La Randoseru i la dansa dels pescadors

Angelica Garzas27/02/26  

En el marc del Projecte del Japó, a l’aula de música dels Petits Prínceps hem començat a apropar-nos a la cultura japonesa des del cos, el símbol i l’experiència directa. En aquest moment del projecte, el treball s’ha centrat en dos eixos principals: la randoseru, la motxilla escolar tradicional japonesa, i una dansa d’inspiració ritual basada en les danses de pescadors.

La randoseru és la motxilla que, al Japó, s’acostuma a regalar als infants quan comencen l’escola primària. És una motxilla pensada per durar molts anys i simbolitza protecció, constància i el camí de l’aprenentatge. A partir d’aquest objecte tan carregat de significat, hem iniciat una sèrie d’improvisacions teatrals a l’aula.

En parelles, els infants han representat el moment de regalar la randoseru. Podia ser un avi, un pare, una mare o algú estimat qui feia el regal. Al principi, les improvisacions necessitaven modelatge i exemples, però a mesura que avançava la sessió, van anar apareixent escenes cada vegada més autònomes, delicades i plenes d’intenció. El treball teatral ha permès explorar el gest, l’emoció i el valor simbòlic d’un objecte quotidià dins d’una altra cultura.

Paral·lelament, hem començat a treballar una dansa inspirada en les danses tradicionals dels pescadors. Aquestes danses, lligades al treball col·lectiu i al ritme compartit, tenen un component clarament ritual. A l’aula, el moviment ha anat passant de l’exploració lliure a una estructura més definida, amb una introducció, passos clars i una intenció compartida.

La dansa dels pescadors ens ha permès connectar amb el pes del cos, la coordinació grupal i la idea de comunitat. No es tracta només d’aprendre uns passos, sinó d’entendre com el cos pot explicar una història vinculada al treball, a la natura i a la cooperació.

MIRANT ENDINS

Ivet Dominguez27/02/26  

“Qui mira cap enfora somia; qui mira cap endins, desperta.”

Carl Gustav Jung

En poc més d’un mes finalitzarà aquest segon trimestre i ens trobem davant d’una tasca clau del nostre procés d’aprenentatge: l’autoavaluació. Som a l’equador del curs, un moment privilegiat per aturar-nos, fer balanç i revisar el nostre compromís personal amb l’aprenentatge i amb la vida d’escola.

Aquests dies estem dedicant temps a una mirada ben endins. Ens preguntem què hem aconseguit, quines potencialitats hem descobert, quins avenços hem fet i, sobretot, en què necessitem concentrar la nostra energia i esforç per continuar creixent.

La cita de Carl Gustav Jung ens diu: “Qui mira cap enfora somia; qui mira cap endins, desperta”. Aquesta és precisament la intenció d’aquest procés: despertar consciència sobre el propi camí.

Des del punt de vista curricular, aquesta pràctica connecta directament amb el desenvolupament de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, així com amb la competència ciutadana, ja que implica responsabilitat, honestedat i capacitat d’autoregulació. Seguim treballant estratègies metacognitives: pensar sobre com aprenem, identificar dificultats, establir objectius realistes i planificar millores. L’autoavaluació no és només una eina de qualificació, sinó una oportunitat per formar persones autònomes, crítiques i constructives.

Aquest treball introspectiu requereix de temps i paciència. No sempre és fàcil reconèixer les pròpies fortaleses ni acceptar allò que ens costa més. Però és des de la humilitat i la transparència que podem avançar. En aquest sentit, ressona la idea atribuïda a Sòcrates: “Coneix-te a tu mateix.” A l’aula generem espais de confiança on, entre companys i companyes, compartim reflexions i ens ajudem a veure aspectes que potser sols no identificaríem. Aquest diàleg fomenta també la competència comunicativa i el respecte per la mirada de l’altre.

Enguany, a més, partim d’un treball previ molt significatiu: l’Ikigai, els nostres propòsits personals de curs. Inspirats en el concepte japonès d’Ikigai, al setembre cadascú va definir objectius del curs. Ara, amb aquell treball a les mans, revisem si estem seguint els passos que nosaltres mateixos vam dissenyar. Aquesta pràctica reforça la coherència entre intenció i acció, i dona sentit al nostre esforç quotidià.

Alguns alumnes tenen molt clar el seu procés; d’altres necessiten més acompanyament per posar paraules al que senten i viuen. Aquí l’escola i la família caminem plegades. El suport emocional que oferiu des de casa és fonamental per consolidar una autoestima sana i una actitud d’esforç sostingut. L’educació és una tasca compartida, on el diàleg i la confiança permeten que els infants construeixin una imatge ajustada i positiva d’ells mateixos.

