NOVES PROPOSTES D’APRENENTATGE

Aquestes dues darreres setmanes hem iniciat tres noves propostes d’aprenentatge. Sempre ens agrada descobrir noves activitats que ens sorprenen i activen la nostra curiositat i ganes d’experimentar i aprendre.

La primera proposta ha estat la de la taula d’experimentació, on ens hem trobat amb tot tipus de pasta, com la que mengem a casa, de diferents mides i colors. Aquesta proposta ens presenta el repte de classificar la pasta i ordenar-la. Per aconseguir el nostre objectiu, disposem d’estris de diferents tipus com embuts, coladors, culleres, gots, palanganes,… També tenim pots en els que podem llegir a què correspon cada pot, per tal de depositar-hi la pasta ja classificada: espirals, galets i macarrons. Ens encanta aquesta proposta perquè hem d’experimentar amb els estris per tal d’esbrinar com podem fer aquesta tria de mides de forma més senzilla i ràpida.

La següent proposta ha estat la de l’art vertical en la que, després de realitzar pintures d’insectes i plantes al natural, ara ens atrevim amb autoretrats. Hem aprés que un retrat és una pintura de la nostra cara i ens hem llançat a pintar-nos. Al cavallet hem disposat un foli en blanc i una fotografia nostra. Ens hem fixat en els detall, color de la pell, elements que composen el rostre, etc. Hem continuat també experimentant amb la barreja de colors i descobrint el resultat d’aquestes barreges. El resultat ha estat molt bo, però ara ens fixarem en els retrats dels companys i companyes i intentarem anar millorant les nostres creacions amb crítiques constructives, que ens ajudin a avançar i seguir creixent.

Per últim, hem trobat a l’aula un moble molt curiós. És un armari ple de miralls al seu interior! Estem provant de construir amb les peces de fusta dintre de l’armari de miralls i observem totes les perspectives de la nostra construcció, i com el moble ens ajuda a fer elaboracions de més qualitat. Aquesta proposta crida molt l’atenció, ja que obre la nostra mirada al món de la perspectiva.

Recordeu que podeu veure les nostres experiències al complert al Drive!

BICICLETES I PATINETS!

Aquesta setmana, a psico, hem practicat la nostra agilitat amb les bicicletes i patinets. Ben equipats i equipades amb el casc, hem arribat de bon matí amb moltes ganes de pedalar i lliscar per la pista. Abans de començar hem acordat algunes normes de respecte i circulació. Llavors hem explicat com els mestres havíem organitzat l’espai. Teníem dues zones, en una podíem circular lliurement però ben atents als altres conductors i a l’altre, més guiat, teníem un circuït amb algunes senyals de trànsit a respectar i fileres de cons, per aprendre a maniobrar tot fent ziga-zagues. Abans de començar el circuït l’hem resseguit tots junts caminant, sense les bicis i els patinets, per entendre bé el què se’ns demanava. Les cintes delimitaven zones que no es podien sobrepassar i els senyals més bàsics de trànsit també ja els coneixíem.

Ha estat un matí agradable sobre rodes i la primavera ens ha respectat l’aiguat que temíem per aquests dies!

Recordeu que podeu veure més fotografies al drive.

PISCINA DE DIARIS

Aquesta setmana, a l’estona de psico, hem gaudit jugant en una piscina especial en què l’aigua era representada per papers de diari. Els bancs la delimitaven, els matalassos reconfortaven les nostres caigudes i moviments i els papers de diari ens convidaven a rebregar, estripar, llençar… Ens hem emocionat imaginant que érem a l’aigua amb els nostres companys, mullant-nos i esquitxant als altres, saltant, arrossegant-nos, fent veure que lliscàvem nedant, fins a buidar completament la piscina imaginària d’aigua (els papers). Com sempre la recollida, gens senzilla, i la tornada a la calma de tot plegat, han estat essencials per poder tornar a l’aula dels Pinotxos tranquils i relaxats, amb bons somriures després de l’experiència.

Famílies, quines ganes tenim d’estiu i piscines!

                   

LA GENEROSITAT EN FORMA DE CONTES

La família de la Zoe ha estat guanyadora d’un concurs artístic de carnaval d’Igualada. El premi, un val regal per comprar llibres i contes, ens l’han volgut cedir a l’escola.

