Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.

Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:

-El Desmon s’enfada

-El Desmon destrossa el món

-Al Desmon li puja la ràbia

-Enfadar-se com una pedra

Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.

Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.

La taula de llum és una de les propostes d’aprenentatge que més ens agrada i que sovint escollim per treballar la nostra capacitat de concentració i per desenvolupar la creativitat a l’hora de construir i experimentar amb la llum i els colors. Aquesta proposta ara va més enllà, ja que a més a més de construir, hem de dibuixar les nostres creacions o una part d’aquestes. No és un dibuix senzill, perquè hem de tenir en compte molts factors:

⇒ La forma de la composició

⇒ El número de peces

⇒ La forma de cadascuna de les peces

⇒ La distribució i l’ordre de cada element

És una nova manera de treballar, que ens fa enfrontar-nos a una tasca individual i complexa, en la que de forma autònoma ens plantegem com fer el dibuix. La Ivet i la Toni ens fan comentaris que ens ajuden a millorar i així animar-nos a tornar-ho a provar, fins que ens surt molt millor, amb més detall. Comencem a ser conscients de les formes geomètriques i ens fixem si els costats han de ser rectes, corbats, inclinats, etc. A través del dibuix i d’una proposta engrescadora, treballem la geometria i el disseny.

IMG_20210310_154423_opt

IMG_20210309_160227_opt

IMG_20210309_154502_opt

IMG_20210309_154357_opt

IMG_20210309_101150_opt

IMG_20210309_100410_opt

Després de finalitzar el nostre dibuix tècnic, podem tornar a la taula de llum i jugar i seguir experimentant, però aquesta vegada amb multitud de papers de molts colors i de diferents tipus.

Us animem a que mireu totes les fotografies del Drive!

El nostre conte passa en un poble semblant a Vilanova… Aquest poble és ple de cases distribuïdes en carrers, carreteres per on hi circulen cotxes i autobusos, un trenet, farmàcia i altres botigues, un hospital, dues escoles, un gran parc a prop del bosc i un riu que va a parar al mar. Ens agrada dibuixar tot això entre tots i totes. Ens divertim enganxant les nostres produccions i veient com creix i llueix després d’haver-ho pintat tot amb la delicadesa de les aquarel.les.

Amb el poble ja definit i representat al nostre passadís, ens decidim a començar a interpretar dos escenaris pel nostre conte mitjançant l’expressió i el moviment: un terratrèmol i l’univers ple de pols i engrunes. Tot plegat deriva de la ràbia incontrolable que sent el nostre personatge i que acaba provocant fenòmens d’aquesta magnitud. Aprofitem l’estona de psico de la setmana per construir amb les escumes el poble i, mentre els habitants (nosaltres) hi passegem i hi juguem amb tranquil.litat, ens sorprèn el terratrèmol. Parlem de com deu ser això que es mogui el terra de cop i volta, la por i la inestabilitat del nostre cos i dels edificis que comencen a caure a prop nostre.

Divendres tarda l’aula de Tanits és lliure i podem aprofitar que l’han enfosquit per reproduir la foscor de l’univers que també volem representar. Les mestres ens porten una sorpresa: retallets de paper triturat que servirà per fer volar i imaginar-nos la pols de l’espai. Primerament ens relaxem estirats a terra mentre deixem que ens llencin al damunt les engrunes que brillen amb la llum ultravioleta. Després aprofitem per jugar-hi i fer-les volar nosaltres. La tarda en aquest espai màgic ens passa volant.

Haureu d’esperar un temps per veure’n els vídeos!

Des de la comissió de biblioteca ens han proposat que cada classe expliqui un conte o història en un format original i engrescador, així que ens hem posat a treballar un pic hem finalitzat el nostre projecte d’aula anterior.

En primer lloc, hem pensat com ens agradaria explicar una història, quins elements necessitem i en quin format ens ve de gust explicar-la. Hem començat muntant un escenari amb peces de construcció que hem anat creant entre tots i totes, peça a peça. Després de donar nom a on volem que succeeixi la nostra narració, hem pensat els personatges. Aquest punt ens ha costat més, ja que les nostres vivències en donen encara poc repertori d’idees, però ens hem ajudat amb il·lustracions d’altres contes, amb imatges de diferents webs i visualitzant una història de la pàgina web Una mà de contes. Finalment hem decidit que el protagonista havia de ser un nen com nosaltres, degut a que ens és més proper i significatiu.