Aquesta autoavaluació, doncs, va molt més enllà d’un document: és un exercici de creixement personal, de responsabilitat i d’autoconeixement. Contribueix a formar persones conscients, capaces de reflexionar sobre el seu camí i compromeses amb la seva pròpia millora. Un treball importantíssim que també ens hauríem d’aplicar els adults. Us animem a fer-ho!

ALLÀ ON NEIXEN LES IDEES

Ivet Dominguez12/02/26  

“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

AQUAREL.LES I HAIKÚS ENTRE IENS JAPONESOS

Ivet Dominguez01/02/26  

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.

LA BIBLIOTECA, EL NOSTRE PONT CAP AL JAPÓ

Ivet Dominguez28/01/26  

“Mai podràs tenir massa llibres”

Isaac Asimov

Amb la intenció de crear el nostre espectacle, i després d’iniciar una recerca personal sobre el Japó a partir d’una documentació inicial amb materials propers, el passat dijous ens vam apropar a la biblioteca de Can Papasseit. La Tamara, mare de la Valeria, ens havia comentat que hi trobaríem una experta i gran amant del país del sol naixent, que ens explicaria infinitat d’idees interessants i curiositats útils per al nostre projecte artístic.

I així va ser: la Carolina en sap un pou, del Japó, i ens va oferir una autèntica master class que ens va deixar bocabadats. Ens va parlar d’història, geografia, cultura, tradicions i curiositats diverses. A més, havia preparat un magnífic recull de llibres sobre el tema, que vam prendre en préstec per portar-los a l’escola, ansiosos de devorar-ne les pàgines i continuar aprenent-ne encara més.

Vam explicar-li la nostra idea de barrejar descobertes del país amb parts més fantàstiques del món imaginari i d’anime, tan present també en el folklore del país. Emocionats, vam decidir nomenar-la experta i consellera del nostre projecte artístic, sabent que a més hi entén una mica d’escriptura japonesa.

Des d’aquí agraïm aquest tipus de col.laboracions que afiancen lligams entre l’escola i d’altres espais educatius i culturals com la biblioteca.

DEL JAPÓ, MARIMOS I MATEMÀTIQUES

Ivet Dominguez18/01/26  

“La natura està escrita en llenguatge matemàtic”. Galileo Galilei

Abans de festes, Laura teacher tornava a sorprendre’ns amb un dels seus regalets especials: dues algues típiques del Japó anomenades Marimos. En podeu llegir l’article Discovering Marimos.

Llegint el text ens venen al cap moltes preguntes, però una ens crida especialment l’atenció: Si cada any un marimo creix aproximadament 5mm, quants anys deu tenir el nostre? Amb aquest enigma a resoldre, aquests dies hi hem estat pensant, i és que prendre la mesura d’una alga no és pas fàcil! Tenim clar que es tracta d’un cos esfèric però no té consistència fixe per poder-se mesurar amb certa precisió. I a banda d’aquestes dificultats, com caldria mesurar-la? Com es mesuren els cossos esfèrics?

Després d’indagar una bona estona el Badr ens ha donat una bona idea. Potser és millor construir un model semblant, amb algun altre material que ens permeti mesurar sense haver de patir per destrossar l’alga! I així ho hem fet… L’Aina ha comentat que la plastilina és un bon material modelable per fer-ho i vinga a modelar!

Primerament hem fet un treball d’aproximació, demanant que cadascú agafés només la plastilina que creia necessitar, per construir una esfera amb les proporcions d’un dels marimos que tenim. Fent les esferes algú ja tenia clar que s’havia ben passat! Hem aprofitat per repassar la idea circumferència (pla) esfera (volum).

Making our plasticine balls has generated a perfect opportunity to use some adjectives in the comparative and superlative form. We needed to compare all our plascticine marimos to find the most similar to the original and we felt secure enough to talk about it. We had a speaking frame to help us talk but we realized that we progressively didn’t need it… We can say “Lia’s marimo is smaller than our marimo”, “Valeria’s marimo is the same size as our marimo” with confidence! … Do you realize that we also practised the possessive forms?

Amb els models ja creats, se’ns obre una segona qüestió: com mesurarem l’esfera? Entre tots plegats hem recordat que fa un temps ja havia sortit la paraula diàmetre quan es tractava de mesurar circumferències. Hem observat que és la mesura que va d’un costat a l’altre o de dalt a baix de la circumferència. Per poder-ho fer, ens caldria tallar de manera fina i precisa l’esfera pel mig, obtenint llavors la part plana d’una circumferència. Però, la Jana té una altra idea… i si mesurem amb cinta mètrica flexible el contorn de la circumferència? Donaran el mateix les dues dades? En aquesta segona idea li hem posat nom: estem parlant del perímetre de la circumferència.