La Zoe ens ho ha explicat molt contenta i ens ha presentat uns meravellosos contes que les mestres han tingut l’oportunitat d’escollir, pensant en els nostres gustos. Tots i totes estem molts contents i agraïts per aquest acte de generositat de la família Beltran Ruiz. Evidentment hem tingut moltes ganes de començar a conèixer les històries que s’amaguen darrera d’aquests llibres.

Hem començat per conèixer l’argument d’ Etiquetes, un conte ple de simbologia en les seves imatges i contingut que ens ha fet reflexionar sobre el tracte i la visió que tenim de les altres persones. Poc a poc anirem coneixent cadascuna de les aventures amagades en aquests nous llibres que ja formen part de la nostra biblioteca.

Des d’aquí agraïm el gest de la Zoe i la seva família!

 

 

 

 

 

 

SORTIDA AL BOSC

El passat dilluns, sota un dia que s’iniciava assolellat i molt favorable, vam sortir al bosc proper de Can Titó.

Les sortides sempre les sentim especials i inoblidables, ja que ens permeten la convivència en espais més grans, plens d’estímuls interessants per seguir explorant i aprenent de tot allò que no hi cap dins l’edifici de l’escola. Engalanats amb els nostres fulards taronges enfilàvem el parc fluvial, perseguits pels Mitjans de la nostra escola, que també aprofitaven per gaudir d’una matinal a l’aire lliure.

Ens agrada jugar amb branques, fer fogueres, baixar de cul per tobogans imaginaris, sentir-nos micos per un dia entre imaginàries lianes, rebolcar-nos en catifes de fulles seques, posar-nos a prova en terrenys més irregulars, amb pujades i baixades, pedres, roques, terra humida… Després, cansats i assedegats, observar els colors dels camps, del paisatge, veure de lluny la silueta del nostre poble…

Hem fet una bona caminada!. I ja arribant encara ens queden forces per jugar una estona més i fer parada al parc. Això sí que és poder començar bé la setmana!

Recordeu que com sempre trobareu moltes més fotografies al drive.

LA RÀBIA SOTA CONTROL

Portem un temps parlant d’una temàtica comuna a l’hora del conte: La Ràbia. En un moment o altre tots la sentim, grans i petits, tot i que és clar, uns saben controlar-la més que altres. Notem com ens neix més o menys des del melic i va pujant panxa amunt, fins arribar al pit i llavors escopim males paraules, crits terribles, fins a transformar la nostra cara, la nostra persona.

Aquesta emoció en els contes adopta formes i expressions ben diverses que ens ajuden a distingir-la i a prendre més consciència de la força perillosa que suposa. Ens podem convertir en dracs, en volcans, podem escopir monstres… Però quines estratègies o solucions tenim per reduir-la? Això és el que estem treballant i practicant els Pinotxos en molts moments de cada setmana.

Primer de tot hem descobert que cal reconèixer-la identificar-la, notar-la i sentir-la, moment clau per començar a utilitzar alguna de les pràctiques: comptar lentament, respirar profundament deixant anar l’aire a poc a poc, recitar el Satanama acompanyant-lo del moviment de coordinació dels dits, pensar en alguna cosa que ens mantingui la ment ocupada, com ara recordar el nom de tots els companys de classe…

Relacionat amb tot aquest treball, hem inventat una coreografia que, cada dia després del pati, practiquem amb la mateixa música, ja que moltes vegades tornem enrabiats pel què ens ha passat i ens cal relaxar-nos per seguir treballant. Us deixem l’enllaç de la cançó perquè la pugueu utilitzar a casa. Us recomanem que la poseu i la practiqueu amb els vostres fills i filles, coincidint amb un moment semblant del dia,  per tal que els infants la integrin i reconeguin l’estona que la balleu com un hàbit més per anar treballant l’autocontrol.

TÍTOL PEL CONTE

Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.

Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:

-El Desmon s’enfada

-El Desmon destrossa el món

-Al Desmon li puja la ràbia

-Enfadar-se com una pedra

Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.

Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.

