RECONSTRUÏM LA MÀGIA

Mireia Puig03/10/25  

Del projecte d’aula de Pinotxos, també ens va quedar pendent poder triar un nom pel parc que hi ha a la zona del Parc Fluvial i poder presentar-lo a l’ajuntament a veure si els agrada la proposta.

Així que, aquesta setmana hem anat a veure quines idees ens sorgien, a més a més de les que ja havíem proposat en el tancament del projecte amb les nostres famílies.

En parelles dibuixem el parc, el pintem amb les aquarel.les i decidim quin nom li podem posar. La Meritxell i la Mireia ens diuen que ens hem de fixar en detalls del parc per si ens poden donar pistes. També ens comenten que no podem posar noms sense sentit.

A la tarda, quan ja estem a l’escola, anem mostrant tots els dibuixos i noms pensats i en un dels dibuixos sorgeix una gran idea.

Una parella ha dibuixat una porta en un arbre i els hi preguntem perquè ho han fet (intervencions dels infants):

  • Perquè heu fet una porta?.
  • No hi ha cap porta en el parc.
  • És la porta de la caseta del ratolí Pérez.
  • Però ja no hi és.
  • Algú la va trencar.
  • La meva mare m’ha dit que el ratolí Pérez va marxar a Granada. Ho va veure en el mòbil.
  • Va marxar perquè aquí ja no tenia casa.
  • I perquè no li fem una casa?.
  • Voleu reconstruir la casa del ratolí Pérez ( diu la Mireia)
  • Siiiiiiiiiii.
  • Així el parc es pot dir “Ratolí Pérez”.
  • O el parc “De les dents”.
  • Si li fem una caseta, potser torna i així un dia el podem veure.
  • Però és màgic.
  • Jo crec que vola.
  • Noooooo, no té ales.
  • Però el ratolí Pérez és molt petit, com el podrem veure?.
  • Fent servir un microscopi.
  • No en tenim cap!.
  • El seu nom és Pérez!
  • No, és Ratolí Pérez!
  • Noooo, Pérez és el cognom.

En mig d’aquesta conversa tan distreta i màgica apareixen les Tanits que ens venen a fer unes preguntes i nosaltres aprofitem per demanar-los si saben on està el ratolí Pérez, i ens diuen que l’Angèlica (mestra de música) els va dir que estava a Madrid.

Els i les Tabalugues estan molt emocionades per poder reconstruir la caseta del ratolí i fer-lo tornar a Vilanova.

Anònim: “Els infants no dubten: obren els ulls i el cor de bat a bat, i tot el món hi entra sense filtres.”

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 1 i 2 del projecte “Reconstruïm la màgia”.

LA COLLA DELS 20: UN VIATGE CAP AL SENTIT DELS NOMBRES

Mireia Roca03/10/25  

Confuci

El coneixement no està en la resposta, sinó en el camí per arribar-hi.

Aquest curs, a la classe dels Rovellons, ens hem autodenominat la Colla dels 20. A partir d’aquí va néixer una oportunitat per posar en pràctica algunes de les habilitats matemàtiques que ja tenim: començar a interpretar problemes, explorar maneres de resoldre’ls i compartir estratègies amb els companys i companyes. És així com va aparèixer una pregunta que ens ha acompanyat durant diversos dies i que ens ha fet pensar, provar i debatre junts:

Quina és la meitat de 20?

Al principi no sabíem ben bé com fer-ho. Alguns Rovellons van fer gestos amb les mans, altres van dir que “havíem de trencar el 20” i de seguida van començar a aparèixer idees.

Ho vam provar amb el nostre propi cos: separant-nos en dos grups, comptant de dos en dos, comprovant si a cada costat hi havia el mateix nombre de nens i nenes. Així, jugant i experimentant, vam descobrir que la meitat de 20 és 10.

Però la història no es va acabar aquí. Amb material de base 10 vam tornar a provar-ho i vam poder veure què passava amb altres números: el 14, el 8… I, quan a la classe vam ser 21 amb l’arribada del Frasquito, va aparèixer un nou repte: 

Com podem partir 21 per la meitat? 

