Open Arms és una organització amb una missió clara: protegir amb la seva presència aquelles persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes, persecucions, pobresa, etc. Aquesta organització es dedica a la vigilància i salvament de les embarcacions de persones que necessiten auxili en el Mar Egeu i Mediterrani Central. També té com a objectiu la denúncia de totes les injustícies que estan passant.
Aquest grup de persones amb un objectiu comú va néixer amb l’aparició d’unes fotos de nens ofegats en una platja. Persones que es dedicaven al socorrisme van pensar… si nosaltres ens dediquem a això, per què no podem ajudar?
L’Equip de Redacció ha decidit fer una entrevista als alumnes de 3r d’ESO que han tingut l’oportunitat d’assistir a la xerrada d’una voluntària que va viure les experiències en la seva pròpia pell, la Patrícia Marín. Creiem que hem de deixar testimoni de les seves paraules i que tot l’Institut en sigui coneixedor:
Què penseu sobre Open Arms? Nosaltres trobem que és una organització que el que fa és rescatar a gent i, sincerament, pensem que és una bona feina ja que s’estan vulnerant els seus drets humans. No trobem bé que molta gent miri cap a un altre costat. Per això, estem molt contents que hi hagi gent com ells que intenten ajudar a aquestes persones.
Esteu a favor de la feina que fan? Per què? Evidentment que estem a favor i creiem que parlem en nom de tots els alumnes perquè, bàsicament, el que fan és salvar vides i a nosaltres, si estiguéssim a la seva situació en el nostre país, també ens agradaria que hi hagués algú que ens ajudés i defensés els nostres drets com a humans.
Què penseu d’aquesta gent que és rescatada? Trobem que tan de bo tinguessin una vida digna al seu país i que no fos necessari fugir. I en cas que hagin de marxar del seu país, que aquest canvi fos en bones condicions.
Posant-vos en la pell d’aquestes persones… què faríeu en el seu lloc? Realment, no ho sabem, ja que és una cosa difícil d’imaginar però, en el meu cas crec que també faria el mateix que ells, fugiria. Preferiria haver de fugir a un altre país abans que quedar-me en el meu en condicions dolentes i exposar-me a riscos que poden atemptar a la meva vida i a la vida dels meus éssers estimats.
Què és el que més us va emocionar del happening que us van fer? Tot i que ja érem coneixedors de la problemàtica, crec que veure un vídeo i escoltar les paraules d’una persona que forma part d’aquesta organització és més impactant i impressionant. Realment el que estan vivint és com UN CUBELL D’AIGUA A SOBRE perquè penses: “Òndia, aquesta gent està patint enmig del mar i nosaltres estem aquí fent la nostra vida amb normalitat”.
Quina idea extreieu del happening? Ens ha demostrat que els drets humans no sempre es compleixen, per tant, trobem que hauríem de fer tot el possible perquè així fos.
NOSALTRES SOM ELS JOVES I NOSALTRES SOM EL FUTUR I HEM D’ACONSEGUIR VETLLAR PELS NOSTRES DRETS HUMANS.
Moltes gràcies als col·laboradors de l’entrevista: Aina Giménez (3r B) i Joan Boada (3r B).
Atentament,
L’equip de redacció de l’institut de Sils (Gisela Sierra, Mar Olmos i Ouxin Ye, 2n B).
