Fa dies que ens divertim coneixent els contes que cada aula de l’escola ha elaborat en motiu de la diada de Sant Jordi. Ens agrada conèixer noves formes de narrar històries i així descobrim com la creativitat és important per fer bons contes. De la mateixa manera, hem anat explicant diverses versions de la llegenda de Sant Jordi, ja sigui a partir dels contes que tenim a casa i hem portat, com observant creacions sorprenents que han fet d’altres escoles.

Coneixent una versió feta amb els personatges de plastilina, ha sorgit la proposta que ha engegat motors: –I si nosaltres també fem la nostra llegenda de Sant Jordi amb personatges de plastilina?-, ens ha deixat anar la Yassmin. Llavors comencem un llistat amb els personatges que creiem han de sortir: –La fornera-, ens diu l’Àlex ben convençut, –al meu conte hi surt però no sé què és!-. L’Aran explica que és la persona que fa el pa i que també hi poden haver forners homes. Seguim amb la llista: la gent del poble, fills i filles, homes i dones, la princesa, el cavaller, el drac i el seu cavall, també animals com el porc, la gallina, un gat, ovelles… –Falta algun personatge més?-, -sí!, torna a afegir l’Àlex convençut, –el terrissaire, que tampoc sé què és però surt al meu conte!-. –Deu ser la pista d’aterrisatge pels avions-, comenta algun pinotxo. –No pot ser perquè a la llegenda de Sant Jordi no hi surten avions…és una persona del poble però no sé què fa!-. –Potser és un dinosaure, ho sembla aquest nom!-, comenta un altre pinotxo. –No!-, insisteix l’Àlex, –Ha de ser una persona del poble perquè a la llegenda tampoc hi surten dinosaures!-.

Ja tenim feina a investigar…, que deu ser un terrissaire?

I això no és tot, a la llegenda també hi ha de sortir un castell i, posats a fer, el volem amb piscina!.

Famílies, pensem que aquest juny seguirà fent olor de Sant Jordi!

Aquesta setmana, a psico, hem practicat la nostra agilitat amb les bicicletes i patinets. Ben equipats i equipades amb el casc, hem arribat de bon matí amb moltes ganes de pedalar i lliscar per la pista. Abans de començar hem acordat algunes normes de respecte i circulació. Llavors hem explicat com els mestres havíem organitzat l’espai. Teníem dues zones, en una podíem circular lliurement però ben atents als altres conductors i a l’altre, més guiat, teníem un circuït amb algunes senyals de trànsit a respectar i fileres de cons, per aprendre a maniobrar tot fent ziga-zagues. Abans de començar el circuït l’hem resseguit tots junts caminant, sense les bicis i els patinets, per entendre bé el què se’ns demanava. Les cintes delimitaven zones que no es podien sobrepassar i els senyals més bàsics de trànsit també ja els coneixíem.

Ha estat un matí agradable sobre rodes i la primavera ens ha respectat l’aiguat que temíem per aquests dies!

Recordeu que podeu veure més fotografies al drive.

Aquesta setmana, a l’estona de psico, hem gaudit jugant en una piscina especial en què l’aigua era representada per papers de diari. Els bancs la delimitaven, els matalassos reconfortaven les nostres caigudes i moviments i els papers de diari ens convidaven a rebregar, estripar, llençar… Ens hem emocionat imaginant que érem a l’aigua amb els nostres companys, mullant-nos i esquitxant als altres, saltant, arrossegant-nos, fent veure que lliscàvem nedant, fins a buidar completament la piscina imaginària d’aigua (els papers). Com sempre la recollida, gens senzilla, i la tornada a la calma de tot plegat, han estat essencials per poder tornar a l’aula dels Pinotxos tranquils i relaxats, amb bons somriures després de l’experiència.

Famílies, quines ganes tenim d’estiu i piscines!

La família de la Zoe ha estat guanyadora d’un concurs artístic de carnaval d’Igualada. El premi, un val regal per comprar llibres i contes, ens l’han volgut cedir a l’escola.

La Zoe ens ho ha explicat molt contenta i ens ha presentat uns meravellosos contes que les mestres han tingut l’oportunitat d’escollir, pensant en els nostres gustos. Tots i totes estem molts contents i agraïts per aquest acte de generositat de la família Beltran Ruiz. Evidentment hem tingut moltes ganes de començar a conèixer les històries que s’amaguen darrera d’aquests llibres.

Hem començat per conèixer l’argument d’ Etiquetes, un conte ple de simbologia en les seves imatges i contingut que ens ha fet reflexionar sobre el tracte i la visió que tenim de les altres persones. Poc a poc anirem coneixent cadascuna de les aventures amagades en aquests nous llibres que ja formen part de la nostra biblioteca.

