Era el moment d’acomiadar-nos i és quan poden expressar com s’han sentit en el joc i si hi hagut algun conflicte si ho han pogut solucionar. Un d’ells verbalitza: “estic trist perquè l’A no ha volgut jugar amb mi”.
IMPRESSIONANT! Són nens/es de P4 i ha estat capaç de posar paraula el que sentia, d’expressar-ho i ara mancaria com ho podria resoldre. Jo el vaig acompanyar en la resolució d’aquest conflicte i van acabar els dos expressant com es sentien. Es va crear un silenci, una pau, un clima de comprensió… va ser màgic!
L’infant es va sentir amb confiança en poder expressar davant de tothom la seva tristesa, però per què? Per diferents factors: tot el treball previ que portem fent des de l’Octubre a Racons i a les sessions de Psicomotricitat, el caliu que es desprèn en l’ambient (l’olor i la música), com sobretot, la confiança, l’escolta, l’acompanyament, l’amor i la presència que tinc cap a ells. Ens necessiten presents però no vol dir invadir-los ni tampoc protegir-los, sinó observadors i acompanyants dels seus aprenentatges i del SER que són.
Ostres, preciós…! Gràcies per acompanyar els nostres fills i filles amb tanta tendresa, respecte i afecte. Gràcies per ajudar-los a esdevenir individus conscients, respectuosos i feliços