VIATGE CAP AL CONCEPTE “TERCER MÓN”

“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

QUÈ EN SÉ DEL MÓN?

“La Terra és un lloc ordenat que pot i ha de ser dibuixat per comprendre”. Anaximandre (s.VI a.c.)

Els CH, de Chi aquests dies estem aportant els nostres coneixements sobre el món físic, intentant anar una mica més enllà d’imatges infantilitzades i ja massa conegudes, per centrar-nos en la distribució dels continents sobre el nostre planeta. Ha estat necessari recordar, entre tots, els noms dels continents, després d’haver fet una primera aportació gràfica del què recordem. No ha estat fàcil buscar el lloc de cada continent, la proximitat d’uns amb els altres, les proporcions, orientació, el punt de vista i la mirada dels que dibuixem… els dubtes ens perseguien a cada moment!. Curiós veure com països d’actualitat ens els mitjans de comunicació els provàvem de situar tots (Rússia i Ucraïna per exemple) …, també observar com la gran majoria situem al centre dels nostres dibuixos Europa; què passaria d’altres continents fessin un dibuix semblant? Hi ha qui li sona que existeix Euràsia o Euroàsia (caldrà investigar-ho). D’altres s’atreveixen a anar col.locant amb decisió països dins dels continents, sobretot europeus.

Després de les nostres representacions, que expliquen en quin moment d’aquest coneixement som, hem començat a explorar els Atles. Segurament ens acompanyaran al llarg del curs i aquest ha estat un bon moment per presentar-los.

I ja acabant la tarda, repassant la fitxa tècnica de Binta y la gran idea, hem llegit l’expressió Tercer món. Tots hem quedat ben encuriosits: quants móns existeixen doncs? I quin és el nostre?

És una tasca de recerca que ens emportem per fer a casa i parlar-ne d’aquí un parell de setmanes.

Recordeu d’anar seguint el nostre blog i no deixeu de mirar les nostres fotografies a la unitat compartida!

QUAN LA IDEA NO ÉS CLARA

“Qui no coneix les seves arrels, no sap on començar a créixer. Les arrels són el que ens aguanta en peu quan arriben els vents de la vida. No oblidem mai d’on venim, perquè és d’allà on trobem la força per avançar”. Expressions populars

Aquest dimecres hem recuperat el curtmetratge Binta y la gran idea, de Javier Fesser per treballar-hi molt més a fons. És una de les 5 produccions que formen part de la pel·lícula produïda per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten als infants. Està vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món. Una joia guanyadora de molt premis importants.

Abans de tornar-lo a veure, hem posat en comú les nostres idees sobre el què havíem entès i, ens hem adonat que hi havia molt temes a aclarir. El fet de veure-la amb versió original ens fa estar atents a moltíssims aspectes com els subtítols, la sonoritat de les llengües, la comunicació no verbal que pot també llegir-se, l’autenticitat de les expressions … amb tot volem descobrir quina és la gran idea que s’explica.

La idea no és clara i s’explica al llarg de la història alternant-se amb un altre tema de conflicte important: què passa quan no totes les nenes del món tenen al dret d’anar a l’escola. Mitjançant una obra de teatre, els infants del poble reivindiquen la situació amb la il.lusió que canviïn maneres de pensar d’alguns adults.

La clau per entendre’n el gran missatge serà parar l’orella de les converses que van donant-se entre el pare de Binta i el seu amic i saber qui són els Tubab. Parlem també d’on passa tot plegat, busquem pistes per saber-ho observant la cultura, tradicions i maneres de fer de les persones. En algun moment surt una bandera de colors verd, groc, vermell i una estrella, el nom de Ziguinchor… i és clar, ens atrevim a donar idees. Tenim clar que és al continent africà.

La gran idea, que aquí i ara no us volem desvetllar (heu de veure el curtmetratge!), ens porta a parlar d’un tema de molta actualitat: les migracions. Per què moltes persones i famílies de l’Àfrica emigren cap a Europa? Aquí molts nens i nenes del nostre grup hi tenen molt a dir. Les seves arrels són del Marroc i encetem un debat sobre el tema. No tots i totes ho saben, alguns n’han parlat ben poc o gens amb la família. Caldrà preguntar a casa. Per alguns les idees tornen a no ser clares! Molts infants parlen del tema per primer cop aquest mateix migdia i ja venen amb respostes per la tarda.

Situem el Marroc en el continent africà i parlem de les condicions de vida. Fem un llistat dels motius importants de les famílies per decidir venir a viure a Espanya: millors condicions de vida, més feina, més drets, protecció dels infants, millor accés a l’educació, sanitat, ajudes… De manera paral.lela, també ens sorgeixen pensaments importants sobre avantatges de viure al Marroc i a l’Àfrica en general: més contacte directe amb la natura, la importància i el valor de les tradicions, la gent gran i la família, aprendre a ser feliç amb menys… Ens n’adonem com aquesta última idea important també hi és molt representada al llarg del curtmetratge.

