SORTIDA AL LAB 0_6

Eva Valls08/11/24  

La mirada curiosa i reflexiva cap als fenòmens que ens envolten forma part de la nostra essència com a persones.

Els Rovellons i els Patufets hem anat a visitar el Lab 0_6, a Manresa; un centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats. 

Durant el dia d’avui hem pogut gaudir de dues activitats diferents. 

Primer, hem anat a explorar a l’espai 3_6, un espai de ciència en lliure elecció en el que totes les propostes afavoreixen la mobilització d’idees científiques en els infants. 

Hem pogut equilibrar una palanca, imaginar a quin animal pertanyen diferents ossos, jugar amb el magnetisme i amb les llums, els colors i les formes en un espai fosc, entre moltes altres activitats.

En qualsevol interacció, ens interessa fer evident què canvia, però també què es conserva. (Izquierdo, M.)

Seguidament, hem realitzat el taller “Aigua de colors” on se’ns ha proposat un repte concret: tenyir l’aigua a partir d’elements naturals.

A través d’aquesta activitat, els Rovellons ens hem acostat a la química tot experimentant amb materials naturals i quotidians per aconseguir tenyir l’aigua. Després d’un procés inicial en el qual els hem xafat, ratllat i barrejat, ens hem plantejat diferents reptes:

Podem fer una gradació d’un mateix color?

Podem aconseguir tots els colors?

Podem tornar a fer l’aigua transparent?

Amb quins aliments podem fer el blau? i el lila?

En tots els casos, la idea és promoure una mirada científica sobre fenòmens del món, a través de la iniciativa dels infants sobre els materials, de potenciar-ne la curiositat natural, d’afavorir el sorgiment de preguntes…

Finalment, Rovellons i Patufets hem anat a dinar i a jugar plegats al parc de l’Agulla. Ha estat un dia ple de descobriments, manipulació i molta, molta ciència! 

Una experiència que sembla que no volem que s’acabi, segur que seguirem investigant més a l’aula…

TALLER: AIGUA DE COLORS

QUAN L’ART I EL MENJAR ES TROBEN: EL MISTERI DELS REGULADORS

Mireia Roca08/11/24  

Edgar Degas

L’art no és el que veus, sinó el que fas que els altres vegin.

El nostre grup ha començat un projecte molt especial anomenat “¿Comemos con los ojos?” dins del programa de la comunitat de mitjans. El primer dia vam fer una dinàmica on, sense saber-ho gaire bé, vam acabar formant un grup amb un nom molt curiós: els Reguladors. Però, què vol dir això de “Reguladors”? Us ben assegurem que ni nosaltres mateixos ho sabem encara!

Per començar, ens hem centrat en descobrir l’obra artística “Global Future Farm” que ens ha inspirat per crear el nostre grup. Resulta que aquesta producció artística ha estat elaborada per Carl Warner, un artista conegut per crear paisatges sorprenents a partir d’aliments, en un estil que s’ha arribat a conèixer com a “foodscapes” (fusió de “food” i “landscapes”). En català, podríem dir-ne paisatges alimentaris o paisatges comestibles, ja que fa servir aliments com fruites, verdures, carn, pasta… per crear les seves obres fotogràfiques.

Treballar amb art contemporani com el de Carl Warner ens està oferint beneficis molt interessants. Primer, ens permet entendre l’art des d’una perspectiva nova i propera, on elements quotidians com els aliments es transformen en escenes sorprenents. També ens ajuda a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i d’anàlisi, ja que hem de fixar-nos amb molta atenció en els detalls per descobrir quins aliments s’han utilitzat i com es combinen per crear una il·lusió de paisatge.

Observant la seva obra, ens hem interessat per saber de quina manera elabora aquests “foodscapes”. Així que hem estat visualitzant alguns vídeos on explica el seu procés creatiu. 

