QUANTE PINYES HEM DE RECOLLIR?

Els nens i nenes de la Comunitat de Petits durant aquesta setmana farem unes roses, per regalar el dilluns, que celebrarem Sant Jordi, als infants de la comunitat de mitjans.

Divendres vam anar a preguntar a mitjans quants nens i nenes eren a cada aula, i un cop vam escriure en diferents fulls les quantitats que ens havien dit, vam anar a la classe a pensar com podríem saber quantes pinyes hauríem de collir.

Un Tabaluga va dir ràpidament que havíem de sumar les tres xifres, però com que eren números grans, ens va ser molt difícil arribar a un número en concret. Els números que havíem de sumar eren 25, 24 i 22.

Aquest matí la Vero ens ha deixat els ninos que ens van molt bé per comptar, i que ja hem fet servir més d’un cop.

Col.loquem a sota de cada número la quantitat de ninos corresponent, i un cop tenim tots els ninos col.locats, els anem comptant poc a poc per no equivocar-nos. Finalment ens surten 71 pinyes!

Col.loquem els tres números en tres bosses diferents i anem a explicar en els Patufets i Pinotxos que demà en el bosc, cada grup haurà de collir el nombre de pinyes que posa en la seva bossa.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

QUINA FORMA TÉ LA NOSTRA ESCOLA?

Abans de començar a fer l’obra d’art de la nostra escola, pensem quina forma té. Hi ha infants que diuen que és quadrada, altres rectangular i algú també diu que és rodona. Com que no ens posem d’acord decidim fer cadascú un dibuix de l’escola i després els posarem en comú a veure si podem arribar a alguna conclusió.

Després de fer tots, el dibuix i de mostrar-los a la resta de companys i companyes ens adonem que continuem sense tenir molt clara la forma exacte de l’escola, ja que hi ha infants que defensen que l’escola és quadrada i d’altres rectangular. En aquesta ocasió ja han descartat la forma de cercle.

Per tal de poder acordar i verificar la forma real de l’escola anem al parc de davant a observar-la detingudament i a tornar-la a dibuixar. Un cop sortim i la mirem acuradament molts infants se n’adonen que té forma rectangular. També ens adonem que hi ha molts nens i nenes que fan servir la paraula quadrat, però que realment volen dir rectangle.

Un cop tornem a l’aula amb els dibuixos els comparem amb les primeres representacions que vam fer, i podem observar canvis molt espectaculars.

Finalment arribem a la conclusió que l’escola és rectangular i per tant la nostra obra d’art ha de ser també d’aquesta forma.

TROBADA A CAN PAPASSEIT

Durant el curs ha anat viatjant pels diferents centres del nostre municipi, un sac on cada vegada que arribava a una escola s’omplia d’un nou conte ple d’aventures.  Quan el sac va estar ben ple, va tornar  a la nostra escola i així vam  poder gaudir dels cinc contes.

Aquest matí, per tal de fer una bona cloenda d’aquesta activitat, ens hem trobat tots els nens i nenes de 2 a 6 anys de Vilanova i després de saborejar un deliciós esmorzar, gentilesa de l’ajuntament, hem pogut gaudir d’un espectacle on els contes eren els protagonistes.

En Toni Ortiz, un gran dibuixant, anava creant amb sorra de platja, les imatges d’un conte format pels protagonistes dels contes que tots els nens i nenes ja coneixíem. Mentre ell anava fent els dibuixos amb la sorra una veu d’una noia ens anava explicant la història.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

LUDOTECA

Acabem el trimestre passant un matí ben divertit a la ludoteca. Hem gaudit dels jocs i joguines de l’espai interior i un cop hem carregat les piles amb l’emorzar, hem continuat jugant al pati gaudint de les noves zones de joc.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ON PODEM FER L’ERA?

Un cop tenim la cinta de 5,5m construïda, arriba el moment de pensar on podrem fer l’era.

Establim una conversa on els infants donen la seva opinió:

  • La podem posar a la biblioteca. Només haurem d’apartar els mobles.
  • Però si la posem allà el grup de la Toni no podrà fer projectes de comunitat.
  • I tampoc podrem anar a explicar contes.
  • Però a l’escola no hi ha aules tan grans per poder posar l’era.
  • L’era és molt gran.
  • Jo crec que no podem fer una era.
  • Les classes estan plenes de coses i no podem posar una era.
  • No podem fer-la a cap classe perquè totes són iguals.

Mesurem la classe per veure si cap l’era. Veiem que ocuparia gairebé tota l’aula.