Les sessions han estat una bona oportunitat per aclarir les idees i fer-nos noves preguntes que seguirem investigant.

EL FIL DE LES IDEES

“No n’hi ha prou amb acumular coneixement; cal ordenar-lo perquè esdevingui saviesa”.

Immanuel Kant

Aquest primer dimecres plegats, el grup CH, DE CHI, hem vist important tenir endreçades les idees de bon començament. Així que paper d’embalar al terra i a començar a situar i a ordenar… Llegeix més»

QUAN LES GUERRES NO SÓN JOCS

“Després va venir la guerra, jo tenia nou anys i vam anar a Agramunt. Aquesta circumstància ha marcat per sempre la meva trajectòria. El meu tatuatge és la terra”.

Josep Guinovart

Aquesta ha estat una setmana de molta reflexió a la comunitat de Grans.

Ben tornats de la jornada de convivència, a les aules ens vam sorprendre intentant cadascú dibuixar al so de dues cançons molt especials: What a Wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les emocions que sentíem, amb un i altre tema, eren ben diferents. Ens inspiràvem també amb les paraules que sentíem, en anglès o castellà, per acabar d’evocar les nostres primeres impressions. Quins móns per abraçar!

Després de conversar i veure les diverses representacions, vam mostrar fotografies diverses, unes on hi sortíem molts de nosaltres jugant a lluites i baralles i d’altres d’infants i indrets del món que viuen guerres de les de veritat. I és que de nens i nenes, com nosaltres, que viuen o han viscut una guerra n’hi ha masses… un d’ells Josep Guinovart, artista català destacable.

Les guerres certament no haurien de ser un joc!

Amb aquesta prèvia, el dimecres ens esperava una sortida que no ens deixaria indiferents: descobrir el poble d’Agramunt i l’Espai Guinovart. Quan Guinovart tenia més o menys la nostra edat, Agramunt va ser la seva terra de refugi, deixant la Barcelona atacada durant la guerra civil. Però és clar, al poble també van arribar els bombardejos i l’artista, aleshores nen, va haver d’amagar-se entre el bosc, amb la seva família, en una humil cabana, fusionant-se amb aquell entorn encara més salvatge i natural que el poble. De la seva experiència en va fer produccions d’una bellesa impressionant. En vam veure tres de centrals que ocupen l’Espai Guinovart, plenes de missatges i d’història: Les quatre estacions, l’Era i la Cabana.

Quina sort poder-hi entrar, veure, imaginar, descalçar-nos, sentir… ens vam omplir d’art!

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam explorar un parell de secrets d’Agramunt, dos espais que van servir de refugi en els bombardejos del poble: l’antic pou de gel i el refugi sota l’església. Estar en aquests espais, profunds, sense llum natural, humits, sentint part de la història, ens va emocionar de debò.

Tan sols ha estat l’inici del projecte, però ja ens ha impactat. Queda tot el curs per descobrir coses i seguir Abraçant el món.

CONVIURE DEIXANT TEMPS

De temps en tenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo“.

Elogi de l’educació lenta. Joan Domènech

La jornada de convivència va arrencar aquest dijous, abans de les 9h, quan famílies voluntàries van entrar cotxes a la pista per carregar les motxilles que ens deixarien a la Censada. Nosaltres carregàvem l’esmorzar, el dinar, l’aigua i un impermeable, ja que la previsió era de rebre algun ruixat pel camí. Puntualment, una bona colla de Grans desfilàvem els fulards taronges cap a Montbui. La caminada era agradable, el temps acompanyava: ni ressol, ni calor, ni fred… una tardor inspiradora per gaudir del paisatge i la bona companyia. Teníem un encàrrec: arribar a lloc amb dues pedres planes, de la mida del nostre palmell.

Abans de mig camí parada per beure una mica i omplir la panxa, encara quedaven 2/3 de recorregut per arribar a lloc. Xerrades disteses, secrets, rialles, mentre la natura ens regalava bolets estranys (no els hem de tocar), cucs misteriosos i ous sense poder identificar. A les 12:15h just havíem fet els 10km i el wikiloc ens informava que anàvem a molt bon pas: 4km/h. Fèiem els càlculs per descobrir l’estona que quedava i a l’hora que arribaríem… Hi havia qui tenia clar que a les 13h es dina!

