VÍDEO TANCAMENT DE PROJECTE
02/03/21
Aquest setmana ha estat molt emocionant ja que a la fi hem finalitzat el nostre hotel d’insectes i l’hem col·locat al seu lloc. Ha estat un projecte molt engrescador i que ens ha portat per camins inesperats i molt enriquidors. Esperem que us agradi el resultat.
A inicis de setmana alguns Pinotxos hem portat més material i hem pogut acabar d’omplir els diferents apartats de l’hotel, tal i com haviem decidit.
Després vam decidir com fer un bonic cartell que anunciés a tothom que hem construït un hotel a la ciutat per a que es puguin instal·lar els insectes i aràcnids que no troben refugi o un lloc per posar els seus ous, resguardats d’un món urbà que no els és favorable. Aquest cartell, però, havia de s
er natural i sense pintures ni productes que espanti aquest tipus d’animalons. Finalment l’hem fet amb fang, tot i que sabem que quan plogui es pot anar desfent. L’hem considerat art efímer!
Un cop acabat el cartell, hem reprès la idea de protecció de l’hotel, en part perquè no caigui el material, en part perquè no molestin els insectes animals depredadors com ocells o gats. Ens fixem en l’hotel de l’institut i veiem que està protegit amb filferro i, com nosaltres no el podem manipular, demanem ajuda al Toni Tostado. Ell està encantat en ajudar-nos però necessita les mesures per tallar el filferro, així que mesurem la part que volem tapar.
Un cop li donem per escrit com ha de tallar, ens col·loca la protecció. Ara ja només ens toca instal·lar l’hotel i el Toni ens torn
a a ajudar amb aquesta tasca. Ens porta un carretó i nosaltres li indiquem on l’ha de posar exactament: al lloc tranquil i encarat al sud-est del pati gran. Ja l’hem enllestit!
Aquest dimarts la Ivet i la Toni faran una reunió per explicar-vos com ha anat tot el procés de desenvolupament d’aquest fantàstic projecte, així que connecteu-vos i no us ho perdeu!
Toootes les fotografies les teniu penjades al Drive.
Quan vàrem iniciar el mes de febrer, i vam explicar les diades importants a la fulla del calendari, ens vam alegrar molt de veure que el divendres 26 teníem una nova data per anar a la ludoteca! Des de llavors hem estat comptant els dies que faltaven amb moltíssima il.lusió.
La ludoteca és un espai de joc que ens encanta visitar i passar-hi un matí compartint joguines i explorant nous entorns. La botiga, la casa, l’espai dels metges, la petita perruqueria, els jocs de muntatge i construcció, el castell i la casa gran de fusta… tot ens agrada i ens delim per anar-hi un i altre ratet, fins que tot queda desendreçat i hem de recordar plegats on anava cada joguina. Després esmorzem al passadís des d’on divisem el pati que ja ens fa dentetes, amb un sorral carregat de sorra i muntanyetes, estructures per enfilar-nos, camions per arrossegar, pales i carretons per omplir fins a vessar, pilotes, saltadors…i alguna bicicleta sense rodetes que algun agosarat s’anima a provar!
El matí se’ns fa curt i de tornada aprofitem per aclarir alguns dubtes que hem tingut pel camí… hi ha qui diu que hem passat per davant d’un castell!, -Noooo, què és el campanar de l’església-, diuen d’altres!. Pel camí d’anada i tornada hem trobat cares conegudes i hem reconegut botigues i places, passant ben apropet de cases d’alguns Pinotxos que contents ens ho han explicat.
Veureu més fotografies a la carpeta Dia a dia/ Sortida ludoteca. No us les perdeu!
Aquesta setmana ens hem emocionat omplint l’Hotel amb els materials pensats perquè vinguin els insectes i els aràcnids. Abans però, hem tornat a demanar ajuda al Toni Tostado per fer forats a les capses plenes de fulles, on pensem que vindran marietes i papallones. Tot i que primerament vam deduir que teníem materials de sobres, hem observat com les nostres estimacions per omplir el moble no eren prou precises. Ens hem quedat curts de branques, pinyes i escorça, cosa que pensem solucionar amb la sortida matinal al bosc del proper dilluns, si el temps ens acompanya. Amb la previsió d’ampolles hem estat més encertats, ja que portant-ne quatre o cinc més (com deien els Pinotxos) ha estat suficient per omplir el calaix. Les ampolles ens serveixen per encabir-hi el cartró, i així protegir-lo de la pluja o la humitat, que tenim clar podria convertir-se en una pasta que no agradaria als animalons.
