We discovered that we have a maple tree in the garden, which is the source of a delicious food… maple syrup! Have you tasted it?
We wanted to taste it but not by itself… It is very common to eat syrup together with pancakes so, it was time for us to learn how to cook pancakes.
What were the ingredients to cook pancakes? We watched a videoto get the information and we were surprised to see that, in England, there is the pancake day!
After watching the video and playing a game to recognise the vocabulary, it was time to get the recipe. It is very easy!
Reading a recipe in English is not very difficult because we can use the images and the similarities between English and Catalan words to understand the text, so we soon knew how to cook the pancakes. We were ready!
The pancakes were delicious and we had fun cooking them. Are you going to try the recipe at home?
As you know, after finding a dead bird in the garden, we learned about the important role decomposers play in the life cycle.
We listened to a story in English called “The soil in Jackie’s garden” and, while revising the vocabulary about the garden we already knew, we quickly realized how all the stages are connected and how important it is that the soil has nutrients too.
It was a simple and fun story that, with its repetitive format, helped acquire new vocabulary and structures. Watch the video and play the game to revise the vocabulary like we did!
“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, Albert Einstein.
Quan les Alícies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jardí, hem arribat a la conclusió que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la zona de jardí. Aquesta decisió provoca que hàgim de tornar a baixar al jardí i tornar a prendre una mesura important; la llargada del sorral.
Aquest cop, però, som més ràpids. Ara ja dominem la col·locació de la cinta mètrica, sabem ajudar-nos i llegir les mesures que apareixen. Ho tenim: la llargada del sorral és de 10 metres i 46 centímetres. Podem tornar a la classe.
La mesura de l’amplada ja la teníem d’aquella primera vegada que vam prendre mesures, la recuperem de la documentació de la llibreta i la compartim en veu alta: l’amplada del sorral és de 276 centímetres.
“I ara què hem de fer per saber els metres de fusta que necessitem per tancar el sorral?”, preguntem. I la resposta no es fa esperar, “Hem de sumar-ho tot!”, responen una majoria. Les Alícies ho veuen fàcil, i com ara estem engrescats i engrescades amb les sumes en aranya, ja imaginem emocionats aquesta suma de tres sumands. Però, atenció! Tenim dues mesures en centímetres i una en metres, “Podem sumar metres amb centímetres?”… la resposta sembla negativa, però dubtem, i posem un exemple: “Podem sumar patates amb cogombres?”… Ara sí, la resposta és clara, “NO!”.
Se’ns planteja una situació matemàtica complexa, passar de metres a centímetres, hem de transformar els 10 metres en centímetres per poder sumar totes les mesures. Comencem recordant aquell saber que ja havíem treballat: en un metre hi ha 100 centímetres. I busquem un material per poder representar aquesta equivalència, un material que ens ajuda a posar imatge a conceptes que a priori poden ser difícils de comprendre. Agafem els reglets de les centenes i anem representant metre a metre la conversió a centímetres. Alhora, anem sumant de 100 en 100. Aquest procés l’anem construint entre tots lentament, incidint en la comprensió i interpretació del que estem fent. Les mestres tenim clar que aquest aprenentatge és complex i que, segurament, caldrà buscar altres situacions en què calgui fer aquesta conversió per tal d’interioritzar aquest procés, però sempre hi ha una primera vegada i és aquesta que se’ns planteja. A més a més, sorgeix fruit de la necessitat, i això sempre és una oportunitat.
Finalment arribem al resultat: 10 metres són 1000 centímetres. Però abans juguem amb el llenguatge matemàtic, exagerem la vocalització de cada paraula per perdre la por als números grans… “DOOOOOS CENTS, TREEEEES CENTS, QUAAAAATRE CENTS”… En realitat, el nom dels números ja ens donen pistes de com s’escriuen… “CIIIIINC CENTS, SIIIIS CENTS, SEEEEET CENTS, VUUUUIIIIT CENTS, NOOOOUUUU CENTS”… I arribem al DEU CENTS! Però no, el DEU CENTS no existeix, podria dir-se així, però tenim una altra paraula, el MIL. I un cop tenim els metres transformats, afegim els centímetres de la llargada que ja teníem, 46. Finalment arribem a tota la mesura de la llargada: 1046cm.
