EL CASTELL DE LA NOSTRA LLEGENDA

Toni Ruiz23/05/21  

Seguim endavant amb el projecte “La nostra llegenda en plastilina”, en el que hem decidit que no hi pot faltar un castell i la cova del drac. En primer lloc, hem pensat com podem construir el castell, amb quin material, quina forma ha de tenir i quina mida. Abans de veure cap representació de castells, hem donat idees de com ens l’imaginem. Ha sorgit la idea de fer-lo de plastilina, com els personatges, però de seguida hem vist que no era una bona idea, ja que necessitaríem massa plastilina i seria molt complicat d’elaborar. L’Aran ha proposat fer-lo de cartró, i ens ha semblat una idea genial! La Ivet i la Toni ens han mostrat un model de castell de cartró desmuntable i ens ha ajudat a entendre quina forma ha de tenir i com el podem construir. Hem decidit entre tots i totes els passos a seguir de la construcció del castell i ens hem posat a treballar.

Hem demanat a casa cartrons de mida gran i tres de nosaltres hem portat diferents tipus de capses. Hem comprovat quin era el més adequat per mida, ja que hi havien de cabre els personatges més alts, com la reina. També hem tingut en compte la forma del cartró, ja que havia de ser rectangular, tal i com ja havíem decidit. Un cop escollit, hem comprovat que pujant els costats de la capsa feia un rectangle perfecte, sense necessitat de dibuixar els diferents rectangles. Llavors, ens hem posat a decidir com donar-li forma de castell. Aquestes formes havies de ser semblants a les del castell que tenim a la classe i, després de rumiar molt, ha sorgit de la Júlia la idea de mesurar rectangles i la idea de l’Adriana de fer una sèrie de rectangles i forats per aconseguir el sostre de castell.

Un cop muntada la forma del castell, hem pensat com pintar-lo. Hem vist que a sobre del cartró no es pot pintar, així que la Ivet i la Toni ens han mostrat una tècnica per cobrir la superfície amb paper i cola. D’aquesta manera queda tota la construcció blanca i llesta per pintar.

El nostre castell ja comença a tenir forma, ara només ens falten els següents passos que us anirem explicant com van. Podeu seguir tot el procés al blog i a les fotografies del Drive!

LA COVA DEL DRAC

Ivet Dominguez22/05/21  

Aquesta setmana, amb el castell de la nostra llegenda ja força avançat, hem començat a pensar en com podem fer la cova pel drac.

La nostra primera idea era fer-la amb plastilina però llavors hem recordat que els objectes grans, amb aquest material, pesen massa i se’ns trenquen…és el que estem aprenent a la proposta de plastilina creativa. Per això hem començat a pensar en altres materials. Alguns Pinotxos proposen fer-la amb pedres, a la terrasseta podem provar-ho!  Parlem de les formes i tenim clar que la cova ha de tenir forma de Rainbow (arc de Sant Martí), això no serà pas fàcil! I pensant, pensant, recordem que els Tabalugues, quan ens van expllicar el seu “Món màgic de dracs”, també havien construït una cova. Així que decidim que dos representants de la nostra classe vagin a preguntar, als nostre veïns, amb quins materials van construir la seva cova de dracs.

Els Tabalugues ens expliquen que van fer servir canyes per fer la forma i que les van poder enganxar al terra de la terrasseta. També ens diuen que, per fer-ne la maqueta, primer van fer servir un material que tots tenim a  l’aula: el bamboutxi per construir. Permet certa flexibilitat per aconseguir la forma que volem però també cal força destresa i paciència. Llavors decidim incloure una proposta més a la classe de Pinotxos: fer la cova del drac amb el bamboutxi al terra de la rotllana. Fa dies que, en petits grups, provem i hem descobert coses importants com que, tenir una base perquè tot plegat se’ns aguanti és important i que, la part del sostre ha de ser ben lleugera, si volem que no cedeixi. Fent proves arribem també a la conclusió que si posem algunes peces com si fossin pilars, l’estructura queda més subjectada. Amb el drac a prop per veure i entendre les dimensions, anem fent i desfent.

Segur que, d’una manera o altre, ens en sortirem!

