Aquest dilluns per la tarda hem rebut la col.laboració de l’Ainara, exalumna i germana de l’Aroa. Totes dues ens han preparat una tarda plena de ciència i experiments que ens ha fet pensar, provar, formular hipòtesis, comprovar… Hem treballat aspectes relacionats amb els canvis d’estat de la matèria, el pas de líquid a sòlid, l’absorció i la dispersió de materials i d’altres qualitats que tenen l’explicació en la física i la química. Amb tot, l’Ainara ens recordava que sempre és interessant saber i pensar en el per què dels fenòmens, provar de donar resposta i obrir nous camps de sabers i d’investigació.

El dijous tarda també hem comptat amb la participació de la Iris, la Gemma (mare) i la Laia (cosina i exalumna). Elles ens han proposat novament fer ciència a partir de la cuina, fent un Sushi d’Oreo. Hem transformat l’ingredient principal aixafant, triturant i l’hem mesclat per acabar aconseguint fer noves textures, semblants a la terra, la neu… Hem enrotllat les matèries a l’estil que es fa el sushi i per últim hem congelat el resultat, per aconseguir més compactació i solidesa i poder tallar en petites porcions.

Sempre ens agrada veure l’aprenentatge que hi ha al darrera d’activitats que podem fer en el nostre dia a dia, de forma natural, a casa i a l’escola. Ara ja tenim nous motius per animar-nos i mostrar aquestes experiències, tot sorprenent als de casa.

Fa dies que parlem de la relació entre la ciència i la cuina. Hem descobert que a les cuines de casa hi tenim grans laboratoris, on experimentem processos científics que de vegades serien difícils d’explicar.

Per parlar de tot plegat, hem rebut la visita especial d’en Pere Castells, investigador i científic que ha impulsat el reconegut  Science & World Congress.

Ell ens ha parlat dels colors dels aliments naturals i de com els àcids poden transformar-los. Hem tornat a experimentar amb col lombarda, llimona (àcid cítric), vinagre (acètic), clara d’ou… i ens ha insistit en la importància de buscar sempre el per què d’allò que provem i passa.

Ens ha portat cacao, un dels components de la xocolata. Han tornat a sorgir els tants per cent en parlar-nos de les diferents xocolates que podem comprar, depenent de la quantiat de cacao que porten.

En fi, una tarda sense màgia (com ell ens deia), amb molta ciència a la recerca d’entendre millor el món!

Aquest dilluns hem tingut la sort de rebre el Cristian, pare de la Luz, a l’aula per explicar-nos coses molt interessants relacionades amb la seva professió (cuiner) i la ciència. Ens ha proposat cuinar fregit el “plátano macho” i muntar les clares per fer “merengue”, dues receptes típiques del seu lloc d’origen.

Com a expert, ens ha explicat molt bé que a la cuina es produeixen fenòmens químics i físics molt interessants. Per exemple, quan fregim el plàtan “macho”, que cru no és comestible, és important tenir l’oli a una temperatura elevada perquè només torri i dauri l’aliment per fora. El canviem d’estat i llavors adquireix un gust semblant a la patata fregida.

En el cas de les clares d’ou, amb una batedora en podem modificar l’estat: de líquid passem a un estat més escumós, que no cau i adquireix consistència. Així elaborem el merengue que amb una mica de sucre i colorant alimentari després tastem plegats.

També hem parlat de receptes i quantitats i d’aquí la necessitat de les unitats de mesura, creades per unificar i parlar en un mateix llenguatge quan cal ser una mica rigorosos.

Seguim descobrint bones idees per la nostra fira d’experiments!

La mare de la Ranya i del Zakaria aquesta setmana ens han vingut a ensenyar com fan el pa a casa seva. Com ja sabeu, les famílies sou benvingudes a compartir experiències que tinguin a veure amb els canvis i la transformació, relacionant l’activitat amb el projecte d’aula Fira d’experiments.

Hem pogut veure com, tot i que ens han portat la recepta, elles tenen molt integrada la manera de com fer-ho, les mesures i els petits trucs, amassant de manera artesana, perquè els surti perfecte. Però és cert que si nosaltres l’haguéssim de tornar a fer sols necessitaríem de la seva recepta. D’aquí ha començat a sorgir la noció de quantitat que ens cal de cada ingredient, relacionada amb el pes, cosa que ens portarà a parlar de la importància de les mesures. També ens ha agradat saber que cada cultura utilitza els seus estris a la cuina, descobrint i pastant en el bol de fang o fusta que utilitzen per fer la massa.

El dimarts per esmorzar tots hem menjat el pa marroquí acompanyat de xocolata!

Aquest divendres hem visitat l’espai d’Ecomercaderet al Saió, de Santa Margarida de Montbui. Hem sortit de bon matí de l’escola direcció la zona del Rec d’Igualada, fins arribar al barri de Montbui. Veient la Tossa a mà esquerra, hem enfilat un caminet passant per bosc i diferents masies, trobant algun espai per parar a esmorzar, fins arribar a una petita riera que hem creuat. Llavors ja teníem Can Mercaderet a tocar. Ha estat una caminada d’uns 8 o 9 km que hem fet emocionats xerrant i tastant ja una mica el temps de tardor.

A l’arribar ens ha rebut l’Adrià, que n’és el cap i hi treballa d’agricultor, i ens ha explicat tot el què hi fan a Ecomercaderet. Hem pogut experimentar provant de fer mantega, amb la llet munyida d’aquell matí, i hem observat maneres diverses de quallar la llet per fer mató: amb llimona, amb branca de figuera i amb herba col. Seguidament ens ha explicat moltes idees que tenen a veure amb ciència i agricultura. Actualment acullen diversos experiments, un per exemple de la Universitat de Barcelona que vol investigar com fer créixer millor la palla. En aquest cas, en un mateix camp estan provant de plantar el blat juntament amb una lleguminosa, que té la capacitat d’absorvir molt nitrògen, cosa que ajudarà a millorar-ne aquest creixement.

Hem parlat també de les varietats d’un mateix producte (veient carbasses de tota mena), els creuaments entre plantes per aconseguir noves fruites o verdures, les necessitats per conservar o fer créixer les llavors… descobrint que existeixen els bancs de llavors i que fins hi tot n’hi ha un a nivell mundial, amb mostres provinents de tot el món, en una illa de Noruega, a l’Àrtic.

Hem parlat de la importància de recuperar plantes oblidades, moltes gairebé extingides, les seves funcions i usos en les cadenes tròfiques i la importància de tots els éssers vius per l’equilibri, especialment del món dels fongs, per tot allò que fan sota terra, en benefici de la vida. L’Adrià també ens ha explicat que una de les claus per adaptar-nos al canvi climàtic és treballar bé els sòls, nodrir-los amb matèria orgànica perquè siguin ben fèrtils.

Després de totes les experiències i converses, de veure els horts i les eines del camp, hem anat a l’espai de les vaques. Hem vist el femer, n’hem entès la importància per l’agricultura i hem anat camp amunt per veure i donar menjar a les vaques, que pasturaven entre nosaltres.

Quina sort poder dinar i jugar una estoneta en aquest escenari de luxe!