Un conte: STUCK

A les estones de Projecte de Comunitat sempre ens acompanya la Laura, la nostra mestra especialista en llengua anglesa. Per a nosaltres, és una oportunitat per sentir i escoltar més d’aprop aquesta llengua. Ens dedica moltes estones i les seves explicacions sempre són en anglès. Al principi, fugiem de parlar amb ella però mica en mica ens hem adonat que si posem atenció, la entenem perfectament! 

Avui la Laura ens ha explicat un conte i hem volgut convidar al grup Camí del Nord. Hem gaudit molt del conte i ens hem sorprès entenen el que ens explicava. 

Sobre Stuck…

Tot comença.. quan l’estel d’en Floyd es queda atrapat en un arbre. Què pot fer el nostre protagonista per recuperar-lo?

Com qualsevol nen amb recursos, en Floyd ràpidament pensa en una solució infal·lible: llançar una de les seves sabates per donar un cop a l’estel i fer-lo caure. Es tracta d’un pla perfecte… o potser no.

En Floyd està realment decidit a recuperar el seu estel, així que no es deixa desanimar pel seu primer intent i continua llançant un objecte rere l’altre. Sí, podríem pensar que potser s’està excedint una mica, però què faríeu vosaltres si se us hagués enganxat l’estel?

Només podem dir-vos que, després d’un dia de dur treball, en Floyd dorm profundament, tot i que no tots els altres personatges tenen tanta sort. Haurà recuperat el seu estel?

Ens han divertit molt les ocurrències d’en Floyd. Cada un dels objectes que llança a l’arbre, que van literalment a més, ens sembla més graciós que l’anterior. A més, amb la repetició de les accions d’en Floyd, el llibre manté l’interès de veure què passarà i què vindrà després.

Després d’aquesta estona hem continuat amb les tasques que teniem encetades, tot reconeixent que amb imaginació, els intents resulten molt més entretinguts però que el més important, és seguir-ho intentant.

COMENCEM A ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA

Avui hem començat a pensar en el nostre objectiu final: ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA.

Amb gran entusiasme i una immensa il·lusió, tots plegats ens hem posat a treballar de valent per fer d’aquesta sortida una experiència inoblidable per a tothom.

Ens hem preguntat què necessitem per la sortida i, entre tots, han sorgit idees molt interessants. Des dels detalls més petits a els més grans, com agafar la farmaciola, portar esmorzar i dinar, aigua… Cada aportació ha estat valorada i discutida per tots i totes, assegurant-nos que cap detall quedés per resoldre. Plegats hem fet una llista de tot allò que creiem important tenir en present. 

Ens hem adonat que un dels aspectes més importants era que, si la sortida l’havien de fer tots els nens i nenes de l’escola, calia adaptar-la als més petits! Aquesta reflexió ens ha fet veure la importància de pensar en els altres i de cuidar als més petits. 

És bonic quan els més grans tenen tant present als més petits, oi? Els més grans s’han ofert per cuidar i ajudar els més petits durant la sortida, assegurant-se que tothom pugui gaudir-la al màxim. 

La il·lusió de compartir un dia fora de l’escola, en un entorn diferent, aprenent i jugant junts, ens omple de motivació i energia. Estem segurs que, gràcies a l’esforç i la dedicació de tothom, aquesta sortida serà un èxit! 

Ens queda molta feina però estem segurs que gaudirem del camí!

EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS

La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte. 

“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.

A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”

De Fran Nuño

 

Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.

Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.  

Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa!  Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?

EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA

Tot recordant el documental “CAMINO A LA ESCUELA”, hem estat compartint algunes idees que ens van sorprendre quan el vam mirar. El que més ens crida l’atenció és tot allò que per a nosaltres és inimaginable o, simplement es diferencía de la nostra realitat: 

Com els germans petits s’ocupen del germà gran que va amb cadira de rodes, 

Dels perills als que s’enfronten cada dia per anar a l’escola. 

De l’esforç que han de fer i de la il·lusió amb què ho fan,

De la importància que donen a arribar-hi, 

De com intercanvien una gallina per menjar… 

Per aquells infants és el camí de casa a l’escola i ens sorprèn molt que cap d’ells es queixi pel recorregut que han de fer. Ens preguntem quantes vegades ens ha fet mandra caminar fins l’escola i compartim les nostres experiències amb molta sinceritat. 