  • I si la fem a la pista que és molt gran.
  • I si la fem en el pati de sorra.
  • Nooooo, que no podríem jugar.
  • Podríem fer una era més petita.
  • La podeu fer a la classe de projectes de grans (diu el Chadi de 5è que està amb nosaltres)

Anem a mesurar la classe que ens diu el Chadi i també la pista.

Quan anem a la pista ens trobem el grup de la Toni que també està fent mesures, ells volen descobrir quan són 7,5. Aprofitem per mesurar les dues cintes mètriques i veure quina és més gran.

Quan estem mesurant els nostres 5,5m a la pista el Chadi ens diu que hem de tenir en compte que l’era és un cercle i que per tant nosaltres ens hem d’imaginar un cercle a partir de la cinta mètrica. Per fer-ho, el Chadi ens explica que hem de fer servir un compàs, i ens ensenya com funciona.

Ens quedem molt encuriosits amb el compàs i per això a la següent sessió practiquem a la classe amb ell. Ens costa una miqueta fer-lo servir, però mica en mica ens surten uns cercles més ben fets.

Després de veure les dimensions de l’era i de veure que per nosaltres no és gaire significativa, ja que ningú té una era a casa ni els nostres familiars fan de pagesos, decidim que la no farem una era, que farem una obra d’art que sigui significativa per tots nosaltres. Pensem en quina cosa ens uneix, i on passem gran part del dia i  arribem a la conclusió que construirem  una obra d’art de la nostra escola.

 

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

 

FEM ELS DINERS

Els i les Tabalugues tenen molt clar, que ells i elles volen fer els diners per jugar a la nostra botiga.

Arriba l’hora de pensar com els podem fer. Abans de començar la conversa, col·loco diferents bitllets i monedes a sobre la taula perquè tots i totes els puguin observar.

Com podem fer els diners?

  • De paper.
  • Les monedes poden ser de cartró.
  • Les monedes són de ferro, però no el podríem tallar.
  • Les monedes es poden fer de ceràmica.
  • Però si cauen es trenquen.
  • Les monedes les podem fer amb goma eva.
  • Els bitllets són de paper, per tant els hem de fer de paper.
  • I com els farem? (Mireia)
  • Primer hem de dibuixar i retallar un rectangle.
  • Hem de fer el número per saber quan val.
  • Què més veieu en els bitllets a part del número? (Mireia)
  • Una bandera amb estrelles.
  • Aquesta bandera la porten alguns cotxes.
  • Té estrelles grogues i és blava.
  • Hi ha una torre.
  • També hi ha lletres.
  • Veig el número 2013.
  • Hi ha un pont. Té coses per aguantar-se.
  • Sembla un túnel.
  • És una porta.
  • Sembla un palau.

Per tal de fer els bitllets ens col·loquem en grups de tres i cadascú busca les seves estratègies per fer el bitllet que li ha tocat. A l’hora de fer la part del darrera, hi ha grups que calquen a la taula de llum i altres que ho proven en els vidres. Un cop tenim els bitllets fets, li demanem al Toni que els redueixi ben petits per poder-los posar bé a la caixa registradora.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

 

 

L’ERA MEDEIX 5,5m

Alguns nens i nenes han fet els deures i han preguntat i buscat amb les famílies que és una era. Ho han explicat molt bé, però tot i així a la resta no els ha quedat molt clar, per això mirem un vídeo i veiem com els pagesos hi treballen.

A nosaltres ens agradaria fer una era com en Guinovart, però primer hem de descobrir quan és 5,5m (mesura de l’era) i si la podrem col.locar en algun espai de l’escola.

Els hi porto cintes mètriques perquè les mirin i pensin alguna manera de poder construir 5,5m. (conversa):

  • En una banda de la cinta els números són més grans que en l’altra.
  • El primer número és el 0.
  • L’últim número és el 100.
  • Els números van en ordre. Com una tira numèrica.
  • En una banda els números estan més separats.
  • En una banda hi ha pocs números. A l’altra n’hi ha més.
  • Això és un metre.
  • És un metre de paper.
  • Hem de vigilar que no es trenqui.
  • I si això és un metre, com podem construir 5,5m? (Mireia)

Com que no ens surten idees, decidim anar a preguntar-li al Chadi (un alumne de cinquè que algunes tardes ens ve a ajudar).

El Chadi ens explica que si la cinta que tenim fa un metre, el què haurem de fer és agafar un paper i dibuixar cinc vegades la cinta, una al costat de l’altre. Per fer el mig metre només caldrà que dobleguem la cinta a la meitat. El Chadi ens explica que mig vol dir la meitat.

