per posar-nos mans a l’obra. Com que tenim una bossa de gra de blat, hem anat portant de casa mà de morters per poder fer la mòlta i obtenir l’ingredient principal per poder fer pa. 

A la classe, han arribat 12 mà de morters i ara toca esbrinar de quina manera podem repartir els grans de blat per a què  puguem realitzar la mòlta per parelles, tal i com hem decidit. Per afrontar aquest repte, ens hem posat per grups i hem estat realitzant diversos càlculs. Cada grup, ha cercat les seves estratègies matemàtiques per aconseguir repartir la quantitat de 500 grams de la manera més equitativa, és a dir, que tothom tingui la mateixa quantitat i ens sobri la menor quantitat possible.

Aquests han estat els nostres càlculs:

A la Rotllana, hem compartit els càlculs realitzats amb el grup i hem arribat a la conclusió que la quantitat de 40 grams per mà de morter és la que millor s’ajusta, perquè només sobren 20 grams de gra de blat de la bossa.   

ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

EL PLÀNOL I LES ESTANCES DEL CASTELL DE CLARAMUNT

Els dies posteriors a la visita del Castell de Claramunt, el grup de les Brúixoles hem estat enraonant sobre les diferents parts d’un castell medieval. Vam recuperar el mapa que apareix a la pàgina web del castell i el vam calcar per a poder situar cadascuna de les seves estances i poder entendre com es vivia en aquella època. 

El recinte emmurallat està format per un pati exterior, d’una església romànica, una capella, la plaça i l’edifici del castell on vivien els senyors de Claramunt i posteriorment el senyor de Cardona. 

Ha estat interessant descobrir els diferents espais dels quals està format aquest edifici. La Sala Gran antigament estava formada per dos pisos amb un sostre de volta de canó. En la seva planta baixa hi havia el celler, la cuina i la fusteria i, a més a més, és on hi tenien els cavalls. En la primera planta hi havia les habitacions dels cavallers i el personal del servei. Aquesta sala estava connectada amb una porta d’arc de mig punt amb un pati interior anomenat el pati d’armes. En aquest espai, el senyor i la cavalleria es preparava per anar a les batalles. Des d’aquest pati, es donava accés a la presó del castell que es troba a sota de la torre nord.

Altrament, en aquella època no hi havia aigua potable, però el castell disposava d’un parell de cisternes que recollien l’aigua de la pluja per abastir el castell. En la segona planta, on s’accedeix per unes escales que es troben en el pati interior, es puja a les estances dels senyors i que també donen accés a la part més important del castell La Torre de l’Homenatge. En aquesta torre, era el lloc on antigament, es jurava fidelitat als senyors i, també, servia com a refugi en el cas que el castell fos atacat.  Sortint de la torre, trobem la terrassa on en aquella època estava formada per diferents estances on habitaven els senyors. 

Conèixer un castell medieval tan proper al nostre entorn, ens ha donat una visió més significativa de com es vivia antigament en aquests indrets. Arrel d’aquesta visita, ens han sorgit noves preguntes que ens calen investigar: Quan temps fa que es va viure l’edat mitjana, si som al 2023? Què va passar el 1306?

LECTURA COMPARTIDA AMB FAMÍLIES

Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre. 

Emily Dickinson

La lectura compartida és una activitat on les nostres famílies venen a l’escola i comparteixen una estona de lectura amb la colla de les Alícies. A diferència del curs passat, es realitza un cop al mes, concretament els dilluns a la tarda de les tres a dos quarts de cinc. 

Durant la primera part de la tarda, totes les famílies que ho desitgen poden venir a compartir una estona de lectura amb nosaltres. Resulta ser un espai, on cada Alícia agafa el seu llibre de lectura i llegeix en veu alta o explica l’argument del llibre o pot escoltar un fragment llegit per part de l’adult… es realitza l’acompanyament de la lectura d’infinitats de formes. Un cop passada la mitja hora, sona la música i formem la Rotllana amb les famílies que aquell dia s’han apuntat per quedar-se a realitzar l’activitat.

Aquest curs, les activitats preparades per aquest espai estan relacionades amb el text poètic. Concretament, amb els poemes de Tot l’Any de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003) que aquest novembre ha fet 20 anys de la seva mort. Cada mes, descobrim un poema d’aquesta obra tot aportant un munt d’informacions sobre les festes i tradicions de cada mes de l’any. 

Famílies, esperem veure-us a les aules!