A partir d’aquí ens proposem representar el nostre cami de casa a l’escola. 

El primer que ens plantegem és com explicar els nostre recorregut. Descobrim plegats que són els punts de referència. 

“Els punts de referencia son punts fixes”  Eric

“Es una cosa que te ayuda a que no et perdis i te indica el camí”  Paula

Què pot esdevenir un punt de referència? En fem una llista conjunta. A continuació, ens fixem en els punts de referència del propi camí de casa a l’escola i en fem una llista. Aquesta ens servirà per fer la descripció de l’itinerari. 

Per últim, ens toca representar. Alguns decidim agafar un tros de paper molt gros, d’altres més petit… però tots ens endinsem dins del món de la representació d’un mapa.

Els moviments del cos ens mostren el camí, moviments amb el cap a dreta i esquerra, les mans que ens fan girar… Sovint tanquem els ulls per ajudar-nos a imaginar el recorregut que fem, per intentar captar els detalls del que veiem sense adonar-nos.

Aquest és un camí que no fem de forma conscient i aquesta proposta ens n’ha fet adonar. Durant els dies que dura la proposta ens anem fixant més i, al continuar-la, incorporem canvis o millores.  

La representació gràfica del nostre camí de casa a l’escola ha estat tot un repte! 

 

MOMENTS DE GRANS CONVERSES A MATILDES

D’aquesta setmana volem destacar els moments de GRANS CONVERSES a l’aula de les Matildes.

Una de les grans converses ha estat la que hem dedicat a la nostra avaluació de final de trimestre: Participem de l’avaluació del 1r trimestre

Aquest curs, els i les nenes de la Comunitat de Grans participen de la comissió d’avaluació, tal i com ho contempla el nou decret d’ordenació de l’educació bàsica. Aquest trimestre hem decidit que sigui en format reflexió grupal.

Com sempre, la reflexió inicial ha estat individual i després hem pogut compartir les nostres idees amb la resta de grup. Hem parat atenció en diferents aspectes del funcionament de Matildes: les responsabilitats, les relacions, el compromís i il·lusió en els aprenentatges i, per últim, hem fet aportat algunes propostes de millora pel grup. La nostra intenció és posar-nos petits objectius per millorar-nos com a grup, de cara al segon trimestre. Hem d’acabar de consensuar com valorarem allò que volem aconseguir. Per ara ja hem aconseguit molt compartint aquesta conversa: prendre consciència de les nostres millores i veure cap on podem i volem avançar.

La segona de les grans converses prové d’una proposta que fa dies tenim engegada. A principis d’octubre, va arribar a l’aula la notícia “Temperatures màximes molt més altes del normal”. Durant aquestes darreres setmanes la hem analitzat exhaustivament. Entendre les dades que ens aportava ha estat tot un repte que ens hem pres amb molta calma. Hem aprofitat per utilitzar la recta numèrica, per ordenar les dades, parlar de diferències, nombres positius, negatius, decimals… Ha aparegut el concepte de la mitjana (per les temperatures)  i hem descobert nou i interessant vocabulari tècnic (anticicló de bloqueig, sensació tèrmica, increment de temperatura…) . 

Tot i així, hem volgut anar més enllà i ens hem preguntat: Quines solucions podríem pensar per aquesta situació que vivim? Primer hem contestat aquesta pregunta individualment i aquesta setmana hem compartit les nostres idees amb la resta de grup. 

Hem pogut parlar de la contaminació, què pensem que la provoca i com podem reduir-la, fins i tot ens hem atrevit a descriure el motiu pel qual a la terra fa més calor ara que abans. No obstant això, en aquesta ocasió, ens hem volgut centrar, sobretot, en el que realment podem fer nosaltres, les Matildes. Així que, mica en mica, la conversa s’ha encaminat cap a la reducció de la temperatura aquí, a la nostra escola, al nostre entorn, a Vilanova. En aquesta direcció hem rumiat quins són els llocs on estem més fresquets i ha sorgit la idea del bosc. A partir d’aquí hem pensat en el què aporten els arbres i la vegetació… i l’estona se’ns ha acabat. De moment  la pissarra de l’aula ha quedat en aquest estat: 

