• els infants escolten un llenguatge ric, viu i expressiu,
  
• amplien el vocabulari de manera natural,
  
• capten estructures i formes que després incorporaran al seu propi parlar,
  
• aprenen a escoltar, a interpretar, a anticipar i a preguntar,
  
• i descobreixen que la lectura és un pont cap al món, ple de paraules que obren portes.
  

Però, més enllà dels beneficis lingüístics, hi ha una força que cap teoria pot explicar del tot:
la força emocional d’un adult llegint a un infant.
Una veu pròxima, un braç que envolta, el llibre compartit sobre les cames… Tot plegat crea un vincle que quedarà gravat a la memòria i que ajuda l’infant a associar la lectura amb plaer, seguretat i amor.

Per això, des de l’escola volem fer arribar un agraïment immens a totes les famílies que, dia rere dia, us regaleu aquest temps i el compartiu amb nosaltres.
La vostra presència, la vostra veu i la vostra dedicació fan créixer els infants d’una manera preciosa i profunda. Sense vosaltres, aquest moment no tindria el mateix sentit.

Gràcies per fer de la lectura un petit tresor diari.
Gràcies per fer comunitat.
Gràcies per fer escola amb nosaltres.

“Conversar amb els infants és acompanyar-los en la construcció del llenguatge i del pensament.”

Montserrat Fons

-Quan fa fred el Patufet es posa la samarra. 

I el bou? Que porta samarra? Que porta jaqueta el bou quan fa fred?

-Nooo

-Per què no necessita jaqueta?

-Sabeu com es fa la samarra?

El Patufet era fill d’un pastor d’ovelles. A les ovelles els creix molt el seu pèl, i els pastors el tallen quan ve l’estiu i en fan una jaqueta.

El Patufet porta una jaqueta que és pell i els cabells d’un be.

-Sabeu com és la pell i els cabells del be?

-Els bous són peluts com un be?

-Moooooo

-Com s’escalfen els bous?

-Amb la pell

-Els bous tenen una pell com els bens?

-Sí

-Tu estàs d’acord?

-No

-Tu què penses, doncs?

Aquesta és una de tantes converses espontànies que fem a l’aula per exercitar l’escolta activa, la parla, la comprensió i la formulació de preguntes (encara que semblin absurdes) perquè tot té el seu perquè.

El nostre objectiu en aquesta activitat és fomentar una conversa rica: Expressar idees, vivències i emocions, utilitzant progressivament llenguatge verbal… en interaccions amb altres

Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:

– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.

I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.

Què necessitem?

-vam demanar diners a la secretària de l’escola

-vam agafar una bossa de roba per posar la compra

-vam buscar un moneder per posar els diners

Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.

L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.

Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.

-Qui és l’últim?

I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…

La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.

-Quantes en voleu?

-Som 17, una per cadascú.

I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.

La Carme va afegir-hi una magrana.

Vam pagar, ens van tornar 14 euros.

I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.

A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.

L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.

A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:

-Què hi deu haver sota la roba?

I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!

-Què farem amb tot això?

-Arròs amb safrà, com el Patufet.

Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…

El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.

Però això no acaba aquí.

Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.

I de la magrana què en vam fer?

Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!

I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.

Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.

Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:

-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…

-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…

La Carme ha portat castanyes a l’escola i ens les mostra.

No ens acabem de creure que siguin castanyes perquè hi veiem moltes punxes.

-De debò són castanyes? O és una altra cosa?

-Les castanyes no tenen punxes.

-Jo un dia vaig veure un eriçó.

-I creus que això ho és?

-No, li falta la cara.

-Què més tenen els eriçons?

-Un nas petit

-Hi veieu un nas petit?

-Noooo

-Què més tenen els eriçons?

-Una curta curta?

-Hi veieu una cua curta aquí?

-Noooooo

-Què més tenen els eriçons?

-Orelles petitetes

-Veieu unes orelles?

-Nooo

-Carme, això sembla que no és un eriçó.

La Carme ens ensenya castanyes sense el pelló i ens diu que també són castanyes.

-Jo un dia vaig veure castanyes

-I les vas veure amb punxes o sense punxes?

-Sense punxes

-La Carme ens fa una broma.

Després de mostrar-les, la Carme obre el pelló de la castanya i ens mostra que a dins hi ha tres castanyes.

Cara d’admiració de tots els patufets.

-Jo no sé per què les castanyes s’amaguen a dins d’un eriçó.

Ho haurem de buscar a un llibre de castanyes.

Així vam acabar aquesta conversa.

Per cert, les castanyes ens van servir per jugar a ser castanyeres i representar el conte “Castanyes i cargols amb banyes”

Mitjançant aquesta activitat els infants participen en una conversa rica, fan preguntes, expressen dubtes i arriben a conclusions conjuntes. És una de les competències que detalla el Currículum d’Educació Infantil.

“Els més petits, de manera natural, pensen com a científics i empren espontàniament el mètode científic: fan prediccions, duen a terme petits experiments per comprovar-les i en treuen conclusions, amb les quals revisen la seva hipòtesi.”

David Bueno i Torrens (genetista i divulgador de la UB):

Els mostrem diferents contes del Patufet i els demanem que mirin com anaven vestits el pare, la mare i el Patufet.

