El nostre grup està ben decidit a construir un tres en ratlla pel pati però, què és en realitat un tres en ratlla?

La setmana passada ens vam posar per parelles i, els que sabem jugar més al tres en ratlla, vam ensenyar i practicar amb la nostra parella aquest conegut joc tradicional. L’objectiu principal del joc no era guanyar, sinó entendre el seu funcionament, normes, estratègies,… Poc a poc, vam anar veient com a cada jugada milloràvem més el nostre joc i enteníem una mica més el seu funcionament.

Aquesta setmana ens hem plantejat on volem el nostre joc, a quina part del pati. El volem vertical, horitzontal, a la sorra, a les parets, pla, amb volum, amb peces,…? Per tal de situar-nos, hem sortit al pati de la Comunitat de petits i hem observat l’espai amb mirada de dissenyadors i dissenyadores.

Després, hem dibuixat com ens imaginem el tres en ratlla ubicat al pati i hem compartit els nostres dissenys a l’aula. Per realitzar el nostre disseny, hem sortit al pati i poder dibuixar així al natural, amb els elements del pati com a models.

Ara tocarà decidir quin és l’estil de joc que volem, quin és el disseny més adequat i la ubicació i mesures adients de la nostra construcció, per tal que tots i totes en puguem gaudir plenament.

No us oblideu de veure totes les fotografies a la Web de l’escola.

A l’inici del nostre projecte teníem el dubte si volíem un tres, quatre o sis en ratlla, però ara ja sabem que el nombre de forats del joc no li dona nom, ja que el joc que ens van portar el Circ de Jocs tenia set forats horitzontals i sis verticals. Aquesta setmana l’Adrià ens ha portat un altre joc i l’hem comparat amb el que va portar l’Alguer. Tenen exactament els mateixos forats que el del Circ de Jocs i a les dues capses posa que es diuen Connecta 4. Deduïm, doncs, que no és el mateix joc que un tres en ratlla, ja que les regles són diferents i el joc també. Després de jugar en diverses ocasions, i després d’anar jugant al tres en ratlla, veiem que és un joc prou complicat per construir un Connecta 4, amb més forats i més complexitat.

Ara ja tenim clar que el nostre joc ha de ser un tres en ratlla, amb tres forats horitzontals i tres forats verticals. El disseny tot just el comencem a perfilar, ja que quan hem buscat localització al pati, hem observat diversos aspectes:

• Al mig del pati molestaria, perquè podríem entrebancar.
• Enganxat a un arbre, faria malbé l’arbre o aniria creixent.
• Pintat, s’esborraria.
• A la paret, caurien les peces.

Llavors hem recordat el tres en ratlla que ens va portar el Nil Cristóbal, on les peces estaven enganxades a l’estructura i, per moure peça, havies de fer-la girar. Hem mirat imatges de parcs on tenen aquest estil de joc i l’Alguer ens ha dit que al parc de davant de la Baldufa n’hi ha un, així que l’hem anat a visitar. Hem vist clarament que en aquest tipus d’estructura, les peces no cauen, es poden mullar i es poden agafar a una altra estructura, com per exemple el tobogan.

Ja podem continuar amb el disseny!

Mireu les fotografies de la web.

Aquesta setmana s’han incorporat al nostre grup de Projecte de Comunitat un Patufet i tres Patufetes! Ha estat una gran oportunitat per fer un repàs de tot el que hem treballat durant el primer trimestre i que necessitàvem recordar després de tants dies sense trobar-nos. També hem fet memòria de tot el que vam viure el passat divendres a la sortida al Museu de la Pell, on vam veure una exposició de jocs de l’època romana i un vídeo de com vivien els romans, i on també vam poder jugar a jocs de sempre com “Estirar la corda”, “Encistellar nous” i “La gallina cega”. Hem triat el que més ens va agradar o el que vam descobrir durant la sortida i hem fet un dibuix inicial d’aquesta nova etapa del projecte.

Tot i això, no oblidem quin és l’objectiu d’aquest grup, construir un tres en ratlla gegant pel nostre pati. Ara hem de continuar fent memòria i posar als i les Patufetes al dia, per tal de fer realitat el nostre propòsit.

