As you know, we are trying to find an Irish school that wishes to start a pen-pal project with us so we can learn about their customs while practicing English. We realized that we needed the head teacher permission and we had to adapt… Llegeix més»
Bon dia famílies! Per començar la setmana de la millor manera us compartim el resultat de la cançó “Benvinguts drets” que des de finals de setmana passada ja trobem al nostre canal de youtube.
El passat dijous, al presentar a l’aula el vídeo de la cançó amb l’alumnat, vam fer valoració del procés viscut. De la conversa en van sortir moltes idees interessants que hem volgut representar amb un núvol de paraules . Us en compartim també el resultat:
Aquest divendres 21 a les 16:00h farem la presentació oficial de la cançó al gimnàs. Totes les famílies hi esteu convidades i serà en aquell moment on explicarem els propers passos que seguirem en el concurs “Tenim veu“. Aquests dies estem preparant emocionats aquesta presentació.
Fins llavors, gaudint-ne tant com ho hem fet nosaltres composant-la!
Per poder tenir ben clar quins cartells tenen els diferents parcs de Vilanova, la Toni i la Mireia ens han preparat un quadre de doble entrada per poder enregistrar totes les dades i així tenir tota la informació ben recollida.
Per enregistrar la informació, agafem els fulls que fèiem servir quan anàvem d’exploració a algun parc i recollíem informació. A l’hora de col·locar tota la informació, ens adonem que ens falten dades, i a més a més no tots tenim la mateixa informació i això ens fa dubtar de quina és la vàlida.
Com que no tenim tota la informació dels cartells, els hi preguntem que podem fer, i un Pinotxo té ben clar que no ens queda més remei que anar a aquells parcs on dubtem de si tenen o no els cartells.
A l’hora d’omplir el quadre de doble entrada, posem una creu vermella en el requadre on volem dir NO i un tic verd on volem dir SÍ.
Per tal de poder enregistrar correctament les dades i que no ens descuidem cap informació, cada cop que sortim a explorar un parc portarem uns fulls on haurem de posar també la creu vermella o el tic verd, a sota de la foto del cartell corresponent.
Aquesta feina ens està costant una miqueta de finalitzar ja que darrerament la pluja ens acompanya gairebé cada matí, i no podem sortir.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 26 del nostre projecte d’aula.
El divendres passat, tot i la pluja, van vindre un grup de nois i noies del taller Àuria. Ens van ajudar a plantar el planter de maduixeres que havíem comprat. Els hi vam donar una sorpresa, ja que ells es pensaven que tindríem planter de bledes i no de maduixes, els va agradar molt la nova opció.
Vam poder compartir una estona molt divertida, ens van ajudar a treballar la terra i a plantar les maduixeres i vam poder crear un vincle molt bonic amb aquest grup de nois i noies.
Per acabar, els hi vam donar les gràcies i ens van demanar que els hi enviéssim fotos, a mesura que les maduixeres vagin creixent.
Aquest divendres, la nostra cooperativa ha rebut una visita especial, la Jessica Sánchez, la mare del Miguel.
La Jessica treballa a la cooperativa ABACUS, amb el centre logístic al polígon de Vilanova del Camí. Una cooperativa molt gran que serveix a tot Catalunya, Balears i València i ho gestiona tot des del nostre municipi.
La mare del Miguel treballa a la cooperativa i n’és sòcia. Actualment és cap del Departament d’entrades i té al seu càrrec un grup de 10 persones.
Ha estat una xerrada molt interessant, doncs ens ha explicat com funciona una cooperativa gran des de dins i ens ha sorprès la manera en com s’administra. Al tenir tants socis i sòcies i treballadores, es necessita coordinar tota la logística amb un petit grup de persones al capdavant. La resta de sòcies i socis poden donar la seva opinió i fer noves propostes a les assemblees i a través del correu electrònic. Un funcionament bastant diferent del de la nostra petita cooperativa.
Hem vist els valors que ha de transmetre un bon cap d’empresa i de departament i hem trobat total similituds amb els que vam veure a l’inici de la constitució de la CooperaPrince amb les candidatures. Vam intercanviar principis com: la paciència, la motivació, l’empatia, l’organització, els coneixements matemàtics, la resolució, la resiliència, la presa de decisions, etc.
Aquesta nova mirada que ens ha portat la Jessica, ens ha fet pensar en la complexitat de tirar endavant una gran empresa i ens ha ajudat a entendre més bé les característiques de la nostra. Mica en mica, les visites de les experteses ens ajuden a construir la nostra empresa.
Moltes gràcies Jessica!
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.“O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.
Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.
A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!
Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!
Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!
“Reunir-se és el principi, seguir junts és avançar, treballar junts és l’èxit”, Henry Ford.
Després d’uns mesos documentant-nos sobre diversos aspectes importants sobre els arbres que tenim al jardí, però també sobre les plantes en general, comencem a pensar en els canvis que volem aconseguir en aquest espai que volem reconstruir.
