QUÉ ENS AMAGA LA TERRA?: L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

  • Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
  • Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
  • Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
  • I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues

🎶 UNA EXPERIÈNCIA MUSICAL: RITME BINARI I TERNARI.

“Involucra’m i ho entendré”

Carl Heinrich Maria Orff  1895-1982 Múnich, compositor i pedagog musical.

Aquesta setmana, a les sessions de música, els nens i nenes de 1r hem treballat els ritmes binari i ternari d’una manera molt vivencial i divertida. Ho hem fet a partir de la cançó “Cuckoo”, que ens ha servit per escoltar, moure’ns i tocar seguint el seu ritme.

Per començar, hem escoltat la cançó i hem descobert que a vegades la música es pot organitzar en grups de “dos batecs” (ritme binari) i altres vegades en “tres batecs” (ritme ternari). Aquest “batec” és com el cor de la música, allò que ens fa picar de mans o moure els peus sense adonar-nos-en.

Un cop ho hem identificat, hem començat a fer els ritmes amb percussió corporal: picant a les cuixes, aplaudint o fent petits moviments. Cada vegada que canviava la part de la cançó, també canviava el ritme que havíem de seguir. Els infants han estat molt atents i s’han coordinat molt bé!

Després hem fet un pas més: hem utilitzat instruments de petita percussió(com pals, panderetes o maraques) per repetir els mateixos patrons rítmics. Això els ha ajudat a escoltar amb més precisió, a seguir el ritme del grup i a tocar de manera més conscient.

Per acabar, hem seguit un musicograma, una representació visual de la cançó que ens ajuda a veure com avança la música i quan arriben els canvis. Aquesta combinació d’escoltar, mirar i tocar facilita molt la comprensió dels conceptes, sobretot en aquestes edats.

Ha estat una activitat molt completa que ens ha permès treballar l’atenció, la coordinació, l’escolta activa i, sobretot, gaudir de la música amb el cos i amb els instruments. Els infants han respost amb entusiasme i molta energia!

Seguirem explorant el ritme i la música d’altres maneres al llarg del curs. 🎶🙂

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.


A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!

Dues experiències molt especials…

A les classes de música de Petit Prínceps hem viscut dues experiències molt especials!

Durant la Setmana Sense Pantalles, vam descobrir com s’enregistrava la música abans: vam parlar del fonògraf, del gramòfon i vam poder veure i escoltar un tocadiscos amb vinils de diferents èpoques. Va ser molt interessant sentir com sonaven les cançons d’abans!

A més, hem creat els nostres propis paisatges sonors a partir de poemes inventats pels grups. Hem utilitzat instruments, objectes quotidians i la veu per donar vida als versos amb sons d’aigua, papers que s’esquinçaven, tempestes o ocells. Hem après que el so també pot explicar històries i transmetre emocions.

Com deia el pedagog Murray Schafer: “El món és una composició gegant, que sona contínuament.”
Nosaltres n’hem format part, convertint paraules i sons en petites obres musicals plenes de creativitat!

Maneres diferents de gaudir de la música!

Aquesta setmana a 3r de primària estem molt enfeinats i contents! Primer de tot, estem preparant la festa de la tardor, que s’apropa molt aviat. A classe estem assajant la cançó de la castanyera i una dansa tradicional de la castanyada. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tota l’escola i de celebrar plegats aquesta festa tan bonica, plena de colors de tardor, fruit secs i alegria!

A més, dins la setmana sense pantalles, vam fer una activitat molt especial: hem descobert com s’enregistrava i s’escoltava la música abans. Hem après què és un fonògraf, un gramòfon i un tocadiscos. Fins i tot hem pogut escoltar discos de vinil i cintes de casset en els seus reproductors originals! Ens ha sorprès molt veure com la tecnologia ha canviat al llarg del temps i com abans la gent gaudia de la música d’una manera molt diferent.

Ha estat una experiència molt divertida i interessant, i ens ha ajudat a entendre com era el món abans de les pantalles!

Ens ha agradat molt aquesta experiència i hem après que, encara que no tinguem pantalles, hi ha moltes maneres divertides de descobrir i gaudir de la música!

VIATGEM 12 MILIONS D’ANYS ENRERE!

Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica

— Charles Darwin

Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.

El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!

Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.

Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:

Petjades i rastres
Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.

Excavem el Miocè
Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.

També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.

Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.

LA MÚSICA QUE ENS IMPORTA

A l’aula de música hem iniciat una activitat molt especial melodies, cançons i obres musicals amb un sentit molt personal. Cada dia, un alumne o alumna presenta una cançó o un grup que li agrada i prepara una petita activitat per compartir-la amb la resta… Llegeix més»

Un Viatge Sonor

La música ha arribat a l’escola amb molta energia i ritme! La primera sessió amb els Tintins, Petit Prínceps i Matíldes va ser un moment especial per conèixer-nos i descobrir junts l’emocionant món de la música. Com a nova mestra de música va ser una gran oportunitat per compartir amb ells la meva passió per la música i, en particular, pel meu instrument: la viola.

Per començar, els vaig mostrar la viola, explicant una mica sobre la seva història, les seves característiques i les diferències amb altres instruments de corda fregada. Tenien molta curiositat per saber com sonava, així que vaig tocar un fragment de La Suite No. 3 de Bach, una de les meves peces preferides, us animo a escoltar-la a casa. Va ser un moment molt bonic, en què molts nens es van sorprendre pel so de la viola i van començar a fer preguntes molt interessants sobre la música clàssica i els instruments de corda fregada.

Després de la presentació de la viola i la seva música, vaig voler portar la sessió a un terreny més dinàmic i més proper als gustos dels infants. Per això, vam passar a una activitat pràctica amb una cançó més moderna: APT de Bruno Mars i Rose. Va ser una classe energètica i participativa, en què vam fusionar la tradició de la música clàssica amb la modernitat de la música popular. Aquesta primera sessió va ser un bon punt de partida per a què els alumnes comencin a explorar el món de la música de manera pràctica i creativa.

Estic emocionada per tot el que aprendrem junts durant aquest curs, i espero que cada sessió sigui una nova oportunitat per continuar descobrint les múltiples formes d’expressió de la música.

Un Inici Ple de Màgia Musical

Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.

La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina  formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.

Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.

Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.

A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.