Podeu veure més fotografies a la web de l’escola.

Avui hem practicat què vol dir exactament 4 en ratlla, com han d’estar col·locades les peces per a que puguem guanyar la partida, quines són les diferents possibilitats del joc. Guanyes igualment si les fitxes estan en horitzontal, vertical o diagonal? Què és recte, què vol dir que estan en fila?

A sobre d’una quadrícula, sense jugar per parelles sinó de forma individual, hem practicat totes les formes possibles de col·locació de les peces per a ser la fórmula correcta a l’hora de guanyar. Després, en petit grup, hem analitzat les posicions per saber si eren correctes. Per saber si les peces estan en línia recta, hem utilitzat un regle, ja que de vegades tenim dubtes si la fila en diagonal és guanyadora o no. Continuarem fent aquesta activitat tots i totes les del grup, per tal de tenir clar el funcionament del nostre joc.

Totes les fotografies les anirem penjant a la web.

Aquesta setmana continuem amb les nostres visites preferides, la dels avis, àvies i besàvies. A primera hora de la tarda de dijous han vingut la iaia Amparo, l’avi Máximo i la besàvia Núria (anomenada la petita), del Lucas. Ens han ensenyat jocs com la comba, les nines antigues o la goma. Però, el que més ens ha sorprès, ha estat el munt de jocs que el Máximo ens ha ensenyat només amb paper de diari! Ens ha ensenyat a fer barrets, vaixells i molinets, que roden quan els deixes caure. Cadascú de nosaltres ens hem fet un bonic barret de mariner.

Per finalitzar la tarda, han vingut la iaia Feli i l’avi Pepe del Nil A. Ens han portat xanques fetes amb dues llaunes, que hem provat tots i totes, bales, que hem intentat colar a un pot espetegant els dits i una goma. Tot i que la goma ens l’han portat diferents avis i àvies, la Feli ens ha ensenyat un nou joc en què havíem d’enredar la cama a la goma i després aconseguir desenredar-la. També ens ha ensenyat a entrecreuar la goma i, d’un salt intentar aconseguir descreuar la goma. Una vegada més, hem comprovat que aquests jocs són complicats i que es gaudeix practicant-los una vegada i una altra.

Gràcies per aquestes visites tan estimades i productives!

Podeu veure totes les fotografies a la web.

Continuem rebent la visita dels nostres avis i àvies al nostre grup de projectes. Aquestes visites ens omplen d’alegria i saviesa, ja que comparteixen amb nosaltres moments d’infància emotius, com són les estones de joc durant la seva infància. També aprenem molt, perquè ens expliquen com construïen les seves joguines, com jugaven amb qualsevol objecte quotidià, com eren feliços amb molt poc:

• La iaia Isa de la Gala, l’Alba i el Gael ens han demostrat que preferim jugar amb els nostres avis i àvies que amb qualsevol joguina. La Tata Pepa, ens ha explicat que no va poder jugar perquè havia de cuidar a la iaia Isa.
• La iaia Susana, de la Carmen i el Juan, i la iaia Antonia, de l’Adara, ens han ensenyat a construir joguines amb estris del dia a dia: gots de plàstic i un cordill, paper i tisores, corda, goma…
• L’avi Paco i la iaia Jose, de l’Aday M., ens han ensenyat a jugar amb una pedra i un guix i saltant dins d’uns quadrats dibuixats a terra. L’avi Paco ens ha dit que ell tenia molt poc temps per jugar, ja que havia de cuidar dels animals de la masia familiar.
• La iaia Jose i l’avi Luís, de la Gala, ens han mostrat com jugaven amb bales i un forat, o amb una baldufa. Vam entendre que aquests jocs requereixen molta paciència i molta pràctica, treballant així la constància i la frustració.
• La iaia Choni i l’avi Toni, de l’Aday M., que coincideixen en explicar-nos jocs com les bales o les xapes, també ens han demostrat que amb un guix i una pedra, podem passar tota una tarda ben divertida jugant a la rajola, o xarranca, com es diu avui en dia.
• L’avi Pedro, del Nil C., ens ha portat un munt de jocs tots fabricats per ell mateix: arc de fletxes, “tiraxines”, baldufes, xanques… Ara ja sabem que podem construir-nos un munt de joguines i que només necessitem, pals, pots o llaunes, o aglans i escuradents.
• La iaia Duvi i la iaieta Quima, de l’Alguer, ens han ensenyat a jugar a les xapes i ens han parlat de la història i origen d’aquest joc, ja que diuen que té 100 anys d’antiguitat i que prové d’Irlanda! Primer hem jugat a carreres de xapes i després a fer saltar la xapa.

