A les classes de música de Petit Prínceps hem viscut dues experiències molt especials!
Durant la Setmana Sense Pantalles, vam descobrir com s’enregistrava la música abans: vam parlar del fonògraf, del gramòfon i vam poder veure i escoltar un tocadiscos amb vinils de diferents èpoques. Va ser molt interessant sentir com sonaven les cançons d’abans!
A més, hem creat els nostres propis paisatges sonors a partir de poemes inventats pels grups. Hem utilitzat instruments, objectes quotidians i la veu per donar vida als versos amb sons d’aigua, papers que s’esquinçaven, tempestes o ocells. Hem après que el so també pot explicar històries i transmetre emocions.
Com deia el pedagog Murray Schafer: “El món és una composició gegant, que sona contínuament.” Nosaltres n’hem format part, convertint paraules i sons en petites obres musicals plenes de creativitat!
Aquesta setmana a 3r de primària estem molt enfeinats i contents! Primer de tot, estem preparant la festa de la tardor, que s’apropa molt aviat. A classe estem assajant la cançó de la castanyera i una dansa tradicional de la castanyada. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tota l’escola i de celebrar plegats aquesta festa tan bonica, plena de colors de tardor, fruit secs i alegria!
A més, dins la setmana sense pantalles, vam fer una activitat molt especial: hem descobert com s’enregistrava i s’escoltava la música abans. Hem après què és un fonògraf, un gramòfon i un tocadiscos. Fins i tot hem pogut escoltar discos de vinil i cintes de casset en els seus reproductors originals! Ens ha sorprès molt veure com la tecnologia ha canviat al llarg del temps i com abans la gent gaudia de la música d’una manera molt diferent.
Ha estat una experiència molt divertida i interessant, i ens ha ajudat a entendre com era el món abans de les pantalles!
Ens ha agradat molt aquesta experiència i hem après que, encara que no tinguem pantalles, hi ha moltes maneres divertides de descobrir i gaudir de la música!
Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica
— Charles Darwin
Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.
El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!
Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.
Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:
Petjades i rastres Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.
Excavem el Miocè Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.
També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.
Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.
A l’aula de música hem iniciat una activitat molt especial melodies, cançons i obres musicals amb un sentit molt personal. Cada dia, un alumne o alumna presenta una cançó o un grup que li agrada i prepara una petita activitat per compartir-la amb la resta… Llegeix més»
La música ha arribat a l’escola amb molta energia i ritme! La primera sessió amb els Tintins, Petit Prínceps i Matíldes va ser un moment especial per conèixer-nos i descobrir junts l’emocionant món de la música. Com a nova mestra de música va ser una gran oportunitat per compartir amb ells la meva passió per la música i, en particular, pel meu instrument: la viola.
Per començar, els vaig mostrar la viola, explicant una mica sobre la seva història, les seves característiques i les diferències amb altres instruments de corda fregada. Tenien molta curiositat per saber com sonava, així que vaig tocar un fragment de La Suite No. 3 de Bach, una de les meves peces preferides, us animo a escoltar-la a casa. Va ser un moment molt bonic, en què molts nens es van sorprendre pel so de la viola i van començar a fer preguntes molt interessants sobre la música clàssica i els instruments de corda fregada.
Després de la presentació de la viola i la seva música, vaig voler portar la sessió a un terreny més dinàmic i més proper als gustos dels infants. Per això, vam passar a una activitat pràctica amb una cançó més moderna: APT de Bruno Mars i Rose. Va ser una classe energètica i participativa, en què vam fusionar la tradició de la música clàssica amb la modernitat de la música popular. Aquesta primera sessió va ser un bon punt de partida per a què els alumnes comencin a explorar el món de la música de manera pràctica i creativa.
Estic emocionada per tot el que aprendrem junts durant aquest curs, i espero que cada sessió sigui una nova oportunitat per continuar descobrint les múltiples formes d’expressió de la música.
Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.
La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.
Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.
Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.
A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.
