La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusionesy esperanzas de los niños y niñas del mundo. Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara. Llena de alegría tu corazón y sueña con un… Llegeix més»
“El món no és tal com és, sinó tal com el pensem.” — Immanuel Kant
Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua, i L, de Lapó, hem compartit una proposta que ens ha convidat a mirar el món amb altres ulls. L’objectiu ha estat pensar en tot allò que sabem del món i prendre consciència de com construïm aquest coneixement.
Hem començat amb una reflexió individual: cada infant ha pensat què sap —o què creu que sap— del món que l’envolta. D’aquest exercici n’ha sorgit una llista llarga i diversa, que després hem ampliat conjuntament escoltant i incorporant les idees dels companys i companyes. Aquest procés ens ha ajudat a adonar-nos que sabem moltes coses del món, sovint sense ser-ne del tot conscients, i que, alhora, encara ens queda molt per descobrir.
A partir d’aquest primer exercici metacognitiu, ens hem organitzat en petits grups per transformar totes aquestes idees en una creació artística col·lectiva. Les produccions han estat tan variades com significatives: un grup ha comparat el món antic i el món actual, un altre ha explorat la dualitat entre el bé i el mal, un tercer ha representat el passat i el futur, mentre que un altre ha visualitzat el cel, l’espai, la natura, la ciutat i el mar com a parts interconnectades del món. Finalment, un darrer grup ha triat tres idees que, per a ells, també expliquen el món: els romans, la injustícia i el menjar.
Aquesta activitat ha permès als infants expressar-se amb creativitat, donar forma a les seves idees, cooperar i comunicar-se, i sobretot descobrir que el coneixement del món és plural, compartit i en constant construcció.
Encara queden moltes coses al món per les quals val la pena lluitar.
Jane Goodall
El passat dimecres ens vam trobar les tres aules de grans, al gimnàs, per iniciar el Projecte de Comunitat. Vam començar amb un joc entranyable per donar la benvinguda als Tintins i presentar-nos tots i totes. Amb molta emoció esperàvem un sobre amb el nostre nom mentre intercanviàvem somriures i mirades; així descobríem que potser no ens coneixem tant com ens pensàvem.
Dins del sobre hi havia un bocí d’imatge acompanyat d’un text difícil de desxifrar. Les hipòtesis començaven a fer bullir tots els caps. Aviat vam veure que calia anar-nos agrupant per confegir les imatges senceres i rumiar plegats. Amb els trencaclosques fets se succeïren una llarga tirallonga de paraules molt suggerents: paisatge, bioma, llengües, món, continents, festes, sabana, selva, tradició, muntanyes, rius, llacs,…
Seguidament vam presentar els noms dels 5 grups de projectes: S, de Sherpa; M, de Maorí; Qu, de Quitxua; CH, de Chi; i L, de Lapó. Hi van haver alguns agosarats/es que s’atrevien a llegir i buscar paraules conegudes, de referència per fer les seves deduccions. En aquest moment ja teníem tots i totes clar que cada escrit representava alguna llengua de cada continent.
I per acabar el matí vam fer un visionat d’imatges artístiques diverses que introduïen el nom del projecte: ABRAÇANT EL MÓN!.
Per la tarda ens retrobàvem per veure plegats Binta, y la gran idea i Here we are; dues propostes ben diferents que ens oferien un món de possibilitats per fer-nos pensar i commoure, mentre la imaginació i el desig perquè fos demà anaven de la mà.
Continuem treballant per aconseguir crear la nostra obra d’art de dos metres!
Després de les vacances, per fi ha arribat el moment més esperat de tot el curs: pintar els nostres autoretrats al llenç, inspirats en l’artista robòtica AI-DA. Amb vuit llenços preparats i molta il·lusió,… Llegeix més»
Al llarg del segon trimestre els Wifis hem anat descobrint alguns dels robots que tenim a l’escola. L’objectiu ha estat aprendre com funcionen per poder-nos convertir en autèntics experts.
