UNA OBRA D’ART DE DOS METRES

Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa. 

Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing. 

El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta. 

Quant és dos metres?

En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.

Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.

Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?

L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.

Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar. 

Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.

Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.

Anem a comprar a l’ACTION

Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions. 

Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar. 

El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé. 

Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta

Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot! 

Sortim i fem mig gir a l’esquerra.

Anem recte fins al final del carrer.

Passem el pont. 

Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar! 

Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners! 

Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:  

  • És difícil fer un autoretrat amb dos llenços diferents. 
  • És molt gran!
  • Val molts diners. Si en comprem dos per cadascú, costarà el doble, quasi 100 euros! 

Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat. 

Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa. 

El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta. 

Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres. 

En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.

Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició! 

EL RELLOTGE, UNA MÀQUINA QUOTIDIANA

A partir d’una pregunta tan simple i quotidiana com “Quina hora és?”, ens hem fixat en una “màquina” que estem molt acostumats a veure però que “mirem” molt poc: el rellotge. 

Hem observat com el moviment d’una agulla afecta la resta i ens hem fixat en les equivalències de temps: 60 segons= 1 minut i 60 minuts= 1 hora. A més, hem aprofitat per llegir les hores en català, castellà i en anglès i hem vist que les tres formes tenen més relació de la que sembla. 

La nostra sorpresa ha estat quan hem descobert el mecanisme del rellotge i la semblança que hi havia entre aquest i els autòmats que vam construir durant les vacances amb l’ajuda de les famílies. 

Ens hem fixat en les rodes i en com es movien:

  • Aquesta roda es mou molt ràpid! 
  • Deu ser la que mou els segons!
  • Si aquesta roda es mou cap allá i la que la toca en l’altra direcció. 
  • I si l’obrim?

Hem decidit que el rellotge de l’aula no el podem desmuntar, el necessitem, així i tot, ens hem compromès a ser investigant aquest nou mecanisme.

A la tarda, el Joan arriba amb un rellotge vell de casa que la família cedeix per a la nostra investigació. Som afortunats! Ens proposem la pròxima setmana iniciar aquesta investigació. 

El mecanisme del rellotge

Aprofitant el rellotge que el Joan ha portat per obrir i investigar, els WIFIS estem decidits a descobrir el “mecanisme” que fa funcionar un rellotge. 

Però, abans de desmuntar el rellotge, és important que reflexionem a partir de tot el que hem anat descobrint sobre les màquines, i ens imaginem com és el rellotge per dins. Tots tenim clar que hi ha engranatges, però quants n’hi ha?, com estan col·locats?, hi ha més peces?  

Cadascú, partint dels seus coneixements previs, ha dibuixat el rellotge i ha compartit les seves idees. No hi ha dos rellotges iguals i tots ens hem enriquit de les reflexions de la resta: el rellotge necessita una part amb energia que es transmet de roda a roda; si una roda es mou cap a la dreta, fa moure l’altra roda a l’esquerra; com s’aconsegueix l’energia un rellotge gran com el Big Ben? 

Després de fer les nostres hipòtesis, ens hem disposat a “operar” i hem obert el rellotge! 

Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que hi havia vuit engranatges i una petita bobina d’un metall daurat. “És coure i és molt car” deia un WIFI. Per a què servirà? 

Hem gaudit molt desmuntant el rellotge, però ha estat impossible tornar-lo a muntar. Per sort, hi havia una maqueta simplificada de rellotge amb totes les seves parts perquè investiguéssim més sobre el seu funcionament. Hem hagut d’organitzar-nos per a memoritzar com estava construït i l’hem desmuntat. Aquí hem descobert una peça tancada en una petita caixa que l’Abraham ha explicat molt segur que “era una espècie de molla de metall que dona energia”. Muntar-lo, per això, ha estat més difícil, ja que no només havíem de recordar la posició, sinó també l’ordre en què havíem de col·locar-les … Per què no es mouen els engranatges? Un bon exercici de precisió i raonament que hem deixat ben documentat a la nostra llibreta.

EL LABERINT

El darrer dia que vam parlar de “Com es controla un robot?” ens vam adonar que donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem, no és tan fàcil com sembla. A aquesta habilitat li vam posar nom: el pensament computacional. 

El pensament computacional es una habilitat cognitiva que permet resoldre problemes de manera eficient. Es una manera de pensar que s’inspira de la manera en què funcionen els ordinadors, pero que no es limita a la programació. S’aplica en qualsevol situació que requereixi organitzar idees, prendre decisions o trobar solucions creatives i ordenades. 

Durant unes setmanes hem tingut entre mans una proposta: El laberint. És una activitat prèvia a utilitzar i descobrir el funcionament dels robots de l’escola i que ens ha de permetre desenvolupar el pensament computacional. 