ELS GRANS TEMES ARRIBEN A L’AULA

Ivet Dominguez15/05/21  

Relacionat amb el projecte de l’Hotel d’insectes, que encara el tenim ben present, els Pinotxos estem aprenent un poema d’Eduardo Polo i Arnal Ballester, que es titula Cuando yo sea.

Tal i com fem sempre en la memorització de poemes, l’aprenem per estrofes fent un important treball de comprensió d’allò que les paraules ens volen dir. Així descobrim nou vocabulari i anem connectant idees tot enriquint el nostre repertori lingüístic. Aquest poema ens fa recordar, de manera divertida, les principals característiques d’insectes com el grill, la formiga i el centpeus i ens està agradant molt veure com els autors saben explicar-ho, amb aquest llenguatge tan bonic i especial.

En la darrera estrofa hem tingut un canvi sobtat d’emoció… I és que de manera molt subtil s’introdueix el tema de la mort. Molts Pinotxos al llegir-lo l’han sabut interpretar i així hem encetat una interessant conversa sobre la petita experiència que cadascú té, sobre aquest tema tan misteriós però tan natural com la mateixa vida. Alguns hem volgut explicar la mort propera d’alguns familiars, d’altres la mort de les mascotes… hi ha qui ha plorat i d’altres hem consolat, també qui a casa ha necessitat treure el tema i han tingut l’ocasió de compartir converses com aquestes amb els pares i mares.

Amb tot ens hem reconfortat parlant dels bons records dels que ja no hi són que sempre perduren.

Recordeu famílies que les grans preguntes sobre la vida és bo que els infants les facin a casa, amb vosaltres, i que no hi ha edat ni moment concret per parlar-ne, ja que dependrà de la necessitat que l’infant en tingui.

Aquí us deixem algunes fotografies del treball plàstic que n’hem fet, relacionant el títol del tema Cuando yo sea amb una idea futura: allò que ens agradaria ser quan siguem grans.

Tenim moltes més fotografies al drive!

WINNIE’S GARDEN

Ivet Dominguez08/05/21  

Aquests dies de primavera a English Time anem coneixent més a Winnie the witch i el seu inseparable Wilbur the cat. Ens fa jugar inventant conjurs estrambòtics per fer aparèixer personatges o elements del conte que desapareixen de la nostra magic box. Fa uns dies la bruixeta Winnie ens va explicar que era una enamorada dels gardens i que havia observat com els Massagrans n’havien construït un de nou a l’escola. Llavors ens va proposar que l’anéssim a veure i que cadascú de nosaltres dibuixéssim una flor per confegir entre tots the Winnie’s Garden. I aquesta és la proposta que estem fent i en som uns grans artistes!

Aquesta setmana a més, el Bruno ens ha sorprès portant tot un recull de contes de la Winnie que li van regalar per Sant Jordi, en concret The explorer collection. Tots ens hem emocionat i hem frisat per conèixer noves aventures però com que en són sis històries hem decidit escollir-ne una per explicar, fent votacions per posar-nos d’acord. In Space, The Broomstick ride, The Dinosaur day, The Pirate adventure, Under the sea and The Flying carpet… i sorpresa quan observem que tenim un empat de preferències! Així que decidim que arribarem a finals de curs explicant-ne un parell: Under the sea and The Dinosaur day.

Recordeu que trobareu més fotografies de tot el procés al drive.

MATÍ AL PARC

Toni Ruiz07/05/21  

Aquest matí hem realitzat una sortida ben divertida: hem anat al Parc del barri Bonavista!

Alguns de nosaltres ja el coneixíem però, per a la gran majoria, ha estat tota una descoberta. És un nou parc de la nostra ciutat que ens ha permès jugar i gaudir d’un matí ple d’aventures. Hem pogut trepar per una gran estructura i baixar per un tub, com veritables bombers i bomberes, o pel tobogan, si només hem volgut lliscar. També hem grimpat per una gran piràmide de cordes fins arribat a dalt de tot. Ha estat una oportunitat per superar les nostres pors i per posar a prova les nostres forces. També ens hem gronxat o, senzillament, hem corregut lliurement.