Al final de la tarda dues preguntes s’han quedat al tinter: Podem embosquir la nostra escola? Què passaria si el Marta Mata estigués al bosc? Ens falten moments de bosc i de natura, aspecte que ja hem recollit organitzant els horaris del temps de casa. És un aspecte que ens preocupa i també podem aprofitar per desplegar. Quants de nosaltres no podem trepitjar la natura setmanalment? La natura ens equilibra, ens relaxa, ens retorna als orígens de la humanitat, ens connecta amb la resta d’éssers vius i ens recorda que nosaltres també ho som. També ens permet milions d’aprenentatges reals i ens planteja reptes increibles. 

Tal i com algunes Matildes han comentat…

Això fa olor a projecte! Estigueu ben atents, les Matildes estan disposades a actuar! 

GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS

Avui ha arribat el moment de saber una mica més sobre el nostre nom: 

GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS. 

Per començar hem parlat de les paraules que ens sonen, aquelles que ja hem utilitzat alguna vegada o hem sentit. Ens hem adonat que, tot i que no tenim molta informació sobre aquest nom, en sabem coses. Podem dir que:

  • GR vol dir gran recorregut o gran ruta.
  • El 11 pensem que és el número d’aquest camí. 
  • La paraula Pirineus ens porta a pensar en muntanyes.
  • I la de Sender és la que més ens costa però acabem pensant que és una manera de dir camí. 

Ens proposem buscar més informació. No en tenim prou amb el que sabem! Ens deixem un temps per descobrir alguna cosa més sobre el nostre nom. Agafem cadascú el nostre chromebook i amb uns enllaços que trobem al Classroom del nostre grup ens posem a buscar més informació. 

El primer que descobrim és que anem ben encaminats. Les nostres primeres idees són correctes. Observem imatges de muntanyes nevades, d’entrada ens crida molt l’atenció. 

Comencem a llegir individualment. Amb la primera frase que llegim, cada un de nosaltres al nostre ritme, descobrim que necessitem parar i parlar-ne junts. Hi ha molta informació i algunes paraules, moltes, ens sonen!  

Així doncs, decidim fer una lectura col·lectiva per anar comprenen tot el que anem llegint i ajudar-nos els uns als altres en aquesta comprensió. 

La primera frase ens confirma algunes coses que sospitavem. Ens adonem que el nostre nom és especial, important. 

El GR 11 o Sender del Pirineu és el sender de gran recorregut més muntanyenc de tots els que hi ha en territori català. 

Continuem la lectura i ens cal una parada llarga per comprendre tot el que ens està explicant.

Recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d’una gran bellesa i valor natural.

Hi ha paraules que relacionem amb els mapes. Per ajudar-nos, n’agafem un i el col·loquem a la pissarra. Anem observant fins que situem el Cantàbric i la Mediterrània. Són mars! 

Continuem llegint:

De fet, el sender del Pirineu uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus.

A partir d’aquí fem suposisions. Per on passarà el GR 11? Amb l’ajuda d’un fil tracem recorreguts. Continuar llegint ens permet anar descartant algunes suposicions i prendre decisions. Ara estem segurs que el nostre sender uneix dos mars per “la part de dalta del mapa”. Algú s’atreveix a dir que és el NORD.

Acabem de llegir la informació que ens ofereix aquesta pàgina tot descobrint i situant en el mapa alguns dels indrets pels que passa en el seu recorregut. 

Acabem la tarda, molt satisfets de la feina feta. Avui hem treballat de valent!

EL NOSTRE GRUP. Primer contacte

Ja fa uns dies que anem fent propostes al voltant del Projecte de Comunitat, TEIXINT CAMINS: la Jornada de Convivència, el documental “Camino a la escuela”, la pel·lícula “La volta al món en 80 dies”, la cançó de Sergi Carbonell “Desaprenent”… 

Tot i així, com a grup, encara no ens coneixem gaire. Avui ens proposem saber una mica més dels altres. 

EL JOC DE CREUAR CAMINS

Ens col·loquem tots asseguts al voltant de la taula. A sobre hi ha un cabdell de fil de color blau i un altre de color taronja.