Després de conèixer l’artista, ens hem centrat a observar què veiem i documentar tots els aliments a la nostra llibreta: pastanagues, pomes, bròquil, blat de moro, tomàquets… i ens hem adonat que tots els aliments que apareixen són fruites i verdures.

I aquí és on ens ha sorgit una pregunta… Què tindrà a veure això amb ser els Reguladors? Encara tenim molt per descobrir, però estem segurs que aquesta experiència ens portarà a conèixer millor l’art, el menjar i potser… el nostre propi rol dins d’aquest projecte. Això només és el començament d’una gran aventura!

MOCO, RIP I UNESCO

Ivet Dominguez08/11/24  

Com ja sabeu fa uns dies vam visitar el museu MOCO de Barcelona, i és clar…ens vam preguntar el per què del seu nom! Tal i com ens van explicar, és una fusió de dos conceptes: Modern and Contemporany. Ens va sorprendre aquesta manera ben curiosa que tenim les persones de construir algunes paraules, per escurçar idees. Aquest aspecte, darrerament ens ha aparegut en altres situacions i ens hi hem fixat fins a poder generalitzar què són i com es construeixen els acrònims. Tot aquest coneixement apareix quan parlem, llegim, creem…

En motiu de la recent celebració de la Castanyada, Halloween i/o Dia de los muertos vam llegir l’origen d’aquestes tradicions cuturals. Més concretament ens va sorprendre saber que a Mèxic aquesta celebració es tradueix en una gran festa, amb un enfoc sobre la mort molt diferent del nostre, que té relació evidentment amb la seva cultura. I és que la UNESCO l’ha declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Però que és això de la UNESCO? Ràpidament la Marina i l’Aina n’han buscat informació a casa i ens ho han volgut explicar. Aprofitant que teníem la teacher a classe hem anat deduint, traduint i interpretant les lletres United Nations Educational Scientific Cultural Organization. Hem entès la importància d’aquesta organització i hem vist d’altres tradicions i símbols catalans també declarats Patrimoni cultural per la UNESCO ( castellers, Sagrada família…).

De la mateixa manera, fa dies que a classe van arribant creacions artístiques personals, fruit de l’experiència de creure que nosaltres també podem fer art i expressar idees. En aquestes produccions molts de nosaltres també introduïm, sense saber-ho, motius molt coneguts i extesos en forma d’acrònim. Hem parlat d’aquests significats, molt llegits, que de vegades ni ens hem parat a pensar. Molts d’ells tenen una traducció anglesa que ràpidament hem integrat en la nostra llengua i cultura. Segurament el cinema ens hi ha ajudat. La Laura ens ha ajudat per exemple a entendre el significat de RIP, Rest in peace, i és clar, hem entès el per què d’on es col.loca.

“La cultura es un saber del que no tiene uno que acordarse, fluye espontáneamente”. Diógenes Laercio

XERREM AMB LA MÍRIAM

Ivet Dominguez08/11/24  

Aquest dimecres per la tarda, en el marc del projecte de comunitat de Grans, hem tingut una convidada molt especial: la Míriam, mare de la Noa de Petits Prínceps. Maquinant, és el nom del nostre projecte en el sentit més ampli de la paraula… la tecnologia, els invents, la creació i com no, el pensament! I dins el pensament la màquina principal que se n’ocupa: el cervell. Fa dies que a les tres aules parlem del què deu passar dins d’aquest òrgan quan pensem i el tema ens té ben interessats. Així és que hem decidit buscar una experta ben propera, pediatra de professió, perquè ens fes bones i interessants explicacions.

Ens hem trobat al gimnàs de l’escola i, equipats amb carpetes per prendre apunts, hem anat anotant tot allò que hem cregut important. Hem omplert el full de paraules científiques, petites frases i definicions, esquemes… Entre neurones, sinapsis, lòbuls…la tarda ha passat volant i hem après un munt de curiositats que explicarem en la llibreta peresonal dels Repenso. També ha estat bo escoltar quins són els hàbits per mantenir un cervell sa, capaç de fer totes les funcions que li pertoquen (descans, exercici físic, control de pantalles, bona alimentació, estimulació, amor i protecció familiar). Tots hem reflexionat en quina mesura podem i sabem cuidar-nos.

