021C2611-2006-47DD-A5EA-2445F29BF9F9
6EECAC8B-CCDE-47BC-A4EB-D78AAF5D2FBA
43A33498-2AFB-4E69-91AB-97CD00E0CE35
6145BF34-96C8-4183-9CAA-CF628B48D59C
9C467F65-2810-41FD-A7E2-7B5D3485D06E
6E7D3D97-229B-46B0-B651-EC839AB9EF58
Quin paper pot tenir la fotografia com a document social i històric del temps present? Com es poden explicar i visibilitzar realitats del món a través de les imatges? Quina feina desenvolupen els fotoperiodistes? Aquestes i altres qüestions van emergir arran de la visita a l’exposició World Press Photo 2020 que els alumnes d’Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat vam fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el passat 18 de novembre.
El World Press Photo, que es remunta fins el 1955, és el concurs més prestigiós de fotoperiodisme a nivell mundial, on milers de reporters gràfics provinents dels cinc continents presenten els seus treballs en vuit categories, que van des de temes contemporanis, medi ambient, notícies generals, natura, retrats, projectes a llarg termini o esports. El jurat acaba escollint un conjunt de 157 imatges, que són les que vam poder observar a l’exposició, per la seva capacitat d’informar, emocionar i fer reflexionar alhora.
En aquest sentit, les històries que hi ha darrere les fotografies i reportatges guanyadores obtenen una gran visibilitat, sense censura i arreu del planeta. Sovint són realitats que no han estat difoses pels mitjans de comunicació tradicionals, per això, el concurs ofereix una gran dosi d’informació alternativa i no manipulada, alhora que s’erigeix en un acte a favor de la llibertat d’expressió, investigació i de premsa. Són, al cap i a la fi, històries que enriqueixen la nostra visió del món present.
Els temes més recurrents al llarg d’aquesta edició han estat l’emergència climàtica -amb la respectiva destrucció d’hàbitats naturals- i els moviments de protesta ciutadana. La foto guanyadora del World Press Photo de l’any, la del fotoperiodista japonès Yasuyoshi Chiba, n’és un exemple. Presa el 19 de juny del 2019 a Khartum (Sudan), hi veiem un jove il·luminat per telèfons mòbils i recitant un poema de protesta, mentre un conjunt de manifestants canten consignes demanant un govern civil durant un apagada elèctrica a Khartum, Sudan. La força de la fotografia recau en la determinació i dignitat que transmet el jove, que esdevé un símbol d’una joventut lluitant pels seus drets en contra d’un govern militar. Ni la repressió, ni la violència, ni les apagades perpetrades per un govern autoritari els detenen.
Josep Roig. Departament de C. Socials.