Vam comprovar que sempre en sobra un, i així vam descobrir el significat de nombres parells i imparells.

També vam voler dibuixar com havíem pensat trencar el 20. Primer cadascú va fer la seva representació o dibuix individual: alguns van copiar una idea d’un company perquè encara no en trobaven una de pròpia, d’altres van dibuixar directament el resultat sense mostrar el procés, i alguns no s’asseguraven de dibuixar exactament 20 elements. 

Després, vam posar-ho en comú i vam fer una representació conjunta: pensar i dibuixar tots junts com havíem aconseguit partir el 20 per la meitat. Aquesta producció col·lectiva és un reflex dels pensaments matemàtics dels Rovellons. En el dibuix hi apareixen diversos elements que mostren el recorregut fet:

El material manipulatiu, en forma de quadrats, que simbolitzen cada infant i que ens recorda la importància de manipular per comprendre.
Les fletxes, que marquen el moviment d’un a l’esquerra i un a la dreta, tal com vam fer amb el nostre propi cos a la Rotllana. Així, el dibuix no és només un esquema: és una memòria viva de l’acció compartida.
Els nombres clau de la situació (20, 2 i 10), que donen sentit simbòlic a la representació i ens ajuden a fixar allò que hem descobert.
El llenguatge narratiu, escrit al full, que ens permet posar paraules al que hem viscut i tancar el procés d’aprenentatge.

Aquesta producció final mostra com, a partir d’una pregunta senzilla, els Rovellons han passat pel cos, el material, la representació gràfica, el llenguatge simbòlic i la narració escrita. Tot plegat és un procés complet on les matemàtiques s’han construït de manera col·lectiva i significativa.

ESCRIURE 1200:TOT UN REPTE ACONSEGUIT!

Mireia Puig03/10/25  

Els i les Tabalugues tenim molt clar que el 1200, és un número molt gran i que són molts euros. Ara bé a l’hora d’escriure’l ja no sabem ben bé com fer-ho. És per això que ens posem en parelles per poder pensar i decidir entre els dos membres de quina manera creiem que s’escriu.

El treball en parelles és un recurs molt interessant que ens ajuda a veure els rols que exerceixen els diferents infants. Els ajudem a aprendre a escoltar les opinions de tots, a conversar abans de prendre una decisió i a posar-se d’acord, que no sempre és una tasca fàcil.

Un cop totes les parelles hem representat el número, ens col.loquem a la rotllana i ens anem explicant les nostres tasques realitzades. Quan una parella parla, la resta escoltem i un cop han acabat, podem fer les intervencions que creiem necessàries.

Després d’explicar tots com hem escrit el número 1200 i col.locar les feines al mig de la rotllana, veiem que totes les representacions són diferents.

Què ha passat? Com és que tots els números són diferents? (pregunta la Mireia)

Els Tabalugues comencem a observar detingudament totes les representacions i anem descartant algunes: (intervencions)

  • Aquest no pot ser perquè és la data (una parella ha escrit el 2025)
  • Un infant agafa el full on han escrit 102 i diu que aquest no pot ser perquè té pocs números i el 1200 és molt gran.
  • Un altre Tabaluga agafa un número on han escrit un 5 entre d’altres xifres, però diu que aquest no pot ser perquè quan diem 1200 no sona el número 5.
  • Finalment ens queda només el número 10002100 i la nena que formava part de la parella que l’ha escrit diu que aquest número si que és perquè diem 1200.

Al veure que no tots ho tenim molt clar i que hi ha alguna parella que creu que el seu és el que està bé i ja no mira la resta de tasques, decidim anar a l’aula dels Petits Prínceps a veure si ens poden ajudar.

Quan arribem a la seva aula i veuen els números, ens diuen que vindran un dia a la nostra classe i ens explicaran com s’escriu, però que primer s’ho han de preparar ells, per poder explicar-nos-ho a nosaltres d’una manera entenedora.

Una tarda, un grupet de quatre infants entren ben carregats de material per explicar-nos com hem de representar el 1200. Ens ensenyen les desenes, centenes, i les unitats de miler, i ens diuen que els números s’han d’anar agrupant a l’hora d’escriure perquè o sinó serien molt llargs.

