EL TANCAT DEL SORRAL

Cristina Vargas30/03/25  

“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, Albert Einstein.

Quan les Alícies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jardí, hem arribat a la conclusió que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la zona de jardí. Aquesta decisió provoca que hàgim de tornar a baixar al jardí i tornar a prendre una mesura important; la llargada del sorral.

Aquest cop, però, som més ràpids. Ara ja dominem la col·locació de la cinta mètrica, sabem ajudar-nos i llegir les mesures que apareixen. Ho tenim: la llargada del sorral és de 10 metres i 46 centímetres. Podem tornar a la classe.

La mesura de l’amplada ja la teníem d’aquella primera vegada que vam prendre mesures, la recuperem de la documentació de la llibreta i la compartim en veu alta: l’amplada del sorral és de 276 centímetres.

“I ara què hem de fer per saber els metres de fusta que necessitem per tancar el sorral?”, preguntem. I la resposta no es fa esperar, “Hem de sumar-ho tot!”, responen una majoria. Les Alícies ho veuen fàcil, i com ara estem engrescats i engrescades amb les sumes en aranya, ja imaginem emocionats aquesta suma de tres sumands. Però, atenció! Tenim dues mesures en centímetres i una en metres, “Podem sumar metres amb centímetres?”… la resposta sembla negativa, però dubtem, i posem un exemple: “Podem sumar patates amb cogombres?”… Ara sí, la resposta és clara, “NO!”.

Se’ns planteja una situació matemàtica complexa, passar de metres a centímetres, hem de transformar els 10 metres en centímetres per poder sumar totes les mesures. Comencem recordant aquell saber que ja havíem treballat: en un metre hi ha 100 centímetres. I busquem un material per poder representar aquesta equivalència, un material que ens ajuda a posar imatge a conceptes que a priori poden ser difícils de comprendre. Agafem els reglets de les centenes i anem representant metre a metre la conversió a centímetres. Alhora, anem sumant de 100 en 100. Aquest procés l’anem construint entre tots lentament, incidint en la comprensió i interpretació del que estem fent. Les mestres tenim clar que aquest aprenentatge és complex i que, segurament, caldrà buscar altres situacions en què calgui fer aquesta conversió per tal d’interioritzar aquest procés, però sempre hi ha una primera vegada i és aquesta que se’ns planteja. A més a més, sorgeix fruit de la necessitat, i això sempre és una oportunitat.

Finalment arribem al resultat: 10 metres són 1000 centímetres. Però abans juguem amb el llenguatge matemàtic, exagerem la vocalització de cada paraula per perdre la por als números grans… “DOOOOOS CENTS, TREEEEES CENTS, QUAAAAATRE CENTS”… En realitat, el nom dels números ja ens donen pistes de com s’escriuen… “CIIIIINC CENTS, SIIIIS CENTS, SEEEEET CENTS, VUUUUIIIIT CENTS, NOOOOUUUU CENTS”… I arribem al DEU CENTS! Però no, el DEU CENTS no existeix, podria dir-se així, però tenim una altra paraula, el MIL. I un cop tenim els metres transformats, afegim els centímetres de la llargada que ja teníem, 46. Finalment arribem a tota la mesura de la llargada: 1046cm.

Amb totes les mesures en centímetres podem passar, ara sí, a fer la suma en aranya de les tres mesures. Aquesta suma la fem junts a la pissarra, és la primera vegada que la fem amb tres sumands i són números grans. Aquest càlcul ens ajuda a parlar de la importància de ser endreçats i endreçades quan descomposem, així com quan fem les teranyines buscant les sumes fàcils entre nombres. De l’ordre dependrà l’èxit en el resultat, per tant, calma i atenció. De mica en mica anem desenvolupant-la fins a aconseguir el resultat final: 1598cm. Algunes Alícies veuen clarament els 15m i 98cm, i ens adonem que pràcticament això són 16 metres i ho arrodonim. Ara bé, si ens fixem en el nostre sorral, tenim dues files de llistons de fusta per tal de tenir certa alçada i que no s’escapi la fusta. “Necessitem el doble de fusta!”, responen alguns. I compartim què vol dir això del doble i com trobar-lo, finalment acordem que demanarem 32 metres de fusta per tancar el sorral. Aquest tancat el demanarem a Fustes Closa, una empresa que tenim a prop. Quant ens costarà?…

LA CAÇA DE LA GUINEU

Eva Valls30/03/25  

És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana. 

Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat. 

Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:

– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap! 

La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.

EL BOSC DEL MAS

Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.

Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.

Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.

No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.

A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida. 

El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!

EL GALL I LA TOMBARELLA

Eva Valls30/03/25  

A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.

Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous. 

En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.

A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!

Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!

A ple CuEmE

Emma Jorquera30/03/25  

La Cooperativa ja treballa a tot drap en els seus diferents departaments: elaboració de tríptics, entrades, vestuari, escenografia, vídeo-muntatges, supervisió, publicitat, etc.

Cadascú s’encarrega d’una tasca junt amb un equip al costat. El treball cooperatiu ajuda als infants a organitzar-se, compartir idees, prendre decisions, recolzar-se els uns als altres, a ajudar-se quan tenen un problema… tot un seguit de valors i actuacions que els fa créixer com a persones dins de la nostra societat.

I és així com funciona CooperaPrince, cada sòcia i soci té un paper, una responsabilitat i en desenvolupa un treball, a part, també, de ser els actors i les actrius de la funció on estan aprenent a fer impros per assajar i elaborar una petita part del guió.

Properament, més informació CuEmE!

FEM UN LLISTAT DE MATERIAL

Mireia Puig30/03/25  

Per tal de poder fer la maqueta del nostre pati, primer cal que fem una llista amb tot el material que necessitem. Entre tots i totes pensem com podrem fer cadascun dels espais del pati i quins materials ens aniran millor per construir-los.

Un cop els tenim ben clars, cada infant escriu el nom dels materials d’un dels elements del pati en un full i després els ajuntem tots per poder anar a buscar la propera setmana els materials a l’aula de rebuig de l’escola.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projectes.

RECOPILEM TOTA LA INFORMACIÓ

Mireia Puig30/03/25  

Finalment la pluja ens ha deixat anar a tots els parcs que ens quedaven per poder comprovar si tenien els cartells o no.

Un cop tenim tota la informació recopilada, la traspassem al quadre de doble entrada. Ara ja podem veure clarament quins cartells tenen cadascun dels parcs de Vilanova i quins els hi falten. En la columna d’observacions hem pogut anotar totes aquelles coses que ens han cridat l’atenció i que creiem que són important tenir-les en compte i que els hi mostrarem a la regidora d’educació.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 26 del projecte d’aula.

PLA DE COMUNICACIÓ

Ivet Dominguez29/03/25  

Aquesta setmana el Gerard ens ha sorprès havent dissenyat, amb la seva família, un Pla de comunicació. Ens ha explicat que l’objectiu és donar a conèixer el què fem, una tasca que la seva mare desenvolupa a la feina i n’han pogut parlar. Les idees han inspirat al grup i de les propostes presentades, que algunes ja les teníem en ment, hem decidit incorporar-ne dues més: fer un petit concert a la plaça del mercat i escriure una notícia al diari per promocionar-nos. Així que mentre elaborem cartells publicitaris i fulletons, gravem per la ràdio de l’escola i esperem trobar el dia per anar també a Ràdionova, ens hem posat a redactar la notícia pel diari i a escriure un mail a l’Ajuntament, per demanar permís i poder cantar el proper divendres de mercat.

Ens queden dues setmanes intenses per continuar treballant en totes aquestes estratègies publicitàries.

I tu, ja ens has votat? Recorda que tens temps fins el 21 d’abril!

Avui hem començat la batucada!

Bernat Vidal28/03/25  

Encarem la recta final de curs i avui s’ha notat perquè hem canviat teclats pels diferents instruments de percussió que formen la batucada. L’energia i les ganes d’aprendre s’han notat des del primer moment.