Inicialment, vam obrir una conversa sobre el sentit de l’existència de robots. Els Wifis van anar compartint la seva opinió i entre tots vam anar enriquint-nos. Finalment, ens vam quedar amb una idea compartida per tots:
És com tenir una caixa d’eines per solucionar problemes. Ens ajuda a dividir un problema grande en problemas más pequeños, buscar patrones, imaginar soluciones i donar instruccions clares que una persona, un ordinador o fins i tot nosaltres mateixos puguem entendre.
A partir d’aquest moment, hem anat posant sobre la taula els diferents robots: el Tale bot, el Codey Rocky i el Lego Spike prime. La descoberta ha estat molt experimental, via assaig-error, entre uns i altres hem anat compartint el que hem anat descobrint sobre el funcionament dels robots i ens hem deixat emocionar, sobretot quan ens hem adonat que ho aconseguíem!
DESCOBRIM EL TALE-BOT
We discovered Tale-bot, a very cute robot with eyes that has a set of buttons. What are the buttons for? Very carefully we put the robot on the floor and we tried the different buttons. We discovered that there are buttons that move the robot FORWARD, BACKWARDS, TURN RIGHT and TURN LEFT. One button makes the robot dance!
We then looked at the box and discovered different complements that acted like arms. We made the robot draw! Amazing!
In the box, we also discovered different maps that we can use to make the robot tell stories. Yes, the robot can speak!
All in all, a very interesting robot that gave us a lot of ideas!
DESCOBRIM EL CODEY-ROCKY
Hem conegut el Codey Rocky, un altre robot que ha arribat l’escola i que hem de descobrir. Només obrir la caixa hem vist que és molt diferent del Tale-Bot. Per començar, està dividit en dues parts el Codey, que és la pantalla amb els botons, i el Rocky, les rodes. Investigant, hem trobat el botó d’engegar i l’Abraham s’ha fixat que també té una càmera a sota… servirà per fer anar les targetes de colors que hi ha a la caixa? Provant, provant, hem vist que els botons no feien pas res i no ha estat fins que hem llegit el llibre d’instruccions que hem vist que necessitem l’ordinador i un programa especial.
Un cop instal·lat el programa hem començat a provar de veure què s’havia de fer… Hem anat llegint els blocs (que encara no sabem per què són de colors diferents) i els hem anat arrossegant fent, com a la proposta del laberint, una llista d’instruccions. Però el robot no feia res…
Hem vist que calia passar les instruccions a través del cable fins al robot i l’Abraham ha aconseguit que es mogués i digués hola! Però el robot no parava… Què deu haver anat malament? Caldrà mirar les instruccions i refer-les per a arreglar-ho!
“Uala, com has fet que camino?” pregunta el David, “m’ho expliques?”
DESCOBRIM EL LEGO SPIKE PRIME
Despres de coneixer el Tale-Bot i el Codey Rocky, hem descobert que amb el LEGO també podem fer robots que funcionin sols!
Aquest LEGO especial es diu SPIKE i consta, a més de moltes peces i rodes, d’una espècie de caixa amb botons, llums i molts connectors que no sabem ben bé com funcionen. Ens animem a construir cotxes a partir de la base, però ben aviat ens adonem que segurament ens falta alguna cosa perquè, per més que pitgem botons no aconseguim que els nostres artefactes rodin.
Pensant, pensant, recordem el Codey, que només funcionava si li donàvem les ordres amb l’ordinador… Passarà igual amb el LEGO Spike? Mirant la caixa ens adonem que hi ha una adreça web i ens decidim a provar…
Uala! Hi ha totes les peces especials que hi havia a la caixa i descobrim que tenen els noms en anglès: the light matrix, the motor, the color sensor, the distance sensor, the force sensor i el Gyro sensor. Podeu endevinar que fan els peces només pel nom? Nosaltres si!, de fet, si us hi fixeu, s’assemblen molt al català!