Doncs bé, ara tenim aquestes dues il.lusions per descobrir, comparar i comprovar. La setmana vinent farem les mesures oportunes i ja us en parlarem! Necessitarem estris i vindrem preparats.

A simple vista els marimos semblen unes simples boles verdes però ja veiem que hi amaguen tot un món de nombres i geometria. Entre la suavitat de les algues i la plastilina modelada, hem tornat a evidenciar que la natura és la base de la geometria i que cal estar atents als petits detalls, ja que acostumen a amagar grans enigmes.

LLAVORS… NÉIXER, CRÉIXER I MORIR

Ivet Dominguez16/01/26  

“Sense rituals, els moments de transició esdevenen ferides obertes.”
Arnold van Gennep (etnògraf, Els ritus de pas)

Aquest començament d’any, ja amb les piles carregades dels dies de festa, hem reprès la lectura del Petit Príncep, amb la paciència i el temps que requereix per pensar i descobrir que s’amaga darrere de cada paraula. Comença un any nou, el 2026, la vida no s’atura per molts de nosaltres. Han estat dies de trobades familiars, d’abraçades, de il.lusions i de somriures. Però aquest temps de descans també moltes vegades aporta notícies inesperades, gens bones, però que cal acollir i treballar-les perquè formen part de la vida de tots nosaltres. Parlem per exemple de les malalties, accidents i de la mort. Tampoc s’aturen en els dies de celebracions i festes.

Amb tota aquesta prèvia, llegint el nostre Petit Príncep, ens hem aturat en un fragment molt especial: “Les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se… Aleshores s’estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic”.

Aquest moment màgic de la germinació de la llavor, tot allò que existeix però no veiem a simple vista (en aquest cas perquè és sota terra), ens ha fet pensar en l’inici de la vida, el creixement de vegades molt lent però també en la mort dels éssers vius. Tot plegat apareix en una setmana en què sabem que una àvia propera és a prop de fer el traspàs; ens cal acompanyar les emocions d’una companya i la seva família. Ens ha semblat bonic fer un petit ritual a l’aula, pensant també en el complex repte de fer créixer un bonsai, fet que té a veure amb l’art oriental que anem tractant en el nostre projecte artístic. Sembla que tot va teixint-se a l’aula, va relacionant-se i enfortint els aprenentatges i la cultura del grup.

La Ivet fa dies que, d’una escapada, guardava un pack especial per fer créixer un llimoner. Esperava el moment i aquesta setmana l’ocasió s’ho mereixia. Així que després de parlar-ne, i de conèixer altres rituals que fem les persones en moments de tristesa, la Gisela acompanyada de la Marina ha fet l’honor de plantar les llavors de llimoner. Amb aquest petit gest tots hem volgut recordar l’inici de la vida, allò que passa i no es veu, les cures i condicions que ens calen per créixer però també la inevitable mort. Comencem a treballar el dol convertint-lo en memòria viva, arrelament i continuïtat. Un petit gest que sosté aquest moment d’emoció immensa. El què ens passa importa a tots i totes.

Ara tenim l’inici del què vol ser un llimoner. Encara no el veiem, però la seva torreta ens recorda que ens necessita per créixer i viure entre nosaltres. I si per sort, veiem néixer un branquilló seguirem pensant en el cicle de la vida i els moments que junts anem transitant.

DISCOVERING MARIMOS

Laura Lorenzo14/12/25  

“Adopt the pace of nature: her secret is patience”

Ralph Waldo Emerson

After learning about the art of Bonsai, the other day we discovered another plant that is a national treasure of Japan: marimos. 

When we arrived at the class we found a glass jar full of water and two little green balls floating in water. Suddenly, a lot of questions came to our mind: is it alive? is it a plant? Is it an animal? 

We would soon answer all our questions just by reading. We were presented with four texts that contained all the answers to the questions and we had only 5 minutes to read through them. This time limit forced us to put into practice comprehension strategies like skimming and making predictions that are key when we want to move from recognising words to fully comprehend a text. 

In pairs, we read the texts and we agreed that only two of them had the information that we needed. Then, in order to discover the marimos, we had to choose one text to read more carefully and we decided that the first text, with images and shorter text, was the best for our purpose. What text would you have chosen?

As you can see, it is a plant that requires indirect light and cool water that must be changed every fifteen days. To keep the round shape, it is important to roll it carefully on your hands every now and then.  

