Fou Roberto Gervaso qui digués que «Quan una sortida o una posta de sol no ens provoquen cap emoció, vol dir que l’ànima està malalta». És per això que sé que el nostre conserge Jordi, autor d’aquesta fotografia, és d’ànima forta.
No només es tracta d’un exquisit… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta quaranta-sisena edició dels patis poètics, hem recreat amb la lectura la imatge de l’amada irreal que Pablo Neruda va crear amb l’escriptura dels seus vint poemes d’amor quan encara no tenia ni vint anys. Dues han estat les composicions que hem gaudit: “Poema V” i “Poema XV”.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta quaranta-cinquena edició dels patis poètics, hem buscat la màgia, de vegades alegre, de vegades trista, dels primers records. I, sense perdre de vista l’emoció de la infància, ens hem commogut amb el poema “Primera evocación”, d’Ángel González. Els seus versos viatgen, entre la tendresa i la cruesa, fins al record de la mare, de les tempestes i de les guerres. Finalment, hem llegit unes paraules de Glòria Fuertes que ens recomanen aconseguir ser adults sense deixar de ser nens.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
Aquesta quaranta-quatrena edició dels patis poètics ha estat quelcom diferent. D’una banda, perquè hem hagut de fer d’okupes: la biblioteca estava fent-se servir com a set de rodatge i ens hem desplaçat a una de les aules d’idiomes —tant se val; la poesia és omnipresent!—. D’altra banda, avui ens hem proposat buscar idees per augmentar la presència de la poesia en la vida acadèmica. Durant el curs passat, en un moment similar, va sorgir el compte d’Instagram Rincón lírico. Ja veurem on arribem!
És clar que tampoc hem prescindit de fer entrar al nostre enteniment i a la nostra emoció una lectura poètica: avui, hem seguit la inèrcia que ens empenyia des de l’anterior sessió i hem llegit un altre poema de Mario Benedetti: “Hagamos un trato”. Les paraules que omplen els seus versos ens parlen d’amistat i d’amor —amistat és també amor, en definitiva— i a algú li pot venir al cap aquell conegut fragment d’una cançó de Camilo Sesto: «Soy su amigo; quiero ser algo más que eso». És clar que allò que a la cançó és passió, amor impossible i desesperació, al poema no és sinó amistat, ofrena d’amor i lleialtat.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta quaranta-tresena edició dels patis poètics, hem buscat als versos de Mario Benedetti la il·lusió i la por d’estimar i la tàctica i l’estratègia per aconseguir la correspondència amorosa. No us quedeu sense tornar a llegir aquests dos famosos poemes d’un dels poetes predilectes del públic, tant per la seva franquesa idiomàtica com emocional: “Táctica y estrategia” i “Viceversa”.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
El 5 de novembre es va commemorar la mort del poeta Luis Cernuda. Des de llavors, el pati poètic ha volgut dedicar una de les sessions als seus poemes; però, per diverses raons, no havia estat possible fins a aquesta quaranta-dosena sessió, en la qual hem alimentat l’ànima amb els versos de dos dels seus poemes: “Donde habite el olvido” i “Te quiero”.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
Aquesta quaranta-unena sessió dels patis poètics volia retre homenatge, en una diada tan assenyalada, a la dona. És per això que vam voler recuperar, per la seva lectura i comentari, dos poemes de marcat caràcter reivindicatiu, amb els quals poder contribuir a l’empoderament social i sexual de les dones. Es tractava de “Y Dios me hizo mujer“, de Gioconda Belli, i “Si Dios fuera mujer“, de Mario Benedetti. A totes dues composicions la idea de feminitat es relaciona amb la de Déu.
Finalment, la sessió no va tenir lloc donat que l’acte reivindicatiu que es feia al pati, al qual estava convocat tot l’institut, va ocupar una gran part del nostre temps poètic. Malgrat tot, a la porta de la biblioteca on ens reunim, van quedar exposats els versos de Gioconda Belli.
El pati del Coll i Rodés som nosaltres, fins i tot quan és buit, quan la nostra presència no ocupa espai. En ell, mai no acabem d’esdevenir absència. Som, com diria Àngel González, ombres o llums fidels a l’extrem de nosaltres mateixos, que ni el vent arrabassa ni la pluja dissol ni el sol marceix ni la nit apaga.… Llegeix més»
El Servei de Mediació Escolar del nostre institut va engegar fa uns dies una campanya de sensibilització sobre l’assetjament escolar. Ara, ha arribat el moment de passar per les aules per explicar que, la setmana passada, van fer una mostra a les hores del pati… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta quarantena sessió dels patis poètics, hem buscat, en els versos del poeta i cantautor Luis Ramiro, la polaritat de les passions generada en una mateixa força magnètica: la que neix de la persona amada. Amor i odi barrejats confusament per desbordar l’ànima d’aquell que estima és el que trobem quan llegim “Como siempre quise odiarte“. Potser, es tracta del mateix procés amorós que s’anuncia com ineludible, ja des del títol mateix, a “Inevitable”.
[Imagen de S. Hermann & F. Richter en Pixabay]