Per començar, cada Wifi s’ha creat el seu propi avatar. Per a fer-ho, primer l’hem dissenyat en paper, és a dir, ens hem dibuixat a nosaltres mateixos, i posteriorment li hem donat forma utilitzant plastilina. Hi havia dues consignes a seguir: l’avatar havia de tenir 6 cm d’alçada i s’havia de sostenir sol. 

Darrere del que sembla una activitat aparentment banal s’hi amaguen un bon grapat de processos. Quan et dibuixes i et crees a tu mateix, poses en joc diverses habilitats cognitives que impliquen tant la percepció personal com el pensament abstracte i creatiu. Per dibuixar-te, has de reflexionar sobre com et perceps a tu mateix, quines son les teves característiques físiques principales (color de cabells, forma de la cara, detalls que et fan únic) i com vols representar-te. Això implica un treball d’instrospecció. Tanmateix, has de tenir present les proporcions corporals i exportar-les a un paper o un material  emmotllable no sempre resulta fàcil. 

Un cop hem tingut els avatars creats, cada Wifi ha hagut de resoldre un laberint d’entre els diferents que hi havia. Calia fixant-nos en tots els moviments que el nostre avatar feia per arribar a la sortida i, a continuació, escriure l’ordre de les indicacions en un paper. 

Un pas endavant, gira a la dreta, dos passos endavant, un gir a l’esquerra…

El darrer pas de la proposta ha estat comprovar si les indicacions escrites eren correctes. Per a comprovar-ho hem compartit el nostre laberint i les indicacions creades amb un altre company/a. 

Ens hem adonat que donant indicacions amb l’avatar ens ha estat més fàcil perquè ens ha permès visualitzar els diferents moviments que havíem de fer en cada moment. Ara ja estem preparats per descobrir el funcionament dels robots de l’escola! En tenim moltes ganes! 

Descobrim Leonardo da Vinci

Tot parlant del retrat que AI-DA, la robot humanoide, va fer d’Alan Turing, considerat el primer informàtic que va parlar d’intel·ligència artificial, ens va sorgir un dubte: si és el primer en parlar d’AI també ha de ser el que la va inventar, no? Es va iniciar una conversa en la que cada Wifi oferia la seva opinió i argumentació. 

Segurament, sí. Primer en va parlar però després se la va inventar. 

Potser en va parlar però després es va morir i no va poder arribar a inventar-se-la. 

Sí, hi ha inventors als que li ha passat això. 

El de volar, el que inventó la máquina de volar. 

Aquí, just en aquest moment, apareix el nom de Leonardo da Vinci. Alguns Wifis ràpidament relacionen Leonardo amb les tortugues ninja. Els hi proposem el repte de buscar informació i descobrir quina relació tenen les tortugues amb Leonardo da Vinci i alhora quina relació pot tenir Leonardo amb el nostre projecte. 

Així que avui ens disposem a desvelar aquesta relació. Decidim crear plegats un petit mural per recollir les idees que portem de casa. 

Quan acabem de compartir la informació que hem portat, tenim ganes de seguir descobrint més sobre Leonardo. Tot i que ja tenim clar la relació amb les tortugues ninja, encara no sabem quina relació pot tenir amb el nostre projecte. 

Aprofitem l’avinentesa per anar oferint estratègies per buscar informació al google. Van anotant a la llibreta allò que creuen interessant. 

Al cap d’una estona ens tornem a trobar davant del mural que recull totes les descobertes i anem incorporant les noves. Al final, ens adonem que Leonardo da Vinci va ser una persona molt polifacètica: artista, científic, arquitecte, enginyer, escultor, astrònom, escriptor…  

Leonardo da Vinci va ser una persona que va maquinar molt! 

Ens quedem amb alguns dubtes per resoldre com quants anys va viure Leonardo per fer tantes coses! Tot i així, decidim continuar coneixent aquest personatge de mica en mica. 

COM ES CONTROLA UN ROBOT?

Avui hem rebut la visita del grup Pixels. Han volgut compartir amb nosaltres la feina que estan per l’escola i explicar-nos què més endavant segurament necessitaran la nostra ajuda. A hores d’ara es troben fent l’inventari i etiquetatge dels kits de robòtica que ens han arribat des del Departament. 

Sabeu d’ón provenen aquests robots? En el marc del Pla d’educació digital de Catalunya, el Departament d’Educació ha definit diferents accions amb l’objectiu d’acompanyar els centres en la seva transformació digital, alineades amb el programa finançat amb fons europeus #EcoDigEdu. Una d’aquestes accions consisteix en la dotació d’equipaments de robòtica. 

Aquesta visita ha despertat la nostra curiositat. Hem començat a parlar de ROBOTS! A molts Wifis sembla que els hi apassioni aquest món. Compartim les primeres idees que ens venen al cap quan pensem en la paraula robot i 

Anem anotant totes les idees que van sorgint i s’obre un debat en el que els adults ni tants sols hi hem d’intervenir. Alguns wifis per explciar-se necessiten aixecar-se i moure el seu cos. Així doncs, proposem convertir-nos en robots per comprovar com ens imaginem que es mou un robot. Tornem a la rotllana i conversem sobre com ens hem mogut per fer de robots. Anem anotat les paraules importants a la pissarra: 

Not elastic, ordres, error/fallo, sincronitzat, perfect, dur, descontrolat… 

Llencem una nova pregunta: Com es controla un robot? Tenim molt clar que no tenen cervell i per tant necessiten d’alguna cosa que els faci moure: una tablet, un mòbil, un ordinador… seria el cervell del robot. Ens plantegem posar-nos per parelles i donar indicacions perquè el robot es mogui de manera que surti per una porta, entri per la següent i retorni a l’aula. Ho provem.

Compartim després algunes descobertes.

El primer que compartim és que no tan fàcil com sembla i que és important donar indicacions i ordres clares, simples i molt pautades (una a una) perquè un robot faci el que nosaltres volem. 

Ells no ho saben però acaben de descobrir la importància del PENSAMENT COMPUTACIONAL!

Descobrim l’AI-DA: Una artista diferent.

La lectura de notícies sovint ens convida a seguir descobrint i indagant. Els Wifis hem llegit la notícia: AI-DA, la robot humanoide que crea art. 

L’article ens ha presentat l’AI-DA, una robot humanoide equipada amb intel·ligència artificial capaç de crear pintures, dibuixos i fins i tot escultures. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat el nom de l’artista: AI-DA. Per sort, tenim a la Laura al nostre grup i ens ha ajudat a decodificar aquesta incògnita. Tot jugant hem pogut descobrir que AI vol dir Artificial Intelligence. 

Només parlant del titular de l’article ens hem plantejat una pregunta: Pot un robot fer art de veritat? El debat ha estat intens i ple de suposicions argumentades amb l’experiència personal que cadascú de nosaltres posseeix. Hem decidit continuar llegint l’article per comprovar si ens podia oferir alguna resposta. 

De la lectura ens han sorprès algunes dades: 

En primer lloc, el retrat d’AI-DA d’Alan Turing fa més de dos metres d’alçada! 

  • És molt gran! 
  • No tant! – El David s’aixeca i estira la mà per sobre del cap.- Si jo faig 1’50mt més o menys, 2 metres deu ser fins aquí. 

En aquest moment, molts de nosaltres hem intentat buscar altres referents. Els Wifis ens hem preguntat “Quant és dos metres?” Tot i així, hem acordat seguir investigant un cop acabessim la lectura de l’article. Ja tenim una nova proposta en marxa! 

En segon lloc, ens ha cridat molt l’atenció el preu de l’obra de l’AI-DA. Ens ha semblat un nombre molt gran: 6 xifres són moltes! Hem aprofitat per escriure nombres grans a la pissarra tot recordant l’estructura i fixar-nos en la seva construcció: unitats, desenes, centenes, unitats de miler… 

Per últim, el retrat que va crear l’AI-DA és de l’ Alan Turing, la primera persona que va parlar d’intel·ligència artificial. Això ha generat una nova pregunta: Alan Turing és qui va inventar la IA? Aquesta reflexió ens ha portat a un nou debat entre els Wifis. El posicionament de cada Wifi ha estat acompanyant d’un bon argument:

  • Si va ser el primer en parlar, va ser el primer en inventar-se’l. 
  • No, pot ser que en parli però que fins al cap de molts anys no es pugui fer. 
  • Si! Com el del artefacte volador! 

Hem parat atenció en aquesta intervenció. Qui és el de l’artefacte volador? L’Abraham ens ha pogut explicar que el curs passat va mirar una revista que explicava que un senyor havia dibuixat unes ales però que no era l’inventor de l’avió. Ha estat així com a sorgit el nom de Leonardo da Vinci. El primer que hem pensat sentint el nom d’aquest personatge ha estat en les Tortugues Ninja. 

  • Leonardo és una Tortuga Ninja! 
  • Si! I les altres són: Michelangelo, Donatello i Raffaello. 
  • Quina relació tenen amb Leonardo? 

Una nova pregunta ens obre les portes al coneixement. Ens proposem buscar informació pel pròxim dia sobre Leonardo da Vinci, les tortugues ninja i la relació que aquests personatges poden tenir amb el nostre projecte. 

Finalment, acabem la lectura de l’article i ens adonem que tot i acabar l’AI-DA ens convida a seguir Maquinant! 

  • Explorar altres robots o eines tecnològiques
  • “Quant és dos metres?”
  • Quí es Leonardo da Vinci? Quina relació té amb el nostre projecte i amb les tortugues ninja?

Amb cada pas, descobrim que les respostes són menys importants que les preguntes que ens animen a pensar.

SOM ELS WIFI’S

Tot i que “Maquinant!” ja fa dies que va començar hem estat fent propostes amb tota la Comunitat. Com a grup tot just ens comencem a conèixer ara. 

Ens hem proposat fer un recull de tot el que ha anat passant des que va començar el projecte. Aquest recull ens permet recordar alhora que ens reconecta

Quin ha estat el nostre recorregut fins ara?

El primer que vam fer va ser visionar una pel·lícula “THE CROODS” tot entenent la importància de la creativitat, de la invenció de les màquines, de l’origen d’aquesta creació… També vam poder parlar de la sensació “refugi” i compartir amb els companys /es quin era el nostre refugi personal; sota la taula, a un armari de casa, llegir un llibre, pintar, darrera el sofà… Quin bon grapat de refugis!

Tot seguit vam fer la sortida de convivència a “Òdena Village”. Una gran experiència per tots i totes! Aquesta sortida ens va permetre coneixer-nos millor a nosaltres mateixos i també a la resta de la Comunitat.

Després vam fer la sortida al Museu Moco a Barcelona. Quina gran descoberta!

Més endavant vam tenir la visita de la Dra. Míriam Fernández que ens va parlar del cervell i del seu funcionament.

I de sobte…. ens trobem plegats a l’aula per continuar el projecte Maquinant! 

Presentació de la reunió TINTINS 24-25

“Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que  hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”

Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)

Per veure la presentació CLICA AQUÍ

Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?

Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.

PREPAREM LA SORTIDA D’ESCOLA

El grup El sender dels Pirineus i el Camí del Nord ens hem unit per treballar en el dossier de la sortida d’escola. 

Nosaltres tenim unes tasques importants a realitzar. Som els encarregats de: 

  • Classificar punts de referència
  • Fer les fotos i els dibuixos de tots els punts de referència.
  • Preparar el mapa de la sortida. 
  • Fer els grups. 
  • Crear la targeta de grup. 

Per poder realitzar les nostres tasques hem sortit a veure alguns punts de referència in situ tot experimentant i gaudint del dibuix del natural!

El dibuix del natural és el que es realitza directament davant el model, siguin objectes, persones o paisatges. Requereix capacitat d’observació i anàlisi per traslladar al dibuix les proporcions i expressar allò que es vol representar. En realitat, el fet de dibuixar, més enllà del fet de veure, requereix l’acció de la intel·ligència i és una forma de coneixement, Miguel Àngel Buonarrotti el va expressar amb la frase: “Es dibuixa amb el cervell, no amb les mans”.

Aquests dies hi estem treballant de valent. Encara ens queda feina però en breu podreu veure el resultat final! La sortida d’escola està ben aprop!

QUANT TEMPS TENIM PER ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA?

Després de les vacances ens resituem. Comencem el tercer trimestre i sabem que entre una cosa i una altra el temps apreta!  La primera pregunta que ens fem és: 

Quant temps tenim per organitzar la sortida d’escola?

Escrivim en etiquetes les dates de totes les sessions de projectes de comunitat que ens queden fins a la sortida d’escola i les anem ordenant cronològicament. Ens adonem que estem fent una línia del temps, ho hem fet en moltes ocasions! Tot i així, anem col·locant  els dies sense pensar massa, un darrera l’altra. Quan pensem que ho tenim enllestit fem un pas enrere i observem la nostra línea. 

No queda bé! Si el darrer dia està aquí, entre aquests dos hi ha d’haver el mateix espai! 

Hem anat provant però no ens n’hem ensortit. 

Per a organitzar-nos millor hem calculat, amb l’ajuda de l’agenda, tots els dies que falten fins el dia 31 de maig. Per grups hem fet els càlculs i, malgrat que ho hem fet a la nostra manera, a amdós grups ens ha sortit el mateix: 

Només queden 50 dies!  I no tots fem projectes! 

Si, només els dimarts. 

Per tant, quants dies de projectes ens queden?

Ara només quedava posar bé les etiquetes… Per tal de que els espais entre dimarts quedèssin iguals hem agafat un regle i hem provat amb una distància de 30 centímetres.  Entre tots hem mesurat i enganxat les etiquetes pero hem vist que no funcionava. 

Doncs ho provem amb 50!

I així fent prediccions i mesurant in situ al final hem aconseguit posar-les totes bé, deixant la mateixa distància entre les etiquetes. 

Avui hem aprofitat per recordar l’ordre cronològic i la diferència entre l’ordre dels mesos en un curs escolar i un any natural. Tot plegat per saber que… el temps passa i hem de treballar de valent per tenir organitzada la sortida d’escola a temps.