Un cop hem tingut la base del conte, hem encetat el nostre mapa d’idees per establir l’estructura de la història i els elements bàsics: Un lloc, uns personatges, un problema, un nus i un final que ens agradi a tots i totes. La nostra aventura es basarà en un dels nostre contes d’aula predilectes, però adaptat als i les Pinotxos, ja que volem endinsar-nos en la història i fer-la nostra, aportant les nostres pròpies solucions a la problemàtica del protagonista. No us volem revelar més detalls, ja que volem que el resultat final sigui tota una sorpresa!

Quan vàrem iniciar el mes de febrer, i vam explicar les diades importants a la fulla del calendari, ens vam alegrar molt de veure que el divendres 26 teníem una nova data per anar a la ludoteca! Des de llavors hem estat comptant els dies que faltaven amb moltíssima il.lusió.

La ludoteca és un espai de joc que ens encanta visitar i passar-hi un matí compartint joguines i explorant nous entorns. La botiga, la casa, l’espai dels metges, la petita perruqueria, els jocs de muntatge i construcció, el castell i la casa gran de fusta… tot ens agrada i ens delim per anar-hi un i altre ratet, fins que tot queda desendreçat i hem de recordar plegats on anava cada joguina. Després esmorzem al passadís des d’on divisem el pati que ja ens fa dentetes, amb un sorral carregat de sorra i muntanyetes, estructures per enfilar-nos, camions per arrossegar, pales i carretons per omplir fins a vessar, pilotes, saltadors…i alguna bicicleta sense rodetes que algun agosarat s’anima a provar!

El matí se’ns fa curt i de tornada aprofitem per aclarir alguns dubtes que hem tingut pel camí… hi ha qui diu que hem passat per davant d’un castell!, -Noooo, què és el campanar de l’església-, diuen d’altres!. Pel camí d’anada i tornada hem trobat cares conegudes i hem reconegut botigues i places, passant ben apropet de cases d’alguns Pinotxos que contents ens ho han explicat.

Veureu més fotografies a la carpeta Dia a dia/ Sortida ludoteca. No us les perdeu!

A les sessions de música relacionem el que es treballa a l’aula amb els sons, les melodies i les cançons. Després de conèixer el so de l’abella o la melodia del borinot, ens hem fixat en que tot sona. Hem comprovat com amb objectes molt diversos es pot fer música o construir instruments. Però el que més ens ha sorprès ha estat que el nostre cos és un instrument i podem realitzar una gran varietat de sons amb diferents parts del nostre cos.

En sessions anteriors, la Ivet i la Toni ens van posar una peça sonora en la que vam identificar vent, pluja, trons, etc… La nostra sorpresa va arribar quan vam veure com es produïen aquells sons, ja que no era la gravació d’una tempesta, sinó que eren uns nois i noies que feien els diferents sons. Ens va agradar molt aquesta idea i hem creat el nostre propi paisatge sonor, que podeu veure en el vídeo que us presentem a continuació:

Per tal de seguir aprenent d’aquesta tècnica, a més a més de seguir fent proves amb diferents objectes i amb el nostre cos, cada migdia quan arribem a l’aula seiem a la rotllana i tanquem els ulls. A l’ordinador de la classe sona un paisatge diferent cada dia i nosaltres, ben concentrats i concentrades, intentem esbrinar o imaginar què és el que hem sentit. Ja hem conegut com sona la ciutat, la selva, la platja, una granja, etc. Aquestes sessions, com hem d’estar tranquils i tranquil·les i atenent qualsevol so, amb els ulls tancats i les orelles ben obertes, també ens serveixen per relaxar-nos i començar la tarda de forma serena i molt concentrats i concentrades.

Més endavant intentarem crear un paisatge sonor diferent, no us el perdeu!