EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

Cristina Vargas15/03/26  

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
— Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.

QUAN LA ROCA ES CONVERTEIX EN LLENÇ

Lídia Rodríguez05/03/26  

“El veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació.” — Albert Einstein

En la nostra última sortida al bosc, vam recollir diversos elements naturals amb un repte molt especial: crear les nostres pròpies eines per pintar art rupestre, tal com ho feien els nostres avantpassats.

Uns dies després, va arribar el moment de posar-nos mans a l’obra. A l’aula, vam començar organitzant-nos en grups per facilitar la gestió del material i afavorir el treball cooperatiu. Primer vam observar atentament tots els elements recollits: branques, fulles, pells vegetals i altres materials del bosc. Aquesta primera fase d’observació i anàlisi ens va permetre pensar quins recursos podrien ser útils i de quina manera els podríem transformar.

Seguidament, vam dibuixar les nostres idees, imaginant com serien els pinzells que voliem construir. Aquest moment de planificació és molt valuós, ja que fomenta la capacitat de representació, la creativitat i el pensament previ abans d’actuar.

Amb els esbossos a la mà, vam iniciar la fase de fabricació dels pinzells. Ben aviat vam descobrir que algunes tasques no eren fàcils de fer individualment. Fer nusos per lligar fulles o pells a les branques, per exemple, requeria coordinació i ajuda mútua. De manera natural, va sorgir la col·laboració entre companys i companyes, demostrant que el treball en equip és una eina clau per superar reptes i avançar plegats.

Mentrestant, un altre grup tenia una missió igualment important: preparar els pigments naturals que ens servirien per pintar. Van començar analitzant els materials que havíem recollit al bosc per descobrir si podien transformar-se en color. Amb paciència, els van picar i triturar fins a obtenir pols, tot experimentant amb diferents textures i tonalitats. Durant aquest procés també van descobrir que no tots els materials eren útils, i alguns es van haver de descartar. Aquesta observació forma part d’un aprenentatge molt significatiu: provar, equivocar-se, revisar i tornar a intentar-ho és essencial en qualsevol procés d’investigació.

Així, vam acabar la jornada amb els pinzells artesanals i els pigments naturals preparats per a la següent etapa del projecte.

Aquest dimecres al matí vam tornar al bosc, a una zona amb roques que havíem localitzat prèviament. Allà, en grups, vam poder experimentar de primera mà què significa pintar sobre la roca, tal com feien les comunitats prehistòriques.

Va ser un moment d’autèntica descoberta: vam comprovar si les eines funcionaven, si els pigments eren adequats i com reaccionaven sobre la superfície de la roca. Alguns, fins i tot, es van atrevir a pintar directament amb les mans, reproduint gestos que connecten amb la manera d’expressar-se dels nostres avantpassats.

Sens dubte, una matinal molt enriquidora, plena de descobertes i aprenentatges compartits.

TROBAR PER TRANSFORMAR

Lídia Rodríguez04/02/26  

“La natura desperta la curiositat i el desig de comprendre.”
Francesco Tonucci

Després de dinar, quan la meteorologia ens ho ha permès, hem sortit per gaudir d’una sortida al bosc, amb un sol que ens ha regalat una estona agradable a l’aire lliure.

Hem fet una passejada pel parc fluvial i pel bosc més proper a l’escola, amb un objectiu molt clar: recollir elements naturals que més endavant ens serviran per crear eines i elaborar pintures rupestres, tal com feien els humans del Paleolític.

Durant el recorregut, els infants han observat atentament l’entorn i han anat recollint possibles utensilis naturals com pals, pedres, canyes, fulles, herba, entre d’altres. Aquesta recollida no ha estat aleatòria: hem observat, explorat, analitzat i seleccionat aquells elements que consideràvem més útils per a la nostra futura creació artística.

