Una estrella és un esferoide lluminós de plasma que manté la seva forma gràcies a la seva pròpia gravetat. L’estrella més propera a la Terra és el Sol.
Altres estrelles són visibles a simple vista des de la Terra durant la nit, apareixent com una diversitat de punts lluminosos fixos al cel per la seva immensa distància de la mateixa.
Històricament , les estrelles més prominents van ser agrupades en constel·lacions i asterismos, i les més brillants van ser denominades amb noms propis. Els astrònoms han recopilat un extens catàleg, proporcionant a les estrelles designacions estandarditzades. No obstant això, la majoria de les estrelles a l’Univers, incloent totes les que estan fora de la nostra galàxia, la Via Làctia, són invisibles a simple vista des de la Terra. De fet, la majoria són invisibles des del nostre planeta fins i tot a través dels telescopis de gran potènciqual travessa l’interior de l’estrella i, després, s’irradia cap a l’espai exterior. Gairebé tots els elements naturals més pesats que l’heli es creen per nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l’estrella i, en algunes d’elles, per nucleosíntesi de supernova quan exploten.
Durant al menys una part de la seva vida, un estel brilla a causa de la fusió termonuclear de l’hidrogen en heli en el seu nucli, que allibera energia la qual travessa l’interior de l’estrella i, després, s’irradia cap a l’espai exterior. Gairebé tots els elements naturals més pesats que l’heli es creen per nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l’estrella i, en algunes d’elles, per nucleosíntesi de supernova quan exploten.
MIREIA MESTRES i SOFIA BERRIO