Tot plegat hem intentat explicar-ho als Patufets i Tabalugues a la nostra terrasseta, amb distàncies. Sobretot la part que els nostres companys ens han d’ajudar a respectar: les petites normes. Conèixer i estar d’acord amb l’espai on el col.locarem, i el més important: saber quina ha de ser l’actitud de respecte cap a aquesta nova zona que aviat estrenarem.
No us perdeu les altres fotografies del drive!
A les sessions de música relacionem el que es treballa a l’aula amb els sons, les melodies i les cançons. Després de conèixer el so de l’abella o la melodia del borinot, ens hem fixat en que tot sona. Hem comprovat com amb objectes molt diversos es pot fer música o construir instruments. Però el que més ens ha sorprès ha estat que el nostre cos és un instrument i podem realitzar una gran varietat de sons amb diferents parts del nostre cos.
En sessions anteriors, la Ivet i la Toni ens van posar una peça sonora en la que vam identificar vent, pluja, trons, etc… La nostra sorpresa va arribar quan vam veure com es produïen aquells sons, ja que no era la gravació d’una tempesta, sinó que eren uns nois i noies que feien els diferents sons. Ens va agradar molt aquesta idea i hem creat el nostre propi paisatge sonor, que podeu veure en el vídeo que us presentem a continuació:
Per tal de seguir aprenent d’aquesta tècnica, a més a més de seguir fent proves amb diferents objectes i amb el nostre cos, cada migdia quan arribem a l’aula seiem a la rotllana i tanquem els ulls. A l’ordinador de la classe sona un paisatge diferent cada dia i nosaltres, ben concentrats i concentrades, intentem esbrinar o imaginar què és el que hem sentit. Ja hem conegut com sona la ciutat, la selva, la platja, una granja, etc. Aquestes sessions, com hem d’estar tranquils i tranquil·les i atenent qualsevol so, amb els ulls tancats i les orelles ben obertes, també ens serveixen per relaxar-nos i començar la tarda de forma serena i molt concentrats i concentrades.
Més endavant intentarem crear un paisatge sonor diferent, no us el perdeu!
Aquesta setmana l’Aran ens ha portat una gran sorpresa: Una planta! Ens ha explicat que la seva mare, que té una botiga de plantes, ens la cedeix per seguir cultivant el nostre esperit artístic. A més a més, ens ha explicat quin tipus de planta és i com n’hem de tenir cura mentre estigui amb nosaltres. Però ens han sorgit alguns dubtes que la mare de l’Aran, com a experta, ens pot resoldre: “la part verda són les tiges, les fulles, o les flors?” “les puntes de la planta, perquè canvien de color, està florint?” L’Aran intentarà traslladar aquestes preguntes a casa.
A l’hora de reproduir la planta en les nostres creacions, el primer pas és parar atenció en la forma de la planta, la seva mida i composició per tal de iniciar la pintura. També ens hem de fixar en els colors i textures. Agafem un color base i pensem en com barrejar-lo amb d’altres colors per aconseguir les tonalitats que desitgem.
Per últim, després de reproduir la planta, deixem via lliure a la nostra part més creativa. On ens imaginem que podria estar la planta, on voldríem que hi fos? Llavors representem un entorn o una base imaginària.
Ens agrada descobrir la nostra part més artística i creadora, gaudint molt de la proposta d’aprenentatge d’art vertical.
Podeu veure al Drive com anirem penjant les fotografies de tots i totes les Pinotxos que anirem passant per aquesta proposta! No us ho perdeu.
Amb els habitacles decidits, preparats i estructurats ens adonem que ja ens cal fer la teulada. Decidim demanar ajuda a algun expert que treballi les fustes i la Júlia aviat ens comenta que el seu avi és un bon fuster. Així que ho comentem a la família i de seguida ens diuen que sí encantats!
L’avi Pepe ve un dia a veure la nostra estructura, pren mides i un parell de dies més tard la Júlia ens porta el croquis de la teulada que ha pensat fer-nos. Marquem amb cinta aïllant a la pissarra l’estructura de l’hotel, projectem el dibuix i ens l’expliquem observant que els números expliquen coses importants: les mesures que ha de tenir. Veiem que alguns estan repetits i ens preguntem per què, mentre anem deduint que els costats han de ser iguals. Observem que el 75 i el 57 no representen pas el mateix valor, tot i que alguns infants primerament diuen que és el mateix número perquè tots dos contenen un 5 i un 7. Mesurant amb una cinta mètrica ho entenem millor.