Per la primera ronda triem el color taronja. Per començar a teixir camins ens cal dir alguna cosa que sabem i coneixem d’un altre company o companya del grup. Mica en mica sobre la taula es comença a dibuixar un bon grapat de camins que ens demostren que d’una manera o una altra, estem connectats.

A continuació, canviem de color. Agafem el cabdell blau. Ara ens toca parlar de nosaltres. Què vull que coneguin de mi els meus companys i companyes? Què necessiten saber? Ens expressem i enviem el cabdell a una altra persona.

Al acabar, a sobre la taula ens dóna la sensació d’haver creat una petita obra d’art. SÓN ELS NOSTRES CAMINS! 

Després de parlar, escoltar i jugar, ens toca escriure! Anotem el que recordem dels altres en un paper. 

EL NOM DEL PROJECTE

Per la tarda, continuem situant-nos. Parlem, de nou, sobre el nom del nostre projecte: TEIXINT CAMINS

Recordem que vam fer una activitat amb tots els nens i nenes de la Comunitat. Aquell dia vam deixar per escrit, en les vidrieres d’entrada a les aules, paraules que ens feien pensar en TEIXINT CAMINS. Decidim que anirem a fora i anotarem aquelles que més ens criden l’atenció o que creiem que tenen més a veure amb el projecte. 

Ho fem individualment a la nostra llibreta. Deixem uns minuts. Necessitem temps! N’hi ha moltes i hem de triar molt bé. 

Quan tornem a l’aula anem compartint les paraules triades i les anotem en un paper. Parlem de cada una d’elles i unifiquem significats. Les intentem classificar però encara ens costa, necessitem uns dies més per anar veient cap on va el projecte. Hi ha paraules que les posaríem a tot arreu! 

Conversar, escoltar, expressar-se oralment, explicar, ordenar el nostre discurs, recordar, decidir, argumentar, escriure… un bon grapat d’habilitats i processos que avui hem hagut de posar en joc!

ENS DIBUIXEM AL MIRALL

Conèixer-se un mica més a un mateix és un dels reptes del projecte. Els Ulls de Tigre ens hem animat a dibuixar-nos al mirall (AUTORETRAT) amb l’objectiu de poder fixar-nos amb nosaltres i descriure’ns una mica millor. Ha estat una proposta que ha ocupat forces estones. L’esbós en paper, dibuixar-nos al mirall amb posca, borrar, netejar i tornar a dibuixar, pintar i, per últim, escriure! A dia d’avui a la nostra aula sempre hi som presents!

UN MAPA DEL PROJECTE RENOVAT

Aquestes darreres setmanes hem estat molt enfeinats. Hem estat acabant algunes propostes que teniem començades que ens han ajudat a seguir descobrint cosetes del nostre cos, de la nostra ment i les emocions i sentiments que ens acompanyen dia a dia. També hem pogut parlar de la família i de la seva importància.

També hem renovat el nostra mapa d’idees. Ens hem adonat que ens ha estat més fàcil elaborar-lo que a inici de curs. Tot conversant hem descobert que, malgrat tot està connectat, des que vam començar el projecte hem reflexionat, per una banda, sobre el funcionament del nostre cos, la ment i les emocions i, per l’altra, de la família. Hem aprofitat aquesta idea per reorganitzar el nostre mapa. El nostre mapa ens permet està situats en tot moment, tenir en compte el camí recorregut, recordar i connectar coneixements…

 

PLE D’EMOCIONS: un espai de reflexió i autoconeixement.

El pot de les emocions ja ocupa un racó de la nostra aula. PLE D’EMOCIONS és la proposta que podem utilitzar sempre que ho necessitem i sempre que vulguem compartir el que hem sentit en un moment determinat del dia. Tot i així, no es tracta només de descriure també cal explicar com s’ha gestionat l’emoció! Aquesta proposta ens ajuda a ser més conscients del que sentim i pensem quan vivim algunes situacions, sovint no gaire agradables però sobretot ens permet aturar-nos i cercar estratègies per sortir de l’estat en el que ens trobem en aquell moment d’una forma cada vegada més autònoma. Posar paraules ens serveix per descobrir l’origen!