Ens encantarà posar en pràctica els seus jocs i consells i estem desitjant compartir més estones amb els nostres avis i àvies. Estem omplint les butxaques d’històries, vivències i coneixements, que provenen de la saviesa i l’experiència de persones molt estimades per a nosaltres.

Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres!

Podeu veure totes les fotografies a la pàgina web.

Divendres, l’Alguer ens ha portat un tres en ratlla diferent. Ell ens ha dit que es diu quatre en ratlla i que guanya el que aconsegueix ajuntar quatre fitxes del mateix color. L’hem estat comparant amb els tres en ratlla que ja coneixem i hem jugat una mica. A una de les partides, el Nil Arnau ha assegurat que ha guanyat, però alguns companys i companyes no ho han vist clar. Les quatre fitxes no estaven juntes a com estem acostumats i acostumades, sinó que les fitxes estaven “torçades”. Així doncs, hem parlat de termes desconeguts per a nosaltres i que hem de seguir treballant:

• Horitzontal
• Vertical
• Diagonal
• Torçat o tombat
• Recte o doblegat
• …

Ha estat una conversa molt interessant, ja que hem practicat línies rectes, amb un regle, i les hem variat de posició per comprovar si seguien rectes: les hem tombat, girat i capgirat i sí, sempre és recta.

Podeu veure totes les fotografies a la web d’escola!

Després de compartir els nostres dibuixos inicials, en els que hem dibuixat el joc tradicional que més ens va agradar el dia que va venir el Circ de Jocs, hem decidit que volem construir un tres en ratlla gegant. Aquests dies hem parlat del joc, de com es juga, quina és la seva forma i, observant la fotografia d’aquell dia, hem vist que el joc tenia sis forats d’alt i sis forats d’ample. Algun de nosaltres, ha explicat que a casa tenen el mateix joc en petit, però que es diu quatre en ratlla. La Toni ens ha demanat que els portem a l’escola per observar-los. El Nil ha portat el seu i hem assenyalat les seves característiques, el material, la mida (ja que és molt més petit que el del Circ de Jocs), les peces, el funcionament… Hem vist que les peces tenen tres costats, una per jugador i una altre en blanc.

També hem comparat fotografies de molts tipus de tres en ratlla i hem deduït que es pot jugar a qualsevol lloc i amb qualsevol material:

• Dibuixat a un paper, a la sorra del pati o a la de platja.
•  Amb pedres, pals, joguines,…
• A una fusta, taula o a terra,…

Una de les imatges ha cridat la nostra atenció, ja que les peces a moure tenen quatre costats, no tres com el joc del Nil. Verbalitzem que les peces són quadrats o triangles i sorgeix així el nom de les formes d’aquestes peces, en comparació als dibuixos del paper. Es diu quadrat igualment el dibuix del paper que una peça amb volum? Aquest vocabulari l’hem d’investigar per tal de dir correctament els noms. També hem aprofitat per jugar amb un paper i un llapis, començant a entendre el seu funcionament: s’ha d’aconseguir una ratlla amb les tres figures. Algú li ha dit ratlla, algú altre línia o, fins i tot, fila.

Hem comprovat que les possibilitats d’aquest joc són infinites! I ara tenim encara més ganes de construir-ne un de propi. Només ens falta aclarir com el farem, el disseny, la mida i els materials.

Mireu totes les fotografies a la web!