Amb totes les mesures en centímetres podem passar, ara sí, a fer la suma en aranya de les tres mesures. Aquesta suma la fem junts a la pissarra, és la primera vegada que la fem amb tres sumands i són números grans. Aquest càlcul ens ajuda a parlar de la importància de ser endreçats i endreçades quan descomposem, així com quan fem les teranyines buscant les sumes fàcils entre nombres. De l’ordre dependrà l’èxit en el resultat, per tant, calma i atenció. De mica en mica anem desenvolupant-la fins a aconseguir el resultat final: 1598cm. Algunes Alícies veuen clarament els 15m i 98cm, i ens adonem que pràcticament això són 16 metres i ho arrodonim. Ara bé, si ens fixem en el nostre sorral, tenim dues files de llistons de fusta per tal de tenir certa alçada i que no s’escapi la fusta. “Necessitem el doble de fusta!”, responen alguns. I compartim què vol dir això del doble i com trobar-lo, finalment acordem que demanarem 32 metres de fusta per tancar el sorral. Aquest tancat el demanarem a Fustes Closa, una empresa que tenim a prop. Quant ens costarà?…
“El amor a todas las criaturas vivientes, es el más noble atributo del ser humano”, Charles Darwin.
Fa uns dies el Sergi va trobar un ocell mort al nostre jardí, es tractava d’un pardal. I com acostuma a passar últimament a la nostra classe, fem la demanda de poder mirar-lo amb la lupa binocular. A la classe i després d’observar-lo (qui volia, és clar!), parlem sobre què en podem fer ara amb el cos. El record de Juneda el tenim encara present, així que decidim baixar al jardí per enterrar-lo. Ara, l’ocell serà l’aliment d’altres éssers vius del nostre jardí. I així sorgeix una nova paraula a la nostra classe: els descomponedors.
La mateixa natura té mitjans per poder “reciclar” les restes orgàniques a través de la descomposició. Sense el paper dels descomponedors a la natura, les restes de les plantes mortes, les fulles dels arbres, els animals morts i els seus excrements s’acumularien arreu. Per tant, els descomponedors tenen una funció clau en el cicle de la matèria! Són “recicladors” de la matèria orgànica, descomponen el material de tal manera que els vegetals se’n poden alimentar. I així torna a començar el cicle.
Ves per on, dies més tard l’Amàlia i la Tasnim troben un descomponedor jugant al jardí: un cuc de terra! A la classe ens el mirem amb la lupa, però també busquem informació que ens ajudi a saber una mica més sobre aquest animal. Descobrim així que el seu cos està format per anells, que la seva pell és molt delicada i que respira a través d’ella, que no té potes, però tampoc ulls ni orelles… i que és un invertebrat. “Un què?”, se sorprenen moltes Alícies. Intentem esbrinar què pot voler dir aquesta paraula, fins que el Gabriel recorda què vol dir i ens ho comparteix, “és un animal que no té ossos”. Aquesta resposta no ens deixa indiferents, alguns pensen que sembla una mica increïble, d’altres no ho veuen tan estrany. El cuc de terra ens obre un tema més a la classe: la classificació dels animals.
“Un cap ben format sempre serà millor i preferible a un cap molt ple”, Michel de Montaigne.
Aquest curs les Alícies estem descobrint que vol dir això de descomposar números. La descomposició ens ajuda a comprendre el valor de cada dígit en relació amb el nombre sencer, és a dir, entendre que un 23 no està format per un 2 i un 3, sinó que ho està per un 20 i un 3.
Per tal de facilitar aquesta comprensió, hem fet ús de les regletes Cuisenaire. Como diu Constance Kamii, “aquest material ens permet fer una interpretació comprensiva d’allò que sovint hem de memoritzar per rutina i decret”. Però per poder-ho aconseguir, primer cal dedicar un temps a la manipulació, l’observació i el joc, per poder reconèixer i identificar cada color de les regletes amb el seu valor numèric. Després, és important que els infants puguin estar en contacte amb les regletes, que comparin, juguin, construeixin, ordenin… i que tibin d’elles quan volen entendre i representar problemes del nostre dia a dia. El nostre objectiu és aconseguir agilitat en la descomposició numèrica, mitjançant aquest treball estem desenvolupant estratègies de càlcul que podran utilitzar en les futures situacions matemàtiques que es puguin trobar.
