Aquesta setmana hem rebut visites altruistes de persones que ens fan bellugar el cap i les idees.

Dilluns el Toni Monclús ens ajudava a parlar de nombres i de com els escrivim. Partint de l’activitat de dictat de nombres, que ja hem fet fa dies, iniciàvem una conversa sobre l’escriptura de nombres grans. Així va aparèixer la idea de la importància de l’ordre i la posició de cada xifra dins d’un nombre. Uns i altres ens explicàvem com pensem que s’escriuen els nombres grans i discutíem, tot argumentant com pensem. I és que en el fons tots els escrivim basant-nos en com pensem i fixant-nos molt sovint en com els anomenem. Poc a poc anàvem descobrint que, generacions molt anteriors a la nostra, ja van pensar molt sobre l’escriptura de nombres i van prendre decisions importants que avui en dia mantenim. Converses com aquestes ens ajuden a comprendre el significat real d’unitat, desena, centena, miler…

Dimarts de bon matí vam conèixer la Marta, de la entitat Dones amb empenta. Ella ens venia a encetar una dinàmica per parlar dels diversos models familiars. Ens vam posar per grups a dibuixar què era per nosaltres una família i vam observar, que tenim molts estereotips impregnats en aquest concepte. Una vegada més sorgia la paraula Respecte, dins del nostre grup, ja que hi ha famílies molt diverses a considerar. Vam acabar concloent que tot nucli de persones que s’estimi, estigui junt habitualment, compartint i normalment convivint sota un mateix sostre, formen part d’una família, sigui quin sigui el seu gènere, sexe i rol que desenvolupi. No hi ha famílies més bones o més “normals”… totes són famílies de debò.

I pensant, pensant, ens preguntava la Marta… l’escola, la classe de Tintins, no seria també una família?

Recordeu que teniu les fotografies al drive!