Agraïm col.laboracions d’aquest tipus. Segur que tots i totes els que ens llegiu sou experts en un o altre tema i junts podem aprofundir. No dubteu en comunicar-nos les vostres sabieses!

Eleccions del Consell dels Infants

Emma Jorquera07/11/24  

Aquest curs els Petits Prínceps ens estrenem en el Consell dels Infants. Ja fa uns dies, des de l’Ajuntament ens va venir a explicar en què consisteix ser consellers i quina funció tenen com a representants de l’escola.

Vam parlar-ne a l’aula i es van presentar les candidates i els candidats. Es van preparar una campanya amb uns cartells i ens van exposar les seves presentacions i idees que voldrien dur a terme en cas de sortir escollits. Val a dir que ho van fer molt bé tot i els nervis, doncs van ser uns dies de moltes emocions barrejades.

Avui, dia 7 de novembre, hem fet les votacions i han sortit escollits primerament com a consellers, l’Aleix i la Noa i, com a substituts d’aquests, el Curial i la Iris. Estan molt contents i emocionats!

El primer acte públic com a conselleres i consellers serà llegir el manifest el dia dels Drets dels Infants.

Endavant! Ho fareu molt bé!

TARDES EN FAMÍLIA: ABEL

Marta Díaz07/11/24  

Ahir a la tarda la mare de l’Abel i la seva àvia van venir a la classe per explicar-nos què és una tomaquera. Ens van mostrar tot el procés, des de la planta amb la flor fins als tomàquets. A més, els vam obrir, els vam olorar i tocar. 

Després vam parlar sobre què necessita una planta per créixer i vam plantar llenties en un pot. Vam posar terra, les llavors, més terra i les vam regar amb aigua. 

Per portar un control de l’evolució de la planta, anirem fent un recull d’observacions a través de dibuixos. Ara només cal esperar que creixin!!!

ELECCIONS PEL CONSELL MUNICIPAL D’INFANTS

Marta Hervas07/11/24  

Amb aquesta setmana plena de notícies colpidores pels efectes de la Dana, i avui les eleccions als EEUU, nosaltres hem celebrat la jornada de votacions pel Consell Municipal d’Infants.

Des que des de l’Ajuntament ens van venir a explicar la proposta hem viscut uns dies plens d’emocions i decisions responsables. Finalment 7 han estat els i les candidates a ser escollides. Cadascuna ha presentar alguna de les propostes i sobretot ens ha exposat perquè és un bon candidat/a al càrrec. Cal dir que les exposicions han estat totes brillants, si bé el màrqueting de la campanya hauria de millorar una miqueta, principalment pel que fa als cartells.

Ara, després de les votacions les quatre persones que ens representaran, dos com a representants primers i dos com a substituts seran: la Luna i el Jael, i la Leire i el Felip. 

La propera MISSIÓ serà presentar-se davant dels infants de Vilanova en la jornada dels Drets dels Infants, per llegir un manifest. 

Endavant, ho fareu molt bé!!!

Descobrim l’AI-DA: Una artista diferent.

Marta Trullols07/11/24  

La lectura de notícies sovint ens convida a seguir descobrint i indagant. Els Wifis hem llegit la notícia: AI-DA, la robot humanoide que crea art. 

L’article ens ha presentat l’AI-DA, una robot humanoide equipada amb intel·ligència artificial capaç de crear pintures, dibuixos i fins i tot escultures. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat el nom de l’artista: AI-DA. Per sort, tenim a la Laura al nostre grup i ens ha ajudat a decodificar aquesta incògnita. Tot jugant hem pogut descobrir que AI vol dir Artificial Intelligence. 

