La cerámica es como la música, tiene su propia armonía y ritmo

Beatrice Wood

Ja van quedant pocs dies per la jornada del mercat medieval i les brúixoles estem molt treballadores elaborant amb les nostres mans precioses peces de ceràmica. Prenem consciència que és una feina laboriosa que necessita molta paciència per transformar una bola d’argila en un objecte per a ús domèstic a l’edat mitjana. 

A l’inici d’aquest dimecres de projecte, hem conegut una nova tècnica per modelar argila “La Tècnica del Xurro” fent ús de fang de color blanc. Un xurro és argila enrotllada a mà per formar un tub sòlid, que pot ser de qualsevol mida, longitud o gruix.

Aquest mètode és un dels més antics per fer ceràmica. Les formes dels bols es construeixen mitjançant l’ús de xurros d’argila flexible, col·locant-ne un damunt l’altre i pressionar-los junts. Les formes creades amb xurros s’han d’allisar pentinant-los per dins i fora fins que la paret sigui més prima, forta i tingui la forma desitjada. Mentre es treballa, s’ha d’aguantar tant l’interior com l’exterior amb la mà. El dibuixos que hi ha a continuació, il·lustren les dues maneres de fer els xurros. Nosaltres hem emprat el primer mètode. 

Avui ha estat un dia molt profitós, hem estat creant objectes de ceràmica amb ambdues tècniques treballades: Pessic i Xurros. Fins i tot, algunes peces han estat decorades amb petxines, punxons i paletes. 

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

Endevinalla

Les brúixoles ja hem alçat les veles rumb al nostre objectiu, crear un mercat medieval juntament amb els altres grup de la comunitat. 

El dia que vam rebre l’emissari d’en Guifré el Pilós ens vam endur l’encàrrec de cercar què volen dir aquelles paraules en llatí que ens va lliurar en un sobre. Així doncs que a la Rotllana vam poder posar en comú el que vam investigar a casa. 

D’altra banda, en Josepet ens va comunicar que una vila com la nostra es mereix un mercat medieval i la nostra feina serà d’aprendre l’ofici de terrissers per a poder vendre els objectes que haurem fabricat a partir de l’argila. 

Aprendre a fer d’artesà terrisser no serà una tasca fàcil, per això amb la dinàmica 1,2,3 realitzem una pluja d’idees que ens ajudi a pensar quins passos caldrà fer esdevenir uns bons ceramistes. Per dur a terme aquesta activitat, primer pensem idees individualment, al cap d’una estona ens trobem amb una altra persona per compartir i enriquir les idees que hem pensat sols i soles. Per acabar, ens trobem amb altres persones i  fem un grup de tres per seguir acumulant bones idees. 

Un cop hem acabat, ens trobem a la Rotllana i entre totes les persones de les Brúixoles exposem les idees i decidim per on volem començar. Tota aquesta colla de cavil·lacions les anem plasmant en una pissarra de Jamboard on després les podem classificar. 

Prenem consciència que coneixem algunes coses sobre fer de terrissers. En algun moment de la nostra vida hem experimentat amb el fang, creant algunes figures o objectes però sabem que no és suficient per poder considerar-nos terrissers. Per això decidim que una bona manera de començar a conèixer és investigant a casa. Pel proper dia de projectes portem un encàrrec que ha d’ajudar a créixer el nostre propòsit:No obstant la desconeixença, ens animem a consultar diversos llibres sobre l’edat mitjana per poder començar a descobrir com eren les peces de ceràmica que haurem de crear amb les nostres mans.

Quin gran repte ens espera!

Per cert! Ja sabeu de quin objecte de ceràmica tracta l’endevinalla de la cita?

Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat. 

Arturo Graf

Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar. 

Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.

Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza. 

Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

• Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
• Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
• La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
• Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
• Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
• Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

• Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
• Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
• Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
• Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
• M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana. 

Els números romans són el sistema de numeració que s’utilitzava per comptar a l’antiga roma. Aquests números es caracteritzen per escriure’s amb lletra de pal del nostre abecedari.

Tot sembla seguir avançant en el descobriment de com es vivia i què passava a l’edat mitjana. Però val la pena aturar-se en un detall que contínuament va aparaixent en tot allò que anem investigant. Estem parlant, ni més ni menys, que dels números romans. Quan investiguem sobre algun edifici, personatge o esdeveniment de l’edat mitjana ens apareix el segle en nombres romans. 

És per això, que ja fa uns dies, la Yassmin ens va portar algunes dades interessants sobre què significava cada símbol o, millor dit, cada lletra. Hem recuperat aquesta informació i ens hem disposat a desxifrar cada nombre fins al 100 o C, donat que és el nombre més gran que tenim. Una a una, cada persona a la Rotllana, ha anat formant el nombre amb un material que nosaltres mateixes hem anat elaborant. 

Hem descobert que els nombres romans es formen per descomposició, és a dir, que per passar d’un nombre aràbic (els nostres) a nombres romans, primer hem de descomposar i després donar-li a cada un d’aquests un símbol. Creiem que és la millor manera de transformar els nostres nombres en romans.

Altres coses que hem descobert…

• Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de 3 vegades. 
• Els signes V, L i D no es repeteixen. 
• Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un símbol V, L, D o X, C, M respectivament , li resta el seu valor a aquest. Per exemple: 40 (XL) = 50 (L) – 10 (X)

Per acabar, l’Hugo i el Badr ens han portat els símbols que ens faltaven per acabar de descobrir totes les lletres dels nombres romans, afegint una nova descoberta: 

• Els símbols que porten una línia horitzontal a sobre vol dir que s’ha de sumar o repetir 1000 vegades. Sembla complicat oi?   

CURIOSITAT

Sabies que el número 0 no existia en la numeració romana?

Aquest número va ser introduït en la cultura occidental, gràcies a la influència dels àrabs, de qui prenem el sistema de numeració que fem servir en la nostra vida quotidiana.