Al mateix temps, també hem recollit flors, terra i altres materials naturals que ens serviran per crear pigments naturals i elaborar pintura, apropant-nos d’una manera vivencial a com ho feien els nostres avantpassats.

Un cop de tornada a l’escola, hem dedicat una estona a classificar tot el material recollit, deixant-lo preparat i organitzat per a la pròxima sessió, en què ens posarem mans a l’obra i començarem a crear.

Ben aviat… tocarà crear!

L’EVOLUCIÓ HUMANA, UN CONEIXEMENT EN CONSTRUCCIÓ

Cristina Vargas26/01/26  

“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan

Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.

A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.

Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.

Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.

Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.

CINEMA I ART: APRENEM DEL PASSAT

Lídia Rodríguez24/01/26  

“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” – Jean Clottes

Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.

Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.

Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.

Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.

Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.

A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.

Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.

A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.

L’ARBRE QUE ENS EXPLICA QUI SOM

Cristina Vargas23/11/25  

“La història de la vida és un arbre, no una escala”, Stephen Jay Gould.

El grup dels antropòlegs hem recuperat una de les paraules clau que vam anotar després de la primera conversa: EVOLUCIÓ. L’Alba ens ha portat el llibre que ja ens havia comentat, una obra que recull la vida de Charles Darwin, i ens ha explicat per què va ser tan important la seva aportació al món científic.

Per entendre millor la teoria que defensava Darwin, hem visionat un vídeo adreçat a infants que facilita la comprensió de com va sorgir aquesta concepció des d’un punt de vista científic. Hem pogut veure com la passió pel tema i l’observació detallada de les tortugues van ajudar-lo a evidenciar que les espècies evolucionen per adaptar-se millor al seu entorn i garantir la supervivència.

L’obra de Darwin no ha passat de puntetes: ha generat una conversa plena de reflexions. Tots coincidim que, en l’època que li va tocar viure, no devia ser gens fàcil explicar i demostrar la seva teoria!

Aprofitant aquest fil, hem portat la conversa cap a l’evolució de les persones. A terra, tots junts, hem desplegat set imatges diferents. Les reaccions no han trigat a aparèixer:
— “Són micos!”
— “Sí, però aquest d’aquí no.”
— “No, jo crec que aquests no són micos, són persones…”

Els deixem expressar-se, debatre i qüestionar-se allò que veuen. A poc a poc, van ajustant el seu pensament i les seves hipòtesis. A continuació, els expliquem un conte que hem preparat: “Del Pau fins a nosaltres, un viatge molt llarg pel temps de la Terra”. A mesura que anem llegint, les seves cares revelen sorpresa i curiositat en descobrir d’on venim i com han anat canviant tant el nostre físic com les nostres maneres de viure i relacionar-nos. En acabar, ho confirmen: el conte els ha encantat.

Tornem a revisar les set imatges inicials i comparem amb el que pensaven al principi. Descobreixen que només tres són micos i que la resta corresponen ja a diferents espècies d’Homo. Tot queda documentat a la llibreta de treball.

Per tancar la proposta, plantegem una pregunta:
“Com podríem representar l’evolució en forma de dibuix o esquema?”
No és una resposta fàcil. Per això els mostrem la representació típica que apareix sovint en llibres i altres fonts. De seguida la reconeixen: l’han vist moltes vegades.

Els expliquem que aquesta imatge és errònia i visionem un vídeo que ajuda a entendre per què cal abandonar aquesta manera de representar l’evolució humana. El vídeo utilitza l’exemple d’una família hipotètica per demostrar que la representació lineal genera contradiccions: si poséssim tots els membres en fila, semblaria que el de l’esquerra és sempre el progenitor del de la dreta. Per això, i per reflectir millor la història real, proposa substituir la línia per un arbre evolutiu, on les espècies es col·loquen en branques que mostren les relacions entre elles.