EL MILLOR PA ÉS EL FET A CASA

A la casa on hi ha pa, aviat s’arregla el sopar

Refrany Català

Fa uns dies enrere, el nostre company Bruno ens va sorprendre amb un regal per a tota la colla de les Alícies. En una safata,  portava unes delícies de pa elaborades a casa amb la seva mare. Per una major sorpresa, havia elaborat amb la massa, lletra a lletra, el nom de la classe “ALICIA” i ens va fer molta il·lusió.

A més a més en un paper, ens va detallar tots els ingredients que va fer servir per poder elaborar la massa: 

  • 320 ml d’aigua
  • Un rajolí d’oli d’oliva verge
  • 16 gr. de sal
  • 300 gr. de farina de força
  • 300 gr. de farina normal
  • 3 gr. de llevat sec

A partir d’aquesta llista, ens han sorgit diferents preguntes com ara; quina diferència hi ha entre la farina normal i la de força, com podem mesurar la quantitat d’aigua que es necessita, què son les sigles “ml” (creiem que ve dels litres), quanta estona l’hem de coure al forn, a quina temperatura… ens caldrà seguir investigant per esdevenir bones forneres i forners.  

Moltes gràcies Bruno i Elena per la vostra generositat, el pa era deliciós!

 

ENDRECEM LES IDEES DEL NOSTRE PROJECTE D’AULA

No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils

Esquil

A la classe de les Alícies, ja fa dies que estem ampliant la llista de les coses que necessitem per a fer una botiga de pa. En aquestes alçades, va sent hora que comencem a endreçar aquestes idees per a organitzar-nos i poder dibuixar una ruta del què necessitem aprendre per tirar endavant el nostre repte. 

En primer lloc, vam estar classificant les idees inicials que vam tenir, però a mida que anem avançant en sorgeixen de noves. A continuació, vam desplegar aquestes idees a la rotllana i les vam anar agrupant amb un títol: els ingredients, les eines de cuina, les receptes i les idees que no tenim clares de com definir-les. 

Un cop classificades les diferents idees, les hem plasmat a la paret en forma de Xarxa de Coneixements. Aquest espai, anirà modificant-se i creixent a mida que anem avançant en aquest periple. En aquesta xarxa, hi anirà interaccionant allò que sabem, amb allò que fem i el que aprenem. Una manera visual de prendre consciència dels petits grans passos que anem fent en el nostre projecte d’aula. 

INICIEM EL PROJECTE D’AULA

No diguis blat fins que no ho tinguis al sac i ben lligat

Proverbi Català

La classe de les Alícies estem avançant en els nostres processos d’aprenentatge i mica en mica anem destapant els nostres interessos. Concretament fa uns dies, mentre llegíem el llibre “Mai no oblidaré el teu nom”, vam descobrir que els homes i les dones de la prehistòria es feien la seva pròpia farina per fer pa. Aquests fet, ens va engrescar a posar-nos un repte com a grup “VOLEM FER UNA BOTIGA DE PA”. 

Emocionades amb aquesta idea, durant les últimes setmanes hem estat portant tot de coses que ens poden ajudar a tirar endavant, el que ja considerem el nostre projecte d’aula. Per tant, malgrat el que diu el proverbi que encapçala aquesta entrada, ja ho tenim al sac i ben lligat. 

D’entre el que hem portat, hi ha receptes de com fer pa, un batedor, espigues de blat i, a més a més, hem estat fent una llista de tot el que necessitem per fer una botiga de pa. 

I per començar aquest repte, en grups hem estat pensant com es transforma un gra de blat en farina. Podrem aconseguir fer nosaltres mateixes el principal ingredient del pa? 

DESCOBRIM EL NOM DEL PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres, la comunitat de mitjans vam descobrir el nom del projecte. En arribar a l’escola, ens vam trobar un baúl tancat amb unes instruccions que ens portaran a obrir el que amaga aquesta caixa de fusta antiga. 

Cada grup, amb un mapa de l’escola, ha de buscar els objectes amagats que ens portaran a descobrir la paraula que indica on es troba la clau del baúl. 

Un cop descoberta la paraula ARBRE, totes les persones de la comunitat ens posem a buscar la clau pels arbres del pati i finalment la trobem. 

Al obrir el cofre, trobem un trencaclosques que amaga el nom del projecte. Per grups, el muntem i descobrim les paraules “ERRARE HUMANUM EST”. Què voldran dir aquestes paraules? Quina llengua és aquesta? Quin missatge ens vol donar? 

Pergimus ad inquirendum!