Fa unes setmanes, veient que les Alícies van desenvolupant certa agilitat en l’ús de les regletes i la descomposició, i que van guanyant seguretat en la representació simbòlica, vam introduir la suma d’aranya que és l’estratègia que fem servir a l’escola quan volem sumar. Aquesta estratègia que per a nosaltres és prèvia a l’ús de l’algoritme en vertical, ens permet poder fer càlculs partint de la descomposició per continuar comprenent la quantitat o valor numèric darrere uns nombres que cada vegada van fent-se més grans.
Us deixem un vídeo que us pot ajudar a entendre aquesta estratègia de càlcul a casa i així poder acompanyar als vostres fills i filles en la seva pràctica.
“Reunir-se és el principi, seguir junts és avançar, treballar junts és l’èxit”, Henry Ford.
Després d’uns mesos documentant-nos sobre diversos aspectes importants sobre els arbres que tenim al jardí, però també sobre les plantes en general, comencem a pensar en els canvis que volem aconseguir en aquest espai que volem reconstruir.
Primerament, treballem de manera individual, cadascú de nosaltres imagina i pensa en elements i materials nous per poder afegir. Alguns d’ells els tenim clars, ja que han anat apareixent en moltes de les converses que hem mantingut al llarg d’aquest projecte. A més a més, la Cristina ens mostra fotografies de jardins diferents que ha trobat, alguns d’escoles i d’altres espais públics. Entre les nostres idees individuals i la nova inspiració, ens atrevim a dibuixar aquest jardí acabat. Quan el tenim acabat, el pengem al costat del primer dibuix que vam fer del jardí, un dibuix al natural en blanc i negre. Amb totes les nostres obres penjades, passegem per observar-les amb deteniment. Aquesta passejada no només ens serveix per compartir les noves idees de cadascú sinó que ens adonem de com hem millorat a l’hora de dibuixar! Ens sorprèn veure com som més detallistes i cuidem les formes, les proporcions i la ubicació dels elements; i ens anem felicitant discretament.
Més tard, ens hem trobat a la rotllana per prendre decisions importants. “Què volem al nostre jardí?”, hem deixat anar i, de mica en mica, moltes mans han volgut compartir tot el que pel cap bullia. Representar les nostres idees a través del dibuix i poder observar de manera visual les idees dels altres ens permet una comprensió més detallada. Aquest fet provoca que pràcticament totes les Alícies vulguin participar i aportar, i així creix i s’enriqueix el nostre projecte, però també així ens sentim partícips i responsables de la transformació que pretenem. A la pissarra digital hem anat fent una llista de totes les idees consensuades entre tots i totes, i després ho hem documentat a la llibreta. Per acabar de representar tots aquests canvis nous hem repartit una fotografia en blanc i negre del nostre jardí actual. Cada Alícia ha dibuixat i pintat cadascun dels nous elements i els ha enganxat sobre la fotografia en l’espai on se l’imagina.
I amb aquesta fotografia acabada, cadascú a distribuït sobre una cartolina els tres treballs visuals sobre el jardí que mostren la nostra evolució tant pel que fa al dibuix com a les idees.
“Todo consiste en practicar, observar y tener la debida paciencia. El progreso no tiene límites. Hay mucho que aprender”, Alex Raymond.
Gràcies a l’observació de l’Israa i la Tasnim, hem pogut posar-li nom a dos arbres més del nostre jardí. La pista per esbrinar-ho ha estat el fruit que vam recollir mesos enrere, la disàmara. Aquest fruit de forma peculiar, ha estat un dels materials més utilitzats al nostre sorral en estones de pati per jugar. Qui ens havia de dir que era un petit tresor, ja que a a més a més de guardar en l’interior les llavors d’un arbre, ens ajudaria a poder posar nom a dues espècies més del jardí, l’AURÓ!
Amb els Chrombooks hem volgut buscar més informació sobre aquest arbre per a emplenar una fitxa tècnica. Just quan buscàvem dades més concretes, hem descobert que hi ha moltes espècies diferents d’aquest arbre, però que les més comunes en la nostra zona són la d’auró blanc i la d’auró negre. “I quina espècie tenim al nostre jardí?”, ens hem preguntat. Per saber-ho no hem tingut més remei que buscar informació de totes dues per tal de saber les diferències entre l’una i l’altra.
Llegint amb atenció hem anat prenent nota per després compartir-ho en gran grup. Després de la nostra conversa acordem que la mida de les fulles i el color de l’escorça són les característiques que ens poden ajudar a diferenciar-los! Per una banda, mesurem les fulles que tenim al collage de la classe i comprovem que, les que tenim amb la mateixa forma, no són de la mateixa mida. Comencem a pensar que podríem tenir un auró de cada… però per acabar de comprovar-ho decidim baixar al jardí per mirar el color de les escorces. En la informació trobada ens explicava que les línies que dibuixen l’escorça així com el color són diferents. Ens prenem el nostre temps i observem amb atenció. Sobretot ens detenim en els talls de les branques i corroborem un cop més que, efectivament, en tenim un de cada! Al nostre jardí tenim un auró blanc i un auró negre!
Com a curiositat hem descobert també que, la fulla de la bandera del Canadà, és la fulla d’un auró, en aquest cas, d’auró roig, una altra espècie més a afegir a la llista!
“El arte no es lo que uno ve, sino lo que uno hace ver a los demás”, Edgar Degas.
Mesos enrere descobríem un nou arbre gràcies a unes fulles que vam trobar al passeig d’Igualada després d’un teatre. Aquelles fulles groguenques van cridar força la nostra atenció, la forma era ben especial! Semblaven un ventall. A l’escola vam poder posar-li nom a l’arbre gràcies als llibres de consulta que teníem a la classe. Bé, gràcies als llibres i a la nostra concentració i atenció en llegir! El nom de l’arbre també ens va sorprendre: GINKGO. Era una barreja entre màgic i estrany, inclús divertit.
Setmanes després, la Cristina ens va presentar una proposta artística nova a partir d’una fulla de Ginkgo. Aquesta proposta va sorgir després de descobrir i veure l’obra de l’artista castellanomanxega Noelia Medina, una il·lustradora a la que li agrada jugar amb objectes quotidians i transformar-los donant-los una altra vida.
Casualitats de la vida, la Noelia Medina va realitzar una sèrie d’il·lustracions a partir de fulles de Ginkgo, totes ben divertides i originals. Hem dedicat una estona a observar-les bé, inspirant-nos i motivant-nos per, seguint la seva tècnica, atrevir-nos a fer la nostra!
Aquest ha estat un treball interessant que ens ha permès deixar volar la imaginació. Primer ens hem mirat molt bé la fulla triada, l’hem observat per ambdós costats, posant especial atenció a la forma i als petits detalls. Sobre el paper l’hem col·locat en la posició adequada i l’hem enganxat amb delicadesa amb cola i pinzell. Després, mitjançant un llapis, hem continuat el dibuix creant un nou personatge i una nova escena que hem resseguit amb retolador negre. Abans de donar-la per finalitzada, li hem creat un marc i li hem posat nom. Les obres Ginkgo han estat tot un èxit!
El dimarts vam rebre la visita de la Cristina, la caporala de la policia local de Vilanova del camí, per realitzar una sessió d’educació cívica. Vam començar recordant la sessió del curs anterior i la conversa sobre la necessitat de protegir l’única vida que tenim quan anem pel carrer. Autoprotegir-nos és essencial, ens cuidem alhora que cuidem als altres.
Enguany l’agent Cristina ens porta un vídeo per engegar una nova conversa, com anem pel carrer i com travessem pel pas de vianants. La conducta dels protagonistes del vídeo podem analitzar-la ràpidament i coincidim que podrien millorar la seva actitud. Ara bé, què passa amb nosaltres? En el nostre dia a dia per Vilanova, actuem d’una manera semblant a la dels protagonistes de la història que acabem de veure?
De mica en mica anem compartim anècdotes i experiències que ens ajuden a situar-nos i a anar modificant els comportaments. Però ens centrem en el pas de vianants i la Cristina ens pregunta com pensem que s’han de creuar. Algunes Alícies, fent d’actors i actrius, simulen a la classe com s’ha de fer; però l’agent nega amb el cap, no acabem d’encertar-la!
Sortim al carrer i escoltem l’explicació, després passem a fer les pràctiques per aprendre a travessar correctament els pas de vianants. Realment, té lògica! Ara només caldrà posar-la en pràctica fins a interioritzar-la.
Gràcies caporala Cristina, seguirem autoprotegint-nos quan passegem pel carrer!
“Mesura el que es pugui mesurar; i el que no, fes-ho mesurable”, Galileo Galilei.
Una de les curiositats que teníem les Alícies era poder conèixer l’alçada dels arbres del nostre jardí. En una conversa el Sergi ens va compartir la seva idea; fer venir la brigada amb l’elevador i, un cop a dalt, deixar anar una cinta mètrica. D’entrada, ens semblava una idea raonable, però fer venir a la brigada i l’elevador per mesurar arbres potser no seria una prioritat i trigarien força a venir.
No sorgien altres idees, així que la Cristina ens va proposar “el mètode del llenyataire”. A partir d’una imatge vam haver d’entendre aquesta manera més rudimentària de mesurar l’alçada dels arbres. Vam fixar-nos en el dibuix principal, però també en els petits detalls de fletxes i línies amb lletres que ens indicaven com construir una eina que ens ajudaria amb l’objectiu que teníem entre mans. De mica en mica, entre tots i totes, vam anar descobrint com havíem de construir l’objecte i com utilitzar-lo al baixar al jardí.
El primer pas va ser trobar la meitat del pal que faríem servir com a principal suport. Aquest punt ja ens va portar el primer problema matemàtic: si el pal mesura 15 centímetres, quina és la meitat? Raonaments diversos van anar sorgint al voltant de la meitat, dels nombres parells i imparells… i vam anar animant-nos a fer les primeres conjectures sobre quin número podria ser la meitat del 15. La Mireia, que els dijous a la tarda està amb nosaltres, ens va proposar una manera ben simple però funcional de trobar la meitat a partir d’un full de paper. Després de dibuixar el pal sobre el paper, va retallar-lo i doblegar-lo per la meitat, amb un regle vam mesurar i vam aconseguir trobar els 7 centímetres i 5 mil·límetres. Vam aprofitar aquella mesurar per parlar de representacions numèriques i llenguatge matemàtic (el 7’5, el set i mig…). I amb la meitat trobada, cadascú va poder marcar en el seu pal aquesta mesura. Després, vam enganxar el segon pal en perpendicular just sobre la marca.
En la següent sessió, amb les eines acabades i preparades, vam recordar seguint la imatge del primer dia com fer-la servir per fer una bona interpretació posterior. Al pati, just al davant del nostre jardí, un grup va triar el xiprer per conèixer l’alçada i un altre grup l’auró blanc del costat. Amb l’eina a l’altura del nostre ull, vam anar acostant-nos o allunyant-nos de l’arbre fins a trobar els extrems del tronc i la capçada. Ajustada la mesura, i amb cintes mètriques, vam mesurar la distància que separa la nostra posició de la posició de l’arbre; aquesta distància serà igual a l’alçada de l’arbre, aproximadament.
Finalment, compartim les mesures trobades; el xiprer mesura al voltant de 8 metres i 30 centímetres, mentre que l’auró blanc mesura al voltant de 8 metres. Per acabar, també compartim perquè el mètode utilitzat deu dir-se del llenyataire i no ens costa gaire posar-nos d’acord, els llenyataires per aconseguir llenya han de talar arbres i necessiten calcular bé les alçades per saber per on fer el tall.