We were very surprised to see that marimos grow very slowly… only 5 mm per year just to reach the 30 cm that measure the biggest ones. This raised a lot of new questions… How old is our marimo?  How does it measure? 

Seeing a marimo grow, just like reading, is a beautiful slow process that it can not be rushed.

ALINEATS AMB EL TEMPS

Ivet Dominguez13/12/25  

“Amb ordre i temps es troba el secret de fer-ho tot, i de fer-ho bé”.

Pitàgores

A l’escola construïm línies del temps per comprendre i situar fets en un ordre lògic i entendre processos i aspectes com la successió, la durada i la simultaneïtat. Podem fer línies del temps sobre, fets històrics, col·lectius i socials, però també sobre la nostra vida personal. A més, elaborar una línia del temps, implica organitzar la informació, seleccionar i sintetitzar. Tot aquest procés ens ajuda a desenvolupar estratègies d’estudi i estructuració del coneixement. Com veieu les línies del temps són una gran eina didàctica.

Per començar-nos a familiaritzar amb aquest treball, aquest dies hem fet una primera línia del temps sobre la vida d’un personatge ja conegut per nosaltres: Yayoi Kusama. Hem escollit els moments més importants de la seva vida, els hem datat, i seguidament hem decidit fer unes icones-dibuix per representar cada fet important. El treball de documentació, recerca i selecció d’esdeveniments, per aquesta primera vegada, ja el teníem ben pactat i decidit. Cadascú ha partit d’una informació de base igual però segons les nostres idees i estil, s’ha vist el toc i personalitat de cada autor i autora.

On hem tingut més feina és en representar el pas del temps, és a dir, primerament veure els anys de diferència entre un i altre fet que calia dibuixar. Després, entendre la funció important del paper quadriculat per ser precisos i curosos en el moment de comptar on posàvem cada data, atorgant a cada quadradet el pas d’un any. Hem hagut de resoldre estratègies diverses, com per exemple on dibuixàvem cada icona quan les dates eren properes. Les solucions han estat diverses com diverses són les maneres de pensar i fer.

L’experiència ha estat un punt de partida de cara al segon trimestre, potser ens animarem a confegir línies dels temps personals, biogràfiques, o d’altres fets històrics que anem descobrint.

Amb tot llueixen i exemplifiquen, un cop més, com la matemàtica ens ajuda a interpretar, ordenar i representar la realitat i els temps viscuts.

BONSAI: SER ARBRE EN UNA TORRETA

Ivet Dominguez04/12/25  

“L’art del Bonsai és l’art d’imitar la bellesa de la natura”. 

Leo Corredera

El passat dilluns 1 de desembre, per la tarda, va venir a la classe el pare de la Marina a parlar-nos de bonsais. Ell n’és força expert i el necessitàvem pel nostre projecte d’aula artístic que vol inspirar-se en el Japó.

Va portar-nos molts estris i materials que es necessiten perquè els bonsais creixin, i també llibres que explicaven coses sobre aquests arbres que viuen dins d’una torreta. De fet aquest és el significat de la paraula Bonsai: arbre que viu en torreta.

També ens va explicar que tenen moltes necessitats en la cura: una terra especial, condicions de reg, manteniment de la forma… i una infinita paciència!.

Ens va parlar de l’inici d’aquesta afició, quan el seu fill gran, el Jordi, li va demanar al seu avi un bonsai i l’avi el va comprar. Llavors la família s’hi va començar a interessar.

Ens va donar també idees de com tenir un bonsai: el podem comprar, fer-lo a partir d’un esqueix d’un planta que ho permeti o agafar un petit arbre que comenci a néixer al bosc. Quan ens trobem en el punt de partida, l’inici del creixement el Leo ens va explicar que el podem anomenar Prebonsai.

També ens va parlar d’harmonia i bellesa, evidentment, aquesta última paraula, entesa des de cada cultura. Pels Orientals hi ha una estreta relació entre els bonsais i la proporció àuria és un tema molt interessant a descobrir, perquè el disseny del bonsai busca crear harmonia visual, i la proporció àuria és un patró natural d’harmonia present a moltes formes de la natura…

Aquesta idea ens va connectar amb el treball del curs passat sobre la geometria de la natura. Si som rigorosos, tal i com són els orientals, fins que l’arbret de la torreta no té la proporció àuria no és considerat bonsai.

Caldrà investigar més sobre aquesta proporció àuria! Les matemàtiques ens tornen a perseguir.

Gràcies Leo!

Si voleu mes imatges de la tarda, no dubteu en mirar les fotografies compartides del drive.