Per acabar, cada infant ha representat a la llibreta el seu propi arbre evolutiu de l’espècie humana, incorporant tot allò que hem après. Han entès que no som micos, sinó que som el resultat d’una evolució compartida, gairebé com si fóssim cosins llunyans dels orangutans, igual que dels Homo neandertals. També hem descobert que, per evolucionar, no cal que una espècie desaparegui perquè en sorgeixi una altra; de fet, moltes van conviure al mateix temps, compartint espais i adaptant-se de maneres diferents.

UN DIA COM A HOMO ERECTUS

Eva Valls19/11/25  

“L’evolució humana és una història escrita en ossos, pedres i en els paisatges que els nostres avantpassats van trepitjar.”
Louis Leakey

Avui la comunitat de mitjans hem realitzat una sortida al bosc que ens ha permès viure una experiència d’aprenentatge profundament significativa. L’objectiu de la jornada ha estat posar-se en la pell d’homes i dones Homo erectus, tot recreant alguns dels reptes quotidians que aquests primers humans havien d’afrontar per sobreviure i prosperar en comunitat.

Per iniciar l’activitat, ens hem organitzat en cinc grups, cadascun dels quals representava una tribu diferent.  Aquesta estructura tribal ha facilitat el treball col·laboratiu i la presa de decisions compartida.

Una de les tasques de les tribus ha estat localitzar un espai adequat per establir-hi el campament: un indret amb ombra, arbres, tranquil·litat i, sobretot, que fos segur per a tots els membres del grup, un espai òptim per viure-hi. 

Un cop triat el campament, cada tribu ha construït l’espai on viurien. Recollint pals, troncs, fulles i pedres, els infants han dissenyat i aixecat petits refugis que havien de protegir-los de possibles adversitats del medi.

Els Homo erectus no haurien pogut progressar sense l’ús d’eines, i per aquest motiu, a partir de pedres i pals, i imaginant com els podien picar o transformar, cada tribu ha elaborat eines bàsiques per tallar, rascar o obrir elements de la natura.

Mantenir el foc també era una tasca fonamental en la vida de qualsevol grup prehistòric. Per aquest motiu, han buscat branquetes, fulles seques i pedres per decidir on situar el foc i imaginar quins aliments hi cuinarien. 

En un altre repte, les tribus han recorregut el bosc cercant fruits, fulles i llavors, que després han classificat pensant com podrien ser cuinats. Paral·lelament, han observat l’entorn per identificar-hi rastres d’animals: petjades, plomes, pinyes mossegades, forats o sons que indiquessin la presència de fauna. 

I a través d’aquesta immersió al passat, hem pogut reflexionar sobre les dificultats de la vida d’aquell temps i de la importància del treball conjunt per superar els reptes quotidians.

ANTROPÒLEGS I ANTROPÒLOGUES OBRINT CAMINS

Cristina Vargas09/11/25  

“El més bonic que podem experimentar és el misteri. És la font de tot art i de tota ciència veritable.”
Albert Einstein

Amb la dinàmica del primer dia vam poder descobrir els grups del projecte d’aquest curs: nosaltres som el grup dels antropòlegs i antropòlogues!

A l’aula ens hem retrobat per primera vegada i hem fet una segona dinàmica per descobrir el nom del projecte de comunitat. En una safata plena de sorra havíem d’anar desenterrant lletres amagades; a mesura que les trobàvem, les anotàvem a la pantalla. Quan ja les teníem totes, i amb la pista del nombre de paraules totals, vam començar a fer hipòtesis… fins que finalment vam trobar el nom: Què ens amaga la terra?

En aquell moment tot va començar a tenir sentit. Les activitats del matí i aquesta darrera dinàmica ens van portar a parlar de moltes paraules i idees relacionades, prenem nota del que va sorgint, com per exemple la paraula EVOLUCIÓ que ens comparteix l’Alba, que a més a més ens anticipa que portarà un llibre que en parla d’aquest terme. També vam fixar-nos en la targeta identificativa i en el logo del nostre grup: alguns pensaven que era un home del passat, potser prehistòric; d’altres, que podia ser un metge, ja que totes les targetes portaven el “Dr.” al davant. “Ah! Un metge del passat!”, vam acabar concloent entre rialles.