Anava amb màniga curta? Amb màniga llarga? Amb jaqueta perquè feia molt fred?

O amb tirants perquè feia molta calor?

-Com va vestit el pare?

-Amb màniga llarga

-Com va la mare?

-Amb màniga llarga

-I el Patufet?

-Amb màniga llarga

-El Patufet porta una camisa de màniga llarga.

I el Josepet de la botiga? Com anava vestit?

-També amb una camisa de màniga llarga.

-Si el Patufet portava camisa de màniga llarga, el Josepet també, el pare i la mare també…. 

Que era l’estiu aquest dia? Era un dia que feia molta calor???

Que vestim amb màniga llarga a l’estiu quan anem a la piscina?

-En aquest altre conte el Patufet portava una bufanda.

Que feia calor?

-No era l’estiu.

-Si aquest dia plovia, que era l’estiu?

Que feia sol?

Que era un dia que feia molta calor?

Podia ser l’estiu?

Preguntem a la nostra família: 

El dia que el bou va menjar el Patufet era l’estiu, la tardor, l’hivern o la primavera?

Era l’estiu que fa mooooooooolta calor i anem a la piscina i la platja?
Era l’hivern que feia molt fred i ens vestim amb anorac?

Quan plou i surten cols a l’hort???

Amb aquesta activitat ens vam proposar que els infants responguessin una pregunta buscant la informació a les pàgines que tenien al davant, és a dir, ensenyar-los a trobar la informació que cerquen, a deduir a partir de la informació de què disposen.

És una eina que ens servirà en molts altres moments en la nostra vida.

En aquesta ocasió no vam arribar a la resposta. Estem aprenent, aviat ho podrem fer. 

Aquesta competència queda recollida en el Currículum d’Educació Infantil de la següent manera:

Eix 3: “Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat”

«Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l’observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l’entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions.» 

“La llengua no s’aprèn només estudiant-la, sinó usant-la, parlant, escoltant i posant-la en joc en situacions reals de comunicació.” (Montserrat Fons, UB).

Explicar contes és un goig i escoltar-los, un plaer. Ens proposen somniar i viure aventures al costat de personatges fins ara desconeguts per nosaltres.

Això és el que ens està passant amb el Patufet.

Amb ell hem pogut parlar de sentiments i emocions: por, alegria, sorpresa, enuig, satisfacció…. que els sentien els personatges del conte en les seves vivències i també en algun moment de la nostra vida els hem viscut nosaltres. Posem paraules als nostres sentiments!

A nivell oral també ens permet ampliar el nostre vocabulari i entendre una part del nostre entorn. Paraules que no hem sentit abans ara formen part del nostre repertori habitual.

I comencem a escriure. Sí!

Un palet i una rodoneta petita és la lletra del Patufet, del Pare, de la Paperina i també de la Paula.

Un palet i dues rodonetes petites són la lletra del Bou, del Botiguer i de la Barretina.

I aviat aprendrem la M de Mama i Moneda, que també és la de Mark i la S de Safrà, Samarra i Sheila, la C de Col i Cistell (aquesta és difícil!) …

Així, contentextualitzat en el conte anirem aprenent algunes de les lletres de l’abecedari.

Quina millor manera que amb paraules que anem estimant i el nom dels nostres companys, perquè allò que relacionem amb les emocions pren sentit i perdura en la memòria.

Amb aquesta activitat avancem en la consecució de la competència:

“Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.”

“Les matemàtiques s’han de descobrir en la realitat quotidiana, en els objectes, en les accions i en les paraules. Només així adquireixen sentit per a l’infant.”

Maria Antònia Canals

El conte del Patufet ens obre les portes a adquirir conceptes matemàtics.

Aquests dies hem estat comparant el bou i el patufet amb els conceptes gran i petit i ens hem iniciat a les seriacions.

La moneda del Patufet ens presenta per una part el nombre 1 i alhora el cercle. Així doncs hem fet identificació i reconeixement d’aquest número i ens hem introduït a la seva grafia.

Del cercle n’hem pogut observar algunes de les seves característiques, com la capacitat de rodar i també ens hem fixat que entre gruixut i prim, roda millor el gruixut.

Paral·lelament i fora d’aquest context, un dia a la setmana fem càlcul mental i aprofitem les rutines per comptar quants som a l’escola, quants es queden al menjador, escriure el nombre, anar veient els dies del calendari…

Pas a pas anem ampliant el nostre vocabulari i coneixements matemàtics, durant aquests dies en lògica, mesures, numeració, càlcul i geometria.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència. L’educació del moviment i especialment la coordinació de gestos fins és fonamental per al desenvolupament de la ment.”

Maria Montessori

Equipats amb una caixa plena de guixos gruixuts i esperit creatiu ens dirigim a la pista a fer grafisme.

Patufets, cargols, bous, ratlletes, sols…. 

La pista ha quedat ben acolorida.

Fem aquesta activitat amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament de la motricitat fina i el control del traç, primer en espais amplis per anar guanyant precisió amb el temps en el full de paper. 

També ens agrada la idea de fer activitat creativa a l’aire lliure, la sensació és molt diferent; desperta benestar i plenitud, predisposa a una activitat profitosa.