Hem començat la sessió repartint els instruments: surdos, tamborins, agogôs, caixes i shakers. Cada instrument té el seu propi so i funció dins del grup, i ha estat emocionant descobrir quin ens tocava a cadascú.

Després, hem parlat de les normes bàsiques per tocar en grup: respectar els companys, seguir les indicacions de la Carla, la nostra directora i, sobretot, escoltar-nos entre nosaltres per aconseguir un bon ritme conjunt.

Amb els instruments a les mans i les normes clares, hem pogut fer els primers cops i començar a practicar els primers ritmes de la batucada. Encara tenim molt per aprendre, però el més important és que ens ho hem passat genial i ja comencem a sentir-nos com una veritable batucada!

Podeu veure més fotos d’aquest primer dia a la carpeta de música del drive.

EXPOSICIÓ SOBRE L’AIGUA

Ivet Dominguez28/03/25  

Aquesta setmana hem assistit a l’exposició Operació aigua que hi ha a la plaça del mercat. És una exposició que vol conscienciar sobre la situació actual i futura de la disponibilitat de l’aigua i de l’ús i l’abús que en fem. Ens connecta amb el treball del projecte 50/50 d’hàbits de comportament i estalvi, i per això hem cregut interessant d’anar-hi. Ha estat molt interessant fer-nos algunes preguntes que ens han fet reflexionar, més enllà de la nostra realitat, entenent que tenir aigua és i ha de ser un Dret bàsic universal, per totes les persones. I com que venim de molt temps parlant de drets tot plegat ens ha sensibilitzat encara més!

Ens hem preguntat d’on prové l’aigua que consumim, amb què la gastem o malgastem, la quantitat de litres i litres que es necessiten per unes i altres activitats… i ens ha sorprès el terme aigua virtual: tota aquella que s’utilitza de manera indirecta, necessària per obtenir els productes o aliments més bàsics (roba, cereals, llet…).

Hem marxat amb ganes d’investigar una mica més sobre la formació dels aqüífers el més proper, del qual nosaltres consumim l’aigua, el de Carme-Capellades.

També hem recollit dades que ens serviran per investigar-hi una mica més i una pregunta que potser ens espanta: Tindrem aigua en el futur? Alguna cosa hi haurem de fer!

És cert

ENTENENT EL CERVELL

Ivet Dominguez28/03/25  

Aquestes sessions hem estat investigant una mica sobre l’òrgan més desconegut del cos humà: el cervell. Per fer-ho hem portat llibres i hem fet recerca per internet, trobant moltíssima informació, i és clar, ens costava destriar! Ens ha ajudat centrar-nos en algunes paraules específiques científiques que hem anat trobant, com per exemple quan algú ha llegit hemisferis i lòbuls. A partir d’aquí hem anat acotant la informació. Quants hemisferis tenim i què els diferencia? Quants lòbuls tenim i de què s’ocupen?

Amb les idees una mica més clares, unificades en els diferents grups de treball, llegides, enteses i explicades amb les nostres paraules i petits dibuixos, hem tingut el repte de representar, a manera de maqueta, aquestes parts del cervell en una coliflor. Dies abans ja havíem parlat com n’és de curiós que certs òrgans del cos, per la forma, estructura i composició s’assemblen a algunes fruites i/o verdures.

La setmana vinent ens centrarem en representar corporalment les nerones. Aquestes cèl.lules curioses, allargades, plenes de filaments que s’interconnecten, formant grans xarxes.

El cervell viu en en el silenci i la foscor, com un pres a la presó. No té receptors del dolor i mai ha sentit la calidesa del sol ni la brisa del mar. Pel nostre cervell, el món és només una corrent d’impulsos elèctrics, com els copets del codi Morse. A partir d’aquesta informació buida i neutra crea per nosaltres un univers vibrant, tridimensional, atractiu. El nostre cervell és nosaltres.

Bill Bryson, El cos humà. Guia per ocupants