El passat divendres, l’alumnat de Llatí de 4rt d’ESO i de Llatí i Grec de 1r i 2n de Batxillerat ens vam desplaçar fins a la Costa Brava per conèixer in situ les restes d’Empúries. Ens va fer un dia esplèndid i vam gaudir molt d’un dels jaciments grecoromans més importants de la Península.
El curs s’ acaba, però Roma és present in aeternum. Com a prova d’ això l’ alumnat de 4t d’ ESO ha realitzat de manera col·laborativa un museu virtual sobre restes arqueològiques romanes, que presumptament han aparegut a Sant Boi, ben a prop de les termes romanes actuals. Aquesta tasca és una mostra d’ activitat competencial, en què l’ alumnat ha d’ aplicar els sabers en un context real, encara que sigui simbòlic.
Cal remarcar que és un projecte de cloenda de curs que representa de manera palesa gran part de les competències i els continguts que l’ alumnat ha hagut d’ adquirir en la matèria de Llatí de quart d’ ESO. Molt bona feina! (Cliqueu a sobre de la foto per accedir a les presentacions.)
O tempora, o mores! És una fabulosa expressió per apreciar temps i costums passats romans. El nostre alumnat va poder gaudir in situ de les fabuloses ruïnes romanes de Barcino, ubicades al bell mig de la nostra ciutat, Barcelona.
A priori, una visita de tres hores podria resultar pesada, esgotadora, però la nostra guia va realitzar explicacions in extenso de les ruïnes arqueològiques transmetent-nos passió i entusiasme per a l’ antiguitat romana, fet que va ajudar a passar un matí extraordinari entre domus, temples i aqüeductes. Passejar pel cardo maximus, imaginar els thermopolia al fòrum, la flaire dels carrers de les tabernae…són experiències enriquidores que cal viure per mantenir el record in aeternum.
David Millan, professor de Llatí i Grec de l’ Institut Rafael Casanova
Sant Jordi! Festa i cultura catalana! El nostre alumnat de Grec ha volgut fer un homenatge a aquesta festivitat nostra mitjançant la mitologia grega, concretament, el mite del judici de Paris i la poma de la discòrdia. Ara bé, per lligar els personatges mitològics com Zeus, Afrodita, Paris, etc. amb Sant Jordi, han fet viatjar al futur Eris, divinitat de la discòrdia, per robar la flor, fruit de la sang vessada del drac.
No perdeu detall dels fabulosos dibuixos creats i digitalitzats per ells mateixos.
Esperem que gaudiu de l’ excel·lent feina realitzada! Tenim uns autèntics artistes al nostre centre!
Som a les acaballes de la 1a avaluació i l’ alumnat de Llatí de 4t d’ ESO ja comença a evolucionar socialment i econòmicament com a ciutadans romans. De moment ja han treballat la fonètica de la llengua llatina, el seu origen, han escrit oracions actuals amb llatinismes i han començat a realitzar breus i senzilles oracions. A més han conegut el context històric de la cultura llatina i han fet activitats de recerca mitològica, treballant, entre d’ altres, els mites d’ Eco i Narcís i d’ Orfeu i Eurídice.
També han realitzat diferents proves avaluatives de diverses dimensions, des de dictats en llatí fins a activitats tipus-test en format Socrative sobre història, cultura i civilització romana. En aquesta activitat de Socrative, l’ alumnat es va agrupar de forma totalment aleatòria i va treballar amb la modalitat de Space Race. Aquesta opció d’ aquesta plataforma educativa digital consisteix en fer avançar el coet segons les respostes encertades, tal i com podeu veure en aquesta foto:
En aquest cas, el grup guanyador va ser el del coet blau, integrat per les ciutadanes romanes María Bermúdez, Paula Parrilla i Claudia Illescas. Moltes felicitats!
En el global de la carrera política romana tenim millors posicionades a les següents ciutadanes: Nora Pasternak, Salma Alcalde, Claudia Illescas i Paula González. La Nora es mostra solvent i comença a ser reconeguda quan passeja pel fòrum romà. Segons el darrer cens publicat, acumula un total de 6620 sestercis. Les dones estan canviant la història antiga! Seguiu així!
Encara poden continuar creixent en aquesta avaluació amb les exposicions orals i altres activitats avaluatives programades de tots els àmbits de la cultura grecoromana: història, mitologia, civilització, art, llengua, etc.
Ad consulatum, discipuli!
David Millan, linguae latinae magister
El nostre centre educatiu és una institució involucrada tant en l’ ensenyament mitjançant les noves tecnologies com en activitats innovadores que motivin el nostre alumnat per aconseguir potenciar l’ ús de les TIC, el treball col·laboratiu i assolir amb solvència l’ adquisició de les competències bàsiques. Una mostra la tenim en el projecte ludificat del cursus honorum que estem portant a terme a classe de llatí de 4 d’ ESO. A continuació explicarem grosso modo (que no hi faltin els llatinismes) en què consisteix aquest projecte engrescador.
El cursus honorum és la carrera política dels romans. Representa que el nostre alumnat forma part de la ciutadania romana i ha de buscar-se un lloc entre les elits polítiques. Per esdevenir un personatge influent i aconseguir magistratures i /o càrrecs militars significatius, l’alumnat ha d’ anar superant les competències de cada dimensió treballada. I com supera el nostre grup-classe aquestes competències? Doncs, es treballa una gran quantitat d’ activitats innovadores i es fa un bon ús de les TIC, com per exemple, un passamots , un escape room, Socratives, Kahoots, videopoemes o videoraps, etc
A més, dintre d’ aquest projecte anual es treballen altres subprojectes per potenciar l’ expressió escrita (reportatges sobre qüestions de l’ antiguitat), la competència oral (debats sobre defensa arqueològica, sobre formes de govern, participació en una agència de viatges grecorromans, breus representacions teatrals), etc.
Entre aquests subprojectes podem destacar el Projecte Mercuri, on l’alumnat haurà de formar part d’ una agència de viatges especialitzada en viatges de contingut grecorromà. Per preparar el viatge desitjat per a una família curiosa, haurà d’ oferir un grapat d’ activitats, visites relacionades amb el món clàssic adaptant-se sempre a les exigències econòmiques de la família en qüestió. Aquest projecte proporciona a l’ alumnat una visió àmplia de l’ antiguitat, atès que haurà de preparar un dossier amb la informació més rellevant i contindrà elements lingüístics, culturals, mitològics, històrics, etc.
Considerem que la gamificació és una manera molt adient per aconseguir que l’ alumnat copsi idees, valors, conceptes, et cetera. En definitiva, tot allò que els faci evolucionar sia com a membres de la comunitat educativa, sia com a persones. És un modus operandi que representa d’ allò més bé la màxima horaciana Docere et delectare. Ensenyar, per tant, és important, però encara més si ho fas promovent el gaudi en l’ aprenentatge.
David Millan
Professor de Llatí i Grec de l’institut Rafael Casanova