Després, quan la calor ha molestat una mica més, hem baixat a una petita zona de bosc on hem continuat jugant amb una temperatura més agradable. La veritat és que avui ha fet un veritable dia d’estiu! Allà hem trobat pinyes, pals i cargols, com si estiguéssim al mig del bosc, i ja sabeu que a nosaltres ens agrada molt la natura…

Us deixem un petit recull de fotografies però recordeu que les podreu veure totes al Drive.

PERSONATGES DE PLASTILINA

Toni Ruiz02/05/21  

El nou projecte va agafant forma i ja tenim molt clar que volem crear la nostra pròpia llegenda de Sant Jordi amb plastilina. Hem començat a elaborar els personatges, que prèviament hem escollit, i després d’investigar alguns que eren desconeguts per a nosaltres. Ens hem dividit per parelles i cada parella ha escollit quin personatge vol elaborar de forma conjunta, treballant en equip, com les formigues. A partir d’ara, hem de pensar de forma conjunta, hem de posar-nos d’acord per a prendre decisions i hem de fer un únic personatge entre dos. La veritat és que aquesta forma de treballar està funcionant força bé i ens està agradant molt.

Per tal de fer cada figura de plastilina, primer busquem un referent en imatges, en fotografia o en un llibre. Ens hem de fixar bé en cada detall, en les proporcions, en els colors, en les formes de cada part. És una feina que precisa de la nostra concentració i perseverança, ja que si no ens surt, ho tornem a provar. I si jo sol o sola no puc, tinc una parella que m’ajuda.

Els nostres personatges els estem fent sense fer barreges de colors, sinó que buscant el color adient per a cada detall, i després els apliquem vernís, per a donar-los consistència. Estem molt contents i contentes del resultat, així que seguirem treballant de valent per a aconseguir un gran resultat.

No us perdeu les fotografies del Drive ja que, poc a poc, anirem passant tots i totes per les taules de la plastilina!

TREBALL EN EQUIP: LES FORMIGUES

Ivet Dominguez30/04/21  

Fruit de la diada de Sant Jordi, fa dies que els Pinotxos volen mostrar als companys els contes i llibres que les famílies els vàreu regalar. De molts d’aquests contes en traiem idees interessants que ens connecten amb aspectes que treballem o hem treballat. Aquesta setmana, en les petites estones de relaxació i d’entrada a les 15h, hem escoltat música medieval acompanyada de fragments de lectura del llibre “Con calma” que ens ha mostrat la Zoe i que les mestres ens han llegit. Ens hem fixat en la manera de fer de les formigues, sempre tan atrafegades però sobretot unes de les millors treballadores en equip de la naturalesa. I és que cada formiga té un paper essencial per, entre totes, construir una única casa.

L’activitat, que anem treballant com a hàbit cada dia, ens fa centrar l’atenció en la lectura comprensiva: escolto, entenc, explico i connecto idees, fins a reflexionar que ens comportem de maneres organitzades i semblants als animals o si més no, hauríem d’anar aprenent-ne molt d’ells.

Seguidament practiquem tot això que hem llegit, escoltat i parlat. Ens organitzem en parelles amb l’objectiu de treballar per fer una producció conjunta. Haurem de parlar molt i posar-nos d’acord, tots dos som importants i hem d’aprendre a esforçar-nos.

 

 

 

CENTPEUS I NÚMEROS GRANS

Ivet Dominguez25/04/21  

Els Pinotxos seguim emocionats amb els insectes, aràcnids i petits animalons. A partir del Gran llibre de les cuques hem après que tots els petits animalons que no tenen ossos a dins del cos els podem anomenar cuques. I ara ja entenem perquè cal tractar-los amb cura i són tan fràgils. El mateix llibre ens dona informació concreta de molts dels animals que estem coneixent amb més profunditat. Aquesta setmana ha sigut el torn dels Centpeus i la proposta ha estat intentar dibuixar un centpeus. Com es poden fer tants peus? –El cent és molt gran però no és pas el número més gran -ens afirma un Pinotxo-. –El número més gran és l’infinit però no sé com es dibuixa-, –i el cent?– preguntem les mestres. Molts infants ens l’assenyalen dels referents numèrics que tenim a la rotllana. -Hi ha números que també són molt grans com el mil –, comenta un altre Pinotxo. –I com es representa el mil Pinotxos?-. Debatim sobre quant ceros ha de tenir el número mil o el deu mil. Això ens ajuda a entendre com es construeixen altres números, com el dos-cents, el tres-cents, el quatre-cents i ens atrevim fins i tot amb el dos mil, el tres mil i el quatre mil! – Jo conec un número més gran, el noranta-nou -. Afirma un company. – El noranta-nou és més petit perquè només té dos números -. Asseguren d’altres Pinotxos. Mentre conversem, anem reconduint fins veure que els números que tenen més xifres sempre són els més grans…