Anem a buscar un paper d’embalar ben gran i tornem cap a la classe per poder construir la nostra cinta mètrica de 5,5m.

Per parelles anem dibuixant els metres. U cop aconseguim mesurar els 5,5m retallem el paper d’embalar i fem la nostra pròpia cinta mètrica.

Mentre estem fent la nostra cinta mètrica venen els nens i nenes del grup de la Toni a preguntar-nos com l’estem fent, perquè ells volen saber quan és 7,5m i no saben com fer-ho.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ENS FALTEN COSES!

Una Tabaluga ens diu a la rotllana que abans de poder començar a jugar a la botiga encara ens queden unes coses molt importants que hem de fer (CONVERSA):

  • Hem de fer un rectangle amb els dies que obrirem la botiga.
  • La mama a vegades es despista i va a comprar quan està tancat.
  • El diumenge està tancat.
  • No, el cap de setmana està obert, perquè és festa.
  • Podem anar a preguntar al Drim quan està obert i tancat.
  • Podem obrir tres dies.
  • Els diumenges tot està tancat.
  • El cap de setmana ha d’estar tancada, perquè l’escola també està tancada.
  • Ningú pot anar a l’escola el cap de setmana.
  • Podem obrir un dia si, i un dia no.
  • Podem fer una llista dels dies que anem a l’escola i posar si està obert o tancat.
  • Podem obrir sempre.
  • Si obrim sempre, es avorrirem.
  • I a quines hores estarà oberta? (Mireia)
  • Els dilluns a la tarda no podem jugar, perquè fem psico.
  • Els dimarts tarda fem música.
  • A les tardes haurà d’estar tancat.
  • Els dimecres, dijous i divendres fem PdC.
  • Després del pati tampoc podrem obrir, perquè tenim l’estona del conte, story time, el càlcul mental i els jocs de lletres.
  • Per tant, quan podrem obrir (Mireia)
  • Els matins després de la lectura i abans d’esmorzar.
  • També haurem de fer un cartell que posi obert i tancat a la porta.
  • Jo ho he vist en una peli.
  • El meu tiet ho té a la seva botiga. Quan està obert és de color verd i quan està tancat vermell.
  • Com un semàfor.

Per tant se’ns gira feina.

Hem de fer el cartell d’horaris i el d’obert i tancat.

FEM EL CARTELL

Els Pinotxos ens porten la fusta que ens van comprar a la fusteria i els hi donem les gràcies per la seva ajuda.

Què farem ara amb la fusta? Establim una conversa:

  • Hem de posar el logo.
  • El podem enganxar amb cola.
  • En els cartells de les botigues hi ha papers enganxats? (Mireia)
  • No.
  • Haurem de retallar la fusta.
  • Però si retallem ja no tindrà la mida que vam mesurar.
  • No hem de retallar.
  • El logo no cap bé.
  • Hem de posar el nom de la botiga.
  • Podem posar el logo al mig i jugar en una banda i feliços a l’altra. El logo farà d’espai per separar les paraules.
  • El logo és millor posar-lo en una punta. Al mig no queda bé.
  • Com sabrà la gent de què és la botiga? (Mireia)
  • Haurem de posar també en el cartell “Botiga de joguines”.
  • És molt important perquè vinguin a comprar.

Els i les Pinotxos ens van ensenyar com havien fet el seu cartell de la fusteria i en els Tabalugues els va agradar molt la idea de confegir el nom de la botiga amb lletres de fusta. Anem a buscar lletres de confegir de fusta a l’aula dels Pinotxos i comencem a construir el nostre cartell.

  • Ens falten lletres.
  • Ens falten 12 lletres.
  • Les fustes no es veuen gaire, són del mateix color que el cartell.
  • Queden camuflades.
  • Podem pintar les lletres.
  • El logo l’enganxarem amb cola.
  • I que pot passar si tenim el cartell penjat a fora amb el logo de paper? (Mireia)
  • Pot volar amb el vent.
  • Es pot mullar amb la pluja.
  • I si el dibuixem a la fusta?
  • Com? (Mireia)
  • El podem copiar.
  • El podem calcar com fem amb els mandales.
  • Com? (Mireia)
  • Posem el full transparent a sobre la fusta.
  • Però la fusta no és transparent.

Fem la prova per veure si podem calcar i ens adonem que no.

Per poder calcar a la fusta fem servir el projector. Enganxem la fusta a la pissarra i amb molt de compte calquem el logo. Després el repassem i el pintem amb els retoladors Posca.

Un cop fet el logo i pintat les lletres, vernissem la fusta i un cop seca engaxem les lletres amb silicona.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.