NOVA PROPOSTA A LA TAULA DE LLUM

La taula de llum és una de les propostes d’aprenentatge que més ens agrada i que sovint escollim per treballar la nostra capacitat de concentració i per desenvolupar la creativitat a l’hora de construir i experimentar amb la llum i els colors. Aquesta proposta ara va més enllà, ja que a més a més de construir, hem de dibuixar les nostres creacions o una part d’aquestes. No és un dibuix senzill, perquè hem de tenir en compte molts factors:

⇒ La forma de la composició

⇒ El número de peces

⇒ La forma de cadascuna de les peces

⇒ La distribució i l’ordre de cada element

És una nova manera de treballar, que ens fa enfrontar-nos a una tasca individual i complexa, en la que de forma autònoma ens plantegem com fer el dibuix. La Ivet i la Toni ens fan comentaris que ens ajuden a millorar i així animar-nos a tornar-ho a provar, fins que ens surt molt millor, amb més detall. Comencem a ser conscients de les formes geomètriques i ens fixem si els costats han de ser rectes, corbats, inclinats, etc. A través del dibuix i d’una proposta engrescadora, treballem la geometria i el disseny.

Després de finalitzar el nostre dibuix tècnic, podem tornar a la taula de llum i jugar i seguir experimentant, però aquesta vegada amb multitud de papers de molts colors i de diferents tipus.

Us animem a que mireu totes les fotografies del Drive!

EL POBLE I LES PERFORMANCE

El nostre conte passa en un poble semblant a Vilanova… Aquest poble és ple de cases distribuïdes en carrers, carreteres per on hi circulen cotxes i autobusos, un trenet, farmàcia i altres botigues, un hospital, dues escoles, un gran parc a prop del bosc i un riu que va a parar al mar. Ens agrada dibuixar tot això entre tots i totes. Ens divertim enganxant les nostres produccions i veient com creix i llueix després d’haver-ho pintat tot amb la delicadesa de les aquarel.les.

                                                                                 

Amb el poble ja definit i representat al nostre passadís, ens decidim a començar a interpretar dos escenaris pel nostre conte mitjançant l’expressió i el moviment: un terratrèmol i l’univers ple de pols i engrunes. Tot plegat deriva de la ràbia incontrolable que sent el nostre personatge i que acaba provocant fenòmens d’aquesta magnitud. Aprofitem l’estona de psico de la setmana per construir amb les escumes el poble i, mentre els habitants (nosaltres) hi passegem i hi juguem amb tranquil.litat, ens sorprèn el terratrèmol. Parlem de com deu ser això que es mogui el terra de cop i volta, la por i la inestabilitat del nostre cos i dels edificis que comencen a caure a prop nostre.

Divendres tarda l’aula de Tanits és lliure i podem aprofitar que l’han enfosquit per reproduir la foscor de l’univers que també volem representar. Les mestres ens porten una sorpresa: retallets de paper triturat que servirà per fer volar i imaginar-nos la pols de l’espai. Primerament ens relaxem estirats a terra mentre deixem que ens llencin al damunt les engrunes que brillen amb la llum ultravioleta. Després aprofitem per jugar-hi i fer-les volar nosaltres. La tarda en aquest espai màgic ens passa volant.

Haureu d’esperar un temps per veure’n els vídeos!

UNA HISTÒRIA PER SANT JORDI

Des de la comissió de biblioteca ens han proposat que cada classe expliqui un conte o història en un format original i engrescador, així que ens hem posat a treballar un pic hem finalitzat el nostre projecte d’aula anterior.

En primer lloc, hem pensat com ens agradaria explicar una història, quins elements necessitem i en quin format ens ve de gust explicar-la. Hem començat muntant un escenari amb peces de construcció que hem anat creant entre tots i totes, peça a peça. Després de donar nom a on volem que succeeixi la nostra narració, hem pensat els personatges. Aquest punt ens ha costat més, ja que les nostres vivències en donen encara poc repertori d’idees, però ens hem ajudat amb il·lustracions d’altres contes, amb imatges de diferents webs i visualitzant una història de la pàgina web Una mà de contes. Finalment hem decidit que el protagonista havia de ser un nen com nosaltres, degut a que ens és més proper i significatiu.

  

Un cop hem tingut la base del conte, hem encetat el nostre mapa d’idees per establir l’estructura de la història i els elements bàsics: Un lloc, uns personatges, un problema, un nus i un final que ens agradi a tots i totes. La nostra aventura es basarà en un dels nostre contes d’aula predilectes, però adaptat als i les Pinotxos, ja que volem endinsar-nos en la història i fer-la nostra, aportant les nostres pròpies solucions a la problemàtica del protagonista. No us volem revelar més detalls, ja que volem que el resultat final sigui tota una sorpresa!