Manipulem una mica el material que porten i ens el deixen a l’aula uns dies per anar experimentant.

Finalment ens diuen com s’escriu i veiem que és molt més curtet del que ens imaginàvem.

Escriure nombres és posar ordre al pensament. Bertrand Russell.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

1200 PASSES PER LA INCLUSIÓ

Mireia Puig03/10/25  

El curs passat ens va quedar pendent poder posar en els parcs de Vilanova, cartells inclusius que fossin entenedors per tots els infants.

Durant l’estiu, la Mireia ha trobat una empresa de Madrid, que fa els cartells en braille i li ha enviat un pressupost de 1200€.

Com podem aconseguir aquests diners? (intervencions dels infants):

  • Jo li puc demanar a un amic que tinc que és ric.
  • Podem agafar els diners de l’AFA. Ai! no! que tenen molt poquets i es quedarien sense (aquest comentari el fa un fill d’un membre de l’associació)
  • Podem fer-los amb una màquina.
  • Això no existeix.
  • Li podem demanar a la Lídia.
  • A mi em va dir que l’escola no tenia diners (això ho diu l’Ariadna, la seva filla)
  • Les Tanits ja ens van donar diners.

Com que ens costa molt trobar idees per aconseguir aquests diners, anem a veure a les Tanits del curs passat, que ara són Tintins i els demanem com van aconseguir el donatiu de 100€ que ens van fer arribar.

Els Tintins ens diuen que van fer una botiga de pa i que el van vendre a totes les famílies de l’escola. Ens comenten que nosaltres podríem fer una botiga d’altres coses, com per exemple de manualitats fetes per nosaltres.

Ens quedem amb aquesta idea i quan tornem a la classe l’anotem en un full perquè no se’ns oblidi.

Per tal d’obtenir més propostes de com aconseguir els 1200€ anem per totes les aules de l’escola preguntant i anotant en un full tot el què ens diuen per després poder fer un buidat i triar aquelles idees que creiem que podem arribar a assolir.

Per altra banda també preparem una nota per les famílies per demanar-los si ens poden ajudar a pensar altres maneres per poder arribar al nostre obectiu.

Amb aquest seguit d’activitats hem estat fomentant la conversa, el respecte per les intervencions dels companys i companyes, la interelació entre les aules, i el llenguatge tant oral com escrit.

” Tots hem de viure junts com a germans o, si no,morirem junts com a ximples”. Martin Luther King

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 1 i 4 del projecte “1200 passes per la inclusió”.

NO ÉS PARLAR PER PARLAR

Ivet Dominguez03/10/25  

A classe la PARAULA és la gran protagonista, la majoria dels dies. Cada cop som més capaços de generar bones i interessants converses i la rotllana és l’espai que acull aquest bon hàbit d’evocació, escolta i naixement de bones idees. Aquest curs hem creat una nova responsabilitat que té a veure amb enregistrar aquells pensaments i idees que es generen. De cop les converses comencen a créixer en interès, s’amplien, amb les aportacions d’uns i altres, i no volem oblidar tot aquest coneixement que va generant-se, com a història del nostre grup que creix i avança.

Per aquest motiu hem estrenat la llibreta “Registre de converses”. De moment hi hem escrit les nostres idees i pensaments sobre temes com la descoberta del Japó, l’Ikigai, la diferència entre els mars i oceans i la comunicació dels éssers vius (no només les persones, els animals i plantes també tenen un llenguatge personal!).

Aquests pensaments venen donats de vegades per preguntes que ens fem mentre presentem les anècdotes d’estiu, o quan fem activitats d’aula o quan els mestres ens llegeixen fragments interessants i sorprenents. Per exemple, darrerament, hem après el sentit de la paraula disciplina i hem vist un exemple clar d’Ikigai, escoltant la història de Michael Jordan i el seu camí per ser esportista d’èlit. Hem conegut d’on ve el nom de la flauta de Pan escoltant el mite del Déu Pan…

Així anem construint pensament i en aquest punt ens n’adonem com els llibres són fonts perfectes per resoldre dubtes, aclarir i ampliar conceptes. En molts moments de lectura matinal trobem respostes o motius inspiradors per investigar els nostres interessos.