Primerament, treballem de manera individual, cadascú de nosaltres imagina i pensa en elements i materials nous per poder afegir. Alguns d’ells els tenim clars, ja que han anat apareixent en moltes de les converses que hem mantingut al llarg d’aquest projecte. A més a més, la Cristina ens mostra fotografies de jardins diferents que ha trobat, alguns d’escoles i d’altres espais públics. Entre les nostres idees individuals i la nova inspiració, ens atrevim a dibuixar aquest jardí acabat. Quan el tenim acabat, el pengem al costat del primer dibuix que vam fer del jardí, un dibuix al natural en blanc i negre. Amb totes les nostres obres penjades, passegem per observar-les amb deteniment. Aquesta passejada no només ens serveix per compartir les noves idees de cadascú sinó que ens adonem de com hem millorat a l’hora de dibuixar! Ens sorprèn veure com som més detallistes i cuidem les formes, les proporcions i la ubicació dels elements; i ens anem felicitant discretament.
Més tard, ens hem trobat a la rotllana per prendre decisions importants. “Què volem al nostre jardí?”, hem deixat anar i, de mica en mica, moltes mans han volgut compartir tot el que pel cap bullia. Representar les nostres idees a través del dibuix i poder observar de manera visual les idees dels altres ens permet una comprensió més detallada. Aquest fet provoca que pràcticament totes les Alícies vulguin participar i aportar, i així creix i s’enriqueix el nostre projecte, però també així ens sentim partícips i responsables de la transformació que pretenem. A la pissarra digital hem anat fent una llista de totes les idees consensuades entre tots i totes, i després ho hem documentat a la llibreta. Per acabar de representar tots aquests canvis nous hem repartit una fotografia en blanc i negre del nostre jardí actual. Cada Alícia ha dibuixat i pintat cadascun dels nous elements i els ha enganxat sobre la fotografia en l’espai on se l’imagina.
I amb aquesta fotografia acabada, cadascú a distribuït sobre una cartolina els tres treballs visuals sobre el jardí que mostren la nostra evolució tant pel que fa al dibuix com a les idees.
“Todo consiste en practicar, observar y tener la debida paciencia. El progreso no tiene límites. Hay mucho que aprender”, Alex Raymond.
Gràcies a l’observació de l’Israa i la Tasnim, hem pogut posar-li nom a dos arbres més del nostre jardí. La pista per esbrinar-ho ha estat el fruit que vam recollir mesos enrere, la disàmara. Aquest fruit de forma peculiar, ha estat un dels materials més utilitzats al nostre sorral en estones de pati per jugar. Qui ens havia de dir que era un petit tresor, ja que a a més a més de guardar en l’interior les llavors d’un arbre, ens ajudaria a poder posar nom a dues espècies més del jardí, l’AURÓ!
Amb els Chrombooks hem volgut buscar més informació sobre aquest arbre per a emplenar una fitxa tècnica. Just quan buscàvem dades més concretes, hem descobert que hi ha moltes espècies diferents d’aquest arbre, però que les més comunes en la nostra zona són la d’auró blanc i la d’auró negre. “I quina espècie tenim al nostre jardí?”, ens hem preguntat. Per saber-ho no hem tingut més remei que buscar informació de totes dues per tal de saber les diferències entre l’una i l’altra.
Llegint amb atenció hem anat prenent nota per després compartir-ho en gran grup. Després de la nostra conversa acordem que la mida de les fulles i el color de l’escorça són les característiques que ens poden ajudar a diferenciar-los! Per una banda, mesurem les fulles que tenim al collage de la classe i comprovem que, les que tenim amb la mateixa forma, no són de la mateixa mida. Comencem a pensar que podríem tenir un auró de cada… però per acabar de comprovar-ho decidim baixar al jardí per mirar el color de les escorces. En la informació trobada ens explicava que les línies que dibuixen l’escorça així com el color són diferents. Ens prenem el nostre temps i observem amb atenció. Sobretot ens detenim en els talls de les branques i corroborem un cop més que, efectivament, en tenim un de cada! Al nostre jardí tenim un auró blanc i un auró negre!
Com a curiositat hem descobert també que, la fulla de la bandera del Canadà, és la fulla d’un auró, en aquest cas, d’auró roig, una altra espècie més a afegir a la llista!
Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Hem de recuperar el valor de l’ortografia perquè vol dir que recuperem el valor de la qualitat.
Aquest curs hem introduït una nova proposta d’aprenentatge a la classe de la Tanit: el dictat preparat. Però, per què fem aquesta activitat i quins beneficis té? En aquesta entrada us ho expliquem!
L’objectiu principal d’aquesta activitat no és només escriure sense faltes, sinó adquirir eines per millorar progressivament. A través del dictat preparat, les Tanits aprenen a:
Dins l’àmbit de la programació neurolingüística (PNL), sabem que el cervell aprèn a través de la repetició i l’associació visual. Quan els nens i les nenes llegeixen i copien correctament una paraula diverses vegades, creen una imatge mental que els ajuda a recordar-la en futurs escrits. Això és clau per a la interiorització de l’ortografia. Per tant, com més vegades vegin i escriguin bé una paraula, més fàcil els serà recordar-la després!
PAUTES PER PREPARAR-SE UN DICTAT
La col·laboració de les famílies és clau per a l’èxit d’aquesta proposta. Us animem a acompanyar els vostres fills i filles en la preparació del dictat amb aquests senzills gestos:
Amb aquesta proposta, ajudem les Tanits a ser més autònomes, a millorar la seva ortografia i a adquirir hàbits d’estudi que els serviran per sempre.