L’endemà l’avi fuster ja ens porta l’estrucura amb teulada i alguns volem dibuixar-la, veient també encuriosits que dins les fustes l’expert s’ha marcat números. Descobrim que els números en aquest cas li han servit pel muntatge i saber l’ordre de les fustes.
D’un expert a un altre! Ara és el torn que el Toni conserge ens ajudi a unir l’estructura que ja tenim amb la teulada i els costats. Com sempre ens hi ajuda ràpidament, veient que la nostra emoció és creixent perquè l’hotel d’insectes comença a prendre forma.
Aquestes estonetes les hem combinat amb el nou joc d’insectes, on ens cal buscar el nom de cada imatge i escriure’l al costat per practicar l’escriptura de les lletres. També tenim uns cartronets per associar el material que cal posar a l’hotel perquè vinguin uns o altres insectes o aràcnids.
Aprofitem per agrair l’ajuda de tots vosaltres perquè el nostre projecte avanci a bon ritme! Ja ens trobem a la recta final.
No us perdeu les fotografies del drive!
Aquests dies hem estat interpretant unes imatges, que ens van deixar els experts, que relacionen els materials que podem posar a l’Hotel amb el tipus d’insectes que vindran. Hem observat com els números ens expliquen coses i ens ajuden a fer aquestes relacions en moltes imatges gràfiques. Els Pinotxos ens hem organitzat, seguint els grups que vam fer per crear els nostres models, i hem anat pensant quins animalons vindrien a la creació de cada grup. Retallant i enganxant petits insectes hem fet més visual aquesta relació. Així ens hem adonat que si a l’Hotel definitiu hi posem fulles cal que estiguin en una capseta tancada, perquè hi vinguin les marietes i crisopes. Amb les pedres atraurem escarabats i hi ha qui assegura que també vindran aranyes!. Després d’aquesta feinada hem vist que era el moment de fer una votació i decidir els animals que prioritzem que vinguin, per posar un o altre material al nostre hotel. Així que ens hem tornat a arremangar per entendre altra vegada els números i el seu valor (quin és el més gran, el més petit, va abans de…).
I ara, amb els insectes una mica decidits ens disposem buscar els materials per la construcció definitiva!
Després d’ordenar les nostres idees mitjançant el mapa, ara toca organitzar la construcció del nostre hotel a partir d’una Ruta d’aprenentatge. Gràcies a aquesta tècnica podem establir l’ordre de passos que hem de seguir en la nostra tasca.
De forma molt visual hem establert entre tots i totes l’ordre de construcció, escrivint cadascuna de les accions que hem dut a terme i acompanyada d’una fotografia:
El següent pas és planificar un sostre, degut a que sabem que l’hotel ha d’estar protegit de les inclemències del temps però per a aquest pas potser necessitarem l’ajuda d’algun altre expert.
Encara ens queden alguns passos més en la nostra ruta d’aprenentatge però estem molt il·lusionats amb la cada vegada més propera finalització de la construcció del nostre hotel.
No us perdeu totes les fotografies que podeu veure al Drive!
Tenim un Hotel d’insectes que ens van regalar els experts de l’institut de Montbui. Ens ha servit durant força temps per donar-nos més pistes i idees per construir el nostre però ara pensem que dins la classe no hi fa res, els insectes no poden aprofitar-lo, i com que voldrem col.locar el que construïm nosaltres a l’escola aquest que ens han donat l’hem de cedir en algun espai de Vilanova del Camí. Per això ens decidim a fer una carta per demanar permís als que manen i tenim molt clar que són els de l’Ajuntament. El Julen ens explica que la seva mare hi treballa i que podem fer-li arribar a ella la carta i que la donarà als importants.
En petit grup, comencem a escriure petites paraules que creiem que han de sortir a la carta, tot allò que cal explicar (qui som i què volem) i per suposat un bon començament i final. Després és el moment d’unir les paraules per fer frases amb sentit, això no és pas fàcil, ens adonem que ens falten connectors i paraules que no hem escrit. Junts anem completant la carta perquè tingui sentit i ens puguin entendre. Ha estat una feinada però a finals de setmana ho hem aconseguit tenir enllestit. Ara ja la podem fer arribar a la mare del Julen!
Esperem amb impaciència la resposta de l’Ajuntament!