Només parlant del titular de l’article ens hem plantejat una pregunta: Pot un robot fer art de veritat? El debat ha estat intens i ple de suposicions argumentades amb l’experiència personal que cadascú de nosaltres posseeix. Hem decidit continuar llegint l’article per comprovar si ens podia oferir alguna resposta. 

De la lectura ens han sorprès algunes dades: 

En primer lloc, el retrat d’AI-DA d’Alan Turing fa més de dos metres d’alçada! 

  • És molt gran! 
  • No tant! – El David s’aixeca i estira la mà per sobre del cap.- Si jo faig 1’50mt més o menys, 2 metres deu ser fins aquí. 

En aquest moment, molts de nosaltres hem intentat buscar altres referents. Els Wifis ens hem preguntat “Quant és dos metres?” Tot i així, hem acordat seguir investigant un cop acabessim la lectura de l’article. Ja tenim una nova proposta en marxa! 

En segon lloc, ens ha cridat molt l’atenció el preu de l’obra de l’AI-DA. Ens ha semblat un nombre molt gran: 6 xifres són moltes! Hem aprofitat per escriure nombres grans a la pissarra tot recordant l’estructura i fixar-nos en la seva construcció: unitats, desenes, centenes, unitats de miler… 

Per últim, el retrat que va crear l’AI-DA és de l’ Alan Turing, la primera persona que va parlar d’intel·ligència artificial. Això ha generat una nova pregunta: Alan Turing és qui va inventar la IA? Aquesta reflexió ens ha portat a un nou debat entre els Wifis. El posicionament de cada Wifi ha estat acompanyant d’un bon argument:

  • Si va ser el primer en parlar, va ser el primer en inventar-se’l. 
  • No, pot ser que en parli però que fins al cap de molts anys no es pugui fer. 
  • Si! Com el del artefacte volador! 

Hem parat atenció en aquesta intervenció. Qui és el de l’artefacte volador? L’Abraham ens ha pogut explicar que el curs passat va mirar una revista que explicava que un senyor havia dibuixat unes ales però que no era l’inventor de l’avió. Ha estat així com a sorgit el nom de Leonardo da Vinci. El primer que hem pensat sentint el nom d’aquest personatge ha estat en les Tortugues Ninja. 

  • Leonardo és una Tortuga Ninja! 
  • Si! I les altres són: Michelangelo, Donatello i Raffaello. 
  • Quina relació tenen amb Leonardo? 

Una nova pregunta ens obre les portes al coneixement. Ens proposem buscar informació pel pròxim dia sobre Leonardo da Vinci, les tortugues ninja i la relació que aquests personatges poden tenir amb el nostre projecte. 

Finalment, acabem la lectura de l’article i ens adonem que tot i acabar l’AI-DA ens convida a seguir Maquinant! 

  • Explorar altres robots o eines tecnològiques
  • “Quant és dos metres?”
  • Quí es Leonardo da Vinci? Quina relació té amb el nostre projecte i amb les tortugues ninja?

Amb cada pas, descobrim que les respostes són menys importants que les preguntes que ens animen a pensar.

INUNDACIÓ A VALÈNCIA

Toni Ruiz06/11/24  

Hem tornat del pont de la castanyada amb un munt de notícies per compartir, ja que hem vist imatges a la televisió o hem sentit parlar als grans de casa: València s’ha inundat!

Un de nosaltres ha dit aquesta paraula tan estranya, inundació, i hem estat parlant sobre què significa i a on ha succeït aquest fenomen.