Des d’aquí agraïm el gest de la Zoe i la seva família!

El passat dilluns, sota un dia que s’iniciava assolellat i molt favorable, vam sortir al bosc proper de Can Titó.

Les sortides sempre les sentim especials i inoblidables, ja que ens permeten la convivència en espais més grans, plens d’estímuls interessants per seguir explorant i aprenent de tot allò que no hi cap dins l’edifici de l’escola. Engalanats amb els nostres fulards taronges enfilàvem el parc fluvial, perseguits pels Mitjans de la nostra escola, que també aprofitaven per gaudir d’una matinal a l’aire lliure.

Ens agrada jugar amb branques, fer fogueres, baixar de cul per tobogans imaginaris, sentir-nos micos per un dia entre imaginàries lianes, rebolcar-nos en catifes de fulles seques, posar-nos a prova en terrenys més irregulars, amb pujades i baixades, pedres, roques, terra humida… Després, cansats i assedegats, observar els colors dels camps, del paisatge, veure de lluny la silueta del nostre poble…

Hem fet una bona caminada!. I ja arribant encara ens queden forces per jugar una estona més i fer parada al parc. Això sí que és poder començar bé la setmana!

Recordeu que com sempre trobareu moltes més fotografies al drive.

Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.

Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:

-El Desmon s’enfada

-El Desmon destrossa el món

-Al Desmon li puja la ràbia

-Enfadar-se com una pedra

Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.

Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.

El nostre conte passa en un poble semblant a Vilanova… Aquest poble és ple de cases distribuïdes en carrers, carreteres per on hi circulen cotxes i autobusos, un trenet, farmàcia i altres botigues, un hospital, dues escoles, un gran parc a prop del bosc i un riu que va a parar al mar. Ens agrada dibuixar tot això entre tots i totes. Ens divertim enganxant les nostres produccions i veient com creix i llueix després d’haver-ho pintat tot amb la delicadesa de les aquarel.les.

Amb el poble ja definit i representat al nostre passadís, ens decidim a començar a interpretar dos escenaris pel nostre conte mitjançant l’expressió i el moviment: un terratrèmol i l’univers ple de pols i engrunes. Tot plegat deriva de la ràbia incontrolable que sent el nostre personatge i que acaba provocant fenòmens d’aquesta magnitud. Aprofitem l’estona de psico de la setmana per construir amb les escumes el poble i, mentre els habitants (nosaltres) hi passegem i hi juguem amb tranquil.litat, ens sorprèn el terratrèmol. Parlem de com deu ser això que es mogui el terra de cop i volta, la por i la inestabilitat del nostre cos i dels edificis que comencen a caure a prop nostre.

Divendres tarda l’aula de Tanits és lliure i podem aprofitar que l’han enfosquit per reproduir la foscor de l’univers que també volem representar. Les mestres ens porten una sorpresa: retallets de paper triturat que servirà per fer volar i imaginar-nos la pols de l’espai. Primerament ens relaxem estirats a terra mentre deixem que ens llencin al damunt les engrunes que brillen amb la llum ultravioleta. Després aprofitem per jugar-hi i fer-les volar nosaltres. La tarda en aquest espai màgic ens passa volant.

Haureu d’esperar un temps per veure’n els vídeos!

Quan vàrem iniciar el mes de febrer, i vam explicar les diades importants a la fulla del calendari, ens vam alegrar molt de veure que el divendres 26 teníem una nova data per anar a la ludoteca! Des de llavors hem estat comptant els dies que faltaven amb moltíssima il.lusió.

La ludoteca és un espai de joc que ens encanta visitar i passar-hi un matí compartint joguines i explorant nous entorns. La botiga, la casa, l’espai dels metges, la petita perruqueria, els jocs de muntatge i construcció, el castell i la casa gran de fusta… tot ens agrada i ens delim per anar-hi un i altre ratet, fins que tot queda desendreçat i hem de recordar plegats on anava cada joguina. Després esmorzem al passadís des d’on divisem el pati que ja ens fa dentetes, amb un sorral carregat de sorra i muntanyetes, estructures per enfilar-nos, camions per arrossegar, pales i carretons per omplir fins a vessar, pilotes, saltadors…i alguna bicicleta sense rodetes que algun agosarat s’anima a provar!

El matí se’ns fa curt i de tornada aprofitem per aclarir alguns dubtes que hem tingut pel camí… hi ha qui diu que hem passat per davant d’un castell!, -Noooo, què és el campanar de l’església-, diuen d’altres!. Pel camí d’anada i tornada hem trobat cares conegudes i hem reconegut botigues i places, passant ben apropet de cases d’alguns Pinotxos que contents ens ho han explicat.

Veureu més fotografies a la carpeta Dia a dia/ Sortida ludoteca. No us les perdeu!