Ara només calia investigar per la web a veure si trobàvem les instruccions…
La Laura ens ha guiat una mica (és que la pàgina estava en anglès) però hem vist la pestanya NEW i, al clicar-la ens ha portat a un taulell amb un munt de peces de colors.
Ens hem fixat que cada peça tenia un color diferent, un nom i un logo que estaven associades a les peces especials. Si volem fer avançar els nostres cotxes només caldrà que busquem les peces de motor!
Però, com donem les instruccions? Ens hem fixat que encaixen com un puzle i que la taronja és la peça inicial.
Un cop amb això clar, hem anat investigant i hem aconseguit que els nostres artefactes es moguessin el que nosaltres volíem, s’il·luminessin amb la imatge que havíem dissenyat i que fessin sons! Ha estat molt divertit i interessant!
Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa.
Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing.
El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta.
Quant és dos metres?
En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.
Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.
Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?
L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.
Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar.
Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.
Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.
Anem a comprar a l’ACTION
Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions.
Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar.
El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé.
Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta.
Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot!
Sortim i fem mig gir a l’esquerra.
Anem recte fins al final del carrer.
Passem el pont.
…
Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar!
Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners!
Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:
Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat.
Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa.
El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta.
Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres.
En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.
Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició!
A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge.
Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla.
La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies.
Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:
Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.
A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació.
El mecanisme del rellotge
Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge.
Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?
Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben?
Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge!
Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà?
Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.
El darrer dia que vam parlar de “Com es controla un robot?” ens vam adonar que donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem, no és tan fàcil com sembla. A aquesta habilitat li vam posar nom: el pensament computacional.
El pensament computacional es una habilitat cognitiva que permet resoldre problemes de manera eficient. Es una manera de pensar que s’inspira de la manera en què funcionen els ordinadors, pero que no es limita a la programació. S’aplica en qualsevol situació que requereixi organitzar idees, prendre decisions o trobar solucions creatives i ordenades.
Durant unes setmanes hem tingut entre mans una proposta: El laberint. És una activitat prèvia a utilitzar i descobrir el funcionament dels robots de l’escola i que ens ha de permetre desenvolupar el pensament computacional.
Per començar, cada Wifi s’ha creat el seu propi avatar. Per a fer-ho, primer l’hem dissenyat en paper, és a dir, ens hem dibuixat a nosaltres mateixos, i posteriorment li hem donat forma utilitzant plastilina. Hi havia dues consignes a seguir: l’avatar havia de tenir 6 cm d’alçada i s’havia de sostenir sol.
Darrere del que sembla una activitat aparentment banal s’hi amaguen un bon grapat de processos. Quan et dibuixes i et crees a tu mateix, poses en joc diverses habilitats cognitives que impliquen tant la percepció personal com el pensament abstracte i creatiu. Per dibuixar-te, has de reflexionar sobre com et perceps a tu mateix, quines son les teves característiques físiques principales (color de cabells, forma de la cara, detalls que et fan únic) i com vols representar-te. Això implica un treball d’instrospecció. Tanmateix, has de tenir present les proporcions corporals i exportar-les a un paper o un material emmotllable no sempre resulta fàcil.
Un cop hem tingut els avatars creats, cada Wifi ha hagut de resoldre un laberint d’entre els diferents que hi havia. Calia fixant-nos en tots els moviments que el nostre avatar feia per arribar a la sortida i, a continuació, escriure l’ordre de les indicacions en un paper.
Un pas endavant, gira a la dreta, dos passos endavant, un gir a l’esquerra…
El darrer pas de la proposta ha estat comprovar si les indicacions escrites eren correctes. Per a comprovar-ho hem compartit el nostre laberint i les indicacions creades amb un altre company/a.
Ens hem adonat que donant indicacions amb l’avatar ens ha estat més fàcil perquè ens ha permès visualitzar els diferents moviments que havíem de fer en cada moment. Ara ja estem preparats per descobrir el funcionament dels robots de l’escola! En tenim moltes ganes!
