Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta trentena sessió, llegirem “Hora punta” i “Podría escribir”, els dos primers poemes del primer poemari de Sara Búho, titulat La ataraxia del corazón.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-novena sessió, llegirem “Ruido” i alguns altres poemes del llibre La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida, escrit per la jove poetessa Elvira Sastre.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-vuitena sessió, jugarem amb foc. El segon poemari de l’enigmàtica i mediàtica srtabebi du per títol, a través d’un enginyós joc de paraules tipogràfic, Indomable, però també inflamable. Tal com ens aclareix el subtítol, es tracta, metafòricament, del Diari d’una noia en flames. La selecció que llegirem, com ja va passar en el primer i llunyà primer pati poètic, serà de petits versos, tan escassos de síl·labes que gairebé no compten amb ritme; de fet, posseeixen clara vocació d’aforisme.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-setena sessió, llegirem dos poemes més de Francisco Díaz de Castro que són expressió d’un amor ja acabat, però no oblidat, és a dir, d’un amor nostàlgic. En el primer, “Contestador automàtic”, la presència de l’amada es dibuixa, o millor dit, es desdibuixa a partir de la seva veu. En el segon, “Primavera”, el to melancòlic que transmet la nostàlgia transforma el reclam vital de qui se sent viu i vol viure en allò que queda de qui no és mort i no vol morir.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-sisena sessió, llegirem dos poemes de Francisco Díaz de Castro que són expressió d’un amor ja acabat, però no oblidat, donat que el jazz i la nostàlgia l’obliguen a ser objecte líric del jo poètic. Tots dos poemes, a més, tenen en els seus respectius títols els referents musicals que inspiren els versos: “Dont explain (Billie Holliday)” y “Círculo (‘Ruby, my dear’: Thelonius Monk)”.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-sisena sessió, llegirem el conegudíssim poema dedicat per Rubén Darío a Margarita, una nena de 8 anys, filla de Louis Henri Debayle, amic del poeta que, a més, fou el metge que l’atengué al final dels seus dies. Fa ja més de cent anys que, a la paradisíaca Isla del Cardón, el príncep de les lletres castellanes va voler explicar un conte…
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-quatrena sessió, ens reunirem, com de costum, a la biblioteca de l’institut, i farem nostra la recent commemoració del Dia de la Biblioteca llegint el pregó escrit per Antonio Rodríguez Almodóvar, un pregó que va ser concebut no només com a homenatge a les biblioteques, sinó, a més, com a homenatge a l’escriptora Ana María Matute.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-tresena sessió llegirem dues versions del text “Música”, original de la Neus Gómez, alumna del nostre centre. A través del seu escrit, la Neus ens parlarà de l’emoció de sentir-nos vius. I ho farà, com ho va fer en el seu moment fray Luis de León: a través d’una sort de comunió amb la música.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-dosena sessió, segona del curs 2018/2019, llegirem dos textos que ens parlen del somriure; d’un somriure que s’agermana amb el sentiment amorós a través d’una certa coloratura nostàlgica. En els versos de “Arco iris”, de Mario Benedetti, el somriure femení esdevé essència vital totalitzadora; en els renglons de “Y la he vuelto a guardar”, de Gonzalo Montesierra, la recuperació d’un somriure tal vegada perdut significa el reencontre d’un antic amor.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-unena sessió, primera del curs 2018/2019, llegirem dos poemes que ens parlen del riure; del riure com a vehicle antonomàstic de l’alegria que s’agermana amb el sentiment amorós. En els versos de “Tu risa“, de Pablo Neruda, el riure de la dona amada esdevé essència vital totalitzadora; en els d’“Artritis metafísica”, d’Ángel González, el riure del mateix poeta no parla d’amor, sinó d’amors i és quelcom trist perquè el temps ha apagat la seva llum.