Per tal de sortir de dubtes, vam acordar una petita tasca per fer a casa: buscar què vol dir antropòleg i compartir-ho el dimecres següent. A més, vam proposar fer un dibuix que representés la pregunta que dona nom al projecte. Cada infant va poder triar l’orientació del paper, un gest que ja ens parla de la seva manera de pensar i veure el món.

El dibuix, fet a llapis i repassat amb retolador negre, el vam completar amb anotacions i paraules clau que ajudaven a explicar el significat de la seva obra. Finalment, vam deixar constància d’aquesta primera representació del projecte a la llibreta.
I diem “primera” perquè no serà pas l’última: aquestes produccions aniran mostrant el nostre camí d’aprenentatge, tot el que anirem descobrint, pensant i transformant al llarg del curs.

I, què vol dir antropòleg i antropòloga?

La setmana següent, una gran part del grup va portar la definició trobada a casa en diferents fonts. A mesura que cada infant llegia el que havia descobert, ens vam adonar que totes s’assemblaven, però que cada una aportava un detall nou, una petita informació que enriquia la resta.

A partir de totes aquestes aportacions, ens vam animar a crear la nostra pròpia definició:

“És una científica o un científic que estudia l’ésser humà de manera integral. És a dir, com vivim, què creiem, com ens relacionem i quins costums tenim les persones del passat i del present. Per aconseguir-ho, han de llegir molt i viatjar a llocs molt llunyans.”

Finalment, vam descobrir que no és cap metge del passat, com havíem imaginat al principi… però sí que ha estat molt divertit intentar esbrinar-ho.

VIATGEM 12 MILIONS D’ANYS ENRERE!

Angelica Garzas20/10/25  

Sortida al CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica

— Charles Darwin

Cada fòssil és una paraula del gran llibre de la vida.

El dimecres passat, tota la comunitat de mitjans vam iniciar el nostre nou projecte, “Què ens amaga la terra?”, amb una sortida molt especial al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Allà vam fer un viatge en el temps… fins a fa 12 milions d’anys!

Tot i que costa imaginar-ho, aleshores el paisatge d’Hostalets de Pierola era molt diferent: hi havia selves tropicals plenes de vida, amb animals que avui ja no existeixen o que són els avantpassats de moltes espècies actuals. Les persones investigadores del CRIP treballen per desenterrar i estudiar els fòssils que troben al jaciment de l’abocador de Can Mata, per poder saber qui vivia en aquella zona i com era la Terra en aquella època tan llunyana.

Durant la nostra visita, vam participar en dos tallers molt interessants:

Petjades i rastres
Vam aprendre que els fòssils no sempre són ossos: de vegades són petjades o marques que els animals van deixar a la terra fa milions d’anys. A partir d’aquests rastres, els científics poden descobrir com es movien, què menjaven o fins i tot si anaven sols o en grup.

Excavem el Miocè
Ens vam convertir en petits paleontòlegs i paleontòlogues, excavant amb molta cura dins d’un jaciment simulat. Amb pinzells i eines vam descobrir restes d’animals prehistòrics, com si fóssim part de l’equip del CRIP.

També vam visitar l’exposició permanent, on vam poder observar autèntics fòssils trobats a la zona, conèixer com es forma un fòssil i adonar-nos que la terra guarda històries amagades que esperen ser descobertes.

Aquesta sortida ens ha ajudat a entendre millor el títol del nostre projecte: “Què ens amaga la terra?”. Hem vist que sota els nostres peus hi ha empremtes del passat, pistes que ens expliquen com era la vida fa milions d’anys. A partir d’ara, ens endinsarem en aquest viatge per descobrir què s’amaga sota la terra, què ens explica i què podem aprendre d’ella.