L’alumna Abril Vidiella Mallafrè obté el segon premi del Poetry Slam

Coordinació Web IGF13/06/23  

Abril Vidiella Mallafrè, estudiant de primer curs de Batxillerat d’Arts escèniques a l’institut Gabriel Ferrater de Reus, va obtenir el segon premi a la final del concurs de creació literària i d’interpretació escènica en llengua catalana Poetry Slam que va tenir lloc dissabte, 10 de juny de 2023, en el marc de la fira Epíleg i amb motiu de l’Any Xavier Amorós.

Tots els estudiants de primer curs de Batxillerat d’Arts escèniques i d’Arts plàstiques han participat aquest curs 2022-2023 en aquesta activitat que pretén actualitzar la tradició literària catalana mitjançant la creació de textos nous a partir de la tria d’un fragment de l’obra d’un autor pretèrit pres com a font d’intertextualitat. Vet aquí el text d’Abril Vidiella Mallafrè, a partir del decasíl·lab ‘I els ulls segueixen la ruta del sol’, de Xavier Amorós, al poema “Enyoro la terra”, dins Poemes 1959-1964, pàg. 22 (llegiu-lo, entre d’altres, aquí, en línia):

EN LA MEVA MENT

I els ulls segueixen la ruta del sol, 
l’únic que em queda, el cor el tinc de dol.
Potser ara estaria millor, si no em deixés vèncer tan ràpidament,
o potser estaria pitjor, ofegada en el meu interior, eternament.
Eternament, com en els bells relats,
però estaria en un relat trist, un relat pelat,
en aquells on el protagonista se sent atrapat,
ferit, asfixiat, penedit, malhumorat.
I els ulls segueixen la ruta dels ocells,
tan lliures que són, ho fan tot tan fàcil ells,
fins que cauen atemorits en mans dels humans,
i s’adonen de com els petits són devorats pels grans.
I els petits no poden fer res, no signifiquen res,
que els grans els capturen i els venen a pes;
que si es vol canviar res, es patirà l’endemà,
el món ja està fet, i així es quedarà.
I els ulls segueixen la ruta del sol, 
l’únic que em queda, el cor el tinc de dol.
Però no m’importa tot el que he perdut,
perquè també he guanyat, i m’he fet un escut.
Un escut que per sort em permet,
lliurement, ser qui soc, i per fi tinc set,
set de créixer i set de cridar
que tot és possible, que s’ha d’intentar.

Gabriel Ferrater ja va obrar d’aquesta mateixa manera quan va intitular el seu primer poemari Da nuces pueris (1960), que traduït al català de Reus vol dir “Dona nous als xiquets”. Va justificar-ho a l’important postfaci que en va escriure i és rellevant per tal com Ferrater hi desvela la poètica, és a dir, els principis ètics i estètics de la seva poesia: “No cal dir que la frase que dóna el títol d’aquest llibre la prenc sense cap referència a la circumstància que la motiva, dins l’epitalami de Catul. Jo l’entenc com un precepte ètic, i ho és altament, car es fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat”. (Llegiu-lo tot aquí)