Aquesta conversa no té pas l’objectiu que els Pinotxos facin la relació de quantitat-número amb xifres tan elevades, sinó que és un primer contacte amb els números grans, que encara estan fora de l’abast de la seva comprensió, però que van sorgint en el nostre dia a dia.

Finalitzada la rotllana, dibuixem un centpeus de forma individual que després mostrem als companys del petit grup de treball. No és pas fàcil i,després de veure les propostes individuals, cada grup proposa maneres de fer un cent peus comú. Alguns opten per crear-ne un de nou fent-lo més llarg i anar fent potes…

Podreu anar veien més fotografies al llarg de la setmana vinent al Drive.

A LES BECEROLES D’UN NOU PROJECTE!

Ivet Dominguez24/04/21  

Fa dies que ens divertim coneixent els contes que cada aula de l’escola ha elaborat en motiu de la diada de Sant Jordi. Ens agrada conèixer noves formes de narrar històries i així descobrim com la creativitat és important per fer bons contes. De la mateixa manera, hem anat explicant diverses versions de la llegenda de Sant Jordi, ja sigui a partir dels contes que tenim a casa i hem portat, com observant creacions sorprenents que han fet d’altres escoles.

Coneixent una versió feta amb els personatges de plastilina, ha sorgit la proposta que ha engegat motors: –I si nosaltres també fem la nostra llegenda de Sant Jordi amb personatges de plastilina?-, ens ha deixat anar la Yassmin. Llavors comencem un llistat amb els personatges que creiem han de sortir: –La fornera-, ens diu l’Àlex ben convençut, –al meu conte hi surt però no sé què és!-. L’Aran explica que és la persona que fa el pa i que també hi poden haver forners homes. Seguim amb la llista: la gent del poble, fills i filles, homes i dones, la princesa, el cavaller, el drac i el seu cavall, també animals com el porc, la gallina, un gat, ovelles… –Falta algun personatge més?-, -sí!, torna a afegir l’Àlex convençut, –el terrissaire, que tampoc sé què és però surt al meu conte!-. –Deu ser la pista d’aterrisatge pels avions-, comenta algun pinotxo. –No pot ser perquè a la llegenda de Sant Jordi no hi surten avions…és una persona del poble però no sé què fa!-. –Potser és un dinosaure, ho sembla aquest nom!-, comenta un altre pinotxo. –No!-, insisteix l’Àlex, –Ha de ser una persona del poble perquè a la llegenda tampoc hi surten dinosaures!-.

Ja tenim feina a investigar…, que deu ser un terrissaire?

I això no és tot, a la llegenda també hi ha de sortir un castell i, posats a fer, el volem amb piscina!.

Famílies, pensem que aquest juny seguirà fent olor de Sant Jordi!

CONTE DE SANT JORDI DELS PINOTXOS

Toni Ruiz21/04/21  

TANCAT COM UNA PEDRA

Aquest conte és un recull de diferents activitats que hem dut a terme durant el trimestre i que els infants han pogut relacionar amb el desenvolupament de la nostra història. Els propis Pinotxos han decidit el títol i el guió del conte, que és el resultat d’una barreja de diferents contes que hem llegit a l’aula, de temàtiques tractades a l’escola i de converses de rotllana.

Esperem que el gaudiu en família, amb molt d’amor i amb la mirada il·lusionada d’un infant.

Podeu veure els contes de la resta de classes a cadascun dels seus blogs.