I així va ser, a les 13h arribàvem a la Censada i ens preparàvem per dinar i començar a explorar els espais i raconets. Vam saber demostrar que som ben capaços d’organitzar-nos i jugar sense pilotes pel mig, fent d’altres jocs d’activitat física, reptant pels desnivells, explorant materials… tot descobrint nous companys. Després de dinar vam organitzar-nos per distribuir les habitacions, sota la consigna que arreu hi havia d’haver persones de les 3 aules. No hi va haver cap problema i després d’escollir un nom per cada grup, vam presentar les coreografies que amb pocs minuts vam haver de preparar. Els riures no hi van faltar i ens vam merèixer el berenar!

Una vegada instal.lats vam poder seguir gaudint de temps i espai lliure, perquè es notava que el necessitàvem i demostràvem que ens sabíem organitzar, aprofitant els espais exteriors ja que el temps bé ens ho permetia. Els núvols ens vorejaven però ni gota!

Vam aprofitar que teníem voluntaris per escriure números a les pedres recollides; més tard veuríem per què servirien. Per sopar tot allò que com a nens i nenes ens agrada: pizza, nuguets i xips. Vam repetir el que volíem i ja era hora de fer córrer les llanternes per fer l’esperat joc de nit: poden les pedres fer abraçades?

Vam descobrir que sí, calia buscar-ne dues, procurant que tinguessin nombres alts. Els que es creien espavilats van canviar de cara quan vam seguir explicant la segona part de la jugada. Amb una pedra amagada dins cada mà la Laura ens deia left or right i després de tocar-nos la mà havíem de fer tantes abraçades com indicava el nombre de la pedra. Us imagineu la cara dels que tenien les dues pedres agraciades amb el 68? Creiem que encara hi són ara, abraçant a algú o altre. Vam passar-ho molt bé, jugant a fer abraçades originals, de les que apreten, de les que reconforten i ens agraden. I, amanyagats per tot arreu, molts ja demanaven descansar i poder dormir, el dia havia estat llarg i molt intens.

L’endemà vam gaudir d’un esmorzar molt complet i vam seguir demanant temps de joc lliure, amb tanta companyia. A mig matí els mestres ens van fer propostes de jocs tradicionals, amb i sense material, recordant que la convivència seguia sent la protagonista. No haguéssim marxat mai, però l’autocar ja ens esperava per tornar cap a l’escola al migdia.

Per la tarda era important tornar, ni que estéssim ben cansats. Tots vam acceptar el repte i ens hi vam comprometre: som Grans, que es noti! Vam fer un bon tancament de la jornada i les valoracions oportunes… i en resum, l’any que ve i volem tornar, tot i que ja no tindrem aquestes Matildes.

La jornada de convivència contribueix a formar persones autònomes, conscients i compromeses amb els altres i amb el medi que les envolta. Fomenta estils de vida actius i saludables, tot donant importància al temps lliure que permet més espai al llenguatge emocional i la narració de vivències significatives.

LA PRIMERA ABRAÇADA

Encara queden moltes coses al món per les quals val la pena lluitar.

Jane Goodall

El passat dimecres ens vam trobar les tres aules de grans, al gimnàs, per iniciar el Projecte de Comunitat. Vam començar amb un joc entranyable per donar la benvinguda als Tintins i presentar-nos tots i totes. Amb molta emoció esperàvem un sobre amb el nostre nom mentre intercanviàvem somriures i mirades; així descobríem que potser no ens coneixem tant com ens pensàvem. 

Dins del sobre hi havia un bocí d’imatge acompanyat d’un text difícil de desxifrar. Les hipòtesis començaven a fer bullir tots els caps. Aviat vam veure que calia anar-nos agrupant per confegir les imatges senceres i rumiar plegats. Amb els trencaclosques fets se succeïren una llarga tirallonga de paraules molt suggerents: paisatge, bioma, llengües, món, continents, festes, sabana, selva, tradició, muntanyes, rius, llacs,…

Seguidament vam presentar els noms dels 5 grups de projectes: S, de Sherpa; M, de Maorí; Qu, de Quitxua; CH, de Chi; i L, de Lapó. Hi van haver alguns agosarats/es que s’atrevien a llegir i buscar paraules conegudes, de referència per fer les seves deduccions. En aquest moment ja teníem tots i totes clar que cada escrit representava alguna llengua de cada continent. 

I per acabar el matí vam fer un visionat d’imatges artístiques diverses que introduïen el nom del projecte: ABRAÇANT EL MÓN!.

Per la tarda ens retrobàvem per veure plegats Binta, y la gran idea i Here we are; dues propostes ben diferents que ens oferien un món de possibilitats per fer-nos pensar i commoure, mentre la imaginació i el desig perquè fos demà anaven de la mà.