La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.

El objetivo del arte no es representar la apariencia externa de las cosas, sino su significado interior. 

Aristóteles

El currículum de primària incorpora el descobriment de la vida i el treball dels i les artistes, entenent-los com a referents culturals i humans que ens ajuden a comprendre millor les manifestacions artístiques, el procés de creació i el context social on es desenvolupen aquestes pràctiques creatives. És que és necessari ajudar els infants a construir una mirada crítica i plural sobre les manifestacions artístiques actuals i d’altres temps, de la nostra cultura i d’altres. Així, els nois i noies tenen models diversos per expressar idees, sentiments i emocions utilitzant creacions pròpies inspirades en els referents artístics treballats. Però a més, treballar al voltant de la biografia dels i les artistes ens permet descobrir altres professions vinculades a la creació i interpretació artística, de manera que obrim moltes possibilitats futures.

Però aquesta tasca és un pas, d’una proposta més àmplia, amb el que les Matildes treballem també una creació literària original i visualment bella. I és que cadascú dels nois i noies hauran d’inventar un conte on barrejaran la vida real de l’artista amb el que les seves obres li suggereixen. Aquesta doble mirada artística (la plàstica i la literària) serà ben present a la fira que volem organitzar, com a tancament del nostre projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”

De moment estem en aquest punt de la descoberta, treballant les biografies i coneixent les obres dels i les artistes.

Estimar-se a un mateix és el començament d’una història d’amor per tota la vida

Oscar Wilde

Durant unes quantes sessions hem estat treballant al voltant de la neurodiversitat, tot compartint creences, certeses i dubtes al voltant de la neurodivergència. D’aquestes converses n’ha sortit un coneixement més profund de nosaltres mateixos i de l’altre i ha estat de gran importància. En pocs mesos tindrem els peus posats a l’institut i és imperatiu conèixer les nostres fortaleses i debilitats per treballar-hi. 

Tot aquest treball corre paral·lel a les descobertes dels mons de Roald Dahl, on els personatges han estat construïts de manera impecable i sorprenent. Així que mentre parlàvem de la neurodiversitat hem estat construint microcontes i contes de somnis. En tots ells hi deixem una mica de la nostra essència. Però on més ens hi hem trencat el cap ha estat amb el tradicional autoretrat. Cada curs n’elaborem un, que després afegim a l’informe d’avaluació, i com sempre, amb aquesta tasca ens agafen cagarrines. No sé com tinc les celles? Jo no sé dibuixar! Tindrem un mirall, oi? No vull ensenyar les ulleres! …Tota la munió d’excuses que us pugueu imaginar davant d’un full en blanc, són poques. Fins que s’hi posen i veuen que se’n van sortint. I és que tots tenim un artista dins, només hi hem de creure. 

Hi ha d’haver Pablos Picasso, Marcs Chagall, Georgias O’Keeffe,  Remedios Varó,…. De tots els estils i per a tots els gustos.

I és que hi ha una cosa que uneix a tots els i les artistes: tots van començant sent infants!!!

La realitat són dos moments, el moment que es viu i el moment infinit en el qual es recorda.

Ida Vitale

Tenim la idea clara de com tancarem el projecte al voltant de Roald Dahl, i per això amb aquesta proposta que documentem encetem la descoberta de la importància de vestir un text. Per això he dissenyat una proposta que uneix diferents disciplines.

Amb el desig de compartir que treballar amb les matemàtiques va més enllà de veure números i operacions, i que són una construcció social, aquesta setmana hem viscut un moment de pel·lícula, amb aplaudiments i tot, on hem les hem barrejat amb la literatura, l’art plàstic i el coneixement del medi.

Vam començar la proposta explicant que treballaríem al voltant d’un text poètic que a més de servir-nos com a model literari, també ens connectava amb el projecte de comunitat i amb les matemàtiques. El text en qüestió es diu “El Infinito”, de Giacomo Leopardi. Per presentar-lo en vam llegir, amb l’ajuda de l’Ian, la versió en italià, i la castellana.

Però, igual que fem quan veiem una pel·lícula o llegim un llibre, primer fem hipòtesis al voltant del seu títol. Així, vam arrencar amb una pregunta clau: què en sabem de l’infinit? D’aquí el Julen ens va recordar la famosa frase de Buzz Lightyear: “hasta el infinito y más allá”.

Va sorgir una conversa informal on sorgien molts exemples més o menys divertits, però apreciats i compartits, fins que vaig dibuixar una línia a la pissarra i els vaig demanar que intentessin definir-me el què veien. Va ser la Lucía qui va tenir una revelació que va provocar aplaudiments. Amb una gran fermesa va dir: és un munt de punts infinits. Això mateix, una suma contínua i  infinita de punts. I en aquest moment els hi vaig demanar que recordessin el què havíem dit sobre els punts ja que ho treballaríem ben aviat.

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminato
Spazio di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
Io nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e ‘l suon di lei. Così tra questa
Infinità s’annega il pensier mio:
E ‘l naufragar m’è dolce in questo mare.

Després de treballar el vocabulari i el sentit del poema, i d’haver imaginat i compartit el paisatge i les emocions transmeses, va començar el treball de construcció d’un collage, amb el conjunt d’imatges que havíem estat recollint de revistes (sense saber-ne quin seria l’objectiu, només sent inspiradores). I és aquí on estem ara, en aquest procés de construcció d’una forma d’il·lustració d’un text basada en la tècnica del collage on es barregen diferents elements sobre una superfície plana, per crear una obra unificada.

Treballar el collage i la poesia és una combinació molt interessant a l’escola ja que són com les dues cares d’una moneda. La poesia treballa amb paraules, fa metàfores, retalla frases del món, i genera nous significats. El collage treballa amb imatges, fa associacions visuals, retalla imatges del món, i també genera nous significats. Les dues propostes ens permeten mirar el món amb llenguatges diferents, i això també ens lliga moltíssim amb la mirada neurodiversa i inclusiva que tenim a l’aula.