La paraula escrita o escoltada a l’aula sempre hi és present.

“Una cadena de pensament llarga i complexa no pot ser duta a terme sense l’ajut de les paraules, ja siguin pronunciades o silencioses”. Charles Darwin

QUAN L’ESBÓS ESDEVÉ POESIA

Ivet Dominguez03/10/25  

Les coses generalment no acostumen a sortir a la primera. Necessitem de proves i fulls d’esbós per aconseguir el què ens agrada i com ens agrada. Ho hem vist clarament fent els nostres punts de llibre, investigant la tècnica de les aquarel.les, per aconseguir tons més o menys suaus. Hem jugat a buscar formes, esquitxos, barreges, transparències i amb tot, quan ja hem tingut les idees clares hem fet al detall peces artístiques úniques que seran els nostres punts de llibre.

Però és clar… què en fem dels fulls de proves i esbossos? Són tresors que ens expliquen tot un camí, impossibles de llençar! Així que hem transformat tot això en més art encara, afegint petites frases, ben pensades, poètiques, que expliquen com ens hem sentit fent, investigant, provant, creant sense límits.

–Però no en sabem de poesia!– algú ha dit, –si un dia vam fer una cançó podrem escriure també frases boniques, és el mateix!– hem recordat.

I mireu el resultat! Digne de ser en un museu, de moment reposa a les parets de la nostra classe.

“Dansa de paraules en què el ritme, la sonoritat i les imatges es combinen per expressar emocions, pensaments i experiències de manera artística, evocadora i, tot sovint, també provocadora”. L’art de ser humans. David Bueno

DE QUINES MANERES PUC PENSAR EN LES MULTIPLICACIONS I NO DEFALLIR?

Marta Hervas03/10/25  

“Defensa el teu dret a pensar. Fins i tot, pensar de manera errònia és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria

Que exercitem menys la memòria és un fet prou demostrat. Les àvies coneixien els telèfons de tota la família (fins i tot els de les veïnes) i nosaltres amb prou feines recordem el nostre. La tecnologia ens ajuda a no haver de memoritzar allò que no ens cal per sobreviure. Memoritzar llistes de reis, rius o capitals és un exercici d’agilitat mental, una gimnàstica per la memòria. Són activitats que a casa podem practicar quan els nostres fills i filles ens diuen allò de “No tinc deures, ja ho he fet tot”.

En els cursos  anteriors han estat treballant la descomposició i el valor posicional dels nombres. També han anat descobrint les moltes possibilitats d’agrupar i repartir quantitats. Ara és el moment de guanyar en agilitat i memoritzar les taules de multiplicar els facilita la tasca. També sol ser un repte personal que els posa a prova i s’enorgulleixen en copsar com avancen. No obstant tot just estem a la primera setmana d’octubre, cal tenir-ho present i no angoixar-se per no ser prou ràpid.

La majoria de pares i mares les vam aprendre recitant-les del dret i del revés, seguides i saltejades; i no trobarem a massa persones que afirmin no haver tingut cap dificultat en el procés de memoritzar les taules de multiplicar. Però avui en dia estudiar-les no sol agradar. “És massa esforç”; “a mi no em queden gravades”; “no m’ajuden a estudiar-les” són algunes de les frases que van sonant.

En el currículum, les taules de multiplicar ocupen un lloc dins del bloc de càlcul i numeració, i es tracta d’encaixar-les en un procés d’aprenentatge ric i comprensiu en comptes d’una simple memorització mecànica. També es recomana que les taules no es treballin de forma aïllada, sinó integrades amb problemes, amb càlcul mental, amb estratègies, i posant-les en contextos significatius.

És per això que a l’aula estem elaborant uns jocs de cartes on representem les taules de maneres diferents i hem començat per mesurar les capsetes on les guardarem, per poder dibuixar i retallar, els rectangles que ens faran de suport del joc. També les apliquem en el càlcul de problemes senzills i en la resolució dels algoritmes quan és necessari. Ara estem aquí, reflexionant, conversant, representant, calculant, memoritzant i aplicant.