Tot parlant del retrat que AI-DA, la robot humanoide, va fer d’Alan Turing, considerat el primer informàtic que va parlar d’intel·ligència artificial, ens va sorgir un dubte: si és el primer en parlar d’AI també ha de ser el que la va inventar, no? Es va iniciar una conversa en la que cada Wifi oferia la seva opinió i argumentació.
Segurament, sí. Primer en va parlar però després se la va inventar.
Potser en va parlar però després es va morir i no va poder arribar a inventar-se-la.
Sí, hi ha inventors als que li ha passat això.
El de volar, el que inventó la máquina de volar.
Aquí, just en aquest moment, apareix el nom de Leonardo da Vinci. Alguns Wifis ràpidament relacionen Leonardo amb les tortugues ninja. Els hi proposem el repte de buscar informació i descobrir quina relació tenen les tortugues amb Leonardo da Vinci i alhora quina relació pot tenir Leonardo amb el nostre projecte.
Així que avui ens disposem a desvelar aquesta relació. Decidim crear plegats un petit mural per recollir les idees que portem de casa.
Quan acabem de compartir la informació que hem portat, tenim ganes de seguir descobrint més sobre Leonardo. Tot i que ja tenim clar la relació amb les tortugues ninja, encara no sabem quina relació pot tenir amb el nostre projecte.
Aprofitem l’avinentesa per anar oferint estratègies per buscar informació al google. Van anotant a la llibreta allò que creuen interessant.
Al cap d’una estona ens tornem a trobar davant del mural que recull totes les descobertes i anem incorporant les noves. Al final, ens adonem que Leonardo da Vinci va ser una persona molt polifacètica: artista, científic, arquitecte, enginyer, escultor, astrònom, escriptor…
Leonardo da Vinci va ser una persona que va maquinar molt!
Ens quedem amb alguns dubtes per resoldre com quants anys va viure Leonardo per fer tantes coses! Tot i així, decidim continuar coneixent aquest personatge de mica en mica.
Avui hem rebut la visita del grup Pixels. Han volgut compartir amb nosaltres la feina que estan per l’escola i explicar-nos què més endavant segurament necessitaran la nostra ajuda. A hores d’ara es troben fent l’inventari i etiquetatge dels kits de robòtica que ens han arribat des del Departament.
Sabeu d’ón provenen aquests robots? En el marc del Pla d’educació digital de Catalunya, el Departament d’Educació ha definit diferents accions amb l’objectiu d’acompanyar els centres en la seva transformació digital, alineades amb el programa finançat amb fons europeus #EcoDigEdu. Una d’aquestes accions consisteix en la dotació d’equipaments de robòtica.
Aquesta visita ha despertat la nostra curiositat. Hem començat a parlar de ROBOTS! A molts Wifis sembla que els hi apassioni aquest món. Compartim les primeres idees que ens venen al cap quan pensem en la paraula robot i
Anem anotant totes les idees que van sorgint i s’obre un debat en el que els adults ni tants sols hi hem d’intervenir. Alguns wifis per explciar-se necessiten aixecar-se i moure el seu cos. Així doncs, proposem convertir-nos en robots per comprovar com ens imaginem que es mou un robot. Tornem a la rotllana i conversem sobre com ens hem mogut per fer de robots. Anem anotat les paraules importants a la pissarra:
Not elastic, ordres, error/fallo, sincronitzat, perfect, dur, descontrolat…
Llencem una nova pregunta: Com es controla un robot? Tenim molt clar que no tenen cervell i per tant necessiten d’alguna cosa que els faci moure: una tablet, un mòbil, un ordinador… seria el cervell del robot. Ens plantegem posar-nos per parelles i donar indicacions perquè el robot es mogui de manera que surti per una porta, entri per la següent i retorni a l’aula. Ho provem.
Compartim després algunes descobertes.
El primer que compartim és que no tan fàcil com sembla i que és important donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem.
Ells no ho saben però acaben de descobrir la importància del PENSAMENT COMPUTACIONAL!