  • Era una inundació, no podien passar, la policia estava a sobre del cotxe.
  • Un home li tirava una corda a un altre que estava a l’aigua.
  • Hi havia cotxes trencats.
  • A la televisió hi havia molta aigua.
  • El meu papa hi va anar a treballar, a treure cotxes i treure fang i aigua.
  • A la nit anaven a casa si els altres bombers tenien molta feina.
  • Plovia més i estaven preocupats perquè hi havia més aigua, fins aquí d’aigua. Garatges molt trencats i estaven molt preocupats, les portes trencades, els parabrises trencats, els neumàtics trencats…
  • Una senyora gran amb cadira de rodes i el seu fill no va arribar i va morir.
  • Hi ha nens i nenes que s’han perdut, i avis i àvies que s’han perdut, i papes i mames que s’han perdut.
  • I s’han mort.
  • Els pares i les mares estaven al riu també, la pluja tenia molta força.
  • València està lluny perquè ho he vist a les notícies.
  • A València estava plovent molt i molt i molt i hi havia trons i llampecs.
  • L’escola està tancada perquè està trencada. Vaig escoltar a les notícies que totes les escoles estan tancades a València.
  • A València també hi ha castells, castells que no estan durs.
  • Els nens i nenes no poden anar al pati i no tenen res.
  • Si no tenen casa, també deuen estar tristos.
  • Els cotxes també els tenen trencats.
  • Podrien venir a la nostra escola.
  • Podríem anar nosaltres en coet, si València està a un altre món, podríem anar en coet.

En aquest punt de la conversa, hem anat a buscar un mapa d’Espanya i hem buscat on està Catalunya i on està València, per comprovar si està lluny o si està a prop. Hem vist que la Comunitat Valenciana (perquè es diu així) està just a sota de Catalunya, molt a prop nostre.

Ara que ja sabem on està situada la zona de la inundació, ens hem plantejat què podríem fer nosaltres per ajudar a valencians i valencianes:

  • Podríem anar caminant a construir les seves cases.
  • Nosaltres no sabem construir cases.
  • Ho fan els treballadors de cases.
  • Podem buscar jocs i enviar-los.
  • Que no estiguin trencats.
  • Podem preguntar a la Ludoteca si tenen.
  • O de la classe.
  • No perquè no tindrem nosaltres.
  • Podem anar a botigues.
  • Però necessitem diners.
  • Però no tenim diners!
  • Jo tinc jocs de quan era petit.
  • Podem preguntar a la Lídia.
  • Al banc hi ha una màquina, que apretes uns botons i surten diners.
  • No tenim diners al banc, els hem de posar.
  • Jo tinc diners a casa.
  • Però les botigues són cares.
  • Podem buscar una botiga que sigui gratis.

Hem decidit que seguirem pensant quin pot ser el nostre pla per ajudar, ja que pensem que podem col·laborar perquè els nens i nenes de València no estiguin tan tristos.

Us anirem informant de l’evolució del projecte.

FEM UNA NOTA A LES FAMÍLIES

Mireia Puig06/11/24  

Després de recordar totes les idees que ens van sorgir sobre el què voldríem fer amb les rodes, les dues propostes que més ens agraden són:

  • Fer un saltador amb una roda gegant com les de Tot Circ
  • Fer un circuit de rodes i troncs.

Comencem amb la proposta de fer un saltador amb una roda gegant, i els hi preguntem en els nens i nenes d’on podrem treure la roda:

  • Podem anar a un mecànic.
  • Al mig d’un camp.
  • La meva mare té un amic mecànic.
  • Doncs el podem trucar.
  • Teniu el seu número? (mestres)
  • No.
  • La meva mare ara està treballant.
  • Doncs que podem fer per dir-li a tots els vostres pares i mares que busquem una roda gegant? (mestres)
  • Podem fer una carta o un correu electrònic.
  • Si fem una carta els hi podem donar i llegir.
  • La roda ha de tenir un forat al mig.
  • Les rodes tenen un ferro al mig que els mecànics els poden treure.
  • Llavors, que és el que volem per fer el saltador? (mestres)

Mirem a la pantalla digital un vídeo d’un mecànic desmuntant una roda i descobrim que el què nosaltres volem és un NEUMÀTIC.

Entre tots i totes, i fent servir lletres de confegir, anem construïnt la nota per les famílies demanant si saben on podem localitzar un neumàtic gegant.

Un cop tenim la nota enllestida, cada infant agafa un full i la copia per poder-se-la emportar cap a casa.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup.