“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.” — Jean Piaget

Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.

Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.

També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.

Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.

La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.

La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.

Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap.”
David Ausubel

Tal com ens va explicar la Marta, directora de l’escola, per fer l’exhibició de trial hem de demanar permís a l’ajuntament. L’Ajuntament de Vilanova ens ha demanat un mapa en el qual hem de marcar quina serà la localització proposada per l’exhibició. Quan vam anar al Parc Fluvial, vam trobar les roques i les muntanyetes que considerem perfectes perquè salti la Maria López amb la seva moto de trial.

La Toni ens ha presentat un mapa del Parc Fluvial i l’hem analitzat amb atenció. Hem buscat elements coneguts, com el riu, que hem descobert que es diu riu Anoia. Hem recordat que les roques estaven a un costat del riu. També hem reconegut la piscina d’estiu. Fent memòria, hem recordat que al costat de la piscina hi ha una construcció on anem a ballar amb el Jaume Barri quan celebrem Els Drets dels Infants. També hem reconegut les pistes de tenis i el camp de futbol, on juga alguns germans nostres.

Després de situar-nos al mapa, no ens ha costat gens trobar les roques del parc. Però hi ha dues fileres, així que hem fet novament memòria, estaven a l’inici del parc? Un cop localitzades, les hem marcat amb gomets, per veure-les fàcilment.

El mapa té noms per trobar les diferents construccions i elements del parc, però són lletres d’impremta, així que les tornem a escriure amb lletra de pal, les lletres que els Pinotxos coneixem.

Un cop finalitzada la nostra tasca, anem al despatx de la Marta per portar-li el mapa. Així li podrà enviar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i poder continuar organitzant la nostra exhibició de trial.

No us perdeu totes les fotografies al web de l’escola!

“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.”
Jean Piaget

La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!

Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.

Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.

A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.

Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.”
Albert Einstein

Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.

A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.

La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.

Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.

Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

“Tothom és diferent, i és precisament aquesta diferència la que fa possible l’aprenentatge compartit.”
Lev Vygotsky

Hem visionat a la pantalla un vídeo d’una exhibició de trial. Aquesta vegada, però, l’hem mirat amb els ulls d’uns organitzadors. Què hi ha muntat, com està muntat, on se situen els espectadors, on les motos…?

Hem pogut veure que els espectadors estan situats darrere d’una barrera de cinta entrellaçada a unes tanques. Hem pensat que aquesta barrera és per protegir els espectadors, perquè les motos no els facin mal. Hem decidit que la nostra exhibició també necessitarà unes tanques i cinta, així que ho anotem.

A l’exhibició del vídeo, han muntat un circuit amb blocs i obstacles, però nosaltres no necessitarem muntar un circuit, ja que les roques del Parc Fluvial estan molt ben col·locades.

Finalment , ens ha cridat molt l’atenció un senyor amb un micròfon. Aquest presentador, donava la benvinguda als espectadors i anava anunciant els i les motoristes participants de l’exhibició, segons sortien al circuit. Hem decidit que nosaltres també necessitem un micròfon. Volem presentar la nostra exhibició a tots i totes les assistents i donar-los la benvinguda. Però no tots voldrem parlar pel micròfon, això ho tenim clar, perquè alguns de nosaltres tenim vergonya i volem respectar-ho. Durant l’organització d’una exhibició hi ha moltes tasques diferents, que podrem repartir segons les nostres preferències i capacitats.

No us perdeu el fil del nostre projecte al web de l’escola!

“L’entorn és el tercer mestre: parla, provoca, acompanya i convida a l’aprenentatge.”
Loris Malaguzzi

La setmana passada vam anar a explorar el Parc Fluvial, on ens va recomanar l’Ajuntament de Vilanova que organitzem la nostra exhibició de trial.

Tenim les directrius molt clares, hem de buscar un lloc on hi hagi roques i muntanyes, perquè la Maria López pugui pujar, baixar i saltar. També hi ha d’haver una zona en la què nosaltres puguem fer d’espectadors i poder veure bé tot l’espectacle.

Durant el trajecte camí al parc, ja ens hem posat les ulleres d’exploradors i hem observat amb atenció. Però no ha estat fins a arribar al Parc Fluvial que ho hem vist clar. A l’entrada del parc hi ha una llarga filera de roques, que la Maria pot saltar. Una mica més endavant, aquesta mateixa filera de roques, està enfilada a unes muntanyetes, que anirien molt bé per pujar i baixar. A més a més, aquesta zona té un llarg camí en el qual ens podríem situar els espectadors.

Aquesta part del parc ens ha agradat molt, però també hem volgut anar a veure la zona del bosc dels tobogans, on la Maria va de vegades a entrenar. Allà hem comprovat que hi ha moltes muntanyes i muntanyetes, però no hem trobat cap roca ni obstacle per saltar ni tampoc un espai per nosaltres, per observar l’exhibició.

A partir d’ara, haurem d’esbrinar si a l’Ajuntament li sembla bé la ubicació que hem pensat o si no compleix les normatives o necessitats per fer l’exhibició.

Podeu seguir tot el procés al web de l’escola.

“A l’educació infantil, les matemàtiques s’han de viure amb el cos, les mans i la paraula.”
Constance Kamii

JA TENIM LA RESPOSTA!!!

Llegiu atentament, perquè després de molta feina i esforços, ja hem pogut respondre la pregunta que ens vam fer a inicis del nostre projecte d’aula.

Per començar, hem fet una gràfica de barres amb les dades del nostre pes, amb la tira numèrica del 0 al 27. Després, hem experimentat amb el pes de la moto, comptant 120 de moltes formes (amb els pius, dibuixant dotze fileres de 10 rodones, posant gomets, etc). A més a més, hem afegit els 120kg a la gràfica, amb la tira numèrica fins al 120. Hem pogut comprovar que la barra de la gràfica corresponent a la moto, és mooolt més llarga que les nostres barres.

Finalment, a una nova tira de 120 forats, hem anat afegint els nostres pesos, fins a cobrir tots els forats. Cada quantitat corresponent al nostre pes l’hem fet d’un color diferent, per comprovar així el resultat:

Una moto pesa com 7 Pinotxos!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escola!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escol

“Per aprendre números grans, primer cal poder-los veure amb les mans i entendre’ls amb el cor.”
— Maria Montessori

El pare de l’Aina ens va dir que la seva moto pesa 120 kg i la Maria López que la seva pesa 80 kg. Quin ball de números grans!

Hem estat investigant sobre unitats, desenes i centenes i ara ja sabem que una xifra de tres números (centena) és més gran que una xifra de dos números (desena). El que vol dir que la moto de la Maria pesa menys que la del Jonathan.

Però, quina quantitat és i com s’escriu cent vint quilos?

Vam començar fent hipòtesis de com es podia escriure, quin és aquest número:

Alguns de nosaltres pensàvem que senzillament eren una gran filera de números, ja que una moto deu pesar molt. D’altres, vam representar l’1, el 2 i el 0 en diferents ordres i quantitat. Alguns, fins i tot, vam considerar que s’escrivia amb moltes lletres. Ara, després de jugar amb els números i conèixer les centenes, sabem que s’escriu 120.

També ens hem volgut fer una idea de la quantitat que correspon a aquest número i hem comptat fins a 120. Quina feina hem tingut! Després, hem anat comptant pius de deu en deu, fins que hem arribat al número desitjat, i ficant-los a unes oueres. Finalment, hem provat de representar en paper la grafia i la quantitat, amb més o menys èxit, ja que encara som Pinotxos i el 120 és un número molt gran. Uns pocs, hem provat diferents estratègies, com dibuixar de cinc en cinc o de deu en deu, tal com els pius estan col·locats a les oueres. La majoria, hem dibuixat mooolts pius…

Comencem a entendre una mica més els números grans, ara hem de saber, quants Pinotxos pesa una moto!