Relacionat amb el projecte de l’Hotel d’insectes, que encara el tenim ben present, els Pinotxos estem aprenent un poema d’Eduardo Polo i Arnal Ballester, que es titula Cuando yo sea.
Tal i com fem sempre en la memorització de poemes, l’aprenem per estrofes fent un important treball de comprensió d’allò que les paraules ens volen dir. Així descobrim nou vocabulari i anem connectant idees tot enriquint el nostre repertori lingüístic. Aquest poema ens fa recordar, de manera divertida, les principals característiques d’insectes com el grill, la formiga i el centpeus i ens està agradant molt veure com els autors saben explicar-ho, amb aquest llenguatge tan bonic i especial.
En la darrera estrofa hem tingut un canvi sobtat d’emoció… I és que de manera molt subtil s’introdueix el tema de la mort. Molts Pinotxos al llegir-lo l’han sabut interpretar i així hem encetat una interessant conversa sobre la petita experiència que cadascú té, sobre aquest tema tan misteriós però tan natural com la mateixa vida. Alguns hem volgut explicar la mort propera d’alguns familiars, d’altres la mort de les mascotes… hi ha qui ha plorat i d’altres hem consolat, també qui a casa ha necessitat treure el tema i han tingut l’ocasió de compartir converses com aquestes amb els pares i mares.
Amb tot ens hem reconfortat parlant dels bons records dels que ja no hi són que sempre perduren.
Recordeu famílies que les grans preguntes sobre la vida és bo que els infants les facin a casa, amb vosaltres, i que no hi ha edat ni moment concret per parlar-ne, ja que dependrà de la necessitat que l’infant en tingui.
Aquí us deixem algunes fotografies del treball plàstic que n’hem fet, relacionant el títol del tema Cuando yo sea amb una idea futura: allò que ens agradaria ser quan siguem grans.
Tenim moltes més fotografies al drive!
