UNA OBRA D’ART DE DOS METRES
27/03/25Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa.
Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing.
El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta.
Quant és dos metres?
En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.
Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.
Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?
L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.
Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar.
Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.
Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.
Anem a comprar a l’ACTION
Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions.
Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar.
El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé.
Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta.
Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot!
Sortim i fem mig gir a l’esquerra.
Anem recte fins al final del carrer.
Passem el pont.
…
Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar!
Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners!
Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:
- És difícil fer un autoretrat amb dos llenços diferents.
- És molt gran!
- Val molts diners. Si en comprem dos per cadascú, costarà el doble, quasi 100 euros!
Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat.
Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa.
El